Les eleccions búlgares ofereixen al Kremlin una nova porta d’entrada a la UE, després de la fi de l’era Orbán

  • La victòria, inusitadament folgada, de Rumen Radev, considerat afí al Kremlin, acosta Bulgària a l'òrbita de Moscou i significa un nou maldecap per a Brussel·les

VilaWeb
El nou primer ministre de Bulgària, Rumen Radev (centre), durant l'acte de tancament de campanya de les eleccions búlgares a Sofia, la capital del país, dijous proppassat (fotografia: Borislav Troshev/Efe).
21.04.2026 - 21:40

The Washington Post · Catherine Belton

La majoria aclaparadora de Rumen Radev a les eleccions de diumenge a Bulgària, que permetrà a l’ex-president de formar govern tot sol, ofereix al Kremlin una nova porta d’entrada a la UE setmanes després de la derrota de l’ex-primer ministre hongarès Viktor Orbán –que fins ara havia estat el gran aliat de Moscou al bloc– a les presidencials hongareses d’aquest abril.

El resultat electoral, inusualment contundent, posa fi a gairebé dues dècades d’estancament polític i de coalicions de govern inestables a Bulgària, membre de la UE i l’OTAN. El Kremlin, per la seva banda, s’ha mostrat “impressionat” pel marge de victòria de Radev.

“Encara és massa aviat per a determinar si el ‘clima paneuropeu’ envers Rússia canviarà”, declarà abans-d’ahir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov –que, tanmateix, es referí a la victòria de Radev com un pas decisiu cap a un “diàleg més pragmàtic” entre la UE i Rússia.

Radev –un ex-aviador que fins aquest gener exercia com a president del país, un càrrec majoritàriament cerimonial– aconseguí d’erigir-se en el gran abanderat de les protestes anticorrupció que tombaren el govern búlgar al desembre, i que culminaren en les vuitenes eleccions que el país ha viscut en tan sols cinc anys. Al gener, Radev també qüestionà l’entrada de Bulgària en la zona euro, cosa que ha fet augmentar els preus al país, i ha deixat clar que, com a primer ministre, adoptaria un enfocament més pro-rus. En aquest sentit, ha promès de restablir les relacions amb Moscou i oposar-se a l’ajuda europea a Ucraïna.

La nit electoral, poc després que es confirmés la seva victòria, Radev afirmà: “A una Bulgària forta i una Europa forta els cal esperit crític i pragmatisme.” També demanà un nou pacte de seguretat per al continent europeu, i es féu ressò d’una iniciativa clau del Kremlin.

“Europa ha estat víctima de la seva pròpia ambició de ser un referent moral en un món que es regeix per regles noves”, declarà a la premsa.

Amb més d’un 91% dels vots escrutats, el partit Bulgària Progressista de Radev, format fa poc, s’ha assegurat una majoria de 135 escons, pel cap baix, al parlament búlgar, de 240 escons. La coalició liberal pro-occidental Continuar Amb el Canvi (PP-DB) ha obtingut un 15% dels vots, i el partit GERB, del veterà ex-primer ministre Boyko Borissov, s’ha hagut de conformar amb tan sols un 13% dels vots.

L’economia de Bulgària depèn, en bona part, del finançament de la UE. Això, segons que expliquen els analistes, complica que Radev adopti la mateixa oposició frontal a la UE que adoptà Orbán com a primer ministre d’Hongria. Orbán sovint emprà el seu dret de vet per blocar iniciatives europees clau, incloent-hi el préstec de 90.000 milions d’euros a Ucraïna.

Però la contundència de la victòria electoral de Radev, que ha estat més àmplia que no s’esperava, podria reforçar-lo en una hipotètica disputa amb Brussel·les per la proposta europea de prohibir les importacions d’energia russa. Bulgària és un punt clau en el trànsit de gas rus fins a Hongria a través del gasoducte TurkStream, a la mar Negra, i també acull una de les refineries més grans de petroli rus a Europa.

“Quant al paquet d’ajuda a Ucraïna, no sé què pretén fer”, diu Dimitar Bechev, investigador de Carnegie Europe, un think tank de Brussel·les. “Tradicionalment, Bulgària ha procurat de marcar distàncies amb Orbán: generalment, la idea ha estat que Bulgària no bloqui propostes clau a Brussel·les si, en canvi, Brussel·les accepta fer els ulls grossos amb Bulgària.”

Radev ha aconseguit de valer-se de la seva condició d’ex-president per consolidar l’oposició a l’establishment al voltant de la seva figura. Però, segons que expliquen els analistes i un ex-polític búlgar de rang alt, res d’això no li garanteix un suport durador de l’electorat, que podria girar-s’hi d’esquena si adopta una posició excessivament pro-russa i accedeix a blocar iniciatives clau de la UE.

Kiril Petkov –ex-primer ministre del PP-DB, que quedà segon en les eleccions de diumenge– avança que el seu partit donarà suport a Radev en la lluita per eradicar la corrupció policíaca, endèmica al país.

L’ex-primer ministre, això sí, també matisà que el seu partit s’oposaria frontalment a qualsevol intent del govern Radev de sabotar les polítiques de la UE. “No dubtarem a fer de contrapès si detectem qualsevol actitud antieuropeista”, ha dit en declaracions a The Washington Post.

 

Recomanem

Fer-me'n subscriptor