Potser perquè venim d’uns temps foscs i tenim un futur incert, la Nit de Santa Llúcia, ara anomenada Festa Òmnium de les Lletres Catalanes, ha deixat enrere els sopars literaris per convertir-se en una gala àgil i pensada per a la televisió, en què la reivindicació de la llengua i el valor de la literatura no ha d’estar barallada amb el somriure. Com el de Jordi Cuixart, molt ovacionat, que ha pogut tornar a ser present a la gran diada literària de l’entitat que presideix. “La cultura és font de resistència. És clar que sí”, ha proclamat, abans de recordar que l’esdeveniment va néixer clandestinament, fa setanta-un anys, a la llibreria Catalònia –rebatejada llavors amb el nom de Casa del Libro–, abans de recordar els exiliats i els represaliats, com el secretari tercer de la cambra, Pau Juvillà. O l’artista xinès Ai Weiwei, guanyador del premi Joan B. Cendrós.

En un discurs abrandat, d’un fort contingut reivindicatiu, Cuixart ha reclamat als polítics presents –entre els quals, el president Pere Aragonès i la presidenta del parlament, Laura Borràs– “deixar de fer política de curta volada per blindar la llengua, que és també una eina de cohesió social”, abans de convidar tothom a anar a la manifestació de dissabte a favor de l’escola catalana.

L’humor i la llengua, protagonistes dels dos premis de narrativa

Encara estem condicionats per la pandèmia, hem viscut la ressaca del Primer d’Octubre, la repressió de l’estat, l’empresonament dels dirigents independentistes i l’exili persistent. Potser per això, com sol passar en els moments posteriors a les grans crisis, sembla emergir una literatura marcada per l’humor més àcid. És el cas del guanyador del premi Sant Jordi, Sergi Belbel (Terrassa, 1963), que va aprofitar el confinament i les moltes hores que tenia davant, suspesa la seva activitat com a director teatral, per abordar el desafiament de la seva vida: debutar literàriament amb una novel·la. I li ha sortit una obra, Morir-ne disset, marcada per l’humor i l’autoficció.

Un humor que el jurat del premi vincula amb la Colla de Sabadell –què dirien Trabal, Oliver i Obiols que els vinculessin amb un senyor de Terrassa?– i la seva capacitat de riure’s, intel·ligentment, del mort i del qui el vetlla. Morts, en aquesta novel·la se n’anuncien disset, però que els amants dels productes basats en crims reals no s’esverin. En aquest cas no hi ha ni investigació policíaca, ni pistes, ni misteri. El mateix autor de les morts, Ernest Calvo, les confessa mentre explica la seva vida. Una història de descobriment i fascinació per la cultura catalana d’aquest fill de la immigració dels anys seixanta, que té molt a veure amb la mateixa biografia del seu autor, filòleg de formació i un dels autors més consagrats del teatre català. De fet, com que és Belbel –que ha recollit el premi sobre l’escenari del TNC, que va dirigir durant set anys– qui parla d’autoficció, no podem deixar de preguntar-nos fins a quin punt tots aquells que aquest protagonista ha mort –amb un títol que evoca el Manelic, de Terra baixa, que ha mort el llop– són petites venjances literàries del seu creador.

També amb una voluntat juganera, el debutant Ricard Sunyol (el Masnou, 1989) s’ha endut el Mercè Rodoreda. Declaració d’invencions, un recull situat pel guardonat en l’òrbita d’autors com Adrià PujolBorja Bagunyà –Sunyol ha estat alumne de l’Escola Bloom i fa aparèixer el seu mentor en un dels contes–, pretén usar l’humor per preguntar-se: per què escrivim i què podem fer amb la llengua? El premiat ha deixat clar que, bona part d’allò que els seus relats fan passar pel seu esperit poca-solta, són els “tinglados literaris”, com la Nit de Santa Llúcia, i els jurats dels premis, que ha felicitat per “haver entrat en el joc”. Un estrident “Visca Lleida” i un “Visca Catalunya lliure” han clos la intervenció d’una nova veu que tot sembla indicar que farà parlar.

De tota manera, l’humor no ha estat l’impuls del veterà Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945), que amb Si entra boira no tendré on anar, traça un diàleg entre passat, present i futur, a partir de tot allò que ha anat contra els seus ideals, somnis i amors de la seva vida, i que esdevé un homenatge a aquests mateixos ideals, somnis i amors, reconegut amb el premi Carles Riba. Tampoc no ho és, a priori, el premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, que ha guanyat Carles Sala (Girona, 1974) per Capità Lluc; i ignorem si ho era el d’alguns dels originals presentats al Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, que ha quedat desert.

La reivindicació de l’audiovisual en català

Tradicionalment, un altre dels fils conductors de l’acte ha estat la reivindicació de la creació en llengua catalana. Creació literària, però també enguany audiovisual. I no ha estat gens aliè al moment, marcat per l’exigència de quotes de català a Netflix o HBO, el guardó Muriel Casals de Comunicació a Filmin, la plataforma de cinema especialitzada en films d’autor i independents, que ja l’any 2017 va crear una versió en català, FilminCAT, que ofereix més de 2.500 títols, entre produccions catalanes i continguts doblats o subtitulats al català. Cuixart, al seu discurs, ha demanat ambició per a una indústria catalana i en català que “volem potent i capdavantera”.

Dirigida per Martí Torras i Mayneris, la festa s’ha centrat principalment en el poder de la llengua i la literatura en la vida d’una persona. L’han presentada cinc dones de cinc edats diferents que representaven un mateix personatge. Vinyet Morral, de nou anys; Sònia Ninyerola, de disset; Neus Ballbé, de trenta; Meri Yanes, de quaranta-cinc; i Anna Güell, a la seixantena, han estat les mestres de cerimònies d’un acte en què han actuat Ferran Palau, el Diluvi, l’artista de circ Toni Gutiérrez, la ballarina Fàtima Campos, el músic Marc Parrot, el glossador Mateu Xurí i l’actor Jordi Oriol. Ell ha tingut la penúltima paraula abans de la cloenda, a càrrec de les cinc presentadores. Les úniques dones que han pujat a l’escenari, i les úniques que se n’han anat sense guardó.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.