Cantó qüestiona que Mazón vulga reformar l’AVL sense suport i critica l’ús polític de la llengua

  • La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua defensa que la institució sempre ha estat fidel al seu paper i lamenta les retallades impulsades pel Consell a proposta de Vox

VilaWeb
24.09.2025 - 13:50
Actualització: 17.10.2025 - 16:37

La presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, considera difícilment comprensible que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, vulga reformar l’ens normatiu si no compta amb el suport necessari a les Corts. “Ho hem dit per activa, per passiva i per perifràstica: crear conflicte amb la llengua no porta enlloc”, ha remarcat.

Ho ha dit als periodistes abans de reunir-se amb la vice-presidenta de la Diputació de València, Natàlia Enguix, per tractar accions de col·laboració. Mazón havia anunciat ahir, en el debat de política general, que proposaria de canviar el nom de l’AVL per “Acadèmia de la Llengua Valenciana” per ajustar el seu àmbit i vetllar per la “realitat diferenciada” de la llengua valenciana.

Cantó ha expressat la preocupació de l’AVL per l’actual situació de la llengua i ha destacat que la societat no vol conflicte permanent amb el tema. “Això no és bo”, ha indicat, i ha defensat que “el valencià necessita estabilitat i promoció real i efectiva en tots els àmbits”.

Ha remarcat que no és correcte trencar consensos ja assumits per la societat. “Cal avançar en una llengua que pertany a tots els valencians i que representa més del 50% de la població valencianoparlant”, ha afegit. També ha reivindicat la trajectòria de vint-i-cinc anys de l’Acadèmia i ha fet valer que mai no ha faltat als principis fundacionals, pactats el 1998 entre el PP i el PSOE.

Segons que ha explicat, aquell acord va ser molt majoritari i, actualment, la composició de les Corts impedirà que prospere la reforma de l’estatut proposada pel Consell, perquè cal una majoria de tres cinquens de la cambra, ja que l’AVL és una institució estatutària. A més, el canvi també l’hauria de ratificar el congrés espanyol.

“Parla a través de les seues obres”

Quan li han preguntat si creu que l’AVL “està en perill”, Cantó ha respost que “en absolut”, perquè la institució sempre ha mantingut una posició institucional i parla a través de les seues obres.

Al marge de la proposta de Mazón, ha criticat altres accions recents contra l’AVL com la retallada de pressupost aprovada pel Consell el 2025 a proposta de Vox o la consideració d’Alacant com a municipi de predomini castellanoparlant. Ha subratllat que aquestes mesures no només afecten l’Acadèmia, sinó també el teixit cultural i associatiu que treballa perquè la llengua siga present a tot arreu.

Ha remarcat que molts ajuntaments continuaran col·laborant amb l’ens malgrat la manca de fons, i ha citat consistoris de tots els colors polítics, com Muro d’Alcoi, Altea, la Vall d’Uixó, Elx, Borriana, Vinaròs i Benicarló.

obres
actors
  • Verònica Cantó
  • Carlos Mazón
  • Acadèmia Valenciana de la Llengua
  • Consell de la Generalitat
  • Vox
  • PP
  • PSOE
  • Natàlia Enguix
  • Diputació de València
  • Ajuntament de Muro d'Alcoi
  • Ajuntament d'Altea
  • Ajuntament de la Vall d'Uixó
  • Ajuntament d'Elx
  • Ajuntament de Borriana
  • Ajuntament de Vinaròs
  • Ajuntament de Benicarló
llocs
  • València
  • Comunitat Valenciana
  • Espanya
  • Alacant
esdeveniments
  • Debat de política general a les Corts
temes
  • Llengua valenciana
  • Llengua
  • Cultura
subtemes
  • Reformes legals
  • Pressupost de l'AVL
  • Política lingüística
  • Acords fundacionals 1998 (PP i PSOE)
VilaWeb ja ha explicat com l’ofensiva de Mazón contra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua combina el canvi de nom anunciat en el debat de política general amb una retallada severa del pressupost i un discurs que pretén diferenciar el valencià del català . En aquest context, la piulada plena de faltes amb què el president va anunciar la reforma i decisions municipals com el canvi d’accent de València impulsat per PP i Vox confirmen una estratègia de confrontació lingüística que l’AVL qualifica d’innecessària i perillosa.

Per una visió més àmplia del rerefons polític i social, es pot seguir tant la resposta ciutadana a mesures com la declaració d’Alacant com a zona castellanoparlant, que ha mobilitzat plataformes i partits a peu de carrer , com els episodis de tensió que esquitxen el conseller Rovira en actes públics . Aquestes cròniques s’afegeixen als editorials i anàlisis que alerten d’un trencament dels consensos lingüístics i reclamen estabilitat institucional per a preservar el paper de l’AVL com a àrbitre normatiu i espai de concòrdia .

Recomanem

Fer-me'n subscriptor