12.06.2025 - 21:40
Bloomberg · Slav Okov
La Doroteia Kanavrova plega els braços i fa que no amb el cap. “Hi estic en contra”, diu, mentre ordena els tomàquets, cogombres i carabassons exposats a la seva paradeta al voral de la carretera.
La setmana passada, la UE anuncià que Bulgària complia tots els requisits per a incorporar-se a l’euro, una fita que el govern búlgar ha celebrat com un pas de gegant en la integració del país al bloc continental. Però al nord-est rural de Bulgària, aquesta llauradora de cinquanta-sis anys es fa ressò del gruix –com més va més ampli– de búlgars que expressen preocupació pel cost del canvi a la moneda única.
Bulgària arrossega un llarg historial de dificultats econòmiques: després de gairebé dues dècades com a membre de la UE, de fet, el seu PIB per càpita continua essent un terç de la mitjana del bloc. Però per als milions de búlgars que van viure l’espiral de fallides bancàries, crisis econòmiques i la dolorosa transició econòmica dels anys noranta, el lev, la divisa del país, és més un símbol d’estabilitat que no pas un conjunt de bitllets i monedes.
L’any 1997, el lev es vinculà al marc alemany i, més endavant, a l’euro. La decisió ajudà Bulgària a mitigar les vicissituds monetàries que han perjudicat uns altres països postcomunistes com ara la veïna Romania i consignà a la història l’època d’hiperinflació en què els preus al país arribaren a pujar tres vegades en un sol dia.
Els sondatges de l’eurobaròmetre revelen que els búlgars estan dividits sobre els beneficis de l’euro, l’entrada al qual és prevista per a començament de l’any vinent. El percentatge de ciutadans del país que mostra reticències sobre la moneda única, de fet, és dues vegades superior a la mitjana de la UE, segons que consta al sondatge d’aquest maig. L’extrema dreta ha instrumentalitzat aquestes suspicàcies per a benefici propi i ha convocat protestes contra l’adhesió.
“Durant vint-i-vuit anys, la gent s’ha acostumat al sistema actual, i ara li preocupa què passarà si canviem de sistema”, afirma Svetoslav Gavriiski, l’ex-ministre de Finances búlgar que supervisà el procés de vinculació del lev al marc alemany l’any 1997. Gavriiski desestima els temors sobre els possibles efectes inflacionaris de l’adopció de l’euro i els titlla de rumors estúpids. “Si volem convertir-nos en un país normal, haurem de sortir del sistema monetari actual tard o d’hora”, diu.
Bulgària es convertirà així en el segon país a adoptar l’euro d’ençà que Grècia flirtejà amb la idea d’abandonar la moneda única, ara fa una dècada. Croàcia s’afegí a l’eurozona l’any 2023, tot seguint els passos de més estats ex-comunistes com ara Eslovàquia i els països bàltics.
Però les economies més grans de la regió –Polònia, Romania, la República Txeca i Hongria– continuen resistint-se a la moneda única. Aquesta mateixa setmana, el governador del Banc Central txec, Ales Michl, lloà les virtuts de tenir una moneda pròpia a l’hora de lluitar contra la inflació.
La perspectiva de canviar de moneda ha despertat les pors de molts búlgars, sobretot entre els ciutadans d’ingressos baixos i els pensionistes que guarden els estalvis en metàl·lic. Si bé els polítics coincideixen a assenyalar que l’entrada a l’euro implicarà beneficis com ara la reducció dels costs de finançament a llarg termini, molts búlgars temen que la moneda única impliqui un augment immediat dels preus al país.
El repunt de la inflació d’aquests darrers anys, que ha fet augmentar els preus al país al ritme més alt d’ençà de la dècada dels noranta, ha endarrerit el procés d’adopció de la moneda única un parell d’anys.
A Kanavrova, la llauradora, la preocupa que l’entrada a l’euro faci augmentar el preu dels fertilitzants i encareixi els costs dels aliments que produeix a la seva granja, d’una hectàrea. “Les grans empreses són més riques, poden permetre-s’ho”, afirma. “Ara amb el lev ens va malament, però amb l’euro ens anirà pitjor.”
Atès que la majoria dels seus clients són turistes romanesos, Kanavrova explica que, si ha d’acceptar moneda estrangera, prefereix els pagaments en leus romanesos abans que no els pagaments amb euros. És amb aquests leus, de fet, que pot anar a comprar a Romania als hiverns.
La reticència a l’euro no necessàriament implica que els búlgars no se sentin europeus. Més de la meitat dels ciutadans del país, de fet, diuen que confien en la UE, el doble de la xifra de búlgars que diuen confiar en el seu propi govern. Una moció presentada fa poc pel govern en suport de l’euro obtingué els vots de més de dos terços dels diputats búlgars.
Tanmateix, al govern li ha costat de convèncer els ciutadans, que –a diferència de les grans empreses– continuen sense veure els beneficis de la moneda comuna. Els partits populistes, en canvi, ho tenen més fàcil: les protestes del partit ultradretà i pro-rus Vazrajdane (“Renaixement”) han aplegat milers de persones arreu del país per segon cap de setmana consecutiu.
La direcció de Vazrajdane, tercera força al parlament búlgar, ha promès de retirar el país de l’OTAN i renegociar-ne la pertinença a la UE. Diuen que l’adopció de l’euro implica una pèrdua de sobirania per al país: tanmateix, en una visita als Estats Units el mes passat els seus caps de la formació suggeriren que el lev hauria de vincular-se al dòlar nord-americà.
El president Rumen Radev, el polític més popular del país, també ha qüestionat si Bulgària estava preparada per a la moneda única. El mes passat, la seva proposta d’organitzar un referèndum per a decidir la data d’entrada a l’eurozona fou rebutjada pel parlament. La setmana passada, Radev qualificà el vist-i-plau de la UE a l’entrada de Bulgària a l’euro com “una alegria pels qui estan al poder i un motiu de preocupació per al poble”.
“Els responsables polítics haurien d’haver informat més bé el públic sobre els avantatges de la moneda única, encara que l’entrada a la unió monetària sigui una qüestió tècnica”, diu Dennis Schen, economista en cap de l’agència de ràting Scope Ratings, per correu electrònic.
“Els búlgars no són els primers ciutadans d’un país que es disposa a adoptar l’euro a mostrar-se escèptics sobre els avantatges de la moneda única”, explica. “Però el suport a l’euro tendeix a augmentar després de l’adopció, a mesura que el pas del temps evidencia que les pitjors pors de la gent eren infundades.”
Aquestes darreres setmanes, el govern búlgar ha promès de lluitar contra les pujades especulatives de preus després de l’entrada a l’euro, i els reguladors han promès d’intensificar la vigilància sobre els detallistes. El primer ministre, Rosen Jeliazkov, ha declarat aquesta setmana que l’objectiu del govern era aturar qualsevol “augment injustificat” dels preus.
Mihaïl Georgiev, un empresari búlgar que gestiona un ampli ventall de negocis al país, defensa que l’entrada a l’euro marcarà un abans i un després en el desenvolupament de Bulgària.
El país va entrar a la UE el 2007, i continua essent el membre més pobre del bloc. El primer de gener d’enguany, Bulgària entrà –juntament amb Romania– a l’espai Schengen, que abasta la major part de la UE. Georgiev diu que l’adopció de la moneda comuna europea ajudarà a millorar la imatge internacional de Bulgària i en potenciarà el sector turístic.
“És la segona moneda de reserva més important [del món] i la moneda de centenars de milions de persones”, explica. “En el passat, he hagut d’esperar hores per rebre un visat de turista; fins i tot passar la frontera era un procés tortuós, a causa de la quantitat de controls que hi havia. Ara somio en una moneda única per al món sencer”, diu.
Irina Vilcu i Andra Timu han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
