“Fem la immersió inversa”: crit d’alerta per l’ús del català en les extraescolars

Testimonis de dues escoles de primària constaten el retrocés de l'ús del català en activitats extraescolars

VilaWeb
Blai Avià i Nóvoa
23.10.2022 - 21:40
Actualització: 24.10.2022 - 12:07

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

D’una manera més explícita o menys, els debats sobre la presència del català a l’escola se solen centrar en un sol espai: l’aula. La situació de la llengua en l’ensenyament, tanmateix, va molt més enllà de les quatre parets de classe. La batalla per la supervivència del català com a llengua lectiva també es lliura als patis, als menjadors i a les extraescolars.

En aquests àmbits, la presència del català també és com més va més amenaçada. Això, si més no, és el que es desprèn dels testimonis a què ha tingut accés VilaWeb, que tot i parlen de casos sense relació apunten cap a una mateixa tendència: que allò que abans era norma comença ara a ser una excepció.

La llei d’educació de Catalunya, aprovada el 2009 pel parlament, estableix que la Generalitat de Catalunya té el deure “d’establir el marc general d’ordenació de les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars dels centres vinculats al Servei d’Educació de Catalunya”. També la llei Celaá, segons que explica la Plataforma per la Llengua, “permetria dinamitzar activitats en català en espais que formen part del procés educatiu, com ara el menjador i les activitats extraescolars i esportives” (la nova llei del català a l’escola no fa referència explícitament a les activitats extraescolars).

“La situació és molt dramàtica”

Però la legislació, segons que expliquen a VilaWeb testimonis de dues escoles de primària barcelonines, dista molt de correspondre’s amb la realitat. Així ho diu una monitora de menjador d’una escola del districte de Sant Andreu, que no ha volgut donar el seu nom per por de represàlies professionals.

“Fa cinc anys que sóc al mateix centre, i durant aquests cinc anys he vist constantment monitors que canvien al castellà a la primera de canvi. Si un nen els parla en castellà, sigui de P3 o de sisè, automàticament li responen en castellà. I quan els demanes per què parlen als alumnes en castellà –i més en l’únic espai en què els nens poden aprendre el català– et responen que si no, no els entenen. Home, si els parles en castellà no t’entendran mai: ni a P4, ni a P5, ni a primer, ni a sisè de primària”, denuncia.

I continua: “Des de P3 estudien en català, com vols que no t’entenguin? Jo sóc on sóc, però imagina’t els qui deuen ser al Bon Pastor o la Trinitat, que encara tenen més l’excusa que ningú parla català. La situació és molt dramàtica.”

El menjador i les extraescolars, en castellà

Per bé que el seu testimoni se centra en el menjador escolar, té constància que la situació del català és tant o més difícil en el cas de les activitats extraescolars. “En algunes extraescolars, els monitors parlen directament en castellà als nens, sense que ni tan sols s’hi hagin dirigit en castellà abans. Fan tota l’extraescolar en castellà, a mi em va impactar quan ho vaig veure.”

Afegeix que aquesta tendència a canviar de llengua o parlar d’entrada als nens en castellà és present fins i tot entre els monitors catalanoparlants: “Les classes es fan en català i després els nens surten al pati i els parlem en castellà. Això no pot ser, tenim una confusió molt gran.”

A parer seu, aquests comportaments evidencien un fenomen més ampli i preocupant: la pèrdua d’estatus del català en l’àmbit escolar. “És constant, arriba un moment que cansa. La gent no té cap mena de consciència lingüística. Cada cop la gent li dóna menys valor al català, cada cop hi ha menys gent que s’ho cregui.”

Ni al pati, ni al menjador, ni a les extraescolars: el català desapareix fora de l’aula

Diu que aquesta circumstància va més enllà del centre on treballa. “Hi ha gent a la meva escola que fa magisteri i em diu que a molts dels alumnes del grau els importa bastant poc, tot això del català. Si no s’ho creuen els mestres, no sé què farem.”

Explica que ha parlat sobre l’ús de la llengua amb els responsables de coordinació de menjador del centre, i que l’han escoltada i han mirat de redreçar la situació més d’una vegada. Ara, no ha canviat ni un pam: el castellà continua essent la llengua predominant al centre, fins al punt que fins i tot els nens catalanoparlants acaben passant-s’hi.

“Això és el que em sap més greu: veure que nens catalanoparlants, que tenen noms catalans i que parlen en català amb els pares, parlen en castellà a l’escola i al menjador, fins i tot entre ells. Si els ho preguntes, et responen: ‘És que a l’escola es fa tot en castellà.’ Els quatre nens catalanoparlants de cada classe acaben parlant castellà, és terrible i costarà molt de canviat”, denuncia.

“Fem la immersió lingüística inversa; els nens que parlen català passen a parlar castellà. La vehicularitat del català no es compleix en cap dels tres àmbits: ni a l’aula, ni al menjador, ni a les extraescolars”, sentencia.

Queixar-se per preservar el català: “Si no hi haguéssim estat al darrere, hauria continuat”

Un altre testimoni, pare d’una escola del districte de Sant Martí, explica que alguns dels monitors del casal d’estiu del centre no parlaven en català als nens. Diu que els pares van notar-ho de bon començament i que van comentar-ho a l’empresa que organitzava el casal, CET10. És la mateixa empresa que també administra el menjador i el servei d’acollida del centre: “No teníem gaires opcions més de contractar algú altre, perquè és l’empresa que normalment fa aquests serveis.”

Explica que CET10 al·legà aleshores dificultats de contractació, cosa que els havia forçat a contractar un monitor de fora del país que no parlava català. Així i tot, es mostra escèptic amb la versió de l’empresa: “Ells deien que n’era un, però nosaltres vam veure que, almenys els primers dies, l’ús del castellà era generalitzat.”

La situació es va rectificar a partir de la queixa. “A partir d’aleshores sí que vam notar un canvi, almenys en la resta de monitors. Vam tenir la sensació que en aquell moment van parlar amb els monitors i van posar una mica d’ordre. Suposo que van donar les ordres que tocaven.”

Així i tot, lamenta que els pares es veiessin obligats a intervenir per preservar el català al casal. “La dinàmica no era d’un monitor, sinó que era generalitzada. Si no hi haguéssim estat al darrere, segurament hauria continuat”, conclou.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes