18.04.2025 - 21:40
L’actriu Carme Sansa i Albert (Barcelona, 1943) interpreta Marta Ferrusola al film Parenostre, dirigit per Manuel Huerga i amb guió de Toni Soler, estrenat aquesta setmana. És el primer film que narra els dies del juliol del 2014 en què el seu marit, el president Jordi Pujol, va confessar que tenien uns diners a Andorra, provinents, segons que va dir, d’una deixa del seu pare. Sansa, que fa una parella de ball tan magnífica com sorprenent amb Josep Maria Pou, explica en aquesta entrevista com es va preparar el personatge i fins i tot el reivindica, malgrat que hi té discrepàncies ideològiques.
—Quin record en teniu del moment de la confessió?
—La confessió de Jordi Pujol va ser impactant. He de dir que, quan vaig sentir com s’explicava, vaig pensar: “Hi ha tot de polítics a Espanya que haurien de fer això mateix. N’hi ha uns altres que també els tocaria i no han dit res.” I encara ho penso, perquè no ho han fet. Ell, almenys, en va ser capaç.
—Emocionalment, com ho recordeu?
—No ho sé. Sabia greu. No l’havia votat mai, jo era més a l’esquerra, però sempre l’he reconegut com un gran polític que ha fet molt pel país. Es va equivocar, com tots fem, i va pactar coses que potser no haurien calgut: tot això es pot criticar i jo mateixa ho havia fet, al carrer i tot, però ha estat un polític important. La pena va ser que va manar massa anys.
—Us ho demano per si l’experiència personal d’aquells dies us ha condicionat la interpretació de Marta Ferrusola.
—D’entrada, em va agradar molt que em proposessin el paper. Era la tercera vegada que treballava amb en Manuel Huerga, que té un gran talent, i que continuï confiant en mi ja em fa il·lusió. El personatge és tot un personatge.
—La coneixíeu?
—La vaig conèixer quan jo tenia tretze anys, a l’escoltisme. Vaig fer-ne dels dotze anys als setze o disset. En un campament, a Viladrau, on coincidíem més d’un agrupament, hi era ella, que ja era una dona important, al capdavant de l’organització. Cada dia ens feia el seu discurset o ens explicava què faríem. Després, és clar, la vaig tornar a veure al cap d’uns quants anys, que ja era la dona del president. Una dona amb caràcter, forta, que pencava, que jo crec que Jordi Pujol li feia cas.
—Li teniu un punt d’admiració, doncs?
—Bé, penso que va saber continuar i aguantar, que no és fàcil. Ella sabia que, per a Pujol, la cosa més important era el país, i ho va acceptar. Després, en el dia a dia, estava pendent de tot, era pencaire… A l’ombra, però jo l’encarava com una dona forta que sabia què deia, què feia i què volia. Ningú no li podia discutir la família. Segur que no estava contenta amb algunes coses que havien fet els fills, però em sembla que, quan ell badava, ella es reivindicava molt: “I jo i els fills, què?”
—De vegades s’ha promogut una lectura de Ferrusola com a inductora dels pecats de la família. Aquesta lectura la compartiu?
—Diria que no. És evident que no era fàcil ser la dona del president de Catalunya durant vint-i-tres anys, amb uns fills que van creixent i que jo crec que alguns, no tots, es van voler aprofitar d’aquesta situació privilegiada: “Som els fills del president i podem fer el que vulguem.” Penso que l’error és aquí, i que hi ha coses que el pare, Jordi Pujol, no les hauria fetes mai. No li importaven els diners. Potser les coses se’ls haurien d’haver explicat d’una manera diferent, als fills, no ho sé. Ara, que Marta Ferrusola i Jordi Pujol havien d’haver controlat millor el camí que prenien alguns fills? Quan un és major d’edat i fa el que vol, és molt difícil.
—Empatitzeu amb les raons que els personatges de la família Pujol esgrimeixen, al film, per a justificar el seu comportament? O hi veieu cinisme?
—No hi veig cinisme, només, no. Hi ha coses que les veig molt negatives, però insisteixo que Pujol em sembla un home honest. Li reconec absolutament la trajectòria.
—Com a actriu que l’heu interpretada, quina diríeu que és la tragèdia del personatge de Marta Ferrusola?
—Penso que sentir-se sola, tot i tenir una família nombrosa. Tot i que ella hi estava d’acord, crec que això la va fer patir. Ella havia de fer anar endavant tota una colla de coses sense rebre prou suport. Eren gent que lluitava pel país. A la seva manera, i podies discrepar-ne. Jo no estava d’acord amb certes coses, però hi lluitaven de debò.
—Com us el vau preparar el paper?
—En vaig veure documents audiovisuals, com la compareixença al parlament, però el guió ja hi ajudava molt. És una gent que has conegut tota la vida, molt familiar per a tothom.
—Això suposo que devia ser un dels grans desafiaments.
—Sí. He de dir que, inicialment, la premissa era que no ens hi assembléssim. La cosa important era la història. No calia que intentéssim copiar-ne els gestos ni la veu. Això dóna molta tranquil·litat.
—Fa un parell d’anys que hi ha en marxa una campanya de rehabilitació pública de la figura del president Pujol, després de la confessió. Diríeu que Parenostre participa en aquesta campanya?
—Hi haurà els antipujolistes que pensaran que el film hauria d’haver carregat més contra ell, i els pujolistes que es demanaran per què havíem de fer una pel·lícula sobre això. Des de la primera lectura que en vaig fer, penso que és un guió molt honest. S’explica allò que va passar. No es carreguen les tintes amb res, és un guió respectuós amb els fets.
—A banda la rehabilitació, també rebem noves informacions sobre la instrumentalització que es va fer de casos com aquest amb l’operació Catalunya.
—Sí, a Catalunya ho hem patit més d’una i més de quatre vegades, això: s’inventen històries per liquidar un polític. O bé s’ho inventen de dalt a baix o bé agafen una cosa que no té gaire importància, o que fins i tot és una pràctica habitual, i ho magnifiquen. Penso en el cas de Laura Borràs, per exemple. És molt clar que l’acusen perquè és independentista. Hi ha hagut la intenció de fer molt de mal a molts polítics catalans.
—Com creieu que serà recordada Marta Ferrusola?
—M’agradaria que es reconegués que va ser una dona lluitadora i pencaire, que va ajudar el seu home. No crec que totes les dones lluitin tant per la seva família i pel seu país com ho va fer Marta Ferrusola.
