Cassoles contra el Borbó: el ‘moment Ceaucescu’ de Felipe VI

Si Felipe s’hagués mantingut amagat i no hagués anunciat un discurs, segurament els balcons s’haurien limitat a aplaudir els sanitaris. Ha estat el seu error Ceaucescu

Vicent Partal
19.03.2020 - 09:25
Actualització: 19.03.2020 - 10:25
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui, vespra de Sant Josep i per tant de les Falles que enguany no veuré cremar, l’esforç pamfletari de l’estat se li ha girat en contra, de sobte. L’enorme repic de cassoles que s’ha vist i sentit arreu del nostre país i en bona part de les altres nacions de l’estat espanyol marca un abans i un després: la crisi sanitària ja no és cap excusa ni per al silenci ni per a la docilitat.

És evident que el règim prova d’aprofitar la gravíssima emergència sanitària per reforçar-se. Típic. El govern de Pedro Sánchez ha fet un colp de mà, ha anul·lat a la pràctica les comunitats autònomes, ha fet eixir l’exèrcit al carrer i es prepara per a un llarg període d’excepcionalitat. Excepcionalitat que, com ja es va veure ahir a les corts espanyoles, l’acostarà inevitablement al PP i l’allunyarà, encara que alguns sembla que no ho vegen, de l’esquerra i les forces sobiranistes. La jugada és o molt audaç o molt suïcida, o totes dues coses alhora. I precisament per això es revesteix del sentimentalisme patrioter i acrític que sol posar-se en joc quan el poder, en qualsevol règim autoritari, vol aprofitar aquests fet excepcionals.

El problema que tenen, tanmateix, és que quan jugues tan fort com ho fan Sánchez i la corona acabes ofegant la població de tal manera que qualsevol petita espurna pot provocar un esclat d’indignació. Esclat que polaritza la societat més que no ho ha estat mai i té el potencial de transformar la crisi concreta en una crisi de fons. I en el cas que ens ocupa, només començar, ja n’hi ha unes quantes, d’espurnes: la corrupció brutal de la monarquia, el centralisme portat a l’extrem d’acaparar material sanitari per a Madrid o de no tancar-lo i un tercer que cada dia serà més evident i imparable: el desastre en la gestió de la crisi sanitària en general.

Sánchez ni tan sols ha estat intel·ligent. Acaparant la gestió de la crisi de manera gairebé unipersonal, amb aquella militarada de l”autoritat competent’, es posa sol en la diana per a atraure totes les crítiques. En l’afany de concentrar el poder, ha eliminat altres poders que en condicions normals podien dispersar la indignació, centrifugar-la, des dels ajuntaments a les Generalitats. Pitjor encara: Sánchez ha menystingut de tal manera els altres poders que les crítiques justificades que fins ara el president Torra havia formulat gairebé tot sol ja les comencen a fer seues alguns altres. I es generalitzaran. Perquè hi ha una cosa que la propaganda no pot canviar i és que la gestió de la crisi sanitària és dolenta. El nombre de malalts i morts creixerà, perquè Pedro Sánchez no pren les decisions necessàries, i arribarà un moment que la població farà esclatar la seua frustració i la seua ràbia. El gran error de Sánchez ha estat deixar una sola direcció per a fer-ho: ell.

Un error reforçat per un segon error monumental del PSOE: abraçar-se a la monarquia, en compte de córrer a allunyar-se’n. La corrupció dels Borbons no té res a veure amb la crisi sanitària actual però la indignació ciutadana ja no es pot aturar ni amb l’excusa de la crisi sanitària. La implicació de Felipe VI en la corrupció familiar sembla que és un colp definitiu a una institució que s’ha quedat sense marge de maniobra. Aquella imatge, falsa però eficaç, de monarquia moderna i família exemplar que fou, ja s’ha esvaït totalment. No en resta sinó Felipe VI sense escut i amb les cassoles retrunyint com mai, no únicament a Barcelona o València sinó fins i tot a Madrid.

Fa pocs mesos us vaig intentar d’explicar on és avui l’estat espanyol, amb una  comparació sobre el moment Txornòbil, comparació que crec que cada dia que passa és més clara. Avui us demane que em permeteu d’explicar-vos, en la mateixa línia, el moment Ceaucescu. Les coses no es repeteixen mai i encara menys de la mateixa manera. Però les realitats sí que són comparables i de totes elles se n’aprèn. I molt.

Ceaucescu era el dictador de Romania. El nou de novembre del 1989 havia caigut el mur de Berlín i tots els règims comunistes de l’Europea de l’Est s’havien enfonsat. Entre els pocs que, aparentment, es mantenien dempeus hi havia Romania. Tot i que mesos abans havia començat una revolta democràtica a Transsilvània, una àrea nacionalment hongaresa però dins Romania, que el règim només havia pogut contenir amb dosis extremades de violència.

El 21 de desembre de 1989 es va voler organitzar una gran manifestació d’adhesió a Ceaucescu per mirar de transmetre la imatge que ell sí que resistiria la pressió i que el règim no cauria. Desenes de milers de treballadors van ser portats de tot el país a Bucarest amb autobusos i davant ells Ceaucescu va pronunciar un discurs en què anunciava mesures populistes com ara un augment generalitzat dels sous.

Amb això, Ceaucescu esperava acontentar la gent, però, com es veu perfectament en aquest vídeo que us recomane molt, a mig discurs les protestes de sobte van esclatar a la plaça. Ceaucescu primer va mirar de frenar-les a crits, després va dubtar i va mostrar un titubeig que encara va animar més les protestes i finalment va fugir espantat. Però quan ja era massa tard. Ell mateix, convocant la manifestació, agrupant la gent que estava dispersa, havia creat les condicions de la revolta. De la mateixa manera que avui podem dir que si Felipe s’hagués mantingut amagat i no hagués anunciat un discurs televisat segurament cap protesta no hauria esclatat i els balcons s’haurien limitat a aplaudir els sanitaris. Aquest ha estat el seu ‘error Ceaucescu’.

La proclamació de la independència de Catalunya, el 2017, va obrir un període històric de descomposició de l’estat i més clarament encara de descomposició del règim. Ja no som al 1989 i ara les coses no passen d’avui per demà. Encara menys si hem d’estar confinats i no podem eixir al carrer. Però les etapes en la descomposició de l’estat espanyol i de la cort postfranquista es van cremant inexorablement i la resposta dels balcons no deixa espai al dubte en aquest sentit. D’aquest desastre sanitari on som ficats avui n’eixirem canviats com a societat, segur. Però també n’eixirem en una nova posició, políticament parlant. Reforçats per la incompetència del govern d’Espanya i per les seues decisions recentralitzadores i absurdes. L’acostament de les esquerres, la taula de diàleg i el nou tarannà dels socialistes s’han desfet com un terròs de sucre i obligaran a una nova etapa en la política catalana. Ara esperem que s’haja après del 2017 i que fem tots tant com puguem per a no fallar en la que serà una segona oportunitat per canviar-ho tot.

PS. Els de l”ara no toca parlar de política’ van rebre ahir una enorme lliçó des dels balcons de tot el país i dels altres països de l’estat. Però no confieu que l’hagen apresa perquè tenen un cinisme incommensurable.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Salart
Josep Salart
18.03.2020  ·  21:24

Apostaria un pèsol que, quan ha acabat la grabació i s’ha tancat sól, s’ha partit el cul de riure. Estem davant d’un borbó.

Si repiquem cassoles però no les fotem pel cap dels militars que veiem pel carrer, malament. Cal ajudar al MHP¡¡¡¡

Jose antonio Planell
Jose antonio Planell
18.03.2020  ·  21:26

Se pas que ha dit aquest gran fill de p…..
Jo era a la cassolada.
Bona nit companys i força.

Josep Puig
Josep Puig
18.03.2020  ·  21:26

Esperem amb ànsia el canvi. I que sigui aviat

Joan Coll
Joan Coll
18.03.2020  ·  21:28

Ep, també moltes cassoles repicant a Palma!

Josep Usó
Josep Usó
18.03.2020  ·  21:30

La cassolada ha segut monumental. Al meu barri, molt espanyolista, s’han sentit cassoles. Possiblement, el Borbó no s’ho esperava. Ni Sánchez tampoc. Però és que, més enllà de la seua possible mala fel, són molt incompetents. I, malauradament, les xifres de baixes per la malaltia pujaran i pujaran molt. I, ara per ara, la gestió no s’aparta de la més lamentable possible.

M. Virtudes Pacheco
M. Virtudes Pacheco
18.03.2020  ·  21:31

Lo de la publicitat “CUKI” entremig una merda¡¡¡

Joan Benet
Joan Benet
18.03.2020  ·  21:40

Tant de bo… Avui a Sitges, vila més bé pija i tabarniana, han sonat cassoles allà on semblava impossible… Veure des de la finestra de casa els propietaris d’una torre repicant cassoles al jardí és quelcom que no pensava que arribaria a veure.
Però els espanyols són capaços de donar un cop d’estat i treure l’exèrcit al carrer (això en el supòsit que no sigui el que està passant ja ara mateix…) i no crec que Europa mogui un dit a no ser que ens comencin a massacrar.
El deute ja veurem…

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
18.03.2020  ·  21:45

Ha estat el seu error Ceaucescu

Quan de temps va passar entre aquest moment i l’afusellament del matrimoni Ceaucescu?

NO tindrem la sort que abdiqui.. Parlament de Catalunya, DUI ja

Daniel Bosch
Daniel Bosch
18.03.2020  ·  21:47

Timc la sensaació, només la sensació, que alguna de crespa se n’està congriant. Es respira una calma tensa en l’ambient típica de les hores prèvies a una gran tempesta. Estem tancats a casa, sí; però la situació pot esclatar en qualsevol moment i precipitar els esdeveniments, crec que la cosa podria anar de dies.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
18.03.2020  ·  21:48

Em penso que el mur de Berlín caigué el 9 de novembre i no al setembre.

Enric Vilar
Enric Vilar
18.03.2020  ·  21:51

I jo igual Sr Planell. Al cap de 10 minuts ja no hi era i he parat de “paellar” amb ganes. Quin gust.
Fora la monarquia corrupte i el seu entourage. Visca la República.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
18.03.2020  ·  22:07

Encefalograma pla del gobern i de la casa real.

Josep Soler
Josep Soler
18.03.2020  ·  22:14

Efectivament, es comencen de veure coses series. Es evident que aquest rei – un personatges tant alt com gris i antipàtic- no serveix per la labor que li han encomanat, però també es cert – de temps – de com acabaria, es veia venir.
El que no es tenia tant clar, es qui era aquest President Sànchez. Sembla que definitivament demostra la seva falta de talla i de competència juntament amb la del seu govern, en la conducció de la pandèmia, amb aquesta vinculació amb una justícia tant especialment desacreditada al mon , i finalment a sobre, refugiar-se al darrera d’un exercit que tothom sap qui es i el que representa.
Francament les coses no pintant gens be , principalment tenint en comte que aquests desgavells-canvis de paradigma, sempre els acabem de pagar els mateixos de sempre.

Enric Mauri
Enric Mauri
18.03.2020  ·  22:26

Gran reminiscència històrica, Sr. Partal! … Tant de bo! … en termes institucionals, no vitals.
Que no decaigui, d’una manera o altra ha d’anar a més.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
18.03.2020  ·  22:30

P

Núria Florensa
Núria Florensa
18.03.2020  ·  22:32

Avui tot l’engany q ens han fet amb el viru:tard i malament, ha sortit amb la cassolada contra els reiets els 2, tota la seva cort i la “manada econòmica” q els dona suport. Però també piolins i piolons (exèrcit q passejarà pels carrers) + poder judicial q fa pudor + casta política q ens té com a vassalls. L’estat està ben podrit, però l’aguanten pq no canviï res. Cantant Bella Ciao he tingut esperança: Una matina mi sono alziati O bella ciao,… ✌️

Josu Elorduy
Josu Elorduy
18.03.2020  ·  22:35

Mi Caudillo, en línea.
Hoy congreso diputados, su esencia.
Qué paz, qué confianza, qué tranquilidad, verte, oirte. Bueno, bueno, casi lo he aprendido de memoria… Pablo, Entérate de una vez: es u-ni-dos, sí, u-ni-dos. olvìdate de “unidas”, no pasa nada, son pequeños sacrificios. Ahora estamos en la batalla contra el bicho.
Qué trajín, mascaretas que van, mascaretas que vienen, o no … es que todo depende de la “superioridad” y hay que pedir permiso a la superioridad, en Madrid por supuesto, co-mo no po-dria ser de o-tra ma-ne-ra.
La responsable del ramo en Andalucía, se ha quejado por la incautación de mascaretas, en Cataluña, el presidente del “Colegio de Médicos” ha levantado los pies, quiere “equipos de protección” para los profesionales de la salud. Mira éste qué cosas dice. Bah los catalanufos de siempre dando la nota!
El bicho está acongojado, con tanta unidad por aquí y por allá está qué no sabe a quién contagiar … así con el despiste la curva de “infectados” se ablanda. Es que con un Caudillo así de Guapo… que se vaya preparando el bicho ese. Qué no diría Gila dando “novedades”.
Ah, las novedades de hoy: en línea también.
Los covid19 en posición de “descanso”, los militares en su papel y su gesto, como no podía ser de otra manera. El civil de ‘casual’, también en lo esperado: dando datos de … Madrid. hostia, hostia, hostia. Ahora lo entiendo Caudillo: se trata de estar unidos a Madrid, con Madrid. Qué solo se ama lo que se conoce. Ooolé¡
Es que lo petas! La gente simple piensa que esto va de clínicas, urgencias, sanidad, confinamiento … qué sabrán estos. Unidad, Unidad, Unidad…
A Rufián le he visto respondón. Ya ve mi caudillo que los indepes, ni los muy, ni los casi poco. La cabra tira al monte. A qué viene decir que menos militares y más sanitarios, o reducir, sí, reducir en un 50% el gasto militar para dedicarlo a salud?
Volviendo a las novedades, no me he fijado bien, pero no he visto a la “dona”. A la espera de un “análisis más detallado” se puede suponer que en momentos de extrema gravedad los adornos estorban.
Por citar a la gente de la tierra Aitor no ha defraudado: hemen gaituzu caudillo jauna.
Resumiendo: sin novedad en el frente.
Un ególatra que se lo cree, puede ser más peligroso, que un “mono con pistolas” y ojo que mono es y pistolas tiene! Egolatra? Apunta maneras.
Hay una ley de física impérica que dice que a más bobo y ambicioso más peligroso. Toma pareado!
Todos quietos, todas quietas, mirando a la pared, piernas separadas, manos en alto contra la pared! !! Lo suelo ver en “Action PD”. Dónde vas a parar … tomaremos las medidas necesarias, en el momento necesario. Qué confianza me da, se me había olvidado, estoy empezando a rezar …
En el fondo soy un nostálgico, creo en la gente, la gente empoderada, la gente determinada, la gente que quiere decidir qué gobernantes quiere, la gente que aborrece y detesta sátrapas de herencias tramposas y corruptas, la gente que quiere construir su República, para todos y todas.
Que hermosa eres independencia.

Josep Rodon
Josep Rodon
18.03.2020  ·  22:46

Una consulta popular sobre la monarquia Borbónica?
Primera desobediència guanyadora cap a la independència-

Albert Ventura
Albert Ventura
18.03.2020  ·  22:58

Es clar que pot haver una espurna, sobretot quan els morts se’ls amunteguin sobre la taula. Es per aixo que ja tenen l’exercit al carrer, no per altra cosa. Poden ser uns f.d.p. pero de ximples no en tenen res.

david graupere
david graupere
18.03.2020  ·  23:11

Ells han de fer un aprenentatge que -si no badem- podria menar a la nostra independència, però cal no oblidar que l’objecte del seu aprenentatge som nosaltres. I ens faran mal de debò sobretot a escala econòmica, perquè la repressió econòmica es fa per mitjà de l’escampada general del covid19.

Amb això volen que tornem a l’estat de consciència del pres o esclau: la subjugació individual i collectiva: quan ens oblidem del nostre dret d’existir o del nostre futur, del dret de dreçar la nostra existència… I atès que hi creuen, amb la repressió, ens voldran fer mal, un mal que serveixi de segell del que no hem de fer: esser lliures.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
18.03.2020  ·  23:21

Cassolada a Alaró també que no ha pogut apagar un ejpañol amb el seu himne a tot volum.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
18.03.2020  ·  23:47

Amb el covid-19 estem tots apagats. Quan acabi això, es veurà el gran desastre de la gestió. I el govern de Madrid està acumulant errors tan greus que encara m’admiro que no caigui.

Josep Jallé
Josep Jallé
18.03.2020  ·  23:53

Com gaudeixo, reviscolant de tanta basarda que ens vol envoltar sense que semblin adonar-se’n de que ja tenen els dies comptats. Trigarem més o menys, depenent d’aquesta dictadura de les circumstàncies coronavíriques – encobridora, com cortina de fum, de l’habitual anomenada Transició, de fet franquisme 2.0 – però, per a aquestes camarilles tan ben descrites pel director, alea jacta es.
Ah … i per a tots els Joseps i Josefes … bona crema!

Gemma R.
Gemma R.
19.03.2020  ·  00:13

Sánchez és espanyol i molt espanyol. I vol sortir d´aquesta amb la única recepta que sempre han aplicat i conèixen: l´autoritarisme i el control. En el fons són una nació insegura d´ells mateixos. Castella no té mar i molt terreny ón no hi ha res. Són el que són perquè sempre han tingut a les nacions històriques agafades per una corda com un gos i obligant-les a fer i ser com ells volen, traient-ne els recursos i el talent. Els espanta perdre´ns perquè quedarien despullats, tal i com són, tal i com és el xuleta de classe que si rasques no és res més que el nen amb més inseguretats de tots, i sovint amb menys intel.ligència i talent, que el tímid que no sap que brilla encara. Se´ls ha donat moltíssimes oportunitats de canviar, de ser diferents, de no menystenir als qui treballen perquè ells es posin medalles. Per respectar-los en les seves difèriencies i aprendre a estimar-les. D´haver-ho fet, no en tinc dubte que aquest sería un gran país. Haurien vist que no passa res per abaixar la guàrdia, que el diferent no és dolent, a l´inrevés, la difèrencia és riquesa. Aquesta actitut els hagués fet créixer, i no només com a societat, també individualment. Parlarien o xapurrejarien 4 llengües, i haguéssin adoptat el “duende” de l´andalús, la bondat del gallec, la fortalesa del vasc, la perseverança del català. Sé que simplifico i generalitzo, és fet expressament per explicar que la diferència sempre sempre suma. I qui en la diferència se sent respectat, és generós i estima. És així a nivell individual, i ho és en el col.lectiu. Però España sempre tria malament, sempre tria la força, sempre tria la imposició. I ho fa teledirigida per 300 families criminals que saquejen i manipulen el país dés de temps inmemoriables.

¨Porten tant de temps així que ni tant sols se n´adonen. I és per això que Catalunya, que segueix rebelant-se una vegada i una altra a la història perquè no es conforma amb aquesta relació que no ha estat mai pactada, i que quan s´ha probat de pactar, més d´hora que tard descobrim que només ens enredàven per interessos momentànis, però així que la seva situació s´estabilitza, tornen a voler posar-nos la pota a sobre per seguir apretant-nos el cap i demanar-nos que els hi donem les gràcies per deixar-nos respirar encara, que podría ser pitjor. T´ho diuen a la cara : ” pero nadie te prohíbe hablar en catalan” o ” si puedes votar cada 4 años”. I sobretot no suporten que volguem estar al seu mateix nivell, al de Castella. I dic al de Castella, perquè la resta de nacions, excepte el Pais Vasc i els Països catalans, han quedat anihilades, supeditades, i ja ni tant sols els hi sap greu, amb dignes excepcions que comencen a rebel.lar-se. És com l´Arrimadas que aterrissa a Barcelona i mesos després s´afilia a un partit que vol destroçar la llengüa i cultura, per un odi visceral que és dificil d´entendre. Algú de vosaltres us imagineu fent això al País Vasc, a Galicia, a Flandes, al Quebec o a Corsega? Anar a un lloc a viure d´insultar-ne als que fa segles que viuen allà i que s´han deixat la vida per mantenir-ne llengüa i costums i la pròpia terra en peu, com faria qualsevol cultura de qualsevol lloc del món. Com volen que no lluitem per no deixar de ser? A quin cap hi cap que has d´anar a Catalunya a fer-los patir? perquè?? perquè? Es paren a pensar alguna vegada què vol dir per a nosaltres tot això que porten fent-nos segles? però què els passa que no evolucionen? I nosaltres com roures resistim. I no ho soporten. No soporten que no volguem no ser. I molts d´aquest es fan dir feministes i tot. Com els que anomenes que ara diuen que no toca parlar de política, quines penques! quina mesquindat, quin cinisme!

I en tot això ens han destroçat la sanitat (com es ventava el ministre tot cofoi), l´Estatut, ens han pegat, tancat a la presó, exiliat, matat civilment amb multes milionàries, insultat, difamat,etc. I el 3 d´octubre vam saber qui orquestrava. I li vam veure els ulls. I vam decidir no oblidar-ne la mirada. I intima, digna, serena i individualment ens vam conjurar en aixecar-nos i plantar-li cara. Primer mal ferits, però no derrotats. I aquí ens téns borbó. Aquí ens téns. Ja no véns a Catalunya. La teva única esperança era que donant-nos per descomptats poguéssis anar tirant embolcallat en la bandera. Ai borbó, borbó… A vegades hem estat innocents, altres massa tous, pero ja no. Sóm la noia que els teus gossos de la PN empenyien en un 7 contra 1, el día 1 octubre 2017, i ella tota digna s´aixecava, els mirava de cara i els empenyia tornant-los enrere, posant-los al seu lloc, amb un clar missatge: “vosaltres teniu la força, jo la força de la raó i la dignitat de defensar-la, si cal amb la meva vida”.

Probablement hem assitit a l´últim sermó del monarca. Ja no té claus roens ón agafar-se. Només pot tirar de l´exèrcit i tornar- hi un cop més, que no ha estat res. i què? El virus ens està ensenyant que tot és molt més fràgil del que sembla. Què farà? Ens matarà a tots un per un? ui quina por…

No borbó no. Les coses están canviant. Estem confinats però sóm lliures. Ara si que ho sóm. I sortirem d´aquesta molt més ben parats que tú, perquè la llibertat d´esperit crea mooooltes defenses, i tu éts esclau de les teves pors!

PD:No sortiu de casa q hem d´estar sans quan més aviat millor. Tenim feina. Us envio una forta abraçada a tots. I escribiu si us plau, que si no us trobo a faltar. Seguim!

jordi Rovira
jordi Rovira
19.03.2020  ·  00:30

De les situacions sempre se’n surt: d’una forma o d’una altra. I va semblant tota una evidencia, que la gestió de l’estat davant la pandèmia que ens afecta, no acaba de ser prou bona. I com ho podria ser de bona, quan l’Estat té més d’una via aigua? Jo també penso que l’efecte Txornòbil va fent efecte en un estat més desballestat del que ens podem imaginar. I el marc internacional sembla d’una volatilitat important. Francament, el moment va semblant aquell quan russos i americans es vantaven de la seva carrera espacial. Qui tindrà primer la vacuna del corona virus?

Joan Rius
Joan Rius
19.03.2020  ·  00:31

L’Echenique lloant al Gobierno de España amb tot el que està passant, és un senyal que indica el altíssim nivell de putrefacció que pateix l’Estat espanyol. Farien bé els Comuns en desmarcar-se d’aquell règim corrupte hereu de la dictadura. Si no ho fan, s’enfonsaran amb ells a l’infern.

Robert Mora
Robert Mora
19.03.2020  ·  00:48

En efecte alguna de grossa s’està congriant i nosaltres romanen tancats i mobilitzats als nostres domicilis sense capacitat de resposta i amb les forces de l’ordre -el seu- ocupant el carrer. D’aquí al final de l’isolament (que potser més llarg del que ens pensem) passaran coses i no serà fins eixe moment que podrem copsar la magnitud dels esdeveniments o si tot ha estat un miratge de nàufrag que imagina coses.
Jo tinc un mal pressentiment.

Tomàs Reyner
Tomàs Reyner
19.03.2020  ·  00:53

Un cop més el rei ens ha demostrat que no serveix per res. El de més contingut que hi ha en el seu discurs és la frase ” somos una gran nación”. Ni una paraula del seu tema de corrupció. Discurs vuit de contingut. És un borbó. No podem esperar res de bó d’aquest individu.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
19.03.2020  ·  03:12

A Elx han sonat les cassoles.

Albert Miret
Albert Miret
19.03.2020  ·  07:48

El pànic indissimulat amb el qual omplen les ciutats d’exèrcits i policies contra res, és l’evidència de la seva por al poble. La dretització esperada del discapacitat Sánchez, al qui ERC va regalar “gratia et amore” la presidència de la claveguera, s’ha fet palesa en dos dies i la puta tauleta ha volat pels aires juntament amb el fals diàleg. Ocupant el país aprofitant el desconcert com ho faria qualsevol immoral de “la manada” intenta amagar els morts dels quals n’és l’únic culpable per incapacitat manifesta, i es defensa de la realitat utilitzant la crisi per a encumbrar-se com a miserable dictador feixista del segle XXI. Tanta és la seva por, que fins i tot ho aprofita per a robar a la perifèria allò imprescindible per a parar la pandèmia, per acumular-ho tot allà on el moribund interpreta que serà el darrer refugi. Però no hem d’oblidar que si no fos pel suport del traficant d’armes, gran estafador del poble, no podria fer-ho. Només tombant el rei, s’acaba una partida d’escacs.

Ahir, la magnífica cassolada va ser la sordina que va evitar de sentir les mentides del mafiós.

Carles Farre
Carles Farre
19.03.2020  ·  08:08

Otres, G. Ruiz, has estat brillant!!, com un Partal, en versió femenina!!, però aportant-hi precisament aquest matís que ho diferencia de l’opinió general.
En quan al hereu de la borbo-corona, el seu pare, no solament li va deixar una bona herència en diners i propietats, si no també un bon marró.
Del coronavirus, crec que se’n està fen un gra massa, fomentant un alarmisme per part dels mateixos mitjans de comunicació, que fan que qualsevol que tingui el mes mínim símptoma, se’n vagi a saturar els caps.
Salut

Joan López
Joan López
19.03.2020  ·  08:16

Sra.Fita tant debó que s’hagues estalviat la seva opinió ahir vers la meva persona,li demano una rectificació aqui mateix per las sevas paraules miserables, si vosté té als nervis trencats , calmis.

joan rovira
joan rovira
19.03.2020  ·  09:09

1. Els fets ens menen a l’origen d’un mateix i de l’alteritat de l’altre i col.lectiva: és un de canvi de paradigma de percepció.
https://medium.com/@Jaironpz/cuando-el-progreso-exponencial-se-hace-realidad-8dbc1d725d34

2. Haver abandonat el coneixement tant de l’origen com col.lectiu no ens eximeix: som a la vall del canvi de cicle econòmic.
https://www.financialsense.com/contributors/christopher-quigley/kondratieff-waves-and-the-greater-depression-of-2013-2020

3. Haver renunciat al que érem el 1931 i el 1976 ens va portar al 2017 català: no podem repetir la història oficial sense criticar-la.
https://andreumarfull.com/2020/03/02/la-inconsciencia-historica-cat/

4. Despertem als fets, deixem de ser ingenuament o per interessos idiotes o espavilats, no repetim cap partidisme estèril i tots a una. Es fa simultani un canvi de percepció individual, de cicle econòmic mundial, d’història oficial diacrònica -com un llibre- per sincrònica -com estrats-. Un “momentum” individual!

5. Que el podem aprofitar per “ser” individualment i col.lectiva o per a repetir la indolència, el sotmetiment, el conformisme d’uns quants intermediaris oficials en contra de l’oportunitat de créixer i no estancar-se, de lluitar i no oblidar, de viure i no de mal viure, de tots. El nostre “momentum” col.lectiu català!

Pep Agulló
Pep Agulló
19.03.2020  ·  09:09

QUAN PASSI, RES SERÀ QUALITATIVAMENT IGUAL

La descomposició del règim monàrquic està escrivint un nou episodi, diria molt transcendental. La pandèmia que afecta a tothom, per damunt d’ideologies, posa en el punt de mira de tota la ciutadania l’acció del govern Sánchez. Quan tothom n’està pendent d’aquesta gestió de la crisi, perquè ens hi juguem la vida, la consciència global bull. I quan de la política depèn la supervivència, els errors, les mentides, la manipulació informativa faran que la reacció popular, quan s’acabi l’excepcionalitat, pugui ser volcànica.

AIXEM-NOS DEL CORONAVIRUS I
AÏLLEM LA GLEVA PUTREFACTE D’AQUEST RÈGIM NEOFRANQUISTA!

Eduard Samarra
Eduard Samarra
19.03.2020  ·  09:46

Jo fa dies que penso que no pot ser que se’n surti, és una crisi tan greu que s’emportaria a qualsevol per endavant, i molt més un narcisista com ell. Si fos un psicòpata ho tindria més fàcil.

Ara bé, això no condueix a la independència, per una senzilla raó: nosaltres som molt bons auto-limitant-nos. Vista la putrefacció del Règim, l’únic que pot aturar la nostra independència, que no la putrefacció, és el nostre síndrome d’Estocolm.

P.D: hem de ser conscients que l’explosió d’Espanya implica necessàriament una explosió d’una part de Catalunya, tant dels nostres “catalans” espanyols, com de la nostra pròpia ment colonitzada.

Molts ànims a tots i totes.

PERE SIO
PERE SIO
19.03.2020  ·  09:51

El discurs de Felip VI va estar a l’alçada intel·lectual d’un Borbó. Va sortir tard perquè primer havia d’apaivagar els incendis de corrupció interns. El seu discurs va ser digne del No-Do, en blanc i negre. Sense cap mena de contingut, amb llenguatge militar i arengues a l’Espanya “Una, Grande i Libre”, com a bon i fidel hereu del franquisme. El seu discurs va ser rebut amb un eixordador soroll de cassoles de rebuig, fet naturalment silenciat pels mitjans de premsa captius de l’Estat. Malgrat tot, la descomposició de la Monarquia és un fet imparable, que s’expandeix, dia a dia, com una pandèmia. La seva caiguda, possible, si tots ens ho proposem, pot ser la clau de volta perquè les coses puguin començar a canviar.
Corona, Ciao.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
19.03.2020  ·  10:10

A l’estat hi ha massa fanàtic espanyolista.
Per ara no veig cap moment Ceaucescu per aquest Borbó plè d’esencies colonials.
Vicenct Partat, des de fa anys, veu la fi d’Espanya cada quinze dies.

francesc felip
francesc felip
19.03.2020  ·  10:19

Nosaltres volem guanyar, però l’estado español també. I aquest darrer te més força del que ens imaginem. Quan acabi aquesta pandèmia, vés que no acabem a Catalunya com al 1939. Em pregunto si no ho tenen ja tot ben preparat. M’ho temo.

Ramon Simon
Ramon Simon
19.03.2020  ·  10:28

Sr. Josu elardoy, he leido su escrito, que me ha funcionado para poder limpiar mi intestino grueso. Solo le dire que vd. dice una frase” la cabra tira al monte” vs. como marido de la cabra. Tambien tirara al monte?

Jordi Torres
Jordi Torres
19.03.2020  ·  10:47

No vull posar aigua al vi, però fins i tot assumint que aquesta fètida monarquia acabi caient, l’estat espanyol farà una demolició controlada de la institució per mantenir intacta la resta. Segurament ja està preparant la liturgia per poder passar, en cas que es faci inevitable, a una forma de govern republicana però igualment controlada pels mateixos centres de poder. Amb aquest republicanisme espanyol que tenim, no seria massa difícil.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
19.03.2020  ·  10:53

El sistema, a punt pel contra-atac: les televisions del règim es preparen per retransmetre altra vegada una tendra escena familiar, amb la primera dama servint la sopa a taula. Aquesta vegada ens enfocaran un primer pla del contingut del cullerot. Havia de ser una sopa de lletres (plural), però seran totes iguals: totes seran la Ñ.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
19.03.2020  ·  11:11

Excel·lent comentari, GEMA R. Per a emmarcar. Espanya és Castella, Castella és Madrid i Madrid el melic del món. Monopolitzada i en favor de les 300-400 famílies de sempre a l’empar de la corona usdefruituària. I en contra, o prescindint dels seus súbdits inclús , arrossegats, induïts egoïstament contra l’enemic virtual perifèric. Fins que caiguen del burro. Ahir tinguérem casserolada, el Cant dels Maulets i Bella ciao al balcó. “Mica en mica, s’omple la pica”.

Anton Alabau
Anton Alabau
19.03.2020  ·  11:23

Gemma R, una aportació per enmarcar, moltes gràcies. Afegir que, malhauradament, l’estat ñol sempre ha trobat col·laboracionistes que blanquegen els seu abusos, a PSC i Comuns (aquests suposadament revolucionaris i republicans) s’hi han afegit ara una petita part del PDeCat que desitjo s’acabi extingint com Unió, i trista i molt traïdorament ER.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
19.03.2020  ·  11:23

Es veritat, tothom va respondre a la cassolada, va donar gust.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
19.03.2020  ·  11:30

I tant que cal parlar de política ara. Més que mai. Qué és la política, sino la forma de legislar la nostra vida col·lectiva? De donar resposta a les necessitats en cada moment.
La resposta espanyola, cap sorpresa, la de sempre. Els quatre jinets de l’apocalipsi amb la junta militar al darrere. Ni fer ni deixar fer, tot per la pàtria i la seva capital infecta(da). I no cauran, no pagaran l’ineficàcia, ni la mentida, ni res. Si el temps acompanya, el 18 de juliol tornaran a guanyar la guerra (per fer servir el seu llenguatge) i el seu poble sortirà a aplaudir amb les banderetes i l’himne a tot volum. (I en cas que interessi al poder fer caure un president o un monarca, el substituiran per una altra cosa igual o pitjor).
És cap els nostres representants que vull girar el focus. El nostre govern, sap qué cal fer, però es limita a demanar i esperar, reclamar i esperar, denunciar i esperar… sabent que el temps va en contra, que el que podíes guanyar ahir, avui ho has perdut. Ja conec les competències, o millor dit, les no-competències que tenim, els recursos dels que no disposem i tot el que vulgueu, però sabent perfectament la situació que patirem (en futur pròxim), pot ser més contundència, més actuació, esquivant les ordres espanyoles amb intel·ligència, imaginació (com actuaria avui el govern del 17?). Hem tancat Igualada i la vall d’Odena per un focus localitzat d’infecció. Correcte. Era el que calia. I si detectéssim set-cents focus més en set-cents municipis diferents? O mil. Els respectius ajuntaments s’aillarien per protegir els municipis veïns? És podría tancar, per motius de salut pública, tota empresa on hi hagi un cas de contagi? És podríen fer controls exhaustius i desinfectar tots els vehicles que vulguin entrar al país? (Si les cues arriban a Saragossa, mala sort, jo no vaig arribar a Perpinyà…). Actuar al marge d’Espanya, en definitiva. I portar l’iniciativa, sobre tot.
I denunciar, denunciar més cops, més alt, més lluny. Denunciar el que sabem perfectament que després ens atribuïran a nosaltres. Carregar les culpes a qui les te, que ho senti el món, que ho senti Europa, que ho sàpiguen. Espanya ens mata (i ens roba). Quants catalans volen que morim?
Tenim eurodiputats? On és el Consell per la República? I les associacions? I el quatre whatsapp diaris que he estat rebent aquests darrers anys per movilitzar-me, informar-me, donar suport als presos o mil coses més?
Honestament, no podré culpar als espanyols de tractar-me com una colònia, és el que soc, però als meus…
PS. Quina conclusió en treuran els nostres partits de tot això? Units contra el “corona-virus” o més taules simbòliques? Vindran eleccions…

Salvador Aregall
Salvador Aregall
19.03.2020  ·  12:12

Aquesta crisi sanitària pot tenir conseqüències difícils de preveure fa tan sols 15 dies. La situació és molt greu. Vegeu aquest report del què passa a Itàlia https://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMp2005492?query=TOC
La tensió que està creant i crearà la pròpia malaltia, la crisi econòmica i social -sense precedents- i la gestió errònia, interessadament política que ens portarà a un col·lapse irreversible dels serveis sanitaris canviarà amb tota seguretat l’organització política de l’estat. No puc predir cap a quin sentit però sabent que l’estat actual és hereu del que va guanyar la guerra civil fa més de 80 anys, hi tornarà, defensarà els seus furs i intentarà sotmetre a la població com ja ha començat a fer. Desplegarà l’exercit i si avui requisa mascaretes demà potser requisarà respiradors. No ens moguem de casa però estiguem atents, potser arribi el moment d’or.

JOSEP TORRA
JOSEP TORRA
19.03.2020  ·  12:13

Podem protestar picar cassoles el que volgueu però l’exercit al carrer.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
19.03.2020  ·  14:26

Discrepo. A Ceaucescu se lo cargó su propia gente porque llegaron a la conclusión de que o Ceaucescu o todos ellos. La manifestación fue una trampa. El ejército sacó al sátrapa y a su mujer en helicóptero haciéndoles creer que era para protegerlos cuando, en realidad, acabaron después de unas cuantas peripecias en un cuartel. Al poco tiempo, tras un juicio militar sumarísimo que, ríete tú del Tribunal Supremo, los ejecutaron. En internet se puede encontrar el vídeo del juicio y de la ejecución. Lo que más sorprende, al verlo, es la estupefacción del sátrapa. Estaba atónito al ver que quienes le estaban juzgando eran cargos militares que él había nombrado. Eran sus hijos a los que tanto mimó durante tantos años. Todo fue una trampa tendida por su propia gente.

El año 1997, es decir 8 años después de la caída de Ceaucescu, viví en Bucarest durante un año. Viví en un bloque inmenso de apartamentos casi en frente del estadio de fútbol del Dinamo de Bucarest. Al poco de alquilar el piso me vino a “visitar” el portero de la casa que, como todos los porteros, era un confidente de la policía, me pidió el pasaporte y cuando vi que iba a quedarse con él, se lo arranqué de las manos y le cerré la puerta en las narices (posteriormente la cosa se solucionó por la intervención de la Embajada española). Cuento esto para que se entienda que el sistema instaurado por Ceaucescu, 8 años después de su caída, seguía intacto. Es decir que el régimen de la Securitate no acaba con Ceaucescu. El régimen de la Securitate se cargó a Ceaucescu para seguir ejerciendo de lo mismo.

No creo que en España el ejército esté por la labor de “sacrificar” la monarquía. Ni el ejército ni el establishment. Y no lo está porque en España las imbricaciones económicas (negocios compartidos) son de tal calibre que nadie puede permitirse romper la “omertà”, si cae uno, caen los otros. ¿Por qué al MHP Jordi Pujol no lo meten en la cárcel? Muy simple, porque si Jordi Pujol cuenta todo lo que sabe (y sabe mucho) cae empezando por Felipe González hasta el apuntador. Y, al igual que con Jordi Pujol, con todos los que han cortado y cortan bacalao. En España, la institución monárquica solo caerá a menos que los de las caceroladas (fui uno de ellos) hagamos algo más que tocar la pandereta porque, palabrita del niño jesús, ni el ejército ni el establishment moverán un solo dedo para apretar el gatillo y suicidarse.

El Rey ha muerto ¡Viva el Rey!

El Covid-19 y, lo peor, el desastre económico que, no es que se avecine, sino que ya está aquí para quedarse un buen rato podrían ser un buen desencadenante para salvar nuestros muebles. Todo dependerá de si nos conformamos o no con abollar a golpes una cacerola.

Salut i República de Catalunya

Roser Caminals
Roser Caminals
19.03.2020  ·  15:00

Moltes independències s’han guanyat amb guerres. L’Angela Merkel i altres líders polítics dieun que vivim en un estat de guerra contra un enemic diferent, invisible. Els catalans poden impedir que aquestes morts siguin inútils.

Gemma Roda
Gemma Roda
19.03.2020  ·  15:48

Gràcies Gemma R., m’ha encantat el teu escrit tant en la forma com en el fons!!!!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
19.03.2020  ·  17:27

Crec sincerament que Sánchez és un cadàver polític. El titella que posa la cara mentre l’exercit, l’extrema dreta i els poders econòmics esperen el moment per tallar-li el coll. Posar un altre dictadoret, ara del PP i aïllar el rei per què faci de salvador de la pàtria com són pare.

Hem d’aprofitar el cicle com diu Joan Rovira, però hem de ser intel.ligents i buscar estratègies que no siguin de directe enfrontament. Què tal la nova campanya d’expoli a la renda dels catalans?

El desplegament de l’exèrcit és per reprimir, no per ajudar, i ara ja veuen que es tota Espanya que els comença a marxar de les mans. A mesura que avanci l’epidèmia més.
Per cert, on són els que volien eixamplar la base? Perquè no expliquen a la gent que els seus morts són el regal de la sagrada unitat d’espanya i la expoliació permanent de Catalunya?.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
19.03.2020  ·  19:00

Que lucid Vicent Partal. Quanta raó que tens Gemma R. El desmurament del règim s’està accelerant carreu a carreu. Com la Sinagoga als calendaris medievals. Al Borbó ja no li surt cap empatia ni per als més propers a la monarquia realment absolutista i caduca. Abdicar la monarquia ha de venir acompanyat de la caiguda del règim post-franquista i de la Independència. Sinó, ull amb la capacitat camaleònica de l’oligarquia de sempre!

Josep M Armengou
Josep M Armengou
19.03.2020  ·  19:53

Recordo perfectament el moment Ceausescu i els anteriors i posteriors d’aquella dècada extraordinària (per no “esperada”).
No em sembla en absolut la millor comparativa amb l’actual.
Per descomptat, les imatges de Nicolae i Helena Ceausescu al balcó del 89 i allò que les va seguir després no tenen res a veure amb el Borbó d’ahir i les cassolades.
No fos que ens penséssim que estem tan a la vora d’acabar amb la Monarquia Hispànica, que després es deprimeix algú dels “marxem marxem” i no sap per què encara estem aturats. Ni estem aturats ni marxarem marxarem….per ara.

joan guinarda
joan guinarda
19.03.2020  ·  22:38

Em sembla veure un excés d’optimisme -una altra vegada- en l’editorial…
No recordeu quan en Borrell parlava de desinfectar Catalunya? Doncs ja ho estan fent: els militars ja són als llocs estratègics, desinfectant!! Fins quan controlaran ports i aeroports catalans??
“Urkullu expulsa l’exèrcit del País Basc” titulava en Pere Martí el seu escrit d’ahir.

No hem d’oblidar que per Ñ Catalunya és molt més important que Euskadi. Nosaltres no tenim concert i aportem moltíssim a l’estat.

Anirem fent cassolades des del balcó i l’exèrcit i la gc seguiran el ritme pels nostres carrers.
Si aconsegueixen que confiscant equips mèdics hi hagi més contagis -i morts- a Catalunya ja ho tindran perfecte.

De qui serà la culpa? No ho dubtàssim pas: dels catalans.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes