Cereria Subirà: la botiga més antiga de Barcelona que conserva l’activitat original

Al número 7 de la baixada de Llibreteria, de la plaça de Sant Jaume a la plaça de l’Àngel, hi ha la Cereria Subirà, la botiga més antiga de la ciutat que avui encara conserva l’activitat original, de fa 263 anys. També la decoració. Un terra de rajoles blanques i negres dóna pas a una impressionant escala al fons de la botiga que, després d’un primer tram d’esglaons, es bifurca per donar accés als altells, a la vista de tothom. A ambdós caps de la barana de fusta, alcen els braços dues figures femenines que tenen a les mans cadascuna un llum de gas antic. Els va instal·lar la primera companyia de gas que va tenir la ciutat, la firma francesa Lebon.

En aquesta botiga, els clients hi entrem a mirar i a comprar espelmes, però, sense poder-ho evitar, alcem el cap perquè l’atmosfera ho demana. En qualsevol moment, hi ha sempre algú a dins que contempla, o fotografia, l’espai on som. L’escalinata n’és la protagonista. Però també el mirall a la paret que la pronuncia encara més, sota l’escut de la ciutat de Barcelona i l’any 1761 que assenta els fonaments de la història d’aquest comerç.

Els colors suaus, amb predomini del crema en el mobiliari original, d’un estil encara pre-modernista, són el context d’una gran exposició d’espelmes d’olors i colors diversos. Moltes imiten objectes quotidians, com els canelobres que en realitat són tots fets de cera, làmpades de taula, bolets, carabasses, cors, estrelles de mar, pa, llonganissa i formatge, i el panot de la flor de Barcelona. La cera dóna forma a qualsevol figura. Ondulades, llises, cilíndriques, esfèriques, hi ha una espelma per a cada persona, per a cada moment, per a cada època de l’any. La llum, i també l’olor de cadascuna acompanyen mentre llegim, ens relaxem, estudiem, escrivim a algú o recordem algú. L’espelma és la companyia analògica que evoluciona en formes i aromes, sempre amb la flama per protagonista.

Pilar Subirà és la propietària d’aquesta botiga que al rètol del carrer manté el nom del seu avi, Paulí Subirà. Ella és la tercera generació d’una saga de cerers al capdavant d’aquesta botiga bicentenària que desplega un immens ventall d’opcions d’espelma, ciris tradicionals i candeles litúrgiques. Aquestes últimes continuen tenint un públic concret, però l’espelma més domèstica i figurativa, amb olor o sense, viu un esplèndid moment universal. “En tenim amb recipient ecològic per a poder tornar-la a omplir amb cera”, ens diu la Pilar. Ja d’ençà dels anys noranta, les ceres que fan servir són vegetals. La cera d’abella, en làmines o enrotllades en forma d’espelma, els la subministra un apicultor de Barbastre, explica.

Una gran part de les seves espelmes es fa a la fàbrica que Cera Abella té a Sentmenat. Però treballen igualment amb artesans de petits tallers i tenen també un taller propi al carrer de les Mercaderies, al barri veí del Born, on fan les seves col·leccions. N’importen models d’Itàlia, Polònia i França, “coses que no fem nosaltres”, precisa Pilar Subirà. “La nostra pretensió és tenir el màxim d’acabats i tècniques diferents per a tenir més ventall, com a botiga especialitzada que som”, afegeix.

Tenen ceres crues de tota mena: vegetals, minerals i animals, a pes, per a fer escultures i motlles de joieria i fins i tot per a dentistes.

Als anys seixanta, el pare de la Pilar, Jordi Subirà, va fer les primeres espelmes perfumades. “Les feia ell mateix dins un recipient, pensades per a cremar. Les primeres olors van ser llimona, espígol, gessamí, pi i lilà, i cadascuna tenia el seu color”, explica la filla. Avui disposen de dues-centes olors entre una col·lecció i una altra. Aquest és l’altre al·licient de la botiga, les olors.

La citronella és molt demanada. Per a qui sembli massa forta aquesta olor, la barregen –per amansir-la– amb cogombre, hibisc, romaní, alfàbrega o eucaliptus. Aquelles que són per a exteriors, porten el ble més gruixut, perquè no s’apaguin. Als graons de l’escala n’exposen unes quantes que, així, dissuadeixen els clients de pujar al pis de dalt.

A la botiga hi treballa un equip de deu persones. La més jove és la Júlia Subirà, de vint-i-sis anys, neboda de la Pilar, que fa tallers on qualsevol es pot iniciar en l’art de fer una espelma. La Júlia també s’ocupa de la pàgina web i les xarxes del negoci. “Hem recollit l’herència de la postguerra, hi hem afegit l’experiència dels boomers i ara una nova generació ens dóna a conèixer a xarxes com ara Instagram. És una col·laboració generacional”, descriu la Pilar.

Són molt conscients que els afavoreix que el seu producte s’hagi posat de moda aquests darrers anys. I això es veu, per exemple, en el fet que totes les grans marques ha creat la seva línia d’espelmes. Subirà intenta tenir el màxim ventall sense trencar amb la tradició i la singularitat de la marca. “Un dels nostres mèrits és haver sabut posar-nos al dia sense perdre les arrels, i ho hem fet d’una manera casolana”, diu Pilar Subirà.

Als tallers, una quinzena de persones en cada sessió s’introdueixen en l’univers de la cera, més enllà del producte. “Expliquem la nostra història i el que fem, i ells mateixos creen amb les seves mans una espelma, com a artesania, entre amics”, explica Júlia Subirà. “N’hi ha que després del taller continuen experimentant, i n’hi ha que ho viuen com una experiència i prou. Però l’experiència en el punt de venda i en el nostre espai té molt de sentit”, afegeix.

L’explosió de Nadal

La situació de la botiga, al Gòtic, i entre dues places molt transitades, fa de la Cereria Subirà un atractiu per a molts visitants de la ciutat. Però ara, per Nadal, diu la Pilar, “la gent de Barcelona reivindica el centre de la ciutat com a seu. La resta de l’any són més recelosos a baixar al centre. Nosaltres tenim molta clientela de fora, i és una llàstima que els de la ciutat oblidin que aquí hi ha encara botigues maques”.

També entén aquest recel perquè, tal com descriu, “el paisatge comercial canvia, amb monocultiu de botigues de cànnabis i carcasses de mòbils. Indigna bastant que no hi hagi cap control. Nosaltres l’única cosa que podem fer és no vendre espelmes amb forma de toros ni de barrets de mexicà”, comenta. Però hi ha coses –insisteix– incomprensibles. “Sabem que el visitant de Barcelona aprecia molt més el comerç autèntic de tota la vida, però l’administració no ajuda aquest comerç a continuar. Jo ja em cuido que el meu negoci funcioni, però ens haurien de facilitar que ho puguem fer en unes condicions que no hi són. Hem vist que en vint-i-quatre hores obren una botiga de souvenirs i la decoració de tota la vida, teòricament catalogada, hi desapareix. No hi ha hagut protecció real i és un dret del propietari; el patrimoni material i immaterial de la ciutat s’ha deixat perdre”, lamenta. “Si l’entorn no t’hi acompanya, hi ha dies que et lleves frustrada”, expressa.

Tenir el Museu d’Història al costat els acosta a un cert públic, admet. “Però jo no crec que l’ajuntament no pugui fer res sobre les botigues cannàbiques. Cal preguntar-nos quin model de ciutat volem.” També sap agrair la sort de tenir a les mans un negoci amb un producte de moda. “La venda de ciris antics, com que queden poques esglésies, ha decaigut, però l’afluència de turistes a la botiga i de gent per a fer una espelma al taller, no baixa, i això és una sort.”

De fet, reconeix que arran de la pandèmia s’ha magnificat la cultura de l’espelma i ningú no dubta a encendre’n una un dia de cada dia: una espelma aromàtica, a dins o al jardí, és un costum que s’ha anat introduint a la nostra cultura. “Quan jo era petita, malgrat tenir una cereria a casa, només n’enceníem el dia de Nadal, o bé per vetllar un difunt, o en les animetes que es passen els veïns per l’escala”, recorda. Avui, en canvi, és tot el món del benestar i la relaxació que fa de l’espelma un ambient.

Per Nadal, però, l’espelma continua tenint una gran presència en taules i sobretaules. I, de fet, la Pilar comenta que les tradicions religioses no han desaparegut. A la religió catòlica –explica– se n’hi ha afegit algunes altres, com l’ortodoxa russa, búlgara o romanesa. I també dins la fe catòlica explica que hi ha gent que torna a fer novenes. “Som animals espirituals”, diu.

Sobreviure a dues grans crisis

En la història de l’ús d’espelmes i ciris, en llars i espais de culte religiós, hi ha dos moments cabdals que varen encongir el mercat d’aquest objecte domèstic ancestral. El primer va ser l’arribada de l’electricitat, a final del segle XIX. L’altre, sobretot pel que fa a l’ús religiós en catedrals i esglésies, el va marcar el segon concili del Vaticà, del 1962 al 1965. S’hi va acordar més austeritat als temples i en general a les activitats religioses. Es van reduir elements decoratius i el nombre de processons i celebracions va disminuir, i tot això es va traduir en una baixada de la compra de ciris i espelmes.

La Cereria Subirà va sobreviure a tots dos moments i, gràcies a això, ara té una salut ben emparada per unes arrels profundes i l’esperit innovador que a cada moment va saber aprofitar per sortir-se’n. Va ser fundada el 1761 pel cerer Francesc Galí, importador i comerciant de productes colonials al carrer Nou de Sant Cugat, que més tard va prendre el nom actual de carrer dels Corders.

El seu fill, Jacint, es va formar com a mestre cerer i va convertir el negoci familiar en una cereria que, en morir ell, va passar al seu fill Jacint Galí Vilar. Al monestir de Sant Pere de les Puel·les, la família Galí tenia un espai per a emblanquir la cera amb la qual, a l’obrador del carrer dels Corders, feien ciris, espelmes i candeles. Després dels Galí, va agafar el negoci un altre mestre cerer, Martí Prat, a qui van succeir els seus tres fills. Ells van fer més gran l’empresa.

Tanmateix, les obres d’obertura de la Via Laietana van afectar l’edifici de la cereria dels Prat i entre el 1908 i el 1909 es van establir al número 7 de l’antiga baixada de la Presó, que el 1958 va agafar el nom de baixada de la Llibreteria. Però tots els hereus de la família Prat van morir a la guerra de 1936-1939. Aleshores, el cerer vigatà Paulí Subirà i Arumí, que tenia una cereria a Vic i contactes del ram a Barcelona, va saber que la botiga dels Prat havia hagut de plegar i va agafar-ne el relleu. Pensava, també, que la capital catalana seria un bon lloc perquè els seus set fills poguessin estudiar a la universitat, i per a tenir bons metges per a un, que estava malalt. La família, doncs, va agafar la botiga, que tenia l’obrador cerer al darrere, i tots vivien al pis de dalt.

Tot i l’escassetat de matèries primeres durant la postguerra, Paulí Subirà va saber remuntar el negoci que l’any 1964 va passar a portar el seu fill Jordi. D’ençà del 2013, se n’encarrega la seva filla Pilar, amb un equip de deu persones, entre les quals membres de la família. Així és com avui continuen escrivint la història d’aquesta cereria amb 263 anys de producció i venda d’espelmes i ciris de cera, a més de productes diversos elaborats amb ceres i derivats.

Això és gràcies a una concessió de l’ajuntament, demanada insistentment pel pare de la Pilar, que va aconseguir que els permetessin de mantenir la botiga oberta quan el consistori municipal, en temps d’en Porcioles, expropià tot l’edifici per ampliar les dependències del Museu d’Història de Barcelona, que és al costat. Va ser un cop dur per als Subirà, poc abans d’un altre: l’incendi de l’any 1969 que va cremar l’obrador que tenien al darrere de la botiga. “Va ser al novembre, i abans de Nadal ja tornàvem a despatxar”, explica la Pilar. Tornar a obrir aviat i refer-se de l’ensurt va ser possible gràcies a l’ajut d’amics, familiars, clients i veïns.

La tenacitat de Jordi Subirà, doncs, va salvar aquest antiquíssim negoci. És la botiga més antiga de la ciutat de Barcelona, que manté l’activitat original i amb la decoració intacta. És la decoració i el mobiliari originals del 1847 de l’antiga botiga de teixits de Pablo Despax, La Argentina, abans d’instal·lar-s’hi la cereria dels Prat. Hi podem veure els taulells llargs, on era més pràctic d’estendre la roba que venien abans que s’hi despatxessin espelmes i ciris. Tal com explica la Pilar, com a comerç, a Barcelona, alguna farmàcia també té una història tan llarga, però en el seu moment eren considerades més com a centres assistencials o laboratoris, i no com a botigues.

El mèrit de la indústria cerera catalana

El pare de la Pilar havia presidit el Col·legi de Cerers, fundat l’any 1498 i que, segons que destaca la filla, té els estatuts gremials més antics que es coneixen. L’any 2000, aquest gremi va rebre la Creu de Sant Jordi. Era un reconeixement a l’esforç fet per cerers com el pare de la Pilar que, en moments tan durs per al ram com va ser l’arribada de l’electricitat, quan, tal com precisa la Pilar el 80% de les cereries de Barcelona va tancar, van saber remuntar innovant. “Els models figuratius i decoratius d’espelmes són mèrit absolut de la indústria cerera catalana”, afegeix la filla de Jordi Subirà. Després del concili del Vaticà, o es renovaven, o tancaven, i la cultura de l’espelma es va reinventar amb formes. “L’espelma figurativa es va inventar a Catalunya per sobreviure després de la davallada eclesiàstica. Molts models que venem ara d’espelma figurativa són, en realitat, dels anys seixanta. Els hem renovat amb noves gammes de colors, però els models són d’aleshores. En això, els nostres avantpassats ja van ser uns visionaris”, puntualitza la propietària de Cereria Subirà. “Amb tantes formes variades de coralls i objectes, molts turistes de països on tenen molt incorporada la cultura de l’espelma les compren aquí perquè no en troben enlloc més”, diu la Pilar. I recorda que el seu pare ja retallava revistes que venien de Noruega on trobava inspiració en la cultura de l’espelma. Fotografies i documents administratius antics d’aquesta cereria familiar, segons que explica la Pilar, els han donat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Actualment, a Catalunya encara hi ha dues fàbriques d’articles de cereria: Cera Roure, a Figueres (Alt Empordà), i Cera Abella, a Sentmenat (Vallès Occidental). De botigues exclusives d’espelmes de cera en queden tres: Cera Abella i Gallissà, al Raval, i Cereria Subirà, al Gòtic.