Aquestes darreres hores hi ha molts nervis entorn del judici, encara no convocat, dels presos polítics catalans. Tot fa pensar que es farà a principi de desembre i tothom és conscient que qualsevol cosa que puga passar d’ara endavant dependrà molt del judici. Hi ha dues estratègies bàsiques que s’encreuen i que són incompatibles: avançar en la legalitat republicana fins a la concreció de la independència, o bé aconseguir la distensió fent que Catalunya continue essent part del Regne d’Espanya, en canvi de millores parcials i un cert canvi de to, propiciat per l’arribada del PSOE al poder. És en aquest context que cal situar l’avís sobre una possible estratègia d’alguns advocats, o d’alguns encausats, d’acceptar una culpabilitat en compensació d’una rebaixa de la pena. Que això s’esdevinga o no és clau per a saber què passarà d’ací a cap d’any i quina de les dues vies tindrà més possibilitats d’èxit.

L’independentisme acostuma a no saber veure la por en els ulls de l’estat espanyol. Però ara mateix és ben clara. Mariano Rajoy semblava disposat a fer qualsevol barbaritat per a no esmenar les seues actuacions de la tardor passada. Fins i tot sabent com sabia que seria tan difícil d’eixir bé del judici. Pedro Sànchez no té aquesta hipoteca i és ben conscient que, si s’arriba al desembre tal com estem avui, podria tornar a escaure’s una situació com la del 27 d’octubre, aquesta vegada fins i tot en més bones condicions per al govern català. Sánchez no pot canviar de posició d’avui per demà, però s’ha fixat l’objectiu de frenar l’escalada fins on siga possible i procurar que el judici no siga la bomba atòmica que, a Madrid, tothom preveu que serà.

És evident que aquest judici no serà fàcil per a Espanya, car la indignació de la societat catalana serà enorme, com també serà gran la incomprensió de bona part dels socis europeus. Especialment si les quatre jurisdiccions en què seran jutjats els exiliats no s’arrengleren amb la justícia espanyola, tal com ja passa. Per això Sànchez vol desplegar tot d’ofertes de millora de l’autonomia dins Espanya –massa tard– i cerca la manera de llevar dramatisme a un judici que s’ha escapat de les mans de l’estat espanyol, com palesen els socialistes.

En aquest context, una jugada sensata seria rebaixar les demandes del fiscal i mirar que, al final, el judici no es fes per rebel·lió o sedició sinó, per exemple, per incitació a la sedició. Això implicaria abaixar la possible pena de trenta anys a sis, cosa que ningú no podria menystenir. Ara, això originaria una autèntica campanya brutal del PP i Ciutadans contra el PSOE, que complicaria molt la reelecció de Sánchez i el dia a dia a la Moncloa. Tanmateix, què passaria si fossen els encausats –alguns– que acceptassen que són culpables d’un delicte per haver fet el primer d’octubre? Per a Pedro Sánchez no podria haver-hi una situació millor, perquè li serviria per a justificar la rebaixa de la pena i fins i tot atacar Rajoy afirmant que ell ha aconseguit la rendició de Catalunya mentre que Rajoy només hauria complicat les coses.

Si això arribàs a passar –i espere que no passe i per això agraesc els avisos–, la situació seria ideal per a Sánchez, però per a l’independentisme seria un desastre sense comparació. Les mobilitzacions i les oportunitats de l’octubre s’estroncarien, el moviment es fragmentaria clarament i per molts anys i Europa ja no hauria de preocupar-se de defensar llibertats bàsiques, perquè ningú no defensa cap polític que es declara culpable. És fa difícil d’imaginar una situació pitjor en aquest moment en què paradoxalment, sense això, tenim al davant tan bones possibilitats.


[És molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a arribar a un punt de tranquil·litat empresarial que ens permeta de sentir-nos definitivament forts i que allunye qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina o telefonant al 934 426 439.]

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb