Carnaval 2024: les deu festes que no us podeu deixar perdre

  • Us expliquem els carnavals més importants del país i les dates que cal tenir en compte

VilaWeb
Redacció
07.02.2024 - 21:40
Actualització: 07.02.2024 - 21:48

El carnaval, també conegut com a carnestoltes, és una de les festes més multitudinàries i engrescadores dels Països Catalans. Enguany, comença avui, dijous, 8 de febrer (Dijous Gras) i s’allargarà fins dimecres que ve, 14 (Dimecres de Cendra).

Ara bé, quins són els indrets més emblemàtics i els municipis de referència per a gaudir d’un bon carnaval? A continuació us detallem les dates i les curiositats dels carnavals que no us podeu deixar perdre aquest 2024.

Barcelona: del 8 al 14 de febrer

A Barcelona, el tret de sortida de carnaval el dóna l’Arribo del Rei Carnestoltes, que comença a les 18.30 al palau de la Virreina. Cap a les 19.00, es farà la taronjada, una batalla de confeti taronja que acaba amb un castell de focs. Les rues pels barris seran dissabte, 10 de febrer, a la tarda, i l’enterrament de la sardina, el Dimecres de Cendra.

Rua de Carnaval a Barcelona.

Godall: del 9 al 13 de febrer

A Godall (Montsià) se celebra un dels carnavals més populars de les terres de l’Ebre. Aquest és el segon any en què s’inclouen les festes taurines dins el carnaval, i es farà la modalitat del bou embolat a la plaça de la Cooperativa. Hi haurà repartiment de cacaus, com antigament es feia, patrocinats per l’Ajuntament de Godall.

Però la celebració més aclamada d’aquesta localitat és la festa de la farina –la farinada–, que deixa emblanquinats tant els participants com els visitants. I també la festa de disfresses, en què és tradició de vestir-se amb uns parracs que tenen per objectiu de fer totalment irrecognoscible la persona que hi ha dins: les mascarulles.

La farinada a Godall.

Pego: del 3 al 17 de febrer

El carnestoltes de Pego (Marina Alta) és el més multitudinari del País Valencià. De fet, s’hi pot arribar a quintuplicar la població, aquests dies. Tots els carrers s’omplen de festa, amb gent disfressada i una orquestra a cada cantonada.

Enguany, com a part de la campanya “Contes de carnestoltes”, els veïns han dissenyat un maquillatge que simbolitza la transmissió i la continuïtat del carnaval de Pego al llarg del temps, de generació en generació, i que ha servit per a fer vídeos promocionals d’aquesta festivitat tan arrelada.

El 3 de febrer ja es va celebrar la mítica baixada del riu Bullent, en què un total de set embarcacions guarnides de diverses temàtiques van fer una cursa pel riu. Dissabte, 10 de febrer, es farà el carnestoltes infantil (11.00) i el festival d’Arts Escèniques (19.00). Finalment, el dissabte 17 de febrer s’organitza la pinyata, la tradicional desfilada de la plaça de l’Ajuntament fins al Pla de la Font (00.00).

Baixada del riu, carnaval de Pego. (Fotografia: Serveis Social i Turisme de Pego, l’Atzúbia i les Valls.)

Roses: del 8 al 12 de febrer

El carnaval és la festa per excel·lència de Roses. I, juntament amb els de Palamós, Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols, és dels més importants de l’Empordà.

La gran festa comença amb el simbòlic traspàs de poders (la clau i l’euro) que el representant principal de la vila fa al rei dels poca-soltes. Tot seguit, el regnat comença tot menjant i compartint galetes i garnatxa.

Dilluns, 12 de febrer, a les 13.00 es farà l’arrossada popular al Pavelló Municipal d’Esports, i a les 18.30, es farà el seguici mortuori del difunt Rei Carnestoltes, l’enterrament de la sardina i l’espectacle pirotècnic.

 

Carnaval de Roses.

Sitges: del 8 al 14 de febrer

Sitges (Garraf) es transformarà, com cada any, en l’epicentre del carnaval del país. Hi haurà les rues, les desfilades, les festes i una multitud d’actes que fan del carnestoltes d’aquesta vila un dels més aclamats del món.

No hi faltarà la cursa dels llits disfressats, que es farà dissabte, 10 de febrer; una cursa de llits decorats que baixen pels carrers de la vila gràcies a les rodetes que hi col·loquen. A les 17.00, començarà la cercavila popular i, aquella mateixa nit, es farà la popular xatonada. Finalment, dimecres s’acomiadarà el Rei Carnestoltes amb l’enterrament de la sardina.

Tanmateix, enguany no es podrà gaudir de la gala de drags, que ha estat anul·lada per l’ajuntament per falta de pressupost, tal com ha explicat l’organització les xarxes socials.

Un participant de la rua de l’Extermini de Sitges, al carnaval del 2023.

Solsona: del 2 al 18 de febrer

El carnaval de Solsona està marcat per la seva tradició gegantera, que dura de fa tres-cents anys. L’element més popular són els gegants bojos, una família de gegants amb els braços lliures que, en giravoltar, etziben clatellades contra els qui gosen acostar-s’hi.

Així, el carnestoltes solsoní, declarat Festa d’Interès Turístic Nacional, destaca per la seva originalitat. I una de les tradicions més curioses és la penjada del ruc del campanar, que enguany tindrà lloc dissabte, dia 10, a les 19.00, a la plaça del Ruc. Però això no és tot: les bates de colors de les comparses –que es poden veure fins dilluns, dia 12– i la sàtira del sermó contribueixen a fer del carnestoltes solsoní un dels més singulars del país.

Ball dels gegants a Solsona.

Torelló: del 8 al 14 de febrer

El carnaval de Torelló (Osona) és un dels més originals i irreverents del país. El tret de sortida el dóna el Pullassu, una cercavila lúdico-sexo-festiva protagonitzada per gegants, nans i bestiari amb característiques inusuals, que es fa pels carrers de la vila avui, dijous.

Demà, divendres, es podrà gaudir de la nit de les senyoretes i els homenots, una cercavila on les dones es vesteixen amb indumentària masculina, i els homes, amb roba femenina. Dissabte, dia 10, es farà la tradicional rua de carnaval, i diumenge, el carnaval infantil.

Festa del Pullassu de Torelló.

Vilanova i la Geltrú: del 8 al 14 de febrer

La rivalitat entre Vilanova i la Geltrú (Garraf) i Sitges s’agreuja encara més quan arriba carnaval. I és que les propostes d’ambdues localitats són ben atractives per al públic. En el cas de Vilanova, el municipi ha esdevingut especialment popular gràcies a les comparses, unes danses que agrupen parelles amb vestimentes tradicionals i que desfilen per tot el poble. Es farà diumenge, dia 11, i tot plegat culminarà a la plaça de la Vila, amb una gran batalla de caramels entre tots els assistents.

Al carnaval de Vilanova i la Geltrú, també hi destaca la popular batalla de merenga del Dijous Gras, el personatge del Moixó Foguer, que surt el divendres; i el ball de Malcasats, que té lloc dissabte al migdia. Aquest ball és format per un grup de persones que, tot utilitzant màscares, parodien i simulen ser parelles de casats amb problemes de convivència, que són jutjades per les autoritats.

Guerra de caramels de les comparses de Vilanova i la Geltrú.

Villar: del 8 a l’11 de febrer

El carnaval del Villar (Serrans) ha estat declarat Festa d’Interès Turístic i ha esdevingut el festival més important de la contrada d’ençà que els veïns van recuperar aquesta festivitat l’any 1981.

Enguany, la festa comença dijous amb la crema de la “morca”, un símbol de carn que vetllen, cremen i soterren, com a prèvia al que succeirà dissabte a gran escala. Divendres, es farà la desfilada de les botargues, en què la gent, tapada i inflada amb teles blanques, es dedica a provocar els assistents. Ara bé, no serà fins a la mitjanit de dissabte quan s’enterrarà la “morca” amb una mascletada nocturna a càrrec de la pirotècnica Turís.

Fotografia: Ajuntament del Villar / Jose Gea.

Vinaròs: del 27 de gener al 12 de febrer

A diferència de molts carnavals del país, a Vinaròs (Baix Maestrat) la festivitat dura setze dies. Entre els actes més importants, hi destaquen l’elecció de la reina del Carnaval, la de la reina Drag Queen, l’arribada del Rei Carnestoltes, les batalles de confeti, la nit de pijames, els balls de màscares i dues grans desfilades en un circuit tancat.

Enguany, les grans desfilades de carnaval es faran dissabte, 10, i diumenge, 11, a les 18.30. L’enterrament de la sardina i la fi de la festivitat es faran dilluns, 12, a les 19.00, a la plaça Parroquial.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any