L’Havana és una ciutat que brilla, entre més coses, pels seus bars. De fet, n’hi ha dos, si més no, que podrien entrar en tots els rànquings d’establiments més emblemàtics ja no de Cuba, sinó de tot el planeta. Parlem, és clar, de la Bodeguita del Medio i del Floridita. En la mitificació d’aquests dos bars, hi va tenir força a veure l’escriptor nord-americà Ernest Hemingway, que a les seves estades a l’Havana compaginava l’escriptura amb la beguda.

Si en una paret de la Bodeguita hi va deixar escrit My mojito in La Bodeguita, my daiquiri in El Floridita, al seu segon bar de referència, no gaire lluny del primer, ja fa dècades que hi ha la seva figura esculpida i asseguda al llarg taulell de caoba (obra de l’ebenista lloretenc Esteve Pi). Sembla que sigui a punt de demanar un altre daiquiri, la beguda de l’orient de l’illa que el Floridita va ajudar enormement a popularitzar gràcies al seu expert cocteler, Constantí Ribalaigua i Vert.

Nascut el 2 de març de 1888 a Lloret de Mar (Selva), el 1901 Ribalaigua ja constava en la Cuba post-espanyola com a membre de la veterana Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya i domiciliat al carrer de Monserrate, 71, ben a prop del bar on pocs anys més tard rebria, ja com a Constante, els títols de mag, rei i fins i tot pontífex dels còctels. Abans d’haver esdevingut el bàrman oficial del Floridita, amb tot, Ribalaigua va passar per alguns establiments regentats per dos lloretencs més, Joan Sureda i Guinart (1846-1916) i Josep Pujol i Guinart (1951-1926), com ara el Centro Alemán i el Café Central.

El 1915, uns altres lloretencs també ficats en negocis de restauració, els germans Narcís i Francesc Sala Parera, van adquirir una taverna ben situada a l’Havana, l’antiga Piña de Plata i des del 1902 coneguda per la Florida, amb la intenció muntar un bar més modern i amb begudes adaptades al gust de la important clientela nord-americana, amb la llei seca planant al seu país. I per ajudar a arrencar el Floridita, com es va acabar batejant l’establiment decorat amb la platja de Lloret en una paret, l’empresari Josep Pujol va cedir el jove Constantí Ribalaigua als germans Sala Parera. Començava la seva carrera com a mestre cocteler i pare, en definitiva, de la Cantina Cubana.

La trajectòria meteòrica de Constantí Ribalaigua al Floridita, del qual va acabar essent propietari i tot, és seguida amb detall pels historiadors Montserrat Sala i David Barba per mitjà de la iniciativa Amargura Cultura. I quant als catalans que, com Ribalaigua, van deixar un important llegat a l’Havana, n’és un bon coneixedor Josep Maria Torné, autor del monumental Molta terra catalana a l’Havana. En dos volums (el primer és del 2018 i el segon és a punt de publicar-se), es proposa de divulgar la vida quotidiana i professional i les peripècies de centenars d’emigrants catalans establerts durant els segles XIX i XX a la capital de Cuba. A l’extens índex onomàstic, per fer-nos-en una idea, només de Lloret de Mar n’apareixen una trentena de referències.

I una mica més: Els primers anys de Constante al Floridita va compartir glòria com a cocteler amb Miquel Boadas Parera, nebot dels germans Parera Sala. Però el 1922 va decidir de tornar a les arrels dels seus pares, Lloret de Mar, i provar fortuna a Barcelona, on el 1933 al costat de la Rambla va obrir la icònica i veterana cocteleria Boadas.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb