Les cases de colònies perillen? Les reserves de colònies escolars han caigut més d’un 54% perquè fins ara 670 escoles i instituts s’han afegit a la protesta dels docents per no fer aquestes sortides el curs que ve i forçar el Departament d’Educació a negociar. El gerent de l’Associació Catalana d’Empreses de Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC), Pep Montes, alerta de la greu situació que afecta uns 5.000 treballadors: “El 50% de les colònies escolars està en risc.” El vice-president de l’Associació Catalana de Cases de Colònies (ACCAC), Werner Estellé, demana diàleg per a resoldre el conflicte: “Som part de la solució, no el problema.” No volen ser utilitzades com a moneda de canvi.

Aturada de les sortides i les colònies

“Aturem les sortides i les colònies. Per una educació pública digna i de qualitat.” Ara fa un mes, desenes d’escoles i instituts van impulsar aquesta proposta com a mesura de pressió. Els docents protesten perquè no cobren aquestes activitats i han tirat endavant un manifest al qual ja s’han adherit 670 centres. Però la iniciativa ha afectat el sector de les cases de colònies, que ara veu amenaçat el futur.

L’ACCAC ja fa setmanes que no rep trucades d’escoles ni d’instituts i avisa que la situació obligarà moltes cases de colònies a tancar. Les empreses que gestionen les instal·lacions solen treballar a un any vista i ja fa un mes que noten la falta de reserves.

Estellé, vice-president de l’associació, concreta que els docents que els truquen els expliquen que no faran reserves fins que no es resolguin els conflictes laborals que tenen amb Educació. “Ara som en un silenci absolut”, lamenta.

Així mateix, el representant de l’ACCAC explica que alguns docents asseguren a les cases de colònies que no han de patir i que més endavant ja els tornaran a trucar per fer reserves. “Bé, això serà si encara hi som”, respon, conscient que moltes instal·lacions hauran de tancar a desgrat.

En la mateixa línia, l’ACELLEC afegeix que alguns centres els truquen per mantenir reserves de paraula, sense comprometre’s a més: “Si no hi ha un acord amb Educació, l’any que ve no farem les colònies. Però no et dic que no. Mantinguem la reserva.”

Tal com explica Montes, la situació és font de molta incertesa en les cases, que necessiten mesos per a preparar la logística i l’estructura de les colònies: “La situació és realment estranya.”

La meitat de colònies, “en risc”

L’ACELLEC presta servei a uns 2.500 centres i al voltant de 150.000 infants que fan colònies escolars. La facturació és d’uns 15 milions només en aquestes activitats. I la previsió és que la pressió dels docents afecti més de mil treballadors de l’ACELLEC i uns cinc mil a tot el sector.

“El 50% de les colònies previstes per al curs vinent està en perill”, alerta Montes. Si això es consolida, hi haurà cases i empreses que hauran de tancar i enviar treballadors a l’atur.

Estellés subratlla que si les cases no poden fer colònies escolars, tampoc no podran reobrir l’estiu que ve: “És una cadena de fets que ens aboca a la pèrdua d’un model de lleure educatiu únic.” Tot plegat fa preveure una situació molt complicada.

El setembre com a data límit

L’ACELLEC s’ha marcat el setembre com a data límit. El seu gerent argumenta que la situació ideal seria que al juny ja s’estudiessin vies per capgirar la situació actual. És quan s’ha d’enllestir i planificar la temporada que ve.

Si aquest calendari no s’assoleix, la darrera barrera serà al setembre, amb el començament del curs escolar. “Si aleshores no s’ha revertit la situació, el context serà d’extrema gravetat per al conjunt del sector”, assegura.

“No podem concebre un curs escolar sense colònies”

El sector de les cases de colònies viu el problema amb incertesa. És el cas d’Eix Estels, una empresa que gestiona set cases a tot Catalunya, entre les quals hi ha Mas Banyeres, a Centelles (Osona), on ara treballen una cinquantena de persones. El director comercial, Jaume Ramos, alerta que deixar de fer colònies o sortides d’un dia tindrà conseqüències al sector.

“Més enllà de la part econòmica, creiem que tindrà un impacte molt important en el desenvolupament dels infants i joves, perquè es prescindeix d’unes activitats que són vitals, educatives i primordials”, destaca. A més, fer colònies és un tret singular a Catalunya, “forma part de la identitat i la tradició”: “És un llegat que per a nosaltres és irrenunciable.”

Amb el precedent de la pandèmia ben present, Ramos lamenta que si es deixen de fer colònies o sortides d’un dia serà un daltabaix: “Moltes organitzacions, tal com les coneixem avui, poden deixar d’existir, s’hauran de reinventar o hauran de migrar directament cap a uns altres sectors.” I tornar enrere després serà complicat. Tot i que les activitats que ofereixen actualment a les cases ja són diversificades –amb propostes de turisme familiar o en períodes de vacances–, ara mateix no hi ha una alternativa clara a les colònies escolars.

Ramos comenta que a Eix Estels entomen la situació amb prudència: “No podem concebre un curs escolar sense colònies ni sortides d’un dia.” L’empresa defensa que són una part inherent de l’activitat educativa.

“No volem imaginar un escenari en què les escoles prescindeixin d’aquesta activitat.” Ho diu per ells, però també pels infants i joves, que hi fan activitats que els permeten de “descobrir nous entorns, aprendre amb metodologies diferents de les de l’escola o poder compartir temps amb companys i mestres en un ambient més distès i més intens que la mateixa escola”.

Segons Jaume Ramos, a Eix Estels estan molt atents a com evolucionen les reserves i les previsions del curs vinent: “Ens hem de preparar per a tots els escenaris.” En el seu cas, es troben amb percentatges semblants a les reserves de l’any passat, si bé les reserves “es fan amb molta antelació”: “Pràcticament amb setze mesos d’antelació.”

“El gener del 2026 ja completàvem els calendaris del mes de maig del 2027”, explica. “Més que la xifra concreta de reserves, ens preocupa la certesa que no es prescindirà d’aquestes colònies o sortides d’un dia”, afegeix.

Incorporar les colònies al sistema educatiu

L’ACCAC i l’ACELLEC coincideixen a exigir que el govern incorpori les colònies al sistema educatiu. Per la seva banda, Estellés reivindica que aquestes sortides no són un extra ni cap final de curs, sinó que s’han d’afegir estructuralment a la resta del projecte educatiu, i amb un marc de regulació que protegeixi el model.

Al seu torn, Montes afegeix que el lleure i l’educació no formal també són part del projecte educatiu i que no s’han d’aïllar. En aquesta línia, el gerent de l’ACELLEC creu que el govern ha d’integrar les colònies escolars dins els continguts curriculars.

“Necessitem que el sistema educatiu creixi en bloc i que, per mirar de millorar uns elements del sistema, no en surtin perjudicats uns altres que, a sobre, som els més febles”, reitera.

“Ens dol, però només podem acompanyar els mestres”

El sector de les cases de colònies s’ha trobat enmig de la pugna entre Educació i els docents: “Lamentablement, ens utilitzen.” Però el món del lleure no és equidistant amb les reivindicacions del professorat, al contrari. “Hem estat els primers a acompanyar-los i a donar-los suport amb les reivindicacions”, diu Estellés. Per això els sobta tant haver-se trobat en aquesta situació. Tot i això, confia que govern i docents resoldran el conflicte i els demana una mirada àmplia.

Les associacions de cases de colònies i albergs tornaran a anar de bracet del professorat: “No comprem la manera com s’han reivindicat, però només podem acompanyar-los, tot i que ens dolgui.” En aquest sentit, l’ACCAC defuig cap confrontació amb els centres i remarca que les cases de colònies i el món del lleure en general no són part del problema: “Som la solució.”

Ara, també avisen que si no s’arregla la situació, el curs vinent serà el que tindrà menys sortides escolars de tota la història, al marge de la pandèmia. “I només serà l’any u, perquè l’any dos les cases tampoc no podran reobrir i l’any tres no renaixeran”, alerta. I llança una última advertència: “Les decisions del present són irreversibles.”

Manifest tot i el plus de 50 euros

El govern va aprovar dimarts l’increment del complement salarial específic dels docents i les compensacions per pernoctacions. Es tracta de 839 euros per als mestres de primària i 858 per als de secundària. També es van aprovar les compensacions per pernoctacions de 50 euros per nit per a docents i personal d’atenció educativa que participi en sortides i colònies, que es cobraran a partir del curs 2026-2027.

Però els docents ho consideren insuficient. Diuen que no demanen privilegis i exigeixen “condicions mínimes” per a garantir una educació pública “de qualitat”: recuperació del poder adquisitiu i sous “dignes”; més recursos humans i materials; una reducció “dràstica” de la burocràcia, i baixada del nombre d’alumnes a l’aula.

Al manifest per a aturar les sortides i colònies, ja avisen de “l’impacte real” de la protesta, perquè aquestes activitats mobilitzen sectors com el transport, l’allotjament i les activitats culturals i de lleure. “Precisament per això és una mesura necessària per a forçar una negociació que fa massa temps que s’allarga”, reivindiquen.