El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

És important, segurament la cosa més important de totes, que els ciutadans que eren vulnerables quan va començar aquesta situació creada pel coronavirus no en surtin encara més vulnerables i indefensos. Perquè aquesta ha estat una de les característiques de moltes crisis, és a dir, que el que anava malament, el que era a la part inferior de la piràmide acabi fins i tot pitjor. Així va passar amb la crisi que, encara que s’havia creat anteriorment, ens va colpejar el 2008: els pobres van ser més pobres i els rics més rics, perquè no vam voler prendre mesures per a evitar-ho.

Hem de ser molt exigents en aquesta tasca, perquè sabem bé que, encara que els estats posin diners per atenuar els danys, les classes més humils queden fora dels circuits dels ajuts públics. No voluntàriament, és clar. Però sabem que és així que sol passar i no podem cedir en l’obstinació perquè les ajudes arribin a tothom. Per tant, no cometem una altra vegada els errors del passat.

Deixant de banda alguna excepció, els presos són un col·lectiu important d’aquesta classe més humil. Expulsats de la societat, els hem convertit en invisibles, perquè s’ha imposat un codi basat en el càstig. Quan els criteris d’humanitat i venjança s’enfronten, gairebé sempre s’imposa la venjança.

Poques vegades seran tan apropiades com aquesta del coronavirus per a donar la volta a l’equació respecte del tracte als presos i posar la humanitat per damunt de la venjança. Si no és ara, quan? Als presos polítics dels nostres països, com sempre, els ha estat aplicada una mesura d’excepció, quan no hi ha res que la justifiqui. Aquests dies en què el virus colpeja, a on fugiran els presos catalans que cada dia surten al carrer i tornen religiosament a dormir a la presó, i on fugiran els presos bascs que es troben greument malalts?


Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

Els presos polítics catalans passaran la pandèmia del coronavirus tancats a les seues cel·les. El Tribunal Suprem espanyol ha amenaçat aquesta setmana a les juntes de classificació de les presons catalanes de perseguir els funcionaris que signassen la decisió de deixar passar el confinament a casa als presos, com han demanat organitzacions internacionals i nacionals de tota mena.

I el xantatge ha funcionat. Les juntes reunides dijous van aprovar que la majoria dels presos de tercer grau se n’anassen a casa i també van aprovar que se n’anassen uns quants que viuen en règim de segon grau atenuat amb l’article 100.2, que és el mateix que tenen els presos polítics. Però cap pres polític no ha rebut l’autorització de passar el confinament amb la seua família, cosa que ha aixecat reaccions d’indignació, Especialment dels seus familiars, conscients del perill que passen vivint el coronavirus dins un centre penitenciari.

Plou sobre mullat. La conselleria de Justícia es va negar quan podia a concedir el tercer grau als presos polítics, argumentant que era millor el segon grau complementat amb l’article 100.2. Això llavors ja va obrir una escletxa entre el departament i els presos de Junts per Catalunya, indignats amb el govern perquè consideren que tenen dret de tercer grau i no pot ser que els el neguen per por de la reacció de Madrid.

Esquerra va afirmar que la decisió adoptada era la positiva i que hi hauria beneficis immediats que tancarien la polèmica. Però això que ha passat ara, amb la gravetat que té, car posa la vida dels presos en perill, amenaça de provocar-ne una de grossa. De moment fins i tot Montse Bassa, diputada d’ERC i germana de Dolors Bassa ha declarat que sabia que l’enemic era a Madrid però que ara sap que també el tenim a dins

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.