Les cavalcades de Reis més singulars d’aquest 2024

  • Repassem les cavalcades històriques i les més curioses dels Països Catalans

VilaWeb
Alba Tebar Gutiérrez
03.01.2024 - 21:40
Actualització: 04.01.2024 - 22:40

Com cada 5 de gener, Ses Majestats els Reis de l’Orient arriben a casa nostra. És una data assenyalada en el calendari de les festes de Nadal, perquè és una de les nits més màgiques de l’any. Els Reis treballen de valent per fer realitat els somnis i desigs dels infants, i per això gairebé tots els municipis del país organitzen cavalcades.

No són pas una tradició ancestral: les més antigues van començar a final del segle XIX. Les històriques són les d’Alcoi, Igualada, Sant Vicenç dels Horts i Barcelona.

Tanmateix, hi ha tradicions que s’han transmès de generació en generació i que són ben diferents de les cavalcades clàssiques. Us expliquem algunes de les tradicions més curioses i menys conegudes d’aquesta nit màgica, a més de repassar les cavalcades clàssiques del país.

Cavalcada de Reis a Alcoi

La cavalcada més antiga del país es fa d’ençà del 1885 –tot i que n’hi ha antecedents documentats el 1866– i mobilitza un miler de persones i desenes d’entitats. La festa ha estat d’Interès Turístic d’ençà del 2001. Els Reis de l’Orient hi apareixen cavalcant camells i els patges porten unes escales molt llargues per a enfilar-se als balcons.

El recorregut de la cavalcada comença a les 18.00 al principi de l’avinguda d’Elx i recorre els carrers del Camí, Sant Nicolau i la plaça d’Espanya, on es fa una parada per adorar el nen Jesús. Després de l’espectacle de focs artificials, a les 20.00 i pocs minuts, la comitiva continua el seu recorregut pel carrer de Sant Llorenç i arriba vora les 22.00 al final de l’avinguda del País Valencià.

Cavalcada Reis Alcoi
Fotografia: Aramultimèdia.

Cavalcada de Reis a Barcelona

Fa més de cent seixanta anys que Ses Majestats els Reis de l’Orient cavalquen pels carrers de Barcelona. L’any 1855, el Diari de Barcelona va fer la primera publicació sobre la cavalcada dels Reis i, malgrat que la tradició ha evolucionat i canviat molt, l’essència és la mateixa.

Enguany, a les 16.30 Melcior, Gaspar i Baltasar arribaran al portal de la Pau amb el pailebot Santa Eulàlia. Hi seran rebuts pels gegants de Barcelona, que celebren sis-cents anys, i pel batlle, que els oferirà el pa i la sal com a símbol d’hospitalitat i benvinguda, juntament amb les claus de la ciutat perquè puguin entrar a cada casa.

La cavalcada començarà a les 18.00 a l’avinguda del Marquès de l’Argentera i s’acabarà a la Font Màgica de Montjuïc a quarts de deu. S’ha dissenyat un itinerari que recorrerà el passeig de Colom, continuarà per l’avinguda del Paral·lel i pujarà per la ronda de Sant Pau i el carrer d’Urgell, girarà pel carrer de Sepúlveda fins a arribar a l’avinguda de la Reina Maria Cristina i la Font Màgica de Montjuïc passades les 21.00.

Enguany, s’ha renovat el vestuari d’alguns dels patges i del seguici, i s’estrenen estendards i peces musicals. I, com en els anys anteriors, al seguici hi participaran entitats de gent amb diversitat funcional i en les coreografies de l’espectacle es farà ús de la llengua de signes.

‘Fer sogall’ a Blanes

Una curiosa tradició de la nit de Reis d’alguns pobles del Maresme i la Selva consisteix a fer giravoltar trossos de corda gruixuda encesos a manera de senyal lluminós, perquè el Reis d’Orient, que vénen de la mar, els vegin. Aquestes cordes fluixes es coneixen amb el nom de sogues, llibants o sogalls –a Blanes, pronunciat sogais.

També s’acostuma a anar fins a la platja, on es fan giravoltar els sogalls apagats amb suavitat, perquè Ses Majestats trobin un bon vent que els ajudi a arribar a la costa i desembarquin amb una gran abundància de regals.

Cavalcada de Reis a Igualada

La rebuda dels Reis a Igualada és una de les cavalcades més antigues del país: es manté viva d’ençà de l’any 1895, i ja fa anys que malda per ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO

Un dels trets diferencials del seguici d’Igualada és que els patges s’enfilen als primers balcons i finestres de les cases per repartir obsequis a les famílies. Ses Majestats tenen un gran nombre d’ajudants, però el més característic de la ciutat és el patge Faruk. És l’emissari reial que cada 28 de desembre arriba a Igualada acompanyat d’una munió de patges i llibres blancs –on apunta els infants que han fet bondat– i un de negre –per a tots aquells que han fet malifetes. El patge Faruk també recull les cartes el primer de gener i el dia 5 visita els centres hospitalaris i les residències.

Enguany, Ses Majestats arribaran a l’ajuntament a les 17.30, moment en què el batlle els donarà la benvinguda. Després començaran el recorregut per la ciutat, escortats per mig miler de patges.

La cavalcada passarà pel passeig de Verdaguer, l’avinguda de Montserrat, l’avinguda de Caresmar, el carrer de la Soledat, la plaça del Rei, el carrer de Sant Jordi, la rambla del General Vives, la rambla de Sant Isidre, la rambla Nova i la rambla de Sant Ferran, fins a arribar a la plaça de Castells. A les 21.00 acabarà i serà el moment en què es repartiran les joguines entre els nens, enfilant-se a cada balcó. 

Cavalcada de Reis a Palma

Enguany, la cavalcada de Reis a Palma tindrà un caràcter més religiós que en anys anteriors. Per exemple, es recuperarà la salutació al balcó de Cort i es dedicarà una carrossa al Betlem de la Sang, una representació del naixement de Jesús de vint-i-tres peces que és una de les més antigues d’Europa i que es troba a l’Església de la Sang.

Per primera vegada, els Reis de l’Orient arribaran al moll Vell a bord del llaüt la Balear, que celebra cent anys. Serà a les 18.00, i després emprendran el recorregut de la cavalcada, que enguany s’ha modificat lleugerament. Ses Majestats aniran cap al carrer d’Antoni Maura, la plaça de la Reina, la de Joan Carles I, el carrer de la Unió, el Teatre Principal i la Rambla; allà, a diferència d’altres anys, el recorregut girarà cap al passeig de Mallorca. Finalment, es preveu que arribaran a les 21.00 al balcó de Cort, on es posarà punt final a la cavalcada. Serà un espai diferent de l’habitual, perquè fins ara els Reis acabaven al Casal Solleric.

Cavalcada Reis Palma

Cavalcada de Reis a la Pobla de Montornès

Una de les particularitats de la cavalcada de la Pobla de Montornès (Tarragonès) és que, després de la cercavila, els Reis i els patges reials lliuren els regals als nens d’un en un, als balcons. La comitiva encarregada d’acomplir aquesta tradició és formada pels tres Reis, que van a cavall i obren el seguici, i una corrua de patges amb tractors plens de regals. El recorregut que fan canvia cada any, segons les cases on calgui aturar-se a donar els regals als infants.

Quan els Reis arriben davant una casa on cal donar un regal, tota la família els espera al balcó o finestra, amb els més menuts a primera fila. Els patges i ajudants se serveixen d’unes llargues escales per a arribar fins on siguin els infants, i els donen el regal o present que els pertoca. Enguany, els Reis arribaran a les 18.00 a la plaça de l’Església.

Pobla de Montornès
Un patge puja a una escala i dóna els regals als infants (fotografia: Festes.org).

Festa dels Reis a Salomó

Hi ha unes quantes poblacions que tenen la tradició de rebre els Reis Mags amb fanalets, per indicar-los bé el camí i evitar que es perdin. Solen ser fanalets de paper, normalment amb una espelma a dins, que s’encén durant la cavalcada.

Un dels exemples més singulars és el cas de Salomó (Tarragonès), en què els nens esperen els Reis davant l’església fins que arriba el patge. Llavors s’adrecen als afores amb els fanalets encesos, bo i cantant una cançó acompanyats amb música tradicional. Tot seguit es reparteixen els regals pels balcons de les cases.

Fanalets de Reis

Cavalcada de Reis a Taradell

La màgia a Taradell (Osona) el dia 5 arriba gràcies a les atxes de barballó, una mena de torxes de foc que els taradellencs encenen per guiar els Reis de l’Orient fins al poble. Són fetes amb barballó, una herba aromàtica que es va a cercar al bosc a final d’agost i es guarda dins cada casa fins un dia abans de la cavalcada. Després, se’n fan rams o feixos lligats amb cordills i es construeix l’atxa, que s’exhibeix per tot el poble mentre es fa la cavalcada, omplint els carrers amb aquesta flaire tan característica.

Enguany, Ses Majestats hi arribaran a les 18.30 i emprendran un recorregut del carrer de la Font fins a la carretera de Mont-rodon. A les 19.00, es farà l’adoració del nen Jesús davant l’església i després es continuarà fins a arribar dalt l’ajuntament, a quarts de vuit. Després del discurs tradicional, es farà el lliurament de regals a la plaça de les Eres. Els nens en poden obtenir agafant-ne un de les carrosses reials, o bé directament de les mans d’un dels tres Reis.

Atxes de Barballó Taradell
Fotografia: Ajuntament de Taradell.

Cavalcada de Reis a València

Enguany, la cavalcada dels Reis de l’Orient a València arrossega polèmica. El PP i Vox han eliminat el Sr. Carbó, el Patge Miquel i la Missatgera Caterina, uns simpàtics personatges que havien acompanyat els Reis a la ciutat aquests darrers anys. La regidora de Festes i Tradicions, Mónica Gil, de Vox, ho va justificar dient que no eren bíblics i que volien centrar la desfilada en escenes del Nou Testament. La sorpresa va arribar quan es va saber que hi hauria personatges de Disney.

Polèmiques a banda, els Reis arribaran a València per mar, concretament a la Marina, a les 16.30. La cavalcada no començarà fins a les 17.30, i anirà de l’Albereda a la plaça de l’Ajuntament, amb el lema “Un nen que llegeix serà un adult que pensa”.

Acabada la cavalcada, es recrearà l’escena del naixement de Jesús, i Ses Majestats li presentaran els regals. Més tard, eixiran al balcó del consistori per fer-hi el discurs. Tot seguit aniran al Saló de Cristall, on els nens els podran demanar els últims desigs abans d’anar a dormir.

Cavalcada Reis València

Cavalcada de Reis a Sant Vicenç dels Horts

Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) organitza cavalcades de Reis del 1896 ençà. Actualment, Ses Majestats ja no van amb tartana, sinó amb grans carrosses, que es construeixen en una nau exclusivament destinada a preparar la cavalcada. A més de les de Melcior, Gaspar i Baltasar, també són molt populars les carrosses del Camell i del Ninot de Neu.

A les 18.00, els Reis es reuneixen al Centre Catòlic, des d’on van cap a la casa de la vila per recollir les cartes dels infants. A les 20.00 comença la cavalcada, que va de la plaça de la Vila fins a l’avinguda de Torrelles.

Cavalcada de Reis a Sant Vicenç dels Horts
Fotografia: Cavalcadadereis.

Renous de Reis a Vilaplana

Algunes localitats com Vilaplana (Baix Camp), la Pobla de Lillet (Berguedà) i Alcàntera de Xúquer (Ribera Alta) tenen la curiosa tradició de rebre els Reis de l’Orient fent tant xivarri com sigui possible. La gent agafa tota mena d’estris que facin soroll –pots, llaunes, carraus…– i els arrossega lligats amb un cordill pels carrers del poble mentre canta cançons, amb l’objectiu d’atreure l’atenció de Ses Majestats.

De totes maneres, cada localitat té costums particulars. A Vilaplana, es fa l’anomenat Rastre de Reis, que consisteix a arrossegar enfilalls de llaunes buides –que anomenen rastres– amunt i avall dels carrers. Tot i que en la majoria de cases el rastre es passa de generació en generació, alguns infants també se’n construeixen un de nou cada any.

A la Pobla de Lillet es fa l’Esquellada de Reis, una sorollosa cercavila en què els més petits es pengen al coll o a les mans unes esquelles grosses per fer soroll per tot el poble.

A Alcàntera de Xúquer aquesta tradició l’anomenen Petrolieres, i també consisteix a arrossegar per terra llandes lligades amb fils per atraure l’atenció dels Reis de l’Orient.

Rastre Reis Vilaplana
Fotografia: Festes.org.

Cavalcada de Reis a Vila-real

La tradicional cavalcada de Reis de Vila-seca es remunta a l’any 1928, i és una de les més antigues del País Valencià. Per això s’ha guanyat el títol de festa d’Interès Turístic Nacional. Les carrosses dels Reis de l’Orient, amb patges i seguici, desfilen pels carrers del centre de la ciutat fins a arribar a la plaça Major, acompanyats del singular cant del Tirorí Tirorí. És una cançó de benvinguda que canten els infants als Reis perquè els portin regals.

 

La cavalcada és organitzada per la Joventut Antoniana, una associació sense ànim de lucre que recull les cartes amb els desigs dels nens per a remetre-les als Reis i organitza el repartiment dels regals per les cases el 5 de gener a la nit.

Enguany, la cavalcada vol ser inclusiva i es delimitarà un tram del carrer Major, davant la Casa dels Mundina, en què s’abaixarà la intensitat de la música i els estímuls sonors perquè els nens amb hipersensibilitat també puguin gaudir de l’espectacle.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any