Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

I ara què? Aquesta és la pregunta, Vicent, que més vegades m’han fet aquests últims dies, d’ençà que el president Quim Torra va anunciar que avançaria les eleccions. Sempre hi he respost igual: ‘Dubto que els catalans mateixos sàpiguen què passarà, així que jo tampoc no puc saber-ho.’

L’única cosa de què estic segur és (i no és la primera vegada que ho dic, això) que en els espais de presa de decisió de la intel·ligència de Madrid deuen estar molt contents per la divisió que ja es manifestava dins l’independentisme i que ha acabat d’esclatar ara. Pensaran que, si quan els independentistes anaven units, quan tenien el panorama clarament en favor, van arribar al 48% dels vots, amb la situació actual quedaran per sota i pot ser que no conservin la majoria al Parlament de Catalunya.

Recordem que les tres forces independentistes tenen en total 70 escons a la cambra que es dissoldrà d’aquí a un mes i que en l’anterior n’eren 72. Calen 68 escons per a aconseguir la majoria, així que la cosa no està per romanços. Un altre punt que no hem d’oblidar: l’únic objectiu a curt termini d’aquests espais d’intel·ligència és que els independentistes perdin la majoria. El PSOE té una alternativa per a aquesta situació.

Però àdhuc si els independentistes conservessin la majoria, en una situació tan crispada, podem tenir la certesa que hi haurà un acord entre els tres partits per a nomenar un president i formar govern?

En la lluita entre el PDECat i ERC, que Carles Puigdemont es presenti o no serà un factor decisiu, sabent que Oriol Junqueras no podrà, car l’han inhabilitat. Legalment, Puigdemont pot presentar-se, encara que no podrà fer campanya a sud dels Pirineus i, tal com va passar després de les eleccions imposades del 21 de desembre de 2017, tindria grans dificultats de ser proclamat president.

Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

S’ha acabat l’anomenat ‘govern efectiu’. El 21-D del 2017 els catalans vam adjudicar la victòria electoral a tres partits, Junts per Catalunya, ERC i la CUP, que afirmaven que restaurarien el govern legítim de Catalunya.

Al cap de ben poc es va palesar que això no passaria. El 30 de gener de 2018 el president del parlament Roger Torrent va decidir de desconvocar la sessió d’investidura del president Puigdemont que els tres partits, inclòs el seu, havien decidit de convocar.

Llavors va començar la pressió per a formar l’anomenat ‘govern efectiu’, pressió a què no era en absolut aliena la voluntat de bona part de la maquinària del PDECat i d’ERC per a tornar a tenir un sou. Per això, excepte la CUP i els independents de Junts per Catalunya, tothom es va bolcar en l’intent de justificar-lo, teoritzant sobre les bondats de ‘recuperar les institucions’.

Però la realitat és que les institucions no s’han recuperat. L’estat espanyol ha interferit una volta i una altra la formació de govern i la mateixa gestió de parlament. Es va prohibir a Jordi Sánchez que fos president, es va empresonar en plena sessió d’investidura Jordi Turull i finalment es va permetre la presidència de Quim Torra. Però només durant un cert temps. Ara la Junta Electoral Central va decidir de desposseir-lo il·legalment de la credencial de diputat i el president del parlament va tornar a acatar, després d’haver acatat la suspensió il·legal de tots els diputats presos o exiliats.

Amb això es va trencar el fràgil govern efectiu. Junts per Catalunya no vol una repetició del 30 de gener quan en públic es van pronunciar grans frases prometent que es defensarien els drets del president Puigdemont i dels votants i després no es va fer res. Així que s’ha trencat el govern i ara els electors decidiran.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.