Barcelona, València i Palma faran de manera simultània la Biennal de Pensament a l’octubre

  • El pensador Noah Yuval Harari i la premi Nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx seran alguns dels ponents del festival

VilaWeb
Redacció
07.09.2022 - 15:45
Actualització: 07.09.2022 - 16:24

Barcelona, València i Palma faran de manera simultània la Biennal de Pensament a l’octubre, tal com han anunciat els batlles de totes tres ciutats. Els dos certàmens anteriors del festival, els havia organitzat l’Ajuntament de Barcelona tot sol, però aquesta vegada han convidat les altres capitals per “formar un corredor mediterrani cultural”. La Biennal es farà entre l’11 i el 16 d’octubre als carrers de les tres ciutats, amb conferències, xerrades i col·loquis en què el públic podrà fer aportacions. El pensador israelià Noah Yuval Harari i la premi Nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx seran alguns dels ponents del festival.

Programes diferents, ponents compartits

La Biennal de Pensament, que pretén de ser “un festival” basat en xerrades i ponències sobre els desafiaments que tenen les ciutats d’avui en dia, es va fer per primera vegada a Barcelona el 2018, impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona (nom que rep la regidoria de Cultura). Segons la batllessa de Barcelona, Ada Colau, en aquell cas, vint mil persones “van omplir les places i els carrers” per assistir a les conferències de la Biennal.

El segon any, l’octubre del 2020, es va fer en línia a causa de la pandèmia i va comptar amb l’assistència virtual de deu mil persones. Per al tercer certamen, el regidor Jordi Martí, director de l’àrea de Cultura de l’ajuntament, va suggerir de convidar València i Palma a unir-se a la iniciativa i fer-la de manera simultània. “Vam voler compartir la Biennal amb ciutats germanes amb les quals compartim llengua, història i cultura per fer un salt qualitatiu i tenir un espai de reflexió compartit”.

A la pràctica, això vol dir que es compartiran conferenciants i ponències que rotaran per les tres ciutats. No obstant això, cada ciutat tindrà un consell assessor diferent: un òrgan que decidirà quines seran les xerrades, els encarregats de donar-les i els formats per a cada ciutat. Per tant, el programa de cada ciutat, que es farà públic el 16 de setembre, presentarà diferències, si bé els eixos bàsics de debat són compartits: cultura, ciutat, democràcia i tecnologia.

Del poc que avui s’ha avançat sobre el programa, és que es comptarà amb la presència del pensador israelià Yuval Noah Harari, autor del llibre supervendes Sàpiens, i amb la premi Nobel de literatura del 2015, Svetlana Aleksiévitx. Un dels actes compartits serà una lectura simultània a les tres ciutats de texts de tres escriptors: Blai Bonet, mallorquí, Joan Fuster, valencià, i Gabriel Ferrater, català.

“Volem saber què pensen les ciutats del nostre entorn sobre els reptes que té València, que són comuns a altres municipis i fins i tot universals”, ha dit el batlle de València, Joan Ribó.

“Ens agrada la idea d’establir un corredor cultural mediterrani. La nostra sortida natural és mirar cap a València i Barcelona”, ha afegit el batlle de Palma, José Hila.

Portar la reflexió al carrer

L’objectiu de la Biennal, segons que ha explicat Ada Colau, és traslladar el debat intel·lectual, “la necessitat de reflexionar”, de l’acadèmia fins a les places i els carrers. Per això, la idea és que els formats siguin oberts, en espais públics que permetin la interacció dels assistents amb els ponents.

“Volem saber què pensa la gent. Volem que sigui un reflex del que pensen els valencians. No del que pensen els regidors o l’alcalde”, ha afegit Ribó.

Sobre això, Colau ha explicat que la Biennal serà un espai de pluralisme i que integrarà ponents de diferent espectre ideològic. “No hi haurà polítics donant el seu discurs. Crec que aquest festival i el seu pluralisme és un acte disruptiu en un moment on no és fàcil fer aquestes coses.”

Els tres batlles han estat d’acord en el fet que els desafiaments més importants dels quals cal debatre són el canvi climàtic i el paper de la tecnologia en la transformació de les societats.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any