“La feinada que m’espera quan torni”: pensaments intrusius que ens arruïnen les vacances

  • Passar de les vacances a la rutina laboral implica un procés complex. Com ens en podem sortir?

VilaWeb
María J. García-Rubio
28.12.2023 - 21:40

Imaginem una escena típica de Nadal. La Macarena seu al sofà de casa, al costat del foc a terra. Els fills juguen amb les noves joguines i ella té una tassa de cafè calent i un bon llibre a les mans; aquell llibre que reservava d’ençà de l’estiu per a aquest moment de vacances.

Però un pensament pertorba sobtadament el moment de pau. Li diu: “Macarena, només et queden quatre dies de vacances. Aprofita’ls, que l’oficina t’espera amb els mil problemes sense resoldre que hi vas deixar fa cinc dies i amb mil més que segurament han arribat mentre has estat fora.” Tot d’una, sent una fiblada al pit i li vénen ganes de sortir corrents.

És l’ansietat que anticipa el terrible moment de la incorporació a la feina. Els pensaments intrusius han boicotat el moment de benestar.

Estrès també abans de la incorporació

Aquests darrers anys s’ha parlat molt de la síndrome postvacacional, la resposta generalitzada d’estrès que té algú quan torna a la rutina laboral després d’un període de descans més extens que els dos dies habituals del cap de setmana.

Aquesta reacció es reflecteix en uns símptomes específics en què predomina el decaïment, l’apatia, la manca d’energia i, especialment, la percepció subjectiva de no ser capaç de readaptar-se a l’entorn laboral. Hi ha molts articles amb pistes per a combatre aquesta síndrome –canviar els horaris, començar rutines saludables…–, però es presta poca atenció a allò que passa abans de la incorporació.

Però quin sentit tenen?

D’un punt de vista psicobiològic, sorgeix la pregunta següent: té cap funció la intrusió d’aquests pensaments? En principi, es podria pensar que afavoreixen l’activació fisiològica i cerebral durant les vacances. Alguns estudis han demostrat que hi entren en joc uns quants factors, com descriurem tot seguit.

D’una banda, els pensaments intrusius com ara: “Eh, no t’encantis, que d’ací a quatre dies tornes a treballar!”, són senyals d’advertiment, especialment per a gent que té ansietat recurrent o viu en un estat d’alerta continu. De vegades aquests esgarriacries mentals els elabora el sistema nerviós per trencar l’estat de calma inherent a les vacances.

Alguns trastorns d’ansietat fins i tot impliquen romandre contínuament en un estat de patiment i culpa, sense que siguem capaços d’assolir la calma o la relaxació.

Els pensaments intrusius també poden anar associats a la necessitat de control. Hi ha gent que ha trobat el reconeixement i la vàlua exercint aquest control. Per ells, deixar-lo anar mentre es relaxen en una hamaca o al costat d’un foc a terra no és una opció agradable, sinó un martiri.

En conjunt, allò que sent la Macarena s’anomena ansietat anticipatòria, que és molt incapacitadora i perjudicial per dos motius principals. D’una banda, té una gran capacitat d’esbiaixar la percepció de l’entorn. I d’una altra, si l’individu no s’enfronta a l’estímul concret, aquesta mena d’ansietat no cessa, cosa que implica l’activació contínua del sistema nerviós autònom.

Alteracions cerebrals

El cervell ha de menester rutines. Quan deixem la feina, el nostre òrgan del pensament canvia de focus i s’adapta a la rutina de vacances. I aquesta rutina generalment inclou lleure, relaxació i suport social, els tres factors protectors més importants contra l’estrès. El cervell s’ha d’adaptar i ho fa de manera gairebé automàtica.

Tot amb tot, fer l’adaptació inversa –és a dir, passar de les vacances a la rutina laboral– implica un procés més complex perquè hem de deixar un ambient informal, flexible i tranquil per anar-nos-en a un context amb estrès (ni que sigui un estrès saludable), horaris, terminis de lliurament, etcètera.

En l’àmbit de la recerca, aquests arguments comencen a tenir algun suport empíric. Un estudi fet amb nens va revelar una diferència dels nivells de cortisol, l’hormona predominant en la resposta d’estrès, afavorida per les vacances d’estiu.

També s’ha demostrat que els circuits còrtico-estrials participen en aquests pensaments intrusius durant les vacances, tal com ho fan en el trastorn obsessivo-compulsiu. Aquests circuits s’ocupen de sostenir la planificació, el sistema de recompenses i les emocions, tres àrees afectades durant el trànsit entre les vacances i la tornada a la feina.

Com prevenir l’ansietat anticipatòria

Segons aquestes dades, sembla que la diferència entre fer vacances i treballar té el correlat en el nostre cervell i en els nostres processos fisiològics, que responen a ritmes diferents. Això explicaria aquesta ansietat anticipatòria que sentim molts de nosaltres dies abans de la incorporació.

I què podríem fer per prevenir-la? Treballar molt “viure aquí i ara”, l’objectiu d’algunes teràpies psicològiques com la Gestalt. Si quan arriben els pensaments intrusius som capaços de respirar, recordar que “ara és ara” i que la resta ja vindrà, les interrupcions anticipatòries s’esmorteeixen i fins i tot es dissipen.

Per tant, és recomanable d’“escoltar el cos i la ment” perquè quan arribin aquestes sensacions d’alerta es puguin combatre amb la calma i la confiança que mereixem un espai per a badar i descansar. Al capdavall, som éssers humans finits que tenen necessitat d’“aturar” tant com “arrencar”, parlant en termes de producció laboral.

María J. García-Rubio és professora de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de València. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

The Conversation

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor