Carles Rebassa guanya el Premi Sant Jordi en una nova Nit de les Lletres Catalanes

Fa vuit anys, el poeta i novel·lista Carles Rebassa (Palma, 1977) guanyava el Premi Carles Riba per Sons Bruts. Ara afegeix al seu palmarès el Premi Sant Jordi amb Prometeu de mil maneres, la seva segona novel·la després de Eren ells. El jurat format per Maria Dasca, Manuel Forcano, Mara Faye Lethem, Marcel Mauri, Maria Mercè Roca, Mercè Sarrias i Guillem Terribas l’ha afegit en un llarg llistat d’autors, en què s’inclouen Mercè Rodoreda, Josep Maria Espinàs, Manuel de Pedrolo i Pere Calders, i darrerament, Sergi Belbel, Gemma Ruiz Palà, Jordi Puntí i Roc Casagran.

Prometeu de mil maneres és una novel·la de relacions humanes, però sobretot de lluita de classes, en què tots dos protagonistes estan marcats per l’amor. Promoteu Dolors és cambrer en una cafeteria del centre de Palma. La seva vida té un sotrac quan coneix en Carles. “D’aquell moment ençà, la vida de Prometeu esdevé una lluita per a protegir la pròpia identitat dels amics, els amants, la feina, la ciutat, els assassins, la mort.” El nom del protagonista no és cap atzar. Prometeu, en la mitologia grega, és aquell heroi que dóna el foc als homes… Encara que sigui a costes d’acabar ell mateix fet cendra –o amb el fetge devorat, depenent de la font. La mateixa passarà, d’alguna manera, al seu homònim mallorquí, que, donant-ho tot per amor, acabarà malament. I com li passa a la mateixa ciutat de Palma, que, de tant voler ser acollidora, ha acabat devorada per la pressió turística i urbanística, i, alhora, el mesellisme dels habitants. L’obra es publicarà les setmanes entrants a Univers.

Si el discurs de fa vuit anys va encendre passions, el d’enguany no ha estat menys abrandat i contundent, amb un dels moments més reivindicatius i de fort contingut polític de la nit. “Sense el català, nosaltres no hi som”, ha assegurat Rebassa. “Sense llengua, no hi ha país, i cal que ens defensem de tots els atacs. El futur del català depèn de nosaltres, però no tan sols de nosaltres. Ni discursos apocalíptics, ni mentides bilingüistes ni racistes, ni pactes autonòmics. Hem de tenir una legislació que faci que el català sigui imprescindible per a viure als Països Catalans”, ha reclamat el guanyador del Sant Jordi, dotat amb setanta-cinc mil euros no vinculats a drets.

Guardons per a gent de teatre en unes quantes categories

A més de Rabassa, el poeta i músic Jaume Coll Mariné (Muntanyola, 1989) ha estat reconegut amb el Premi Carles Riba per Com les fulles, un poemari en què destaca la connexió íntima i directa, quotidiana i familiar amb la natura. El dramaturg i narrador Marc Artigau (Barcelona, 1984) ha rebut el Premi Mercè Rodoreda per Aquest serà el nostre pou, un recull de contes ple d’ironia, humor i terror quotidià, marcats per aquest mal familiar de cada dia. Quant als nous guardons, l’actriu i traductora Cristina Genebat (Barcelona, 1976) ha rebut Lo Somni al nou talent literari per Sorra; el director teatral i dramaturg Josep R. Cerdà i Mas (Palma, 1971) és el primer guardonat amb el Premi Àngel Guimerà de teatre per La segona línia; i Berta Cusó, amb La Conca dels Àngels: sis dones i massa guerres, ha estrenat el Vinyeta FICOMI. En els apartats per als joves lectors, el Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·la juvenil ha estat per a Víctor Borràs i Gasch (Barcelona, 1977) per Animals que cauen del cel; i el Premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil, per a Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) per Una veritat, la continuació d’Un fill, que ja va obtenir el mateix guardó fa dotze anys i que ha fet un discurs dedicat als docents, especialment aplaudit, i ha clos la intervenció amb un cartell contra la guerra.

Quant als premis a obra publicada, el Premi Òmnium, dotat amb vint-i-cinc mil euros i que perd identitat pròpia per a integrar-se en la nova Nit, ha estat per a la medievalista i editora Antònia Carré-Pons, que l’ha rebut per l’autobiogràfica La gran família, publicada per Club Editor. Al seu agraïment ha volgut destacar que entre les deu obres finalistes, només dues eren escrites per dones, i s’ha dirigit a aquells que seleccionen les obres premiables: “Tant de bo l’any vinent els homes no ens tornin a guanyar per golejada.”

El traductor Ramon Monton ha vist reconegut l’esforç per anostrar Josep i els seus germans, la tetralogia de Thomas Mann amb el Premi PEN Català Montserrat Franquesa de Traducció. El medievalista nord-americà i professor de Yale Paul Freedman ha estat distingit pel conjunt de la seva carrera amb el Premi Internacional Joan B. Cendrós.

Canvis en una Nit històrica

El lliurament del Sant Jordi ha estat el moment culminant d’aquesta nova Nit de les Lletres Catalanes, coorganitzada per Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de 3Cat –que ha retransmès l’acte en directe en horari de màxima audiència, tant a TV3 com a Catalunya Ràdio–, la Institució de les Lletres Catalanes, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. Pensat com una gala amb monòlegs i actuacions musicals en directe i un in memoriam inclòs, com en les jornades més glamuroses del cinema, la nova Nit volia fer-nos aturar “i celebrar la salut i la potència de les lletres catalanes en tots els seus vessants”.

Ara fa setanta-cinc anys, el 13 de desembre de 1951, al fons de la Llibreria Catalònia –rebatejada Casa del Libro– es feia la primera Nit de Santa Llúcia. Ho feia en una situació de clandestinitat, com es feia amb la llengua i la cultura catalanes, en contrast amb la cultura oficial castellana, que gaudia dels sopars oficials i els espais més destacats de la premsa. Impulsada per l’editor Josep Maria Cruzet, aquella primera Nit recuperava l’esperit del Premi Crexells, instituït en memòria de l’intel·lectual mort precisament tal dia com aquell del 1926. Només es va lliurar un premi, el Joanot Martorell, creat quatre anys abans però convocat de manera discontínua. El guanyador va ser Josep Pla, un autor clau en la recuperació de l’edició catalana i la recuperació del vincle dels escriptors amb el públic, en ple franquisme, amb la novel·la El carrer estret.

D’aleshores ençà, la festa ha tingut formats diferents: durant vint anys va ser un sopar literari a Barcelona. A partir del 1972 va ser descentralitzada i itinerant. I el 2008 passava a integrar-se dins un espectacle creat per l’ocasió al Teatre Nacional de Catalunya i retransmès per Televisió de Catalunya. Tres quarts de segle després, la Nit de les Lletres Catalanes fa un pas més i vol esdevenir la gran festa literària prèvia a Sant Jordi. I ho fa bo i tornant a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya, on es van fer la vint-i-cinquena i la cinquantena Nits de Santa Llúcia. Fins aquí, els vincles amb el passat, perquè els canvis, com s’ha vist, han estat profunds –començant pel canvi de data, de Santa Llúcia al mes de març–, amb la idea de convertir-la en quelcom gran i espectacular.

Això tot just acaba de començar

Gemma Humet, Sandra Monfort i Triquel han donat el tret de sortida de la Nit amb la canço “Estimant-te com la terra”, de Ginestà. Els germans Serrasolsas, que també han fet acte de presència, i Josep Pedrals, amb barretina i cistell de vímet, caçava lletres com bolets en un bosc de lletres catalanes que volia ser l’evident metàfora de l’estat de la literatura: tan esplèndida com fràgil. Dirigida per Lluís Danés i amb guió del mateix Danés, Ferran Folch i Ramon Pardina, els primers acudits de la Nit han estat a càrrec dels presentadors Xavier Grasset i Elisenda Pineda –acudits de consuetud, encotillats, sense estridències ni mossegar massa. Ha trencat el ritme el poeta i rapsode Pedrals, que, disfressat ara de manobre, ha recitat el monòleg dels oficis del llibre. Vint minuts després, han arribat els premis, en aquest cas el Premi Muriel Casals de Comunicació ex aequo per als pòdcasts La contracoberta i Club Tàndem. A partir d’aquí, els premis han anat prenent ritme, amb agraïments especialment curts en el cas d’Artigau i Coll Mariné, més o menys ampliats en les petites entrevistes a càrrec de la periodista Alba Riera. Un dels moments de la nit ha estat l’ovació, amb el nombrós públic dret, a les il·lustradores Pilarín Bayés i Roser Capdevila.

Amb un auditori que ha congregat autors i autoritats –el president de la Generalitat, Salvador Illa; el president del parlament, Josep Rull; el batlle de Barcelona, Jaume Collboni; el president d’Òmnium, Xavier Antich; i la presidenta del IEC, Teresa Cabré– la Nit de les Lletres Catalanes ha volgut celebrar la quantitat i la qualitat de la literatura catalana i la vitalitat i potència del sector editorial, fer palès el bombardament constant de notícies negatives sobre la llengua i la cultura catalanes, i homenatjar la xarxa de llibreries i biblioteques i els lectors en general. “Avui comença un capítol nou d’aquesta història memorable”, ha assegurat Antich, tot enllaçant l’esdeveniment de fa setanta-cinc anys amb aquesta Nit de les Lletres Catalanes que té vocació de continuar pensant en gran.