11.11.2022 - 21:40
15.10.1983. Els refugiats José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala són segrestats i assassinats pels guàrdies civils d’Intxaurrondo, encapçalats pel coronel Enrique Rodríguez Galindo i el membre del PSE Julen Elorriaga. Els ministres del PSOE van posar-li catorze medalles al pit, a Galindo. El PSE va nomenar Elorriaga governador civil de Guipúscoa entre el 1982 i el 1987. Del 1987 al 1989, va ser delegat del govern del PSOE a Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.
17.10.1983. (Dos dies més tard.) Quatre membres de la policia espanyola proven de segrestar el membre d’ETA político-militar José María Larretxea. Un gendarme deté tots quatre policies. Després d’haver-los retingut a la presó de Pau per poc temps, són alliberats. El govern espanyol va prometre que tots quatre es presentarien al judici. No s’hi van presentar. L’ex-ministre d’Interior espanyol José Barrionuevo ha tornat a admetre que va ser ell qui va ordenar el segrest de Larretxea.
1983-1987. Els GAL maten vint-i-set ciutadans.
1987-1991 i 1991-1999. El PNB forma tres governs de coalició amb el PSE-EE.
1988-1992. Durada del Pacte d’Ajuria Enea. El PSE-EE va formar-ne part. En aquest interval, segons la investigació de Paco Etxeberria, hi va haver almenys 1.164 casos de tortures, la major part comesa per la Guàrdia Civil i la policia espanyola, sota la responsabilitat del PSOE.
El PSOE-PSE-EE no va tenir cap inconvenient a formar governs de coalició amb el PNB, ni a formar part de manera molt activa del Pacte d’Ajuria Enea. Sembla com si aquest partit no tingués cap responsabilitat en les vulneracions dels drets humans comeses pels policies que eren a les seves ordres. Podia haver-hi tres motius per a no demanar-li res:
1. Aquestes vulneracions no van passar, per la qual cosa no hi havia res a exigir al PSOE-PSE-EE.
2. Van passar, però sense que les altres parts ho sabessin.
3. Van passar, sabien qui n’eren els responsables, però els demòcrates van optar per mirar cap a una altra banda.
I, ara, a fer el ploricó.
