11.03.2025 - 15:58
|
Actualització: 11.03.2025 - 17:49
La Comissió Europea proposa que els estats membres enviïn immigrants amb ordres de retorn a centres de deportació fora de la Unió Europea, seguint el model implementat per la primera ministra d’ultradreta d’Itàlia, Giorgia Meloni, a Albània. És una de les propostes que recull el nou reglament de devolucions presentat avui per l’executiu comunitari i que pretén augmentar i accelerar les expulsions de persones a qui se’ls ha denegat la sol·licitud d’asil. Segons el text, els estats membres podran enviar els immigrants amb ordres d’expulsió a països amb els quals tinguin un acord o conveni i amb la condició que es garanteixi el respecte a les normes i principis internacionals de drets humans.
El reglament, que serà d’aplicació directa per als estats membres una volta hagi rebut el vist-i-plau del Consell de la UE i del Parlament Europeu sense necessitat d’un període per a transposar-lo a les normes nacionals, vol simplificar i unificar la gestió dels retorns a tota la UE per tal que sigui “uniforme”.
La proposta recull una bateria de mesures, entre les quals destaca la possibilitat que els governs enviïn els immigrants amb ordres d’expulsió a centres fora de la UE. El comissari europeu a càrrec de Migració, Magnus Brunner, ha subratllat que el plantejament de Brussel·les era diferent del model aplicat pel govern de Meloni a Albània perquè la proposta de l’executiu comunitari, tal com ha indicat, se centrava en les persones que ja tenien ordres d’expulsió, mentre que el govern italià envia a Albània sol·licitants d’asil. El text presentat per l’executiu d’Ursula von der Leyen indica que l’expulsió d’immigrants en situació irregular a tercers països ha d’estar subjecte a “condicions específiques” que garanteixin el respecte dels drets fonamentals. “Només es pot subscriure un acord o conveni amb un tercer país en què es respectin les normes i principis internacionals dels drets humans, d’acord amb el dret internacional, inclòs el principi de no devolució”, recull la proposta de reglament.
Segons aquesta proposta, els acords que els estats membres tanquin amb països de fora de la UE hauran d’establir les modalitats del trasllat i el període durant el qual el nacional del tercer país quedarà detingut en el centre d’expulsió. El conveni també haurà d’acompanyar-se d’un mecanisme de seguiment per avaluar la seva aplicació i el “canvi de circumstàncies” en el tercer país. A més, segons la proposta de reglament, els menors no acompanyats i les famílies amb menors no podran ser enviades a aquests centres.
“Actualment, la política de retorns no funciona, el percentatge de retorn continua sent molt baix: aproximadament el 20% de les persones que tenen una ordre de devolució escapen de les autoritats”, ha apuntat la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea a càrrec de Seguretat i Democràcia, Henna Virkkunen. “Tenim vint-i-set sistemes diferents i això mina el sistema de retorns, perquè quan les persones que no tenen dret a quedar-se a la UE es queden, això perjudica la nostra credibilitat”, ha afegit Virkkunen, que també ha defensat que la pressió que exerceixen els migrants irregulars “redueix la capacitat d’ajudar a aquells que realment necessiten protecció”.
Ordre de detenció europea
El reglament proposat per l’executiu comunitari també planteja d’establir una “ordre europea de retorn” que complementi les decisions de retorn pròpies de cada estat membre i que, a la vegada, permeti de reconèixer les ordres de retorn entre estats membres. Aquesta “ordre europea de retorn” serà un formulari que els governs nacionals hauran d’omplir amb els elements “clau” de la decisió, i que estarà disponible en la base de dades del Sistema d’Informació de Schengen.
Virkkunen ha subratllat que l’objectiu és “deixar clar que una ordre d’abandonar un estat membre és una ordre d’abandonar tots els estats membres de la UE”. “Si una persona contra qui s’ha dictat una ordre de retorn es desplaça a un segon estat membre, aquest podrà executar directament la decisió sobre la base dels elements de l’ordre de retorn europea”, apunta la proposta de reglament.
Segons l’executiu comunitari, l’establiment d’una ordre de retorn a escala europea “desincentivarà” que els migrants irregulars “s’escapin” a altres estats membres.
Obligació de “retorn forçós”
La proposta de Brussel·les també estableix l’obligatorietat d’executar un retorn “forçós” al país d’origen en cas que una persona es trobi il·legalment en territori de la UE i “no cooperi, s’escapi a un altre estat membre, no abandoni la UE en el període fixat per al retorn voluntari o suposi un risc per a la seguretat”. Per la CE, aquest plantejament “incentiva el retorn voluntari”.
Així mateix, les noves normes també proposen “reduir o denegar” les prestacions a les persones en situació irregular “en cas de falta de cooperació” durant el procediment de retorn, així com la confiscació dels documents de viatge. L’executiu comunitari també obre la porta a “reforçar els incentius per retornar”.
Encara més, la proposta de reglament també planteja que els estats membres puguin demanar “garanties financeres” a les persones amb ordres de retorn, així com informes periòdics o l’obligació de residir en un lloc designat per les autoritats nacionals. També s’estableixen condicions “clares” per a la detenció en cas de fuga, que, segons el nou reglament, podria ampliar-se dels divuit mesos actuals fins als 24.
Quant a les persones que representin un “perill” per a la seguretat, l’executiu comunitari vol aplicar unes normes específiques per als estats membres, que hauran de comprovar des del principi quin perill representa cada persona. En cas que una persona sigui identificada com a “perillosa” per a la seguretat, li aplicaran una expulsió forçosa obligatòria, a més de prohibicions d’entrada més llargues, i podrà ser detinguda “més enllà dels vint-i-quatre mesos normatius per ordre d’un jutge”.
