Calia anar a Copenhaguen

«La por s'ha perdut, l'ha perdut ell i l'han perduda els ciutadans, i per això mateix a Espanya se li ha vist molt la incoherència, els nervis»

Vicent Partal
Vicent Partal
23.01.2018 - 06:26
Actualització: 23.01.2018 - 07:26
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Calia que el president assumís el risc de viatjar a Dinamarca. Probablement ell, Carles Puigdemont, és més conscient que ningú que la gent reclamava acció i se la mereixia; que es mereix aquests gests que recuperen el to vital i carreguen les piles, que indiquen que continuem en rumb de col·lisió. Anar a Dinamarca amenaçat de detenció. Anar-hi com una persona amenaçada i anar-hi sabent que és molt difícil que Espanya complesca l’amenaça, que fanfarronegen perquè no tenen les eines per a anar de debò. Anar a Copenhaguen sobreposant-se als comunicats de la fiscalia, als avisos del govern espanyol, a les amenaces dels ministres, a la sobredosi d’adjectius dels diaris monàrquics.

Anar-hi i trobar-s’hi la normalitat. Poca broma. Puigdemont ahir era un ciutadà europeu viatjant com l’home lliure que és per la Unió Europea. Allà on vol. Exposant el seu pensament polític, reclamant la dignitat del seu càrrec i del seu país. Acceptant el debat, per més aspre i mal informat que siga, com fan els polítics europeus seriosos. Somrient tothora. Cansant amb la seua sola presència la diplomàcia espanyola, i exasperant aquella Espanya tirànica, aquella part del país veí que veu que no se’n surt, amb ell. Volant com una papallona i picant com una abella.

Carles Puigdemont estava obligat a demostrar que la por no el podrà dominar. I ho ha fet. La por s’ha perdut, l’ha perdut ell i l’han perduda els ciutadans, i per això mateix a Espanya se li ha vist molt la incoherència, els nervis. A Madrid ho fiaven tot a la por del president, a la por que no s’atrevís a moure’s de la seguretat del refugi belga. I la jugada els ha eixit malament i els ha deixat al descobert. Ridícul de no activar l’euroordre i de discutir en públic. Ridícul de justificar la decisió amb el comunicat més antijurídic que hom es puga imaginar –potser prevaricant i tot? Ridícul i impotència de veure Puigdemont entrant al Parlament de Dinamarca i parlant amb els diputats, polítics interessats a saber què passa a Catalunya. I si es pot reunir, com un ciutadà lliure, al parlament danès amb parlamentaris danesos no costarà molt d’explicar que no el puga visitar el president, amenaçat, del Parlament de Catalunya? I si pot entrar al Parlament de Dinamarca com un ciutadà europeu lliure no costa molt d’explicar que no puga posar els peus al parlament del seu país, del país que l’ha ratificat en unes eleccions com a president?

Calia demostrar que no hi ha por i que el seu càlcul polític és molt afinat, gens improvisat, gens capriciós, precís. I Puigdemont ho va demostrar justament el dia que el president del Parlament de Catalunya anunciava la seua candidatura a ser ratificat com a màxima autoritat del país amb el vot dels setanta diputats de la majoria republicana, representants dels més de dos milions de catalans que han perdut la por i que ahir van somriure veient com patia Rajoy. Un Rajoy que, com si fos una paràbola, va restar atrapat a Sagunt en una ridícula avaria de l’AVE. D’un AVE que els valencians ens hem pres com un insult i una enganyifa.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Adrià Arboix
Adrià Arboix
22.01.2018  ·  22:04

Genial l’Editorial…! Totalment d’acord. Moltes gràcies!

Alexis Vizcaino
Alexis Vizcaino
22.01.2018  ·  22:13

El 155, els presos polítics (o ostatges) són per crear por. Si no ens en fan, no ens poden aturar. La república i la llibertat és al nostre cap i el president ha fet un pas important per demostrar-ho

Pere Hernàndez
Pere Hernàndez
22.01.2018  ·  22:21

El millor escenari per l’estat espanyol era que la por vencés i el el President no es mogués, i això servís d’exemple de submissió. Però ha passat tot el contrari! El President ens està dient que cal estudiar els escenaris i prendre la iniciativa amb determinació i anar endavant!

Josep Usó
Josep Usó
22.01.2018  ·  22:43

La situació de falsa solidesa d’Espanya és molt gran. I l’habilitat política del President, també. Com ho és la seua capacitat per a gestionar la por. Ara cal aconseguir la investidura. Mentre, Rajoy pot continuar aturat amb el seu estat representat metafòricament per aquell AVE(riat). A veure si els europeus entenen, que encara no m’ho sembla, de quin peu calça, Castella.

jaume vall
jaume vall
22.01.2018  ·  22:46

Genial.
Llàstima que a Ñ, mentre els TGV hispans fan el ridícul amb M.Rajoy, el implosionador a dintre, fent un ridícul de matrioixka ; mentre un jutge del Suprem es despulla tot reconeixent que jutjarà intencions enlloc de fets ; mentre la corrupció del partit governant necessita milions de catifes on poder-la amagar, mentretant, els súbdits vassalls espanyols, encantats de continuar sent súbdits vassalls espanyols, estan veient programes com ara El Intermedio, First Dates, i probablement obscenitats pitjors.
Realment, les ànimes tendres que esperen “fraternalment” que els seus col·legues espanyols puguin assaltar els cels madrilenys, guanyar la presidència de govern de la -infecta- monarquia, i federalitzar l’estat, es mereixen un premi en consonància a la seva ingenuïtat. Perdre vots a cabals, tan a Catalunya com a Espanya.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
22.01.2018  ·  22:52

He seguit en directe l’acte de Copenhaguen. Estic absolutament d’acord amb l’editorial, però hi he trobat un problema: el president no domina l’anglès (crec que és la seva cinquena llengua) i això li posa dificultats en un debat obert.
Crec que hauria de portar escrits i apresos una sèrie d’arguments per contrarestar les apreciacions recurrents. La primera d’elles –utilitzada per espanyols i europeus- és que s’han de complir les lleis, ja que Espanya és un estat de dret, democràtic, etcètera. Trobo a faltar dir i repetir allò que ja sabem nosaltres, però “els altres” oculten sempre: amb un 15% de la població del Regne d’Espanya, mai no tindrem la força numèrica suficient per canviar les lleis. I per tant, s’ha d’acceptar l’argument del dret universal de les minories a canviar les lleis que consideren que no són justes. Tota mena de minories (incloses les majories minoritzades, com ara les dones), no només les minories nacionals, que també.
El nostre president hauria de confeccionar un decàleg d’arguments obvis i recurrents, fer-los seus, portar-los escrits si cal, però aconseguir rebatre’ls de manera irrefutable, sense deixar-se ni una frase.
Se m’acut que el govern a l’exili hauria de fer un esforç que funciona: relacionar-se exclusivament en anglès, tothora, o, com a mínim, usar-lo com a llengua de treball. Amb Ponsatí a l’exili, tenen una bona eina a l’abast. A veure, que no som espanyols!!!
Se n’ha sortit prou bé, però resulta que, del president, en aquests moments, jo espero l’excel·lència. Sí, mireu, és que sóc molt perepunyetes.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
22.01.2018  ·  23:59

Dinamarca no és Republicana, potser no entendran algunes coses.. Però bé, bon altaveu per anar movent fonaments..

Officially the Kingdom of Denmark, a constitutional monarchy organised as a parliamentary democracy. The Danish royal family enjoys remarkably high approval ratings in Denmark, possibly ranging from somewhere between 82% and 92%. (wikipedia)

Danny Norton
Danny Norton
23.01.2018  ·  00:16

Un cop més el president ha demostrat tenir bon ull polític. Tones de tinta i d’imatges s’han mogut defensant i atacant el dilema d’anar o no a Dinamarca. El fiscal borbònic compleix al peu de la lletra el guió de l’amo i el jutge juga el paper de “verbo suelto” per a justificar que no vol repetir el ridícul de demanar una detenció infructuosa.

Resultat: un punt més per a desplegar als quatre vents la qualitat de l’estat català envers la feblesa de l’ocupant.

Ha fet molt rebé el M.H.P. sortint a fer una volta, i encara millor ens anirà avui quan xerri amb independentistes d’un país civilitzat com és el danès.

Visca la República!

Miquelina Riera
Miquelina Riera
23.01.2018  ·  07:15

Sí q calia anar a Copenhaguen. 1r per quedar més q clar q no hi ha cap raó per tenir 4 ostatges privats del dret de ciutadans lliures. Calia també perquè els assistents sabessin sense mentides la nostra realitat. Molt allunats del q som van ser les preguntes i molt bé les respostes del nostre President. Sí, calia.

Francesc Font
Francesc Font
23.01.2018  ·  07:16

El “cas Dinamarca” ha superat el “cas Bèlgica”, i expressa la pregona decadència, per no dir estupidesa, política de Rajoy i el seu equip. Un equip en el qual cada nova incorporació fa millor l’anterior, com ho demostren individus com Dastis, Méndez de Vigo o Zoido, els quals massa sovint abasten cotes francament grotesques.
I per adobar-ho, sols faltava que una Fiscalia de l’Estat que ja fa ficar la pota intentant que Bèlgica extradís Puigdemont –una jutgessa no massa simpatitzant amb ell ni amb el sobiranisme català, ja es va negar a fer el ridícul, ara hagi tornat a entestar-se en la mateixa operació. Topant, altra vegada! amb un jutge que també malgrat les seves conegudes opinions personals, es negui a fer la demanda perquè tampoc no vol passar a ser el protagonista principal d’un ridícul afer internacional.
I que alhora que està passant això, malgrat la seva incapacitat lingüística… per no parlar d’altres incapacitats, intentin “colar” a Pérez de los Cobos en el Tribunal Europeu de Drets Humans…
Tot plegat expressa les ja estratosfèriques alçàries d’aquestes cotes.

Salvador Rofes
Salvador Rofes
23.01.2018  ·  07:17

Naturalment que calia. Tenim un gran President.

Antoni Oller
Antoni Oller
23.01.2018  ·  07:33

Aquest comentari l’hauria d’haver fet a l’editorial d’ahir, però porto tantes setmanes desmotivat i frustrat, veient cada cop més clar com de malament (pre-autonòmicament) acabarà tot i dedicant-me només als meus hobbys ancestrals per evadir-me’n, que he anat fent l’orni, i al final acabo ajuntant-ne dos. Sentint ahir a RAC1 (de pura casualitat perquè ja només escolto CatMusica) l’opinió d’un periodista afincat a Madrid, no em queda cap dubte que sense una fortíssima i valentíssima desobediència, l’ofensiva frontal de l’Estat amb totes les seves armes (per descomptat pre-democràtiques totes) cap a l’únic objectiu d’enviar el President Puigdemont a la paperera de la història, acabarà amb èxit. I potser serà una pèrdua irreparable, pel que es va veient de com és l’únic polític català que manté el pols al decadent i putrefacte, però omnipotent i influent (pel que s’ha anat veient de la UE) estat espanyol. Obrir parèntesi: s’ha dit que els bancs son sistèmics, i que per això no poden fer fallida; dons bé, dins la UE, l’estat espanyol deu ser també “sistèmic”, i ho sap i se n’aprofita; tancar parèntesi. I Puigdemont és l’únic polític que els fa anar de corcoll, des de la ‘fugida’ a Brussel·les, la forçada retirada de l’Euroordre, la victòria el 21D amb una candidatura muntada contrarellotge, i ara el viatget a Dinamarca, sense comptar els innombrables actes públics i mediàtics amb que va sensibilitzant l’opinió pública europea, a mi em va quedant clar que és un actiu al qual no podem renunciar de cap manera; i precisament per això l’estat va “a por él, oé oé oé”, per terra, mar i aire. Com diu avui Partal, només gràcies a ell “continuem en rumb de col·lisió”. Escoltant ahir RAC1, em queda clar que s’ha iniciat una forta campanya per fer-li fer un pas al costat “per fer un servei al país, per tal que aquest pugui recuperar les seves institucions”… no trobo res més cínic!, l’estat espanyol ja no ens permetrà mai més recuperar les nostres institucions tal com les teníem, ara ja ens coneixem tots, la víctima, el botxí i el síndrome d’Estocolm. Es potser per això que ahir, quan Partal constatava que “la major part dels analistes contemplen escenes de saló, en què la formació de govern va prenent forma com si fos l’avorrida hora de la formació de govern en qualsevol democràcia més o menys consolidada”, potser per això ahir Partal ens “ensabonava”: “el paper del carrer, la reacció espontània de la gent, les decisions que es prenguen després dels fets que tots sabem que passaran, seran la peça determinant del nou cicle polític, allò que desencadenarà el futur.” I veig molt clar que només una acció decidida i valenta de multitudinària defensa al carrer de la Presidència de Puigdemont ens pot evitar de tornar a una etapa preautonòmica.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
23.01.2018  ·  08:28

Rajoy s’ha equivocat de professió: hauria d’haver estat còmic televisiu.

Albert Miret
Albert Miret
23.01.2018  ·  08:40

Jo també em vaig sentir orgullós que el President del nostre país decidís posar-se en risc una vegada més (amb aquesta gent que no fa cas ni de les seves lleis, no se sap mai amb certesa per on pot sortir el tret,) per a demostrar que per molt que amenacin, la seva capacitat de portar les amenaces a la pràctica és, com sempre, molt més escanyolida que les seves intimidacions. Ara bé, el toc d’humor que va posar la cirereta al pastís, va ser que mentre tot allò passava, el president espanyol estigues tancat dins d’un AVE més lent que els de rodalies (Espanya acaba d’inventar el MVE el tren de mínima velocitat i actualment estan treballant amb el tren de pedals PVE), i quan baixés, fes el discurs triomfalista de sempre, però aquesta vegada amb una innovació, afirmant que ja s’havien venut la tira de “tiques” per anar a València amb avió. A casa ens ofegàvem de tant riure.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
23.01.2018  ·  08:45

Fulminant, a la Sra. Marlene Wind : “Vostè ha dit que no és una experta en afers espanyols i en això li donc la raó”. Ja estava tot dit.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
23.01.2018  ·  08:53

Votar pel psc no serveix per res de res.
Granados nomes sou el Gal banda terrorista del Gonzalez i els 100.000 icetes del a por ellos.
Nazional.socialistes com cal

Pep Agulló
Pep Agulló
23.01.2018  ·  08:57

Voldria pensar que la tasca ingent de Puigdemont circulant per Europa com a ciutadà lliure ha de ser valorada per tothom com un actiu irrenunciable en la nostra contesa contra Espanya. I que això no es pot contraposar a l’altre front, el que es jugarà al parlament i al carrer. som una mata de jonc. Mireu si no als unionistes: fatxes, policies, jutges, polítics, mitjans… van tots a una.

Moure’s en l’ “il·legalitat” fent política democràtica i no-violenta en aquest Estat és quelcom més difícil, per l’amenaça ditecta dels tribunals i perquè lluitar contra la repressió es necessita mobilitzar molta tropa republicana. Però tot plegat és el que dona sentit i força a la lluita per la República. Fem costat als nostres polítics i estalviem-nos crítiques a priori. Unitat republicana a Brussel·les, al parlament, en territori enemig i al carrer.

Ho he de dir, el triomf de l’intel·ligència front l’estupidesa deixa també un bon regust. Això compte en el relat.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Agnès Buscart
Agnès Buscart
23.01.2018  ·  09:26

Sumant petites victòries anem fent camí. Gràcies President!
Fins a la LLIBERTAT!!!

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
23.01.2018  ·  09:34

Entenc el moviment del jutge. Si hi hagués euroordre i el MHP estigués momentàniament impedit per moure’s de Dinamarca, llavors la seva investidura presencial seria impossible fins i tot en els supòsits castellans, i la investidura telemàtica necessària. Ara bé, el fet que el jutge digui obertament el que fa i perquè ho fa, el fet que el jutge es dediqui tant descaradament a fer política, a posar o treure presidents que li agraden o desagraden, a jugar als escacs de l’executiu, rebenta per dins encara més el sistema inquisitorial castellà. Allò que es pensaven que era una democràcia i no ho és.

Ramon Lloses
Ramon Lloses
23.01.2018  ·  09:37

Molt d’acord amb Soledat Balaguer. Caldria explotar a Europa el conflicte de les minories territorials que son majories al seu territori. Europa no podrà avançar sense un respecte escrupulós a aquesta realitat. No hi ha democràcia si una minoria territorial (que sigui majoria al seu territori), no té possibilitat d’assolir una majoria suficient per canviar les lleis.

Gemma R.
Gemma R.
23.01.2018  ·  09:49

Totalment d´acord amb l´editorial, calia aquest moviment, tot i que em va fer patir, ha estat una gran demostració de que sóm un poble lliure, amb una mà lligada a l´esquena, però d´esperit lliure i determinat a deslligar-se per sempre de l´antic règim. I és per això que estem tant contents i orgullosos del President avui, perquè va representar l´esperit del seu poble. “Ladran , luego cabalcamos”. Fins fa molt poc m´he abstingut de posicionar-me en si seguir en xoc frontal contra l´aparell de l´Estat, o agafar forces i reagrupar-nos per ampliar suports. Ara tinc clar, com diu Antoni Oller, que només caminant es fa camí, i si això vol dir confrontació constant, doncs que així sigui. Tot menys rendir-se i cedir-los espai, perquè juguen tant brut que només els regalarem eines per escombrar-nos. Tenim un actiu d´un valor inconmensurable, que és el nostre President. Seguim!

Jaume Bosch
Jaume Bosch
23.01.2018  ·  10:24

Un joc de pors, quí més en tengui, perd.

Arri unicorn. 🦄

Jaume Fresquet
Jaume Fresquet
23.01.2018  ·  10:25

Totalment d’acord amb l’editorial, voldria afegir que tot i en el supòsit que no pogués tornar a curt termini, ha de ser el nostre president en aqueta nova legislatura imposada pel 155, no puc imaginar millor ambaixador de la república que el MHP Puigdemont. Les tasques executives poden ser delegades en un conseller en cap.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
23.01.2018  ·  11:44

Antoni Oller23.01.2018 | 07:33 – Al joc d’estibar la corda encara perdem (47–53).. De veritat voleu sortir a jugar i a part de perdre quedar desqualificats pel comite internacional de competicio?.. Sortim de Cheerleaders de moment si voleu, com els ultims 7/40/300 anys..

No volguem anar tant depressa, no tornem a ser ximplets viscerals o anirem a una altra guerra i la tornarem a perdre.. Puigdemont i cia estan batallant com ningu, i recordo que era ell qui volia convocar eleccions el 27O (jo desde la nit del 1O que ho volia) i quasi el “mateu” fins el punt que no va fer-ho, amb totes les consequencies que aixo va tenir.. poseu-vos honestament al seu cap i demaneu-vos perque volia fer-ho.. i perque es el lider independentista mes votat i la cup va en caiguda lliure.. hi ha mooolts factors en joc, molts interesos visibles i invisibles… honestedat per davant.. anem molt be malgrat les relliscades, i el que estan patint alguns i potser el que patiran uns altres.. el mon es com es.. som i serem i encara hem de demostrar moltes coses.. res no ens aturara si ho fem be i amb molt “fair play” i exemplaritat.. es un tema cultural, adn europeu..

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
23.01.2018  ·  15:43

David deixant en evidència un furiós i escumejant Goliat… Fantàstic!

Lluís Mª Bassas
Lluís Mª Bassas
23.01.2018  ·  16:08

Tan sols una correcció: ‘picant com una vespa!’, l’abella en picar mor, la vespa no.

Antoni Oller
Antoni Oller
23.01.2018  ·  16:34

Sergi Guitart 23.01.2018 | 11:44, segurament tens tota la raó; però jo m’havia fet la il·lusió de poder veure/viure la independència de Catalunya… falsa il·lusió. Reconec que estic plenament convençut que la independència de Catalunya és absolutament inevitable; però jo m’acosto als seixanta i tinc molts dubtes de si la arribaré a veure, perquè només podrà venir de la putrefacta descomposició de l’estat espanyol al si de la no gaire més saludable UE . Diguem que si veig que el camí ja fa baixada, em moriré tranquil i amb el cap alt; però és que de moment fa molta pujada i els fets d’octubre del 17 s’assemblen molt als del 34. Per això, l’únic que em queda de moment és renegar… i anar a votar quan toca, i estar atent al whatsapp per estar absolutament disponible quan toqui (el 27/10 al vespre “tocava”… però res de res…) i anar a les manis mentre el cos aguanti. I si puc comprar productes “de proximitat”, ho faig.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
23.01.2018  ·  19:04

@Lluis Paloma: ….”còmic televisiu”?. Encara més?…

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
23.01.2018  ·  19:20

Antoni Oller: Tens més raó que un sant. Si els polítics tenen coneixement (el problèma és tant urgent que la gent no podem dir-hi comunitàriament res per manca de termps), i volen demostrar que són quelcom mes que uns partidistes de merda, uns inconscients, uns retrògrades i uns covards, penso que Puigdemón ha de seguir a Brussel.es com a President de Catalunya, s’ha d’escollir un President en funcions, i deixar que des d’alli faci tanta feina com nosaltres farem des d’aquí ( la que ens permetin els esbirros de Madrit)

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
23.01.2018  ·  19:38

En aquests moments tan decissius, crec que es molt poc important el que jo pugui dir. El que, per a mí, té més importància del món, és el que voldría llegir, veure i escoltar com més aviat millor

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
23.01.2018  ·  19:56

En un joc de pors, amenaces i ostatges cal desactivar la síndrome d’Estockolm. Puigdemont l’ha dinamitada amb la genial jugada de Copenhaguen que deixa la pilota al teulat d’enfront.

Antoni López
Antoni López
23.01.2018  ·  19:58

Per què Ñ ho te difícil per detenir al President ? Lo més “lògic” es que el detinguin axis que el vegin. Ñ esta seguin la consigne de “ni un paso atrás”, simplement perquè no tenen altre remei. No es poden permetre el luxe de passar vergonya, no es el seu tarannà, ans al contrari han de sentir molta rabia. Els fets canten: son gent capaç d’endilgar a EU un manso que no sap
altre idioma que el castellà, ells en diuen espanyol, candidat a un càrrec que no es precisament torrar cacauets, i es queden tant amples. “A ellos no hay quien les tosa”. Enxamparan al President només que l’ensumin! i no cal que menti les ganes que tinc d’ equivocar-me.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
23.01.2018  ·  21:08

Antoni Oller 23.01.2018 |16:34 – Merci però no crec que tingui tota la raó. Només dic com ho veig jo, que pasará ja ho veurem..

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb els diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €