Teniu mal de cap quan heu begut vi negre? Hi ha una explicació

  • La cefalea que causa el vi negre pot aparèixer bevent-ne tan sols una copa o dues

VilaWeb
Imatge d'arxiu de dues copes de vi (fotografia: Andrea Piacquadio).
Manuel Peinado Lorca
06.01.2024 - 21:40
Actualització: 06.01.2024 - 21:44
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

El mal de cap afecta diàriament el 16% de la població mundial. La ingesta de begudes alcohòliques és una de les pràctiques més comunes relacionades amb les cefalees, de les quals n’hi ha dues menes: primària i retardada. Totes dues poden arribar a durar tres dies, però així com la primària o immediata comença dins les tres hores posteriors a la ingestió, la retardada comença entre cinc i dotze hores més tard.

Encara que el consum excessiu de qualsevol beguda alcohòlica pot causar cefalea, el vi negre és el principal causant de les primàries per consum d’alcohol: sorgeixen més de pressa que les cefalees per vi blanc, begudes espirituoses i cervesa. Una altra diferència interessant és que la cefalea causada pel vi negre es pot manifestar bevent-ne tan sols una copa o dues, sense arribar als volums més grans que necessiten les altres begudes alcohòliques.

El metabolisme de l’alcohol

L’alcohol (etanol) es metabolitza al fetge a acetat, en un procés de dos passos. El primer és la reacció que el converteix en acetaldehid, catalitzada per l’alcohol-deshidrogenasa (ADH). Quan augmenta la concentració d’etanol, augmenta la velocitat de reacció i l’acumulació d’acetaldehid, vint vegades més tòxic que no l’alcohol i molt cancerigen. Aquesta molècula és el principal factor implicat en l’aparició dels símptomes característics de la caparra alcohòlica: nàusees, diaforesi, rubor facial i mal de cap.

El segon pas és la conversió de l’acetaldehid en acetat gràcies a un altre enzim, l’aldehid-deshidrogenasa (ALDH), de la qual hi ha set isoformes que s’anomenen mitjançant numeració (ALDH1, ALDH2, etcètera). La isoforma citosòlica ALDH2 mitocondrial és fonamental per a eliminar l’acetaldehid a la sang fins a fer-lo disminuir unes mil vegades en els nivells amb què arriba al fetge.

L’acumulació d’acetaldehid també és responsable del fort efecte rubefaent –cara amb un toc vermellós– que s’observa aproximadament en el 40% d’asiàtics, que tenen una variant disfuncional, ALDH2₂, diferent de l’ALDH2₁, que és la més comuna a la resta de la població mundial.

De fet, per a desincentivar el consum d’alcohol es fan servir uns determinats medicaments, com ara el disulfiram que, com que inhibeixen l’ALDH i causen l’acumulació d’acetaldehid, originen els efectes esmentats, inclosa la cefalea.

Mal de cap i vi

Quan el mal de cap l’origina el vi negre s’atribueix a alguns components, com ara amines, sulfits, flavonoides o tanins. Però fins ara no s’han trobat proves convincents que avalin aquestes hipòtesis ni s’ha proposat cap mecanisme alternatiu. No obstant això, la concentració més gran de flavonoides en el vi negre, deu vegades superior que en el blanc, els converteix en els principals sospitosos de causar mal de cap.

Una investigació publicada el 20 de novembre passat ha identificat un nou responsable: el flavonol quercetina, una de les més de nou mil menes de flavonoides registrades en plantes.

La quercetina es troba en molts vegetals com ara la col, les cebes, les tàperes, el coriandre, els nabius, el te verd, les pomes i el raïm. El nostre cos la metabolitza mitjançant la glucuronidació, el procés químic que els animals fem servir per ajudar a l’excreció renal de substàncies tòxiques, fàrmacs o més molècules energèticament inutilitzables.

En assajar uns quants flavonoides del vi coneguts per la seva capacitat de blocar l’ALDH2, el més potent va resultar la quercetina-3-glucurònid, que la va inhibir gairebé tres vegades més que el següent compost analitzat. Això fa pensar que, quan bevem vi negre, el fetge transforma la quercetina en quercetina-3-glucurònid, l’activitat blocadora del qual provoca l’acumulació d’acetaldehid.

És important de destacar que calen els dos membres d’aquesta equació per a obtenir com a resultat una cefalea. La quercetina tota sola no causa mal de cap. Per exemple, hi ha molta més quercetina a les cebes que no al vi, però no té mal de cap després de menjar ceba. L’alcohol i la quercetina han d’actuar sinèrgicament.

La paradoxa del mal de cap i la qualitat del vi

Si la combinació de quercetina i etanol causa cefalea, per què hi ha qui pot beure vi negre sense tenir cap efecte i hi ha qui agafa mal de cap? Hi ha uns quants factors potencials que ho poden explicar.

Encara que el vi negre tingui un contingut significativament més gran de quercetina que no pas el blanc, les concentracions poden variar considerablement entre negres de tipus i orígens diversos, com s’ha comprovat, per exemple, en els vins espanyols.

Els procediments d’elaboració vinícola, com ara la fermentació i l’envelliment, també afecten el contingut final de flavanols. Un factor ben conegut en la pràctica vitivinícola és la quantitat d’exposició solar del raïm. A les vinyes que produeixen els millors vins, algunes pràctiques com les vinyes en espatllera, l’aclarida de ceps i la defoliació fan que el raïm rebi més insolació i acumuli més quercetines que no a les vinyes convencionals que produeixen vins més barats.

Un estudi va demostrar que el contingut total de flavonols era quatre vegades més gran en el vi ultraprèmium en comparació amb vins més barats. Això implicaria que, si consumint vi negre s’experimenta cefalea, una manera d’evitar-ho és comprar vins barats.

Finalment, és factible que els enzims específics que processen la quercetina puguin diferir d’una persona a una altra. I també pot passar que l’acetaldehid origini mal de cap només en individus genèticament predisposats, com passa en una proporció més gran entre els asiàtics.

Encara no ho sabem amb certesa, però tot apunta que la quercetina ofereix una pista molt prometedora per a continuar investigant.

Manuel Peinado Lorca és catedràtic emèrit, director del Reial Jardí Botànic de la Universitat d’Alcalá. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any