Camps fa tremolar la cadira de Mazón: “Seré el que cregueu convenient”

Francisco Camps, ex-president de la Generalitat i ex-dirigent del Partit Popular del País Valencià, s’ha ofert per reactivar el partit, que, segons ell, “ha perdut força”. Camps havia fet córrer aquests darrers dies que si a l’acte de València pel trentè aniversari de la seva primera majoria absoluta hi havia més de mil cinc-cents assistents, anunciaria la intenció de presentar-se a presidir el PP. No ho ha fet i ni tan sols ha esmentat el president actual, Carlos Mazón, però s’ha deixat estimar entre crits de “president”. “Seré el que cregueu convenient, estic a la vostra disposició”, ha exclamat davant dels assistents, que ell mateix ha calculat que eren 1.600 i que omplien la primera planta de l’edifici Veles e Vents de València, inaugurat amb motiu de la Copa Amèrica de vela del 2007.

Camps s’ha ofert per recuperar les majories absolutes que havia tingut el PP, i per posar-les a disposició d’Alberto Núñez Feijóo en el seu camí a la presidència del govern espanyol, un cant de sirena per a un PP que sap que, ara com ara, Mazón resta més que no pas suma.

Sense haver fet cap anunci en clau interna, ha celebrat el creixement d’un projecte que, segons que ha dit, pretén tornar a engegar un PP “més potent i decidit”.

“El meu partit necessita més força, més vitalitat, més presència, més caràcter, més voluntat, més potència, més discurs, menys complexos i més ganes de treballar tots els dies pel present i pel futur d’aquesta terra”, ha dit. No ha fet cap menció a Mazón, però sí a Eduardo Zaplana i el seu govern. “S’hi feien coses interessants, teníem el nostre discurs, un discurs potent que arribava a la gent”, ha dit.

Camps s’ha deixat estimar per velles glòries del PP, com ara Alfonso Rus, Carlos Fabra i Sonia Castedo, tots ells implicats en casos de corrupció. Rus fou condemnat a cinc anys de presó pel cas Taula, en concret per la contractació irregular de treballadors a la Fundació Imelsa, i encara és pendent de judici per la peça principal del cas, que investiga el cobrament de comissions en canvi de contractes públics. Fabra, ex-president de la Diputació de Castelló, va ser condemnat a quatre anys de presó per frau fiscal. I Castedo, ex-batllessa d’Alacant, va ser processada en unes quantes causes, com el cas Brugal i el cas Rabassa, per haver afavorit suposadament empresaris amb requalificacions urbanístiques, però no ha estat mai condemnada.