Quan serà carnaval aquest 2024?

  • Enguany, el carnaval començarà el dijous 8 de febrer i s’allargarà fins al dimecres 14

VilaWeb
Alba Tebar Gutiérrez
22.01.2024 - 21:40
Actualització: 22.01.2024 - 22:04

El carnaval és una de les celebracions més multitudinàries dels Països Catalans. També conegut per “carnestoltes”, comprèn el període que va de Dijous Gras a Dimecres de Cendra. El carnaval 2024 començarà el dijous 8 de febrer i s’allargarà fins al dimecres 14.

És una festa transgressora, que gira entorn de la sàtira política i religiosa i que es caracteritza per les desfilades de comparses i les rues plenes de gent disfressada. És un moment de disbauxa i revolta que té la funció social de trencar la monotonia de la vida quotidiana, i en què és permès d’incórrer en uns quants excessos abans de l’arribada del recolliment i els dejunis de la quaresma, el període de quaranta dies abans de Pasqua que es caracteritza per l’abstinència i l’austeritat.

El mot carnaval és una evolució de l’expressió llatina carnem levare, que vol dir ‘no menjar carn’. I carnestoltes prové de l’establiment de la quaresma pel papa Gregori el Gran. Carnes tollendas ‎ (literalment, ‘carns llevades’) és un escurçament de la frase domenica ante carnes tollendas ‎(‘diumenge abans de llevar la carn’), celebració abans de quaresma, quan comença l’abstinència de carn. Per això, prèviament a l’abstinència de carn, el Dijous Gras s’aprofitava per a menjar porc, ous i botifarra. Després, ja arribarà l’enterrament de la sardina i el Dimecres de Cendra.

Carnestoltes 2022
Rua de l’Extermini, Carnaval de Sitges 2019.

Per què cada any canvia la data de carnaval?

Les dates del carnaval varien cada any, com passa amb Setmana Santa, perquè depenen del calendari lunar. Sempre se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern. 

Cal tenir en compte que aquesta festivitat s’inclou dins el cicle que precedeix la Quaresma. Per tant, per saber quan serà carnestoltes cal fixar-se en la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera: el diumenge anterior se celebra Diumenge de Rams. A partir d’aquí, cal comptar quaranta dies enrere i ens situarem al primer dia de la Quaresma, que és l’últim de carnaval. Així doncs, Dijous Gras sempre serà entre el 29 de gener i el 4 de març. 

Per què ens disfressem per carnaval? 

Disfressar-se és un tret característic de totes les cultures del món, i l’ésser humà ho ha fet durant mil·lennis per motius diversos. Això fa que sigui complicat d’explicar per què ens disfressem per carnaval, una festa que té un origen força incert.

Se sap del cert que a l’edat mitjana el cristianisme va assimilar i adaptar unes fetes que celebraven els romans i que es caracteritzaven per la inversió i la transgressió: les Saturnals, les Lupecals i les Matronals. En aquelles celebracions, ja era habitual d’usar màscares i disfresses per a representar el déu Saturn. Alhora, es permetia que les jerarquies socials es trenquessin, de manera que rics i pobres s’ajuntaven pels carrers.

I, d’aquest costum, en va néixer el carnaval tal com l’entenem avui: una mena de món capgirat que no solament mostra l’altra cara de la cultura oficial, sinó que té un vessant més antropològic recolzat en la comicitat, i que sovint permet de fer crítica social. Per això, durant el franquisme –i fins el 1980– es va prohibir de celebrar carnaval.

Per tot plegat, les disfresses i les màscares han esdevingut un element imprescindible per a celebrar aquesta festivitat. Són un símbol de camuflatge i un mitjà per a deixar de ser un mateix i actuar d’una manera arrauxada, alhora que fan possible de fer sàtira política o social. Gràcies a les disfresses, durant uns quants dies tot es posa de cap per avall perquè, en acabat, tot torni a ser com sempre.

Carnestoltes de Pego, any 1992. Disfressa de Rafel Ruiz. Fotografia: Rafel Ruiz.

Els llocs més importants per a celebrar el carnaval

  • Barcelona: del 8 al 14 de febrer. S’hi destaquen actes com ara “L’arribo” del Rei Carnestoles el Dijous Gras, les rues pels barris –el dissabte 10 de febrer a la tarda– i l’enterrament de la sardina el Dimecres de Cendra. 
  • Godall (Montsià): del 9 al 13 de febrer. 
  • Pego (Marina Alta): del 3 al 17 de febrer. 
  • Sitges (Garraf): del 8 al 14 de febrer. 
  • Roses (Alt Empordà): del 8 al 12 de febrer. 
  • Solsona: del 2 al 18 de febrer. 
  • Vilanova i la Geltrú (Garraf): del 8 al 14 de febrer. El plat fort és el diumenge 11, amb la festa de les comparses.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any