Després del referèndum d’autodeterminació, el primer d’octubre resta marcat en la memòria col·lectiva com una data destacada. D’una banda, evoca l’autoorganització i la capacitat de resistència dels ciutadans i, d’una altra, la terrible violència policíaca amb què el govern espanyol va reprimir la votació. Ara que s’acosta el primer aniversari d’aquella jornada, la societat debat com celebrar-lo. Aquestes darreres setmanes, VilaWeb ha publicat la sèrie d’entrevistes ‘La tardor republicana’, en què veus diverses han opinat sobre qüestions com ara què va faltar ara fa un any per a mantenir la República, com podem arribar-hi i què cal fer l’aniversari del primer d’octubre.

Gran part de les veus convenen que aquell dia s’ha de convocar una mobilització. L’advocat Jordi Domingo creu que, més que una commemoració, s’ha de tornar als carrers: ‘Cal demostrar al món i al país que estem mobilitzats permanentment, malgrat les circumstàncies. I que, per tant, ens interpel·lem constantment els uns als altres per esperar la nova oportunitat i realment fer efectiva la República.’

Julià de Jodar creu que el primer d’octubre s’ha d’articular ‘entorn de la lluita antirepressiva’.

També remarca la necessitat de convertir la jornada en una gran mobilització l’escriptor i ex-diputat de la CUP Julià de Jòdar. ‘La celebració i el simbolisme és molt important, però han de ser dies de lluita’, diu. De Jòdar creu que el primer d’octubre s’ha d’articular ‘entorn de la lluita antirepressiva’. I afegeix: ‘Si serveix per a mobilitzar la gent i comença a penetrar la idea que no acceptarem de cap manera el judici, em sembla correcte.’ I encara hi fa una observació: què es faci aquell dia s’ha de decidir des de baix: ‘Cal saber què vol fer la gent i actuar d’acord amb això, no amb consignes des de dalt’, com amb el referèndum.

El sociòleg Salvador Cardús posa l’accent en el fet que ara fa un any no es va poder celebrar l’èxit d’haver fet un referèndum d’independència amb tota la força d’un estat en contra. Ara, diu, hem de celebrar la victòria, ‘fixar-nos en la capacitat de resistència i confrontar-nos pacíficament a l’estat, donar-nos l’autoestima que necessitem per a arribar a la independència.’

Actes descentralitzats als col·legis
És destacable, també, la coincidència de molts entrevistats amb la idea de fer actes descentralitzats als col·legis on es va fer el referèndum d’independència. La idea de fons és reivindicar la unió dels veïns a l’hora de protegir els col·legis electorals de la nit anterior fins al final del recompte.

Carles Boix, professor de ciència política de la Universitat de Princeton (EUA), proposa de tornar als col·legis electorals, ‘però tot emmarcat en la lluita pels drets civils i polítics que hi haurà en relació amb els nostres presos polítics’.

‘No han de ser actes de reescalfament de l’independentisme’, diu l’ex-diputat de Junts pel Sí Fabian Mohedano.

L’ex-diputat de Junts pel Sí Fabian Mohedano recorda que el dia del referèndum el va sorprendre trobar-se al col·legi una regidora de Barcelona en Comú del districte Sants-Montjuïc i antics companys de l’agrupació del PSC. Per a ell seria ideal un acte on també s’hi sentissin convidats: ‘No han de ser actes de reescalfament de l’independentisme. Que siguin actes de retrobament amb tota la gent que va defensar les urnes.’

En una línia similar, el politòleg Jordi Muñoz explica que, sis mesos després del referèndum, a la seva escola van fer una trobada per a recordar les sensacions que els havia despertat aquell dia. ‘Tots necessitàvem fer un acte així’, diu. Per a l’aniversari, proposa de fer una cosa semblant: ‘S’han de fer petites trobades amb la gent que va ser allà i que va viure conjuntament aquell cap de setmana tan intens. Potser no serà tan vistós com els grans actes, però és molt important que es pugui fer a cada barri i a cada poble.’

Albano-Dante Fachin diu que l’aniversari del primer d’octubre ‘seria un bon moment per a retrobar-nos’.

L’ex-secretari general de Podem i ara impulsor del partit Som Alternativa, Albano-Dante Fachin, coincideix en la idea de Mohedano i Muñoz: ‘Si ens va sorprendre res aquell octubre va ser que ens podríem trobar per fer coses amb gent amb qui normalment no ens trobàvem. Per tant, seria un bon moment per a retrobar-nos.’ Parla també de la necessitat de recordar que, més enllà dels presos polítics i els exiliats, hi ha molta gent anònima que va rebre les conseqüències de la repressió al referèndum i encara se’n ressent. Com a exemple, Fachin parla de Roger Espanyol, l’home que va perdre un ull per una pilota de goma.

No folkloritzar l’1-O
A més, l’ex-secretari general de Podem introdueix una valoració a tenir en compte: ‘És una data important, però em fa por que no es converteixi en una efemèride més. Seria un error.’ És una idea que també apunta l’advocada del col·lectiu Drets i coportaveu de Primàries de Barcelona Maria Vila, quan demana de ‘no folkloritzar l’1-O’. Per a ella, no és bona idea de ‘batejar carrers i places amb el nom de “Primer d’Octubre”, quan encara no sabem exactament què va significar’. Segons Vila, l’aniversari del referèndum ‘pot ser un bon moment per a fer una catarsi col·lectiva, saber què va fallar i què s’hauria pogut fer millor, sense cercar excuses en una amenaça de violència inassumible que no s’ha concretat ni sobre la qual s’han donat explicacions’.

Beatriz Talegon veu important d’aprofitar l’aniversari per explicar a Espanya què va passar realment.

‘Espanyolitzar’ la situació política
Finalment, paga la pena de destacar l’opinió de la periodista madrilenya Beatriz Talegón, que demana d’aprofitar l’aniversari ‘per a informar la gent de tot Espanya de què va passar realment aquell dia a Catalunya’. Talegon diu que hi ha molta gent a Catalunya dolguda amb amics i familiars espanyols perquè no es van interessar per saber com estaven després de la repressió, i creu que això s’hauria de corregir: ‘De la mateixa manera que internacionalitzar el procés ha estat molt positiu per a visualitzar el retrocés de llibertats i drets a l’estat espanyol, també seria necessari “espanyolitzar” això que passa.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb