Finalment s’ha confirmat que vós sereu Conseller d’Ensenyament. Si us haguéssim escrit una carta la setmana passada, us hauríem tractat de tu, com normalment ens tractem els docents entre nosaltres. Però el nou càrrec mereix el respecte a la institució que representa, i així i tot esperem que no oblideu tot el que heu vist i viscut com a docent quan abordeu la important tasca que teniu al davant.

Abans que res, esperem de vós la defensa del professorat del país, atacat en alguns casos per denúncies de particulars a la justícia per haver desenvolupat la funció docent, i en més pels efectes del 155, com el cas dels cinc-cents docents als quals es referia Enric Millo fa pocs dies. Aquesta purga de professorat no es pot permetre. La pluralitat és imprescindible per a tenir una escola sana en democràcia.

També esperem de vós que pugueu reconciliar el departament amb el professorat del país i amb l’educació pública. La relació ha estat molt malmesa com a mínim des de fa una dècada. Primer per la LEC, des d’abans de veure la llum l’any 2009. La LEC i el seu desplegament han estat nefastos per diferents motius. Ha introduït el servei d’educació de Catalunya, equiparant la pública amb la privada concertada, quan en el seu origen la concertada era concebuda per arribar on no pogués arribar la pública. Tot i això, la situació s’ha capgirat com un mitjó. Enguany hem vist com a l’oferta inicial de grups de P3 minvava en quaranta-vuit grups a la pública, mentre que pujaven a vint-i-sis a la concertada, i tot amb una creixent demanda de la població cap a la pública. Com molt bé sabeu, l’escola pública és l’única que pot deixar enrere un dels problemes més grans de l’educació del país: la segregació escolar. Això, tanmateix, no passarà mentre convisquin les dues xarxes, la pública i la privada concertada.

Aquesta segregació, documentada en diferents estudis, i viscuda cada dia en els centres educatius, combinada amb el concepte d’autonomia de centre que defensa la LEC, és un còctel explosiu. Sovint es fan servir els projectes de centre, tot aprofitant la llibertat d’elecció de les famílies, per atraure classes mitjanes i això incrementa la segregació escolar. L’autonomia de centre no deixa de ser una cantarella falsa. El Departament és decisiu en la selecció de les direccions i les direccions cada cop són més decisives en la selecció del professorat i, per tant, el concepte d’autonomia cada cop s’assembla més al de virregnat, en què la direcció fa com li diu el Departament, i el professorat com li diu la direcció. On és la democràcia als centres educatius? Recordeu que la canalla aprèn millor d’allò que veu que no pas d’allò que li diuen.

Reconciliar-se amb el professorat serà, sobretot, revertir les retallades d’aquests darrers anys. Les salarials; se’ns deuen les pagues del 2013 i 14, a més de la baixada del sou. El primer estadi que es va allargar fins a nou anys. Els terços de jornada que van fer precaris els sous i van fer perdre hores als centres educatius. L’horari lectiu: recordeu que tenim pendent l’acompliment de l’acord del 31 de gener de 2017 amb la reducció de la segona hora lectiva a tot el professorat. La reducció de dues hores lectives als majors de 55 anys. I potser el més gruixut de tot, un 32% d’interinatge sense comptar el personal substitut. Les oposicions vinents no poden ser un ERO encobert. Volem un accés diferenciat per al professorat interí. És de justícia i profundament ineficaç malbaratar la formació i l’experiència de més de vint mil docents que ja són al sistema: el país no s’ho pot permetre.

Esperem de vós que lluiteu per un finançament digne que permeti recuperar els set mil docents que caldrien per estar a la mateixa capacitat de servei que teníem el 2010 amb l’increment d’alumnat que hi ha hagut. Necessitat que seria molt superior si realment voleu una escola inclusiva en la qual les ràtios haurien de veure’s reduïdes dràsticament, fins a quinze alumnes, si de veritat es vol fer com diu el decret. El personal de suport educatiu s’ha de veure incrementat sensiblement i no amb vetlladors, que són una mena de privatització per la porta del darrera, sinó amb personal laboral del Departament, tractat amb la dignitat que mereixen per la gran tasca que fan.

Si la vostra voluntat és cuidar el professorat, com a peça clau que és de l’èxit del sistema educatiu, i defensar i potenciar l’escola pública, que és l’única que pot garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat de Catalunya, ens tindreu sempre al vostre costat. Estarem amatents perquè sigui així i us encoratgem a fer-ho.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb