Caos a Espanya

L’estat espanyol és un aparell de dominació, forjat al llarg de segles, al servei d’unes oligarquies parasitàries, repressores, sovint assassines i tot, que han xuclat i empobrit tant com han pogut (començant pel poble castellà mateix) totes les terres i nacions que han ocupat o intentat ocupar. Per això, la destrucció d’aquest aparell de domini imperialista és un guany per a la bona marxa de la Humanitat. Cap problema, doncs, a desitjar que aquest esdeveniment arribi com més aviat millor.

En l’actual moment polític, aquest aparell mostra signes de debilitat i confrontació interna, que cal analitzar i incrementar. De fet, desemmascarar com a no democràtic i opressiu aquest estat i augmentar-ne el caos són unes bones pautes per a guiar la nostra (del poble català) actuació política. Per això, en veient la circumstància que tenen els diputats catalans a Espanya d’intervenir, en un sentit o altre, sobre quina persona i quin partit hi assumeix el ‘Gobierno’, crec que, més enllà del fàstic i el menyspreu que ens puguin merèixer les dues opcions, caldria decantar-se per allò que intensifiqui el ‘caos a Espanya’. Un caos que, en qualsevol dels casos, continuarà…

L’opció Sánchez, si la moció de censura guanya, sembla la més desestabilitzadora. L’oligarquia espanyola abans susdita només accepta el socialdemòcrata com a capatàs, com a criat de la finca, com a seguidor subaltern, però no com a cap del ‘Gobierno’. Ja ho hem vist a bastament quan, en el passat, s’ha escaigut aquesta circumstància. Fins i tot la borsa es belluga a la baixa i la prima de risc a l’alça. Penseu, a més, en el daltabaix que significaria el canvi general de càrrecs, d’uns oportunistes a uns altres, els odis que això farà congriar i les guerres internes que provocarà. Per no parlar de les que engegaran, immediatament, PP i Cs contra un PSOE en minoria absoluta. Però aquesta opció té un problema gros: que ha de guanyar. Perquè fer el pas de votar Sánchez i no reeixir-hi reforçaria Rajoy. I la continuïtat de l’opció Rajoy, amb unes eleccions estatals a la vora, convocades per ell i acordades amb Cs, aturaria momentàniament el caos creixent actual.

En fi, tot i estar d’acord amb el ‘Ni Rajoy ni Sánchez’ del meu admirat Vicent Partal, la qüestió que es presenta als diputats catalans que, ves per on, són a Madrid amb capacitat d’influir-hi, en aquesta cruïlla, és ‘O Rajoy o Sánchez’. Així doncs, allò que més convingui per a la desestabilització de l’estat.