El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El vice-president de la Comissió Europea, Josep Borrell, ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol, ha dit que no el sorprenia la situació en què es troba a Bèlgica Carles Puigdemont, posant com a exemple el cas d’una membre d’ETA –Natividad Jauregui–, que no ha estat lliurada i està ‘tranquil·lament’ en aquest país.

‘Si les autoritats judicials de Flandes encara no han fet cas de l’ordre europea d’una coneguda etarra a la qual es reclamen delictes de sang i continua a Bèlgica tranquil·lament perquè els jutges no han considerat oportú que sigui jutjada a Espanya, si això passa des de fa anys, no ens ha d’estranyar que passin altres coses’, ha dit.

Borrell s’ha expressat així preguntat per la situació de Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig, després de la decisió del Tribunal de Primera Instància de Brussel·les d’ajornar la vista sobre el seu lliurament a l’estat espanyol fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea no es pronunciï sobre si Puigdemont i Comín tenen dret d’immunitat com a eurodiputats.

La justícia belga ajorna l’euroordre contra Puigdemont, Comín i Puig a l’espera de la decisió de Luxemburg

En una conferència de premsa al costat del ministre d’Exteriors de Singapur, Vivian Balakrishnan, al final d’una reunió Europa-Àsia a Madrid, Borrell ha opinat que, malgrat que no era expert en l’euroordre ni era la seva tasca com a alt representant per a la Política Exterior, era ‘clar’ que es podia ‘millorar l’instrument’. ‘Sobretot, amb mecanismes que creïn confiança mútua entre el poder judicial d’un país i d’un altre’, ha dit. De manera que si els jutges tenen dubtes, parlin entre ells i puguin preguntar-les i aclarir-les. ‘Però hi ha coses que no són d’avui, són d’ahir.’ L’espai judicial europeu, ha explicat, es basa en crear en un nivell supranacional els mateixos mecanismes que existeixen en el sistema judicial de cada país, i això es fa, encara que no és ‘de la nit al dia’, precisament perquè ‘cal crear aquesta confiança mútua’.

‘Es pot millorar i s’ha de millorar’

Borrell ha provat de ‘fer pedagogia’ i explicar que els lliuraments de persones reclamades judicialment no els gestionaven els governs sinó els jutges, i que les peticions xocaven ‘amb pràctiques culturals, amb la història’.

‘Naturalment, es pot millorar i s’ha de millorar, i ha d’haver-hi, al meu entendre, més cooperació entre les instàncies judicials d’un país i d’un altre’, ha assenyalat. Creu que siguin quins siguin els ‘accidents’ del procés de construcció d’aquest espai judicial europeu, no cal fer passos enrere ni tornar ‘a l’època en la qual es resolien les extradicions amb converses personals entre els ministres d’Interior d’un país i d’un altre’.

Aquesta no és la primera sortida de to de Borrell en relació amb les euroordres des que se sap que assumiria la representació exterior de la UE. Al novembre, encara com a ministre espanyol, va filtrar informació confidencial sobre l’euroordre de Clara Ponsatí en un piulet, cosa que li va valer una estirada d’orelles per part de l’anterior Comissió Europea.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.