Els efectes imprevisibles del doble joc d’un jutge del Suprem contra la defensa de Puigdemont

Mentre Pablo Lucas resolia recursos presentats per Gonzalo Boye, secretament anava autoritzant pròrrogues per a espiar-lo

Josep Casulleras Nualart
Josep Casulleras Nualart
21.05.2022 - 21:50
Actualització: 22.05.2022 - 08:01
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Damunt la taula de la comissió de secrets oficials del congrés espanyol hi havia el 5 de maig proppassat una vintena d’informes que la directora dels serveis secrets espanyols d’aleshores, Paz Esteban, va posar a disposició dels diputats que en formaven part. Un d’aquests informes duia el nom de Gonzalo Boye, a qui el CNI va demanar d’espiar durant una bona part del 2019 i fins a començament del 2020. I sempre el va poder espiar amb l’autorització de jutge del Tribunal Suprem espanyol encarregat d’avalar les actuacions del CNI, Pablo Lucas. En aquells informes no consta l’ús de cap programari espia com Pegasus, i sembla que les intromissions durant aquell període de temps van consistir en escoltes telefòniques. Els atacs amb Pegasus contra Boye que Citizen Lab té documentats són d’una mica després, entre el març i l’octubre del 2020. Tot aquest temps d’espionatge constatat contra l’advocat dels exiliats és en dates molt decisives, i l’ofensiva judicial que prepara, tant a l’estat espanyol com, sobretot, al Tribunal de Luxemburg, pot tenir conseqüències importants.

Perquè ara mateix hi ha encara pendent de resolució el litigi de Puigdemont, Comín i Ponsatí contra el suplicatori aprovat pel Parlament Europeu i per fer valer la seva immunitat plena com a eurodiputats. La causa és en mans del Tribunal General de la Unió Europea, que aviat haurà de fixar una data per a la vista oral a Luxemburg. I l’espionatge que va patir Boye, tant per ordre del CNI amb autorització del jutge Pablo Lucas, com per les infeccions amb Pegasus de què fou víctima, impacten de ple en aquest procediment per les dates en què van passar, i afecten greument la confidencialitat de les comunicacions entre l’advocat i els seus clients, el dret de defensa dels eurodiputats exiliats i la immunitat de Boye com a advocat personat davant el Tribunal de Luxemburg.

El primer fet greu constatat és que el jutge del Suprem, Pablo Lucas, va autoritzar que Boye fos espiat durant el 2019, i que les intervencions en el seu telèfon fossin prorrogades unes quantes vegades, amb l’argument que calia evitar la secessió de Catalunya i el desprestigi d’Espanya. Però Lucas va jugar un doble paper durant aquell temps: com a jutge que autoritzava les activitats del CNI i com a jutge de la sala contenciosa administrativa del Suprem que resolia les demandes presentades per Boye mateix en nom de Puigdemont, Comín i Ponsatí en la batalla legal perquè fossin reconeguts com a eurodiputats, i del president Quim Torra en el litigi contra la seva condemna per desobediència i la inhabilitació en el càrrec.

L’equip legal que encapçala Boye prepara la petició de nul·litat de diverses resolucions sobre aquestes causes en què Lucas va intervenir fins i tot com a ponent. És el cas, per exemple, d’una interlocutòria del juny del 2020 que inadmetia un recurs de Puigdemont i Comín (presentat l’any anterior) contra la decisió de la Junta Electoral espanyola d’obligar-los a anar a Madrid a jurar la constitució si volien adquirir la condició plena d’eurodiputats. O una altra que també refusava un recurs d’ells mateixos contra l’acord que la JEC traslladava al Parlament Europeu pel qual declarava vacants els escons de Puigdemont, Comín i Oriol Junqueras. Unes decisions que anaven contra la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió, establerta el desembre del 2019 amb la sentència Junqueras, segons la qual els eurodiputats adquirien tal condició d’ençà del moment que havien estat proclamats electes, sense necessitat d’haver de complir els requisits imposats per les autoritats estatals.

Però sobretot és significatiu el fet que mentre Pablo Lucas resolia aquests recursos presentats per Gonzalo Boye, secretament anava autoritzant pròrrogues per espiar-li les comunicacions amb l’argument de ser, precisament, l’advocat de Puigdemont. I per això Boye no solament demanarà la nul·litat d’aquestes resolucions que Lucas va dictar, sinó que en demanarà la inhabilitació, seguint el precedent de la condemna a l’ex-jutge Baltasar Garzón. Garzón fou condemnat a onze anys d’inhabilitació per haver ordenat escoltes a acusats de la trama Gürtel amb els seus advocats quan ell era l’instructor de la causa.

I això pot agafar volada europea, perquè el jutge del Suprem va jugar aquest doble paper quan tenia entre mans un cas que ara és en mans del TGUE, i precisament aquests documents impugnables formen part de la causa que ara mateix tenen entre mans els jutges a Luxemburg, i que té a veure amb la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Però no solament té impacte en el tribunal europeu per aquestes escoltes autoritzades per Lucas, sinó per tot l’abast de l’espionatge destapat en el Catalangate. Perquè a part d’aquestes intervencions reconegudes pel CNI en la comissió de secrets del congrés, hi ha atacs fets amb Pegasus –que permet l’accés a tot el contingut d’un dispositiu i que és molt més invasiu que no pas una punxada telefònica– contra Boye del març a l’octubre del 2020. Citizen Lab en compta una vintena, un dels quals amb èxit: el 30 d’octubre d’aquell any, dos dies després de les detencions de l’operació Vólkhov contra alts càrrecs independentistes, i quan tot just arrencava al Parlament Europeu el procés del suplicatori.

És a dir, Boye va ser espiat quan presentava batalla legal contra els impediments de les autoritats espanyoles perquè Puigdemont i Comín fossin reconeguts com a eurodiputats; quan duia a terme la defensa del president Torra en la causa contra ell per desobediència i quan preparava l’estratègia per encarar la demanda de suplicatori que el jutge Pablo Llarena va demanar a l’Eurocambra contra Puigdemont, Comín i Ponsatí.

L’espionatge il·legal i en massa a l’independentisme va vulnerar el secret professional de Boye i també d’Andreu Van den Eynde, advocat d’ERC i víctima de Pegasus la primavera del 2020. Tant Boye com Van den Eynde disposen d’immunitat com a advocats personats davant el TJUE en la causa per les pre-judicials de Llarena sobre les euroordres. Una protecció recollida en l’article 43 del reglament del TJUE. També Benet Salellas la té, com a advocat d’Anna Gabriel, i en el seu cas les seves converses i comunicacions podien ser exposades per l’espionatge a responsables d’Òmnium Cultural durant el judici contra el procés.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies