Els subscriptors de VilaWeb reben cada dia a les deu del vespre l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran l’endemà al diari. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

Conferència de premsa d’Albert Rivera a la Moncloa. Fa una arenga. Exigeix un nou 155 ‘des del parlament o des del govern’ sense aclarir com es pot fer. I controlar TV3 i impedir les relacions internacionals de la Generalitat i un munt de coses més. La primera pregunta la fa una periodista que no s’identifica. Simplement demana com es pot fer això. Recorda que per aplicar el 155 cal enviar una comunicació al president de la Generalitat i exposar un seguit de fets com a justificació de l’aplicació de l’article. A banda de passar pel senat i de fer el procés marcat per arribar-hi. Rivera no sap ni què dir en la resposta. Com si el molestàs que ara una periodista vingués amb reticències legalistes al seu propòsit…

Mentrestant, Pedro Sánchez, en nom del PSOE, demana d’adequar el codi penal perquè les actuacions de la Generalitat de l’octubre siguen considerades rebel·lió. Cou la bufetada belga. I impressiona veure el dirigent del PSOE proposant coses tan poc sensates com aquesta –a banda que sorprèn quan recordes que aquest senyor era qui havia d’anar contra Rajoy. Impressiona encara més que ignore que les lleis no poden ser retroactives i que no serviria de res una decisió tan forassenyada. A part que, en un error de pàrvul, Sánchez constata en públic que no hi ha hagut rebel·lió, perquè demana que es canvie la tipificació penal per incloure-hi allò que va passar.

I Llarena, ai Llarena! va més enllà i tot. Després de la bufetada belga corre a dir a Alemanya que Bèlgica s’ha equivocat i que a veure si ells també s’equivocaran –aquest home no té ningú que l’assessore? Coordinadament, els diaris espanyols amaguen en les portades la decisió del tribunal de Brussel·les. I encara pretenen donar-nos lliçons de periodisme, aquests…

Però aleshores arriba la bifurcació. A la mateixa hora que passa tot això, Quim Torra assumeix la presidència de la Generalitat en un acte discret i contingut. Allunyat de la tensió i la violència conceptual i verbal que es desferma a Madrid. Tot són gests discrets. No hi ha la bandera espanyola, ni el retrat del rei ni cap exemplar de la constitució. Fa servir la fórmula del president Puigdemont i no es posa la medalla que acredita la presidència. L’envolta, discretament, la família, cap a la qual somriu tímidament.

El primer d’octubre va obrir un fossat sentimental entre Espanya i la majoria de la població del Principat. I aquest fossat fa la sensació que es va traslladant lentament al dia a dia. Ja som dos països tan diferents que fins i tot costa de conciliar el relat de la nostra vida en comú. Tanta bilis en els uns, tanta gesticulació, i tanta serenitat, tanta contenció, en els altres. Ni les campanyes manipuladores no sembla que tinguen gaire impacte. Entre més raons, perquè quan obres la capsa dels piulets n’hi ha, oh sorpresa!, de tothom. Piulets que la major part de la gent mira amb una certa indiferència, quan es fan servir per atacar els uns o els altres, perquè no es pot abusar tant de la manipulació sense que l’efecte siga el desinterès. Recordeu Hannah Arendt: ‘Un mentider és derrotat per la realitat, per a la qual no hi ha substitut; per molt gran que sigui la trama de falsedats que un mentider experimentat tingui per oferir, mai no serà prou gran, encara que compti amb l’ajuda d’ordinadors, per encobrir la immensitat dels fets reals.’ Bifurcant-nos…

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]