20.06.2020 - 21:50
|
Actualització: 21.06.2020 - 12:00
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
Com és possible que aquells qui deien que anaven a enterrar la vella política i a crear-ne una nova hagin passat de sostenir que Felipe González tenia ‘les mans tacades de calç viva’ a defensar que no s’ha d’investigar la connexió entre González i els GAL? Pablo Iglesias va dir divendres passat a Pili Zabala, una de les víctimes de la parella formada per Galindo i el govern espanyol, que no era el ‘moment adequat’ per a dur a terme aquesta investigació. I són almenys dues les vegades en les quals prèviament ha declarat el mateix en públic: fa quatre anys al Congrés espanyol, i fa tres anys en una gran cadena de televisió espanyola. Finalment, Podem ha rectificat, però la mala boca no ens la treu ningú.
El cas GAL ha tornat a les portades d’uns quants diaris i a les escaletes de certs telenotícies just quan l’exigu informe realitzat fa temps per la CIA s’ha fet públic, i ha assenyalat, aquest cop directament, Felipe González. Iglesias haurà incomodat aquesta setmana els seus companys de partit d’Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, just quan es troben a les portes de les eleccions del 12 de juliol.
Ahal Dugu requereix de la participació d’Iglesias en la campanya electoral per a posar fre a la seva caiguda i sumar vots traient partit de la feina social que fan al Govern d’Espanya. No obstant això, les declaracions de Pablo Iglesias i Pablo Echenique d’aquests últims dies, malgrat la correcció final, no els resultaran de gran ajuda en aquesta tasca.
González està ben blindat perquè sempre ha actuat amb la tranquil·litat de qui sap que ningú no s’atrevirà a encarar-s’hi. En aquest ball d’hipocresia que s’ha organitzat a conseqüència de la publicació dels papers de la CIA, a algunes persones no els vindria gens malament de fer un repàs als acords assolits i als governs de coalició formats amb González la dècada dels vuitanta i la dels noranta. Realment volen fer-nos creure que no sabien res de la responsabilitat directa que González i els seus delegats i companys de partit a la nostra terra van tenir en totes aquelles violacions dels drets humans: GAL, Intxaurrondo…?
On queda el respecte a les víctimes?
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
Ser de l’esquerra espanyola ha de ser una ganga terrible. Imagina’t, Martxelo, que qui ha de representar es permeta el luxe de decidir amb qui ha de ser solidari i amb qui no cal. Pobres de nosaltres que no ho podem fer i ens fan mal totes les agressions arreu del planeta.
Perquè ha de ser un descans important això que t’expliquen que apallissen catalans i tu ho pugues liquidar dient ‘em pilla lluny’. T’imagines? Com d’interessant i útil deu ser pensar així. I què em dius que quan algú demana que investiguen si el president del seu govern va ordenar de crear una banda terrorista per matar bascos, tu només has de dir que això que millor que no, que distreu… És genial! Que distreu… Però com és que no se’ns havia acudit abans? I no podem distreure’ns, és clar. No faltaría sinó amb tota feina que hi ha per a fer al govern més progressista i fantàstic de la història.
És clar que després tampoc no s’acaba d’entendre per què canvien de decisió al cap de dos dies –la campanya basca?–. Ni perquè caram la mateixa gent s’alarma perquè un militar o un ex-militar, que no és el mateix però és igual, dispara unes dianes amb les seues cares. Doncs s’ha d’estar distraient l’home, dic jo. O quina explicació pot haver si no al fet que acabes d’evitar d’investigar a Felipe González per matar persones de veritat i en canvi envies la Guàrdia Civil a detenir una persona que només dispara sobre fotos?
En fi, això que et dic Martxelo: ser d’esquerres i espanyol és una autèntica ganga, tant que fins i tot alguna cosa sembla que se’ns estiga enganxant a bascos i catalans de tant anar i venir a Madrid. Que ací tens als d’ERC i als de Bildu enviant la diputada Borràs a què la jutge el Suprem espanyol. Només faltaria que ens preocupàrem per la repressió ara…