Cent anys de la xiulada a l’himne espanyol al camp de les Corts: el dia que el Barça va esdevenir “més que un club”

El 125è aniversari de la fundació del Barça no és l’única efemèride que el club celebra aquest 2025. Avui, 14 de juny, fa cent anys d’un dels actes polítics més significatius de la història del club: la xiulada contra la “Marxa reial”, l’himne espanyol, en un partit amistós del Barça i el Júpiter que es disputava al camp de les Corts en homenatge a l’Orfeó Català. D’aquesta manera, el 14 de juny de 1925 es va començar a fer palesa la vinculació de la institució amb Catalunya i les reivindicacions nacionals, que sovint s’ha resumit en el famós lema “més que un club”.

La xiulada va tenir lloc durant la dictadura militar del general Miguel Primo de Rivera, que tenia entre els seus pilars fonamentals la repressió de les mostres de catalanisme. Les autoritats espanyoles van dissoldre la Mancomunitat de Catalunya, es va prohibir d’hissar la senyera, entonar “Els segadors” i emprar el català en actes oficials. En aquest context, el Barça es va erigir en una via d’expressió catalanista. Conscients d’això, inicialment, els militars no van concedir el permís per a jugar el partit entre el Barça i el Júpiter en homenatge a l’Orfeó, cosa que va fer que aquell dia molts afeccionats catalanistes es concentressin en senyal de protesta al voltant de l’estadi de les Corts on jugava els partits l’equip blau-grana.

Finalment, els militars van permetre de jugar el partit. Abans de començar, i amb els més de dotze mil els espectadors ja a les graderies, la banda de música de la Brittish Royal Marine, que era ancorada aquells dies en el port de Barcelona, va interpretar de manera improvisada els himnes espanyol i britànic. El públic va xiular sorollosament mentre sonava la “Marxa reial” i va aplaudir el “God save the king”. A la tribuna, hi havia el fundador i president del Barça, Joan Gamper, a més dels dirigents de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó i Joan Ventosa Calvell.

Aquesta reacció popular va fer enfurismar la junta militar, que ràpidament va emprendre la repressió contra el club. Deu dies després dels fets, el governador civil de Barcelona aleshores, Joaquim Milans del Bosch, i el capità general de l’exèrcit espanyol a Catalunya, Emilio Barrera, van obrir un expedient contra el club per a depurar responsabilitats per haver faltat al respecte a l’himne espanyol, “símbol de la pàtria”. En el document, denunciaven el club i el president per haver donat “proves constants del seu desafecte a Espanya”. A més, en cap cas reconeixen la xiulada, sinó que la titllaven de “xiuxiueig”.

A conseqüència d’això, va ordenar de clausurar l’estadi de les Corts i de suspendre el funcionament del club durant sis mesos, que finalment en van ser tres. També es va imposar una multa a l’equip i es va expulsar Gamper a Suïssa. A banda, el governador civil va suspendre indefinidament les actuacions de l’Orfeó. Les sancions van desfermar una reacció de solidaritat entre la societat i les institucions catalanes. Centenars de socis van continuar pagant les quotes, algunes entitats privades van fer aportacions econòmiques per a salvar l’economia del club i bona part dels jugadors es va mantenir a la plantilla. Fins i tot, alguns ciutadans van començar a dur als traus els colors blau-grana o de la senyera, cosa que va causar represàlies del règim. A més, alguns intel·lectuals de Madrid també es van mobilitzar per participar en una campanya de solidaritat amb l’Orfeó.