Banalitzar el Primer d’Octubre és la condició necessària per a tornar a fer autonomisme

  • La violència espanyola i la decisió popular que va fer possible el referèndum van convertir el primer d'octubre de 2017 no en una eina més, sinó en un moment fundacional

VilaWeb

“Les negociacions entre Esquerra Republicana i la CUP-UNCPG també han avançat en clau nacional. En aquest sentit, les dues formacions es comprometen a preparar les condicions necessàries al llarg de la legislatura per a realitzar un nou embat democràtic, preferentment en forma de referèndum, mentre es manté l’aposta d’ERC per un procés de negociació, per resoldre democràticament el conflicte de Catalunya amb l’Estat espanyol.”

Aquesta és la frase exacta que, al final del comunicat fet públic diumenge, i després d’enumerar uns quants acords més de caràcter social, anuncia quin és el següent pas que proposen Esquerra i la CUP per avançar, com ells mateixos diuen, en clau nacional. Insistesc que és una nota de premsa i, per tant, pot passar que el text no siga prou precís i exacte i sobretot que no siga tan complet com la versió final de l’acord. Tanmateix, de moment ja conté un element que em crida especialment l’atenció: la proposta, a llarg termini, de fer un nou referèndum –se suposa, perquè ni això no es diu, que d’independència.

La proposta l’havia feta la CUP en campanya però ara agafa molta més importància perquè és incorporada a l’acord de govern. I sorprèn, més enllà de la insòlita moderació de la CUP que implica, perquè el Primer d’Octubre certament no és un dia qualsevol ni és un dia comparable, políticament parlant, a cap altre; no pas del procés sinó de la història política recent. Tal com fins ara havia remarcat tothom, inclosos els dos partits signants d’aquest acord.

Entenguem-nos: en realitat un referèndum només és un instrument polític, una tècnica, si es vol dir així. Proposar de fer-ne, proposar-ne, sols és proposar d’emprar una eina més de la caixa que qualsevol societat democràtica té a l’abast. El Primer d’Octubre era això en un principi, una eina més –i cal recordar que, de fet, va ser l’eina proposada per la CUP, precisament per la CUP, per a aprovar el pressupost. Però la violència espanyola i, sobretot, la decisió popular que va fer possible el referèndum, aquella gran victòria sobre la repressió que va deixar el món admirat i ens va fer sentir poderosos i lliures, va convertir el primer d’octubre de 2017 no en una eina més, sinó en un moment fundacional. Únic. I per tant en una cosa que no es pot repetir. I encara menys que es puga repetir així com així.

Des de la perspectiva que impliquen les deu mil urnes arribades de la Xina i l’esforç de custodiar-les a Catalunya Nord, des de la perspectiva del difícil i arriscat repartiment per milers de voluntaris, moltíssims dels quals d’ERC i la CUP, des de la perspectiva dels 2.286.217 vots dipositats un a un en aquelles urnes, des de la perspectiva dels més de mil ferits de la jornada o dels més de tres mil represaliats que van desfilant pels tribunals espanyols d’ençà d’aquella data, amenaçats en la seua vida i la seua normalitat… simplement costa molt d’entendre com la classe política catalana, una part de la classe política catalana en la qual hi ha presoners i exiliats a causa d’aquell referèndum, en compte de dir-nos que faran tant com puguen per dur a terme allò que com a poble es va decidir en aquella votació, liquide la qüestió dient-nos que a partir d’ara el projecte és treballar per intentar de crear les condicions per tal que algun dia que no sabem quan serà es puga fer un altre referèndum. Com aquell.

I pregunte: quan el fem –suposem que el farem si tornen a arribar deu mil urnes des de la Xina, si tornen a custodiar-les a Catalunya Nord, si tornen a existir els milers de voluntaris que les fan córrer, si 2.286.217 catalans tornen a anar a votar, si torna a haver-hi mil ferits, si torna a haver-hi presoners i exiliats i més de tres mil represaliats…–, aleshores quina serà la proposta enfront de la violència i la repressió de l’estat espanyol? Què ens proposaran com a pas següent? Esperar tres anys i després tornar a dir que treballarem per a intentar de crear les condicions per tal que algun dia que no sabem quan serà, quan es puga, farem un altre referèndum?

La lògica d’aquest discurs és tan absurda, tan inconnexa, tan ridícula, que crec que té més trellat, per a explicar-nos què passa, pensar que l’impacte del Primer d’Octubre és tan brutal i determinant en la nostra vida, en la nostra vida col·lectiva, que si algú vol aparcar la idea de la independència i la república i conformar-se a governar una autonomia espanyola mentre van passant els anys no ho pot fer si primer no mata el record i l’essència d’allò que va passar aquell dia. Banalitzant-lo. Com si fos una cosa que podem fer cada dos per tres. Partint d’això, sí que s’entén de què parlem: simplement, tapar el Primer d’Octubre és una condició necessària per a poder tornar a fer autonomisme.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Adrià Arboix
Adrià Arboix
22.03.2021  ·  22:06

Boníssima i necessària reflexió. Moltes gràcies.

Ramon Caralt
Ramon Caralt
22.03.2021  ·  22:09

Hi ha una cosa pitjor que un govern en minoria: un govern amb l’oposició a dintre fent la traveta. com ja hem viscut. Que governi Erc amb la Cup. I Junts fent oposició intel·ligent!

Josep Usó
Josep Usó
22.03.2021  ·  22:11

Els autonomistes s’han quedat sense feina. Tot allò de les autonomies, deriva del règim del 78 i serà suprimit més prompte que tard. D’altra banda, aquells que banalitzen la resistència pacífica i heroica del poble català davant dels atacs terribles de les forces d’ocupació, es mereixen allò que els passe. Siga el què siga, s’ho hauran ben guanyat. Nosaltres seguirem endavant.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
22.03.2021  ·  22:13

Caram Vicent, això què expliques ja fa com tres anys que ho anem dient un bon grapat de subscriptors que comentem els teus articles i tot això que expliques ara molts ho veiem a venir de fa temps. Si tal com jo mateix i d’altres et demanàvem no haguéssiu estat tant condescendents amb ERC i CUP i haguéssiu donat més veu a JxCat potser ara estaríem parlant d’una altra manera. Tal com he repetit manta vegades, la línia editorial de VW cada cop més es va semblant a l’Ara i a TV3 i això em decep molt pel que fa a vosaltres.
Au! Bona nit, salut, força i visca Catalunya Lliure !!*!!

Núria Coma
Núria Coma
22.03.2021  ·  22:16

És realment tan vergonyós!!
Subscric fil per randa es què s’expressa en aquest editorial.
No vam permetre que la força, la violència la intolerància ens prenguessin l-0. El vam defensar i el vam guanyar i ara hem de veure com els “nostres” ens el volen pendre, volen convertir-lo en un dia més, en un moment repetible quan li roti algú O altre, si li rota.
Ara mateix no sé què és pitjor, si no tenir govern O acceptar ase per bèstia grossa

Jaume Ortí
Jaume Ortí
22.03.2021  ·  22:16

Recordeu quantes vegades han dit que no votarien mai més uns pressupostos autonòmics?
Recordeu que Jordi Turull és a la garjola perquè la CUP no el va voler investir com a MHPG perquè el trobava “massa autonomista”? Suposo que Aragonès deu ser tot un maulet, doncs.

Llegeixes això, l’editorial d’ahir, recordes que uns no tenien res preparat (i els altres es veu que no ho supervisaven), recordes també que al judici tots declaraven en castellà i venien a dir que això del Primer d’Octubre era simbòlic, que no anava de debò, que de fet la proclamació de la independència no la van arribar ni a publicar oficialment……i veus que això només ho aconseguirà la gent. Però sembla que la gent o està massa cansada o decebuda, i/o cabrejada. Desconnectada mentalment d’Espanya, però.

Berta Carulla
Berta Carulla
22.03.2021  ·  22:16

Efectivament, Vicent. Si us plau no deixeu que aquesta reflexió necessària acabi als anals d’aquest portal. Mantinguem-la disponible per a no perdre de vista el munt de femta en què s’ha convertit aquest partit, que enviava presidents a la paperera de la Història, en vulgars mercaders del diner públic amparats en el discurs de les lluites “socials”. Abans cremarem el país que permetre a tots aquests impresentables xulejar-nos sense que els caigui la cara de vergonya.

jaume alcacer
jaume alcacer
22.03.2021  ·  22:17

No cal donar-li mes voltes , la repeticio es una incongruencia.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
22.03.2021  ·  22:19

Certament, és vergonyós i és insultant per a la gent que va participar a la revolta democràtica del primer d’octubre del 2017, que hi haja partits independentistes dels qui hi convocaren que diguin que demanen un referendum a l’estado. El referendum està fet i guanyat … Els hauria de caure la cara de vergonya … Si fos l’estado qui demanàs de fer un referendum, es podria pensar si acceptar-ho o no i, en cas d’acceptar-ho, podrien posar-s’hi condicions, com les del control internacional, entre d’altres, però si qui ho demana són els partits independentistes estan insultant la seua pròpia gent, … sembla mentida tot plegat … O són uns covards, o estan farcits d’infiltrats de les clavegueres de l’estat, o són uns traidors, o són més beneits que una espardenya.

Oriol Roig
Oriol Roig
22.03.2021  ·  22:21

El referèndum d’autodeterminació es va fer i es va guanyar. I si algú en discrepa del resultat perquè pugui ser no prou representatiu, és aquest algú que hauria de proposar de fer-ne un, acordat per totes les bandes per endavant. I aquest algú és l’estat espanyol. La República està declarada, però no la tenim implementada. I a qui no li agradi, o bé seu a negociar si s’implementa o no, o ens hostia encara més fort als que la volem perquè ens en desdim.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
22.03.2021  ·  22:25

Partal, sembla que finalment has vist que s’ha acabat la murga oi?
Ha costat una mica, però vaja…

Ara només falta que:
-no torneu a fer servir allò de …. “reformistes”, començant a dir les coses pel seu nom, ben clar i català.
– que demaneu excuses a en Cotarelo per l’ostracisme i el silenci al qual l’heu condemnat.
Ell ha estat l’únic que ha vist la realitat quan tothom portava les ulleres fosques

Miquel Mutiñó
Miquel Mutiñó
22.03.2021  ·  22:27

Extraordinari editorial, Vicent. I si a l’eliminació del valor polític de l’1-O afegim l’obsessió per esborrar del mapa el seu millor instrument actual (millorable) per avançar units cap a la República Catalana independent, és a dir, el Consell per la República, sumat al menyspreu i intent d’aillament polític i jurídic de l’exili, doncs ja tenim tota l’ecuació completa.

Potser acabaran fent un govern de submissió colonial format amb independentistes nominals, però està ben clar que amb aquest programa no serà el govern del 52% de catalans i catalanes per la independència. Haurem d’esperar a que prengui el relleu una nova generació.

Muma Soler
Muma Soler
22.03.2021  ·  22:29

El primer d’octubre vàren votar 3.032.424 catalans (57% del cens electoral), això són xifres contrastades del registre universal que es va utilitzar per verificar que ningú votés més d’un cop (i confirmades per Marta Rovira a Lausana). Els resultats, és a dir els vots que vàrem poder comptar (els que no ens van prendre!) són de 2.286.217 . Oblidar els més de 700 000 vots confiscats (per la GC i la PN) és oblidar catalans que vàren arriscar-se per fer el mateix que vàrem fer tots. I és, al meu modest entendre, començar a traïr l’esperit del primer d’Octubre. Sinó, això vodria dir que el 1-O vàren votar el mateix nombre que el 9-N i tots els que hem viscut el 1-O sabem que hi havia molta, molta més gent.

Joan Verdera
Joan Verdera
22.03.2021  ·  22:43

Si ho he entès bé la Cup vol fer un altre referèndum i Erc vol, seguir negociant amb el gobierno. No em sembla que la Cup vulgui banalitzar el 1-O. En volen un altre. Jo no ho posaria com a primer punt del meu programa, però entenc que algú ho vulgui

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
22.03.2021  ·  22:49

L’independentisme està atrapat en un procés kafkià:
– ER va ser el partit impulsor del Procés.
– La gran quantitat de gent que s’hi va anar afegint veia ER com el referent.
– Poc després de l’1O, la cúpula dominant d’aquest partit decidí de desmarcar-se’n, tot rendint-se a Madrid. Però no ho han fet evident mai; com a molt, a partir de finals de 2018 van anar deixant senyals que ho havien deixat córrer.
– Molta gent (la no militant del partit, però, en molts casos, militant de l’Assemblea) es va quedar descol.locada. Van continuar endavant tot pensant que la desmarcada d’ER era cojuntural i passatjera.
– Per la seva banda, els que són militants de base del partit segueixen fil per randa les seves consignes; se les creuen. Així, malgrat ser independentistes (molt), estan treballant, de forma involuntària, contra el procés.
– Els no militants veuen que ER s’hi ha rendit, però saben que sense aquest partit la independència quedarà indefinidament blocada, perquè bona part dels independentistes no estan per la feina.
Conclusió: sense ER no es pot navegar cap a Ítaca, però, alhora, s’ha convertit en el principal escull per arribar-hi. Kafkià.
En Cotarelo l’encerta. I fa temps que ens ho diu.

Gerber van
Gerber van
22.03.2021  ·  22:58

Que la CUP i els seus simpatitzans, com el Lluís Llach, ho tindran en compte aquest editorial. D’ERC ja no parlem. Dubto molt si els podem categortizar com a independentises.

Ismael Calvet
Ismael Calvet
22.03.2021  ·  22:59

És una indecència fora mesura que pretenguin soterrar allò de què ni són amos ni valedors. L’esforç va ser nostre, de tots els votants de què parla l’article, més encara de qui es va quedar a defensar urnes i col·legis amb el cos i la cara, més encara de qui va gestionar la logística fins aquell moment impossible de tota l’operació. D’acord que cal esperar a llegir-ne la concreció, que això és només un comunicat de premsa i que escric tot això esperant contra esperança que tot sigui un malentès. Desitjo només que si les previsions de desmereixement d’aquell immens acte conscient de democràcia directa es confirmen sapiguem respondre amb la duresa i la contundència el que un tal greuge mereix.

Ferran Ribó
Ferran Ribó
22.03.2021  ·  23:10

No em puc estar d’expressar certa estupefacció pel comentari de Francesc Gilaberte, amb tot el respecte per l’opinió de totes les persones, sobre la línia editorial de Vilaweb i la corresponent de l’Ara i Tv3. Només el puc entendre com a crítica a una possible manca de contundència de la línia editorial de WV respecte les diverses posicions partidistes envers el procés d’ençà l’1O, i que tant bé queda expressada en la bifucarció entre rupturistes i reformistes. Segurament jo mateix veuria amb bons ulls una denúncia més punyent envers la línia reformista, que inclou la banalització de l’1O entre d’altres incomprensibles incongruències, però m’acabo decantant cap a una línia escrupulosament respectuosa, constructiva si es vol dir així, que eviti furgar en les ferides i eludeixi el que podria interpretar-se com un atac frontal. En fi, que estic més per procurar no afegir toxicitat a aquesta fase post-1O que tant ens està costant conviure.
I acabo expressant que en cap altre mitjà de comunicació hi trobo la consistència, rectitut, perseverança i honestetat que sí trobo a WV. Sento molt orgull de formar part de la comunitat de WV, i un immens plaer l’aprenentatge constant que m’aporta la seva línia editorial.

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
22.03.2021  ·  23:11

Totalment d’accord amb l’anàlisis. I no estranyarà a ningú que ERC declari això. Pero la CUP… Com s’explica ? No estic segur que ens puguem conformar, com a explicació, constatant la seva “insòlita moderació”… A què juguen ? Algú ens ho pot explicar ? Gràcies.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
22.03.2021  ·  23:20

Vaja, sembla que el Partal per fi hagi caigut del cavall?. O és transitori?. Esperem que ara entengui, per fi, quina és la posició de la majoria de comentaris dels lectors en contra de l’actitud d’ER i la CUP.
Què l’única proposta sigui repetir el referèndum no només és decebedor, és un insult a la intel·ligència. Però els militants i seguidors d’aquests partits és impossible que ho entenguin perquè des de fa tres anys estan abduïts. Uns per la religió que els predica el mossèn i els altres per la falornia de la dreta i esquerra, amanida per uns mitjans de comunicació incapaços de veure més enllà de les subvencions. Avui afortunadament en Partal s’en desmarca, però a veure si VW començaa renovar la plantilla, incloent gent amb més visió política, per que aquest diari cada dia te uns articles d’actualitat política pitjors i uns col.laboradors de nova incorporació més fluixets.

Josep Gualló
Josep Gualló
22.03.2021  ·  23:31

CLARS I CONCRETS, AQUESTS SON ELS EDITORIALS QUE TANT HE ADMIRAT

Després del 1-O, la societat catalana ha quedat incapacitada per tornar enrere. No podem tornar al model autonòmic voluntàriament. El sentiment col·lectiu majoritari, no pot concebre no ser independents i seguir lligats a Espanya.

Si esquerra aconsegueix obtenir tants escons és perquè barrejant mentides amb mitges veritats, aconsegueix enganyar a la gent de bona fe que no segueix amb atenció el dia a dia de la política i quan sent ERC, pensa en Macià i companys.

Esquerra astutament ha copiat els mètodes que tant d’èxit li van donar a Felipe Gonzalez. Recordeu aquell famós eslogan “OTAN de Entrada No”? I els comentaris “Si és socialista és bo”? Encara queda gent que s’ho creu.

Molts catalans creuen que existeix un independentisme reformista. Sobretot si es deixen enganyar amb la mentida de que son els seguidors de Macià i Companys.

No sé com acabaran les negociacions per formar govern. La CUP i ERC han arribat a acords que es donen per tancats. Els conec i no em sorprèn, la CUP farà una assemblea per decidir si confirma els acords o els anul·la, poques hores abans de que la presidenta del parlament proposi candidat o candidata.

En qualsevol cas el meu criteri és que, formar un nou govern on es reparteixi la responsabilitat entre Junts i Esquerra amb Aragonès de president, es el pitjor disbarat possible. És preferible fer noves eleccions abans que un govern que no te ni una sola probabilitat de reeixir. Com ha passat amb els dos darrers.

teresa labourdette
teresa labourdette
22.03.2021  ·  23:32

Banalitzar l’1 d’octubre és parlar de picabaralles amb la GC i fer-li fer controls amb els Mossos el cap de setmana. Només faltava la Covid per anar reblant el clau. Crec que al poble se’ns gira molta feina.

Teresa Massos
Teresa Massos
22.03.2021  ·  23:40

No es pot ser mes realista. Com no ho tenen amb compta el nostres polítics, o si ho tenen però lo primer es anar passant temps

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
22.03.2021  ·  23:41

Bona nit! Sr. Partal avui sí que hi estic totalment d’acord.
El que diuen haver acordat la CUP i ER no és altra cosa que tapar l’1 d’octubre per tornar, bé permanéixer a perpetuïtat en l”autonomisme. Ufff… Uff… I Reufff…
Els votants els ho dueran fer pagar, esperem-ho.

I si és així, que sols volen l’autonomisme, desitjo i espero que Junts no caigui en el parany per les quatre cadires i la micona de poder.

Anna Linares
Anna Linares
22.03.2021  ·  23:53

Aquest article lliga amb la suposició que es feia al d’ahir, vol dir que ho s’han rendit ho
que ens han enganyat tots aquets anys, això junts no ho pot permetre, val més repetir les eleccions, sembla una estafa tot plegat!!

Lluís de Manuel i
Lluís de Manuel i
23.03.2021  ·  00:02

Filibusterisme fet comunicat.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
23.03.2021  ·  00:03

Només hi ha una explicació possible i és justament la que escatimen. L’única possibilitat de que un nou referèndum no servís per a això que apunta l’editorial, és que prèviament s’hagués obligat l’estat espanyol a pactar-un a l’escocesa. Això ho veu fins un nen petit. I de com aconseguirien això, ni mitja paraula… Dit d’un altra manera, l’important no és l’eina (el referèndum) sinó la palanca que tens per forçar-lo. El tema és aquest, no el referèndum. Perquè si el tema no és aquest, llavors és estrictament el que apunta en Partal.

Jordi Parera
Jordi Parera
23.03.2021  ·  00:04

No em penso empassar aquesta falsa sorpresa i indignació la cup ho portava al programa i no recordo cap critica ni comentari al respecte durant la campanya, potser hauria estat el moment i no pas ara fer-se el magnanin!

Antoni López
Antoni López
23.03.2021  ·  00:07

Absolutament d’acord. El que pretenen és fer bullir el perol tant com puguin. Al menys ho sembla.

Francesc Macià
Francesc Macià
23.03.2021  ·  00:15

Totalment d’acord que cap independentista hauria de banalitzar tot el que significa l’1-O, l’acció de desobediència civil més important que ha viscut Europa en dècades.

Però la proposta d’un nou referèndum no és sols de la CUP i d’ERC. El president Quim Torra l’ha proposada i defensada més d’un cop. Vegeu notícia VilaWeb del 17 de juny de 2020:

TORRA TORNA A PROPOSAR AL PARLAMENT DE FER UN NOU REFERÈNDUM: “Jo sóc aquí, hi és tota la cambra?”
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet una crida a ERC per mantenir la unitat de l’independentisme i ha recuperat la proposta de fer un nou referèndum d’independència, que ja va dur al parlament després de la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra el procés.

https://www.vilaweb.cat/noticies/video-president-torra-parlament-nou-referendum-independencia/

PERE SIO
PERE SIO
23.03.2021  ·  00:18

Ja diuen que quan una cosa comença malament, mai pot acabar bé i fa dies que dic que mentre ERC porti la direcció del vehicle, el cotxe no pot arribar mai sencer. Les negociacions dirigides per ERC han estat, des del minut zero, un despropòsit total. Primer amb el flirteig amb els Comuns espanyolistes, després demanant la taula de diàleg, mentre els presos tornaven a estar tancats i ara tancant un preacord amb la CUP, 9 diputats i marginant a JXCAT amb 32 diputats.
L’ideòleg i relacions públiques d’ERC Sergi Sol, íntim de mosén Junqueras ja va dir dissabte al FAQS que la CUP no s’entén amb JXCAT, però si amb ERC i suposo que per això han tancat el preacord. Però les cartes no lliguen.
La CUP ha defensat sempre la guerra oberta amb l’Estat, sortir als carrers a plantar cara i ser més agressius que ningú, acusant sempre els altres de tebis i fluixos. I per això suposo que no es pot entendre amb JXCAT que defensen la confrontació amb l’Estat, però si poden fer-ho amb ERC que vol tot el contrari. ERC vol seguir amb l’autonomia de fireta eixamplant la base imaginària perquè la promesa de superar el 50% era mentida, vol mirar d’on bufa el vent per no fer res i seure a una taula de diàleg amb el PSOE per fer-se la foto vol seguir practicar a Madrid la política del peix al cove. I ara sembla amb el preacord que la CUP
està d’acord i compra tot això. Viure per veure.
Jo crec que divendres JXCAT hauria de fer President a Pere Aragonés, com a legítim guanyador, el país necessita un Govern, però no voldria entrar-hi, ni jugar al joc de les cadires i hem mantindria fent una oposició lleial i dura contra tot el que no sigui avançar cap a l’independència. Es bo que ERC agafi la desitjada borratxera de poder i de cadires, que el té embogits,potser amb la CUP, i deixaria que s’estavellin tots solets. Tenen els quadres i la gent més capacitada i suficient per fer-ho. Governar sense diners, ni competències una greu crisi i a més fer-ho amb els pantalons baixats, és garantia d’èxit segur.
I quan la gent s’afarti de tanta incompetència, de veure com perden el temps i malmeten el mandat de l’1-O cal que despertin de la letargia i en unes noves eleccions els llencin a la paperera de l’història. A vegades cal que les coses s’espatllin encara més per poder arreglar-se. Governar amb incompetents i mentiders és fracás garantit.

alexandre Cases
alexandre Cases
23.03.2021  ·  00:34

Potser caldria que junts facilités per una temporada un govern autonomista de la cup i esquerda. A veure si s’estavellen. I a partir de llavors que faci un treball de profunditat intel.lectual, allunyat del postureig esteticista que caracteritza la política catalana. Hi han mil motius de tots els àmbits per voler la independència, i fa molt de temps que no veig que estiguin en el debat polític. Els únics polítics que fan que augmentin els independentistes son els espanyols, que mai fallen.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
23.03.2021  ·  00:35

El que diu la Muma Soler al moment 22:29 és importantíssim.

Mai havia entès com podia ser que no se sabés el nombre exacte de vots emesos en el referèndum, si s’havien anat comptabilitzant per internet mentre es votava.

Els resultats que en publicà després la Generalitat (encara penjats a internet) són molt ambigus, perquè només comptabilitzen els vots escrutats, i no aclareixen que n’hi havia 746.207 més d’emesos que no s’havien pogut escrutar per haver-se’ls endut les forces repressores.

L’l’únic que deia —i encara diu— el document de la Generalitat era que en els col·legis que havien estat clausurats hi havia 770.000 vots censats (deia censats, en comptes d’emesos).

Aquesta manca de claredat, tant de la Generalitat com de tots els mitjans de comunicació —¡sense excepcions!—, ja indica que uns resultats tan clars i determinants molestaven (perquè comprometien els polítics a fer el que no volien fer: implementar la república catalana independent).

Perquè, si és que sabem fer comptes, aquests resultats diuen clarament que més de la meitat del cens —¡del cens!— va votar sí a la independència.

És evident que, sabut això, no cal pas fer-ne cap més, de referèndum. Amb aquests resultats ens hem ben guanyat la independència per sempre més.

Joan Torres
Joan Torres
23.03.2021  ·  01:06

Oriol Junqueras mai va voler el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, les seves deslleialtats vers el president Pugdemont durant la preparació del referèndum van ser clamoroses, i ara el que està tramant es la banalització d’aquest referèndum i que s’oblidi. Algú va entendre quan va dir en una entrevista que ” jo sóc molt bona persona, molt bona persona ” ???

Núria Florensa
Núria Florensa
23.03.2021  ·  02:20

Curt i ras. Totalment d’acord amb en Partal, no banalitzar em l’1-O. Vam votar, ens vam jugar molt i encara tenim 3.000 represaliats. Preneu nota “polítiques” sinó esteu a l’altura aneu a la “paperera de la història”. Dedicat als cupaires q ens van voler fer votar abans i ara de nou 😡🤦‍♀️

Albert T
Albert T
23.03.2021  ·  04:08

Fa temps que no em quadra que la gent votés el que va votar l’1 d’octubre i ara votin a aquesta banda de miserables politiquets cobards, mentiders i traïdors. No m’entra al magi que hi hagi tant teòric independentista amb aquest grau superlatiu d’estupidesa crònica!
Aquí falla alguna cosa molt seriosa amb la que ens estan enganyant cada vegada que votem, cosa que no és gens estranya i sí molt adient amb el comportament denigrant d’aquesta porqueria d’estat que ens té presoners. O és això o és que jo dec ser d’un altre planeta, perquè el que fem aquí des de fa més de tres anys, i abans i tot, per a mi no té cap lògica ni raó de ser!

Antoni Gavarró
Antoni Gavarró
23.03.2021  ·  04:35

En molts ambients de la societat catalana valorar el Primer d’Octubre s’ha transformat en un tabú, en una posició de poca cultura política, populista, en un tema de mal gust i penós. És un tabú que mesura amb tota exactitud el grau de penetració cultural de l’espanyolitat en la nostra societat.
Inclusivament per a molts, resulta més important la demostració del salvatgisme estatal que representa la línia repressiva, primerament burlada però després soferta de forma atzarosa. I així els llaços i les manifestacions per la llibertat dels presos polítics han ocupat gran part de les estelades i els moviments per la independència.
Els pactes de la CUP amb ER són l’exaltació del nou tabú català.
Ja no cal ni l’efecte Illa.

Carles Macaya
Carles Macaya
23.03.2021  ·  04:43

Em fa vergonya veure com dinamiten, no ja intenten, si no que dinamiten el significat de l’1O i el menystenen.

Només hi trobo una explicació, No volen la independència. Iper aquí no hi passo.

Jo vull la independència ara i aquí… Ja dubto d’ERC i la CUP i espero que junts no els faci el joc.

Es pitjor això que la repressió de la monarquia corrupta i feixista que ens vol colonitzar.

M.ROSA (anglès) SOLER
M.ROSA (anglès) SOLER
23.03.2021  ·  05:42

Els resultats del referendum de l’1 O mai van ser clars, no interessava. Però el mes greu es que van ser els nostres propis polítics qui no els van deixar clars. Gent que estava en les organitzacions ho deien que no lligaven els números. La resposta de la gent l’1O va superar als nostres polítics, no s’ho esperaven, i d’aqui plora la criatura. Els hi hauria de caure la cara de vergonya de ningunejar l’1O, el poble no s’ho mereix, però ells com sempre de cara a la poltrona i plorant tot el dia. I ja fa temps que la Cup segueix la tendencia d’ER, ja es va veure a Urquinaona. Perque ? això no ho sé, potser que sigui per aquest rotllo de les esquerres unides, no sé, però en un nou pais hi ha d’haver-hi de tot, esquerres, dretes, centres. Semble estrany que el poble ho vegi així, i ells que se suposa que son els experts, no els hi entri al cap.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
23.03.2021  ·  05:50

Totalment d’acord, però la gent els ha votat, no? Aquí plora la criatura. Comptar els vots d’ERC com a independentistes és molt comptar. I sembla que la CUP, seguint en línia amb la seva trajectòria, la torna a vessar. Que. Governin i JxC a l’oposició. ERC i CUP quedaran retratats com va quedar retratada ERC amb els tripartits o cada vegada que ha tingut capacitat de govern.

Ah, i Espanya, fent-se un fart de riure.

Joan López
Joan López
23.03.2021  ·  05:52

El 1 octubre tindria que ser-hi festa a Catalunya. Ni oblit ni perdò.
Quina mania de celebrar derrotas I no pas Victorias. I quina frustracciò mes grand amb aquets cupaires,de erc ja no espero res.

Rosa Guallar
Rosa Guallar
23.03.2021  ·  06:24

Molt bo!! Jo també ho vaig pensar quan la CUP va proposar un altre referèndum com a programa de lluita nacional. Em va semblar fora de lloc i em va entristir. Jo entenc que insisteixin en l’eix social però sense un estat independent en forma de república Catalunya mai podrà resoldre cap “eix”, ni social, ni econòmic, ni ambiental, ni científic, ni sanitari, ni educatiu,ni habitacional, ni cap.Tampoc entenc que ara vagin del bracet amb ERC, que s’hi entenguin tan bé en detriment de Junts. Però no és nou: a Madrid ja se’ls hi veia la tendència. Potser el problema és ser a Madrid, que enterboleix l’enteniment.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
23.03.2021  ·  06:31

Efectivament Director, això és el que està passant. Salut.

Josep Segura
Josep Segura
23.03.2021  ·  06:47

Tot és molt més senzill que de mitificar una vegada i una altra l’heroic 1-O. Va guanyar el SI, sens dubte, però no va ser reconegut internacionalment.
En canvi, el 14-F, unes eleccions oficials i ultra-reconegudes, el SI va guanyar amb el 52%.
En un país normal, les discussions serien sobre la pregunta: quan es declararà la independència?
Però com que no som un país normal…

Anjel Gartzia
Anjel Gartzia
23.03.2021  ·  06:58

Bildu~ERC [CUP]=socialdemocràcia autonomista.

Dario Beksic
Dario Beksic
23.03.2021  ·  07:43

Haig de repetir, malauradament, el comentari ja fet sobre un altre article de fa unes setmanes:

El problema d’aquest nostre sofert i estimat país és que sent-ne traïdor surt gratuït, quan no comporta beneficis directament.

Solució no violenta i efectiva – buit social total, allò que els grecs clàssics en deien oστρακισμoς.

Ed Garrido
Ed Garrido
23.03.2021  ·  07:45

Sr Partal, felicitats, un analisi excel.lent, en la linia del que fa temps que diu el professor Cotarelo i altres subsctiptors de VW. Ara pot ser interessant saber el perque de tot aixo. D’ER ja fa temps que veiem que ens han pres el pel, pero la CUP, com es que ara tenen tanta pressa en investir al net del Caudillo de Pineda, de renunciar a l 1-O, de passar pagina en definitiva? Nomes se m acudeix que es per l odi i enveja cap al MHP Puigdemont. Tant de mal els hi fa? Amb aquest odi no farem res. ER i la CUP son mala gent, i mentiders. S Sabria ahir mateix: “No pot ser que el Consell per la Republica vagi contra una part de l independentisme”. Quan es ER que l ha fet fracassar, que l ha arraconat, i ara la culpa es dels altres! Increible.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
23.03.2021  ·  07:48

Toralment d’acord amb la reflexió del Sr. Partal. Espero que el poble i les entitats socials, així com el Consell per la República, preguin la iniciativa.

Josep Vilà
Josep Vilà
23.03.2021  ·  07:52

massa tard. ja ho sabíem tots des del minut 0 i ara ens fem els sorpresos. No haver actat com calia quan tocava té el preu de la derrota i la humiliació. I no s’albiren generals per a la guerra, només passarells per a viure sota la dominació. Desapareixem com a nació i cultura i encara ens fem els sorpresos.

josep soler
josep soler
23.03.2021  ·  08:16

I en bona part la contrarevolució d’ERC del tres d’octubre, s’ha pogut consolidar gràcies als opinadors professionals que han aconseguit arrelar aquest famós oxímoron: “indendendentisme reformista”.

Si en aquest govern amb botiflers i incompetents gestors autonòmics consumats, s’hi suma també JUNTS, haurem posat una enorme làpida sobre el Primer d’Octubre.

Com a votant d’ERC durant més de 25 anys fins aquest 14F: els puc acusar de traïció a tots els valors republicans per fer llum de gas a la voluntat dels ciutadans, els puc acusar de ser dretes per buròcrates lacais del règim BorbonIBEX i els puc acusar d’espanyolistes en tant han triat autonomisme.

Ara només ens queda que JUNTS no ens traeixi també i diguin NO a un govern autonòmic botifler i de dretes com el que han proposat fer ERC i CUP

Cristina Moscardó
Cristina Moscardó
23.03.2021  ·  08:26

L’ 1O va ser l’ exercici d’ empoderament d’ un poble més bèstia que s’ ha fet a Europa. L’ 1O ens pertany a tots. No oblidem que vam anar a votar més de 3.300.000 persones, un 57% del cens. Ens van apallissar i segrestar 700.000 vots, això encara legitima més la gran gesta que va ser. L’ 1O per més que vulguin no es pot esborrar ni menystenir. El poble hi va ser, però els polítics van anar cap al xoc de trens sense creure que passaria de debò, no es van creure l’ 1O ni la posterior declaració d’ independència i la conseqüència l’ hem vist després. No necessitem un altre referèndum pactat amb l’ enemic estat espanyol. Primer perque Mai el pactaran i segon perque si ho féssin, seria amb les garanties que el guanyaran, és a dir, fent trampa. Fins que no entenguem el poder que tenim empoderant-nos com a poble, no seguirem avançant.

Josep Salart
Josep Salart
23.03.2021  ·  08:37

ERC no ès un partit independentista. En canvi el President Puigdemont, a part de no ser polític de professió, va rebentar el seu partit precisament per acabar amb les traïcions dels que viuen de la política.

ERC només defensa una autonomía que duri vint-i-tres anys més. D’aquí ve que, mentre el líder d’aquest partit empresa és un personatge empressonat, caducat, amortitzat i desprestigiat, l’autèntic amo i reconegut per l’IBEX és en Pere Aragonès. Jove, de dretes, obedient i li rellisca tot lo que apunti a país, llibertat i independència. Em recorda molt a en Duran i Lleida, però voltat d’ignorants barratinaires.

Ho te tot controlat, des dels sicaris que l’assessoren, fins als cambrers de segona anant amunt i avall.
Prou d’insultar i insultar als catalans i anar a madrid a cel.lebrar-ho.

Michael Tornabells
Michael Tornabells
23.03.2021  ·  08:40

Noves eleccions , amb ERC no en ensutirem de cap manera.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
23.03.2021  ·  08:54

Després de tot el que hem vist entre Esquerra i Junts en quan a deslleialtats, envejes, covardies , traicions,…em sembla que el més raonable és que no pactin i que Junts es quedi fora del govern.Sinó estarem en una bronca constant cada dia.
Haurem d’esperar tres anyets.

LLibert Casanovas
LLibert Casanovas
23.03.2021  ·  09:00

Ni oblit ni perdó.
Espero que el poble passi per sobre d’aquesta vergonya de “politiquets de baixa volada”

Mario Miguel Pérez
Mario Miguel Pérez
23.03.2021  ·  09:13

Simplement ERC i la CUP no són partits independentistes

Mercè Duran
Mercè Duran
23.03.2021  ·  09:19

No acabo d’entendre de que s’estranyen alguns. Tot estava al programes. Dil.lació, claudicació, nou referendum…
I algú els ha votat. Per tant és el que hi ha.
Referent a l’autor de les editorials, em molesta que molts comentaris siguin actes d’adhesió inquebrantable ó al contrari, acusin al Partal de part, amenacin amb donar-se de baixa. És la seva opinió, no és un gurú, simplement és bó llegir-lo perqué se suposa que està més ben informat que els lectors

Pep Agulló
Pep Agulló
23.03.2021  ·  09:26

PER FER OBLIT DE L’1-O.
UN PREACORD ERC-CUP D’UNA AUTONOMIA “UNA MIQUETA ANTICAPITALISTA”…AMB LA CIRERETA D’UN REFERÈNDUM, FALTARIA…

Editorial que comparteixo. El problema que tenen ERC i la CUP és que destruir un símbol tan potent com l’1-O no és fàcil. Menys quan té una concreció física en el CxR. La paraula Waterloo els espanta perquè és un poder –encara minso– que està fora les grapes repressives i que no s’asseurà a cap taula del PSOE, ni s’agenollarà davant l’Estat.

Per banalitzar l’1-O la CUP té un paper cabdal. És tracta de reprendre amb força el concepte dels eixos social-nacional. Sentirem a dir en els discursos, que ara toca un govern efectiu (recordeu la cançoneta) per fer front a les necessitats socials, tasques que recollia molt bé el manifest del CxR i que els comitès locals comencen a treballar dins de cada barri. Això cal silenciar-ho perquè banalitzar l’1-O és restar-hi importància silenciant la seva projecció. Si només és l’esperit en podem fer una celebració: el dia del referèndum de l’1-O, però si és una eina de lluita i de treball, cal destruir-la.

Ai els necis, que es pensen que la política són només eleccions i parlamentarisme, i no compten que cada flamarada del carrer està vinculada amb la del 1,-O. És allò de que: ens volen enterrar i no saben que som llavors…

El preacord no ens diu res de nou de la claudicació d’ERC davant l’Estat, del seu anti independentisme. Però sí que són molt significatives les credencials de la CUP. Amb la seva brillant proposta d’un nou referèndum per allà el 2025, amb aquesta fita tan llunyana, ara sembla que estaria d’acord amb donar suport a una autonomia “una miqueta anticapitalista”, és clar.

Anem veient (pels cecs dogmàtics) que la distància que hi ha entre la propaganda revolucionària a la rereguarda i les engrunes que demanen quan participen al govern, és d’allò més desmitificant, com per veure el pelatge autonòmic d’aquests salvadors de la humanitat.

Algun dia en farem una editorial de tot plegat…

Salvador Aregall
Salvador Aregall
23.03.2021  ·  09:27

Molts pensàvem que, en les darreres eleccions, ERC veuria novament com JxCat els passaria al davant com ja va passar el 21 D del 2017. Però no ha estat així. ERC ha tret 35.605 vots més que JxCat i n’ha perdut menys (332.254 per 380.231). És una avantatge molt petita però més gran que la que va obtenir JxCat el 21 D (12.372) respecte d’ERC. I això ha passat després que els republicans no han parat de dir la cantarella d’ampliar la base i pactar amb l’estat espanyol. Per tant ningú estava enganyat. Ara ERC té tot el dret democràtic de presidir la Generalitat i de fer valdre el pes dels seus postulats. Això, es clar, amb el matis tan gran com es vulgui de Junts i la CUP. No es tracta doncs de banalitzar l’1 d’octubre, que és tot el què explica en Partal de manera tan emocional. Aquesta data quedarà marcada a la història de la nostra nació, en la història de la nostra independència, però hem d’admetre que la finestra d’oportunitat que vàrem obrir es va tancar el 10 d’octubre quan Puigdemont va avortar la declaració, es va passar el pastell quan el Parlament la va enunciar -sense cap conseqüència jurídica- el 27 d’octubre i finalment Roger Torrent la va tancar amb clau quan no va voler investir Carles Puigdemont President de la Generalitat després del 21 D. Tot això ja ha passa i ho hem patit. Hem de passar el dol amb totes les seves fases: negació, confusió, Ira i enuig, dolor i culpa, tristesa, acceptació i restabliment. Molts de nosaltres ens hem quedat en la tercera fase -ira i enuig-, això no és sa. Aquestes darreres eleccions ens han de situar en el restabliment i perquè això sigui efectiu hem d’acceptar el pes que ara té ERC o diguem-ho d’una altre manera, el pes que ara no té JxCat. Desconec -ja ho sabrem- l’acord de Junts i CUP però, d’entrada -no podem negar la coherència dels cupaires- em sembla que una moció de confiança a mitja legislatura pot ser una garantia interessant. Pel què fa al Consell per la República, estem tots d’acord que ha de ser un instrument que la seva utilitat rau en el fet que està fora de l’abast de l’estat espanyol, però hem d’admetre que posar la Generalitat per sota d’aquesta entitat amb una cúpula dirigent de JxCat i sense legitimitat democràtica, de moment no ha votat ningú, no sembla la fórmula més idònia perquè ERC i CUP s’hi posin bé. ERC, JxCat i CUP s’han de posar d’acord sota el paraigua dels que han guanyat (ERC) i amb la garantia de ser resolutius-tirar endavant-moció de confiança- quan es faci palès -això passarà si no és que la Terra canvia la orbita- que l’estat espanyol no admetrà mai un referèndum a Catalunya. Per acabar i per enfocar de forma decidida la darrera fase del dol, el restabliment, posem-nos d’acord en un govern presidit per Aragonés amb l’Espasa de Dàmocles a punt -moció de confiança- per quant l’estat ens tanqui per darrer cop la porta als nassos i reformulem el Consell per la República. Que ningú s’enfadi.

Pere Grau
Pere Grau
23.03.2021  ·  09:36

Primer: subscric i aplaudeixo el que diu el Sr. Ferran Ribó (23:10). Critiquem el que ens sembli equivocat, però no afegim toxicitat a la que malauradament ja hi ha. Segon: Em meravella que CUP, que tan pretén de radicalitat, hagi acceptat aquesta relativització del 1-O i s’hagi apuntat a un nou referèndum la setmana dels tres dijous. Suposem (i ja sé que és molt suposar) que els cupaires hagin pensat: “la qüestió és engegar com sigui i després des de dins ja mirarem com fem anar les coses més de pressa”. Però si no s’han adonat que la formulació del document és una bufetada per tots els que vam votar el 1-O, són més curts de vista que mai. Això ja no és utopisme. És una relliscada que els hi passarà factura. O els hi hauria de passar, que ja sé que no és el mateix…

David Badia
David Badia
23.03.2021  ·  09:59

Tinc molt dubtes sobre la CUP, tenin present que la seva cap de llista Dolors Sabater, va preferir que fos un del PP Garcia Albiol alcalde, abans que mitja legislatura d’alcaldia fos per ella i un altre socialista.

Andreu Palomo
Andreu Palomo
23.03.2021  ·  10:09

Molt d’acord amb el comentari de PERE SIO, ….a ningú ens ha de sorprendre el que esta fent ER, es veia venir….i respecte a la CUP..segurament que ara volen tocar poder…per això fan teatre….empasant-se el relat d’ER. JxC no ha d’entrar en aquest joc. Millor facilitar l’investidura i quedar fora del Govern….els seus votants ho entendran molt millor que compartir aquest Govern impossible…..

Agnès Buscart
Agnès Buscart
23.03.2021  ·  10:09

Des d’ERC no esperava res que no hagin fet ja…cap novetat.
Ara la CUP???????? es veu que també…
Voldria creure que està bé el que fan davant tanta violència…
Voldria creure que és necessari temps per fer caure aquest mur…
Voldria creure que arribarà el dia que podré gaudir de construir un país lliure…
I només veig el Consell de la República que s’aguanta i és on em puc aferrar…
ho necessito per sobreviure a tan dolor.

Francesc Clarà
Francesc Clarà
23.03.2021  ·  10:15

Des de la CUUUP… ??? Un altre refe. ??? Assemblea, assembleaaa !!!!

Carles Ortiz
Carles Ortiz
23.03.2021  ·  10:22

CUP I ERC han firmat la seva sentència de mort política.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
23.03.2021  ·  10:36

En essència, tan ERC, com la CUP, com JUNTS, tots tres partits ens estan dient el mateix. Potser és que no ho volem veure, i entenc que és més fàcil pels que no som de cap partit i que només volem la independència. En resum ens diuen.

– La independència ara mateix no. Amb majoria absoluta i el 52% tampoc.
Cap dels tres ha dit: “52%, és el moment d’aixecar la suspensió de la DUI”

– El nostre horitzó és un referèndum acordat amb l’estat (Ramon Tremosa de JUNTS)
https://www.naciodigital.cat/noticia/215587/ramon-tremosa-nostre-horitzo-es-referendum-reconegut-acordat-escocia
(L’horitzó d’ERC i de la CUP no cal posar-lo, ja l’hem llegit a l’acord i és ben bé el mateix)

El Primer d’Octubre va ser el final d’anys de procés i va culminar amb la DUI. Després d’això ja no hi ha més recorregut, o aixeques la suspensió o ho deixes morir.
Mirar de vendre’ns ara la idea d’un nou referèndum per tornar a tenir uns anys més de recorregut (autonòmic) per endavant és una presa de pèl com una casa de pagès. Desprès ens parlen de govern “republicà” o de “república digital” i potser algú s’empassa que estem donant passes cap a algun lloc.

Deixar-nos o no prendre el pèl d’aquesta manera pels nostres ídols és responsabilitat nostra, responsabilitat de cadascú. Si ens estimem més pensar que simplement votant, i ja està, aconseguirem que el nostre partit preferit algun dia declari la independència, ho tenim pelut. Si no senten al clatell la pressió dels seus propis votants, la pressió del carrer, si no els passem per sobre, no es veuran obligats a moure un dit.
L’obstacle principal per aconseguir la independència no és pas Espanya sinó els nostres líders polítics, els partits que votem.
Això ja ho va dir algú amb altres paraules.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
23.03.2021  ·  10:42

Les anàlisis honestes com la seva, estimat director, són dignes de tot el respecte i apreciables. Tinc més dubtes sobre la seva utilitat i miro d’explicar-me.
Els que vam participar en el referèndum no crec que ho oblidem mentre visquem ni que no participem, si es dona el cas, en un nou referèndum.
Altra cosa és com llegim el moment present i com ens imaginem que podem avançar en aquest context d’alta repressió i ajustat suport popular al projecte independentista . Un suport que, a més, està molt dividit. Hi ha, pel cap baix, dues estratègies: la de Xenofont i la de Leònides. Vindrien a ser: Amb el que tenim fem el que puguem per continuar vius i l’altra, lluitem de cara i heroicament contra els perses. Dels resultats la Història en parla prou.
Crec que no és útil tancar-nos en un cercle de lamentacions i crítiques internes per allò que vam fer malament o per allò que no va ser. Va ser meravellós però no tenim la independència vet-ho aquí. Tampoc crec que tingui massa sentit alenar sentiments de confrontacions o embats en inferioritat perquè l’adversari és justament en aquest camp on ens vol, on ens espera i on es guanyador sense massa esforç amb la mirada distreta, per no dir còmplice, dels països democràtics.
Jo, ja s’ho deu imaginar, soc més de Xenofont i de Miquel Martí i Pol. De posar-nos a apedaçar “amb el fil d’un propòsit que no dic”.
Un primer pas seria fer funcionar bé les administracions que ens han estat confiades -que no són poques- per tal que els ciutadans no independentistes vegin que som capaços de governar bé un país i a favor de tothom. Només revertint les males pràctiques i la ineficàcia presents a moltes administracions ja tenim feina per una bona temporada. O és que ens pensem que podrem ser independents sense una quantitat indiscutible de vots dels ciutadans?. O es que ens pensem que podrem ser independents si no sabem ni fer funcionar una autonomia, una diputació o un ajuntament?.
Tenim molta feina si la volem fer. Això és una bona notícia.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
23.03.2021  ·  10:44

ER + CUP = Una gran vergonya

Jordi Joaquim
Jordi Joaquim
23.03.2021  ·  10:48

Tothom sap del cert que amb España, hi hagui qui hi hagui al govern, no hi ha res a negociar, i pels incrèduls/inocents que no ho sabien abans del 2017, aquell Octubre en va ser la “prueba del algodón” que diuen ells.

Esquerra només vol guanyar temps al poder i arrassar Junts. Dos anys de marge, per després dir que ja estem a migtja legistatura, blah, blah i cercar un altre pastanaga per penjar al pal.. i qui any passa, legistatura que empeny. El que em sobte es que la CUP s’avingui a aquest joc.. prefereixen una “esquerra” autonomista que la transversalitat independentista.

Soc independentista desde el 14 anys (inicis dels 80), votant d’ERC quasi tota la vida i em sento tan trait i decebut que no ho puc ni explicar.. i ara mateix estic molt content d’haver-me indenditzat d’España pel meu comtpe i haver marxat del principat.

ramon Feixas
ramon Feixas
23.03.2021  ·  10:53

Per suposat que el referèndum és un objectiu. Concretament el referèndum d’aprovació de la Constitució Catalana, que era el següent as el 2017 i que la desastrosa corrupció social i econòmica que té ocupades les institucions espanyoles va impedir, i sàviament, sacrificadament i generosament , els representants van optar per assumir les conseqüències protegint el poble de rius de sang i asfixia cultural . A El referèndum que es va fer és irrepetible, amb tota la legitimitat i sens encara dubte en el seu resulta. Son els raptors franquistes qui no ho han fet possible, com una riuada pot impedir que hi hagi collita en un conreu. Que els catalans puguem tornar a votar en un referèndum com a reafirmació d’allò que el 2017 el poble català va demostrar que té integrat en els gens, és el mateix que el fet de que existeixin uns partits que votar-los vol dir votar independència, encara que per la virulència persecutòria dels franquistes no podem parlar de plebiscitàries ( que ho són , però sense efecte institucional). L’exili suposem que treballa per obrir una via unilateral per la independència que els franquistes no puguin impedir. Mentre no ho tinguin a punt i estiguin més ocupats en la pròpia defensa judicial, els que gestionen la generalitat, saben que tenen un topall a l’hora de prometre, i e és millor que prometin un referèndum sobre la independència i s’acabi votant la Constitució, que no pas al revés. El fet de que hi hagi presos polítics i culturals ja ens garanteix han fet el que han pogut, però la penya del búnquer franquista necessitaria tones de barrina per trencar-la, impossible pels catalans, i per esquerdar-la des de la no violència, l'(a)gent químic necessita un procés més llarg que no pas el d’esquerdar el partit fòlic als llaços grocs. però l’esquerda d’aquest partit, que un dia va dir que havia guanyat les l eleccions a Catalunya, vol dir que es va per bon camí, alhora que vol dir també que la massa es més gran i més dura. Que hi hagi una majoria de vots independentistes no és una nimiesa. Curiosament vol dir que els franquistes encara s’arrapen més com mostra el PSOE deixant més evident el que és sense caretes. Quan fa mig segle pujàvem a la Pica d´Estats, anàvem carregats com ases. Quan arribàvem al Llac d’estats, descarregàvem i fèiem nit. No era pas una pèrdua de temps, sinó que la parada feia possible que l’endemà enfiléssim cap al Verdaguer i la Pica, amb la dificultat que comportava aquella cresta. En canvi la tornada la solíem fer pel vessant de l’Arièja, per camí, però amb glacera. El que és clar, és que cal fer totes les passes necessàries i quan no es té el camí correcte, val més buscar-lo no pas fer escarafalls. Pels franquistes no hi cap opció que ser vencedor o vençut, per això l’independentisme és demoníac. A hores d’ara això els perjudica molt. No es tracta de perjudicar-los, ( ja en saben solets) sinó de que no puguin perjudicar. Fer un altre referèndum, si s’ha de fer, és revalidar un resultats i una voluntat. mentre no és possible el referèndum que està per fer

Pere Cabré
Pere Cabré
23.03.2021  ·  11:15

No havia vist ni escoltat mai la xifra de 3.032.424 de votants a l’1-O, que aporta Muma Soler (22:29).
Em va sorprendre molt que no es fes pública, quan tocava, doncs semblava una dada elemental i fàcil d’aconseguir i, a més, permetia quantificar la magnitud de l’espoli de vots. Només calia anar al cens universal i veure quanta gent havia votat. Fàcil, oi?
On han sortit aquestes “xifres contrastades”? És suficient una “confirmació” des de Lausana?
Qui era el responsable del “cens universal”? Per què no ha fet ús del resultat?

Aleix Gaus
Aleix Gaus
23.03.2021  ·  11:17

Aixó no és el que la ciutadania va vota. Fe aquest pas a l´autonomisme és una covardia per part de ERC i la CUP, em sento trait. Aixi quina validesa té que en el Parlament superi el 50% dels vots independentistes? ja no val per res el que decideix la ciutadania? després de tants sacrificis i repressió? quina decepció

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
23.03.2021  ·  11:19

Vicens, aplaudeixo la teva editorial d’avui.!!!
L’has clavat!!!

La botiflera/espanyolista cúpula d’ER (Oriol Junqueras, Gabriel Rufián, Roger Torrent, Sergi Sol, Sergi Sabrià, Tardà, el que posa ara la cara en Aragonès, etc., etc.), al servei del regne d’espanya, vol enterrat la flama de llibertat catalana que va representar l’1-O, banalitzant referèndums.
Flama feta com tu dius amb milers de voluntaris independentistes de tots els partits, i que va trobar un lideratge canalitzador compromès en la figura del MHP Carles Puigdemont.

Arribo a pensar que igual hi ha un pacte amagat amb Comuns-PSOE per permetre tirar endavant i arraconar el 1-O, el legítim MHP Carles Puigdemont i JxCat.
Que en aquest pacte estigui al cas la CUP o no, no ho sé.

Una CUP que va forçar a Artur Mas a fer un pas al costat i exigir el referèndum del 1-O.
Què potser passa com a ER, que la seva cúpula ja actua pel seu compte al marge de les bases?

El que sí podria passar que d’aquí a 2 anys de marejar la perdiu, de manipular la gent amb TV3 i CatRadio (més les cadenes espanyolistes, clar), ER deixi al marge la CUP, amb un pam de nassos, i continui amb el suport des de fora de Comuns i PSOE.

Espero, desitjo, que les bases de la CUP ho vegin i no ratifiquin cap pacte si no hi ha compromisos més concrets.

És un insult a la intel·ligència el vendre, com vol fer ER, i la CUP, que un país assoleixi la independència només amb una part de l’independentisme, el suposat “d’esquerres”.
Les independències sempre són transversals, i, un cop lliures, els ciutadans decideixen el model social que voldran.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
23.03.2021  ·  11:29

Totalment d’acord amb l’editorial. Un nou referèndum, apart de quadi bé impossible de fer per raons de logística i inoportunitat (no espot repetir el mateix embat per sorpresa), és un fals instrument per aconseguir la Independència. Aquesta només s’assolirà fent valdre dins i fora del país les conseqüencies de l’1-O, obviament amb molt de dolor encara però amb determinació.

David Mascarella
David Mascarella
23.03.2021  ·  11:40

Però la proposta d’un nou referèndum no és sols de la CUP i d’ERC. El president Quim Torra l’ha proposada i defensada més d’un cop. Vegeu notícia VilaWeb del 17 de juny de 2020 Francesc Macià 00:15

Per suposat que el referèndum és un objectiu. Concretament el referèndum d’aprovació de la Constitució Catalana, que era el següent as el 2017 i que la desastrosa corrupció social i econòmica que té ocupades les institucions espanyoles va impedir, i sàviament, sacrificadament i generosament , els representants van optar per assumir les conseqüències protegint el poble de rius de sang i asfixia cultural. Ramon Feixes 10:53

Referent a l’autor de les editorials, em molesta que molts comentaris siguin actes d’adhesió inquebrantable ó al contrari, acusin al Partal de part, amenacin amb donar-se de baixa. És la seva opinió, no és un gurú, simplement és bó llegir-lo perqué se suposa que està més ben informat que els lectors. Mercè Duran 09:19

– El nostre horitzó és un referèndum acordat amb l’estat (Ramon Tremosa de JUNTS) Ferran Moreno 10:36

Copiat d’algunes intervencions, que ajuden a entendre. I d’acord amb en Melitón Camprubí 10:42

Francesc Contreras
Francesc Contreras
23.03.2021  ·  11:40

Fa 3 anys que el MH R.Cotarelo porta dient el que diu aquest editorial. 3 anys que ERC i la CUP miren de diluir tant com poden la força del 1-O amb la inestimable ajuda dels mitjans d’intoxicació i rentat de cervell per fer-nos-el oblidar. 3 anys, o més.

El pacte de les rates traidores d’ ERC-CUP és el taüt de la Independència. Aviat veurem si JXCAT és la tapadora del taüt, i tot plegat ha sigut una inmensa catxa/da, o no.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
23.03.2021  ·  11:57

[23/3, 11:48] Josep Maria Martín: Repetiré el que he dit altres vegades: Les direccions dels partits no han volgut mai la independència. Les seves paraules no coincideixen amb els seus fets reals.

No han fet efectiva la independència.
Ens van fer creure que teníem les estructures d’Estat ja ben preparades.
No han denunciat tres/quatre-cents anys d’extracció de béns materials.
No han denunciat a Europa tres segles de domini militar ininterromput
No han denunciat el genocidi cultural fins aconseguir en el present fer perillar el futur de la nostra llengua emmalaltida de mort.

Els nostres amos i senyors espanyols coneixien el partidisme català i sabien que ens podien dividir “Se dividirà Cataluña antes que España”.

Ens hem cregut que l’Estat espanyol era un tren en caiguda lliure que ja no podrà frenar.
Ens hem cregut les promeses d’independència fins que s’ha transformat en un procesisme exasperant.. i ara volen que ens creiem que amb un nou referèndum es solucionarà tot.

No ens ho podem creure.
No ho creurem fins que tots ells ens demostrin que no volen salvar la governabilitat d’Espanya.

I no parlo només d’ERC, parlo de tots tres partits i parlo dels opinadors que ens volen fer creure que Espanya ja és morta.

La constitucio salvarà un milió de vegades Espanya.
.
Per acabar:
Encara vull creure en Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Jordi Turull, Clara Ponsatí i Joaquim Torra.

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
23.03.2021  ·  12:00

És indignant. Fan vergonya. Vam guanyar i ni tan sols hem presentat batalla. La servitud voluntària es rendeix i ens fa passar a tots per un poble covard i neci.

Joan-Esteve Simó
Joan-Esteve Simó
23.03.2021  ·  12:19

Totalment d’acord amb el Partal !!! No hem de repetir l’1 d’Octubre, ja es va fer i es va guanyar !!! 😡

Miquel Martí
Miquel Martí
23.03.2021  ·  12:45

un altre referèndum seria patètic… ens passarem la vida decidint si ens atrevim a començar a decidir.

Una cosa és voler la independència, i l’altra és voler-la voler.

Valentí Ferran
Valentí Ferran
23.03.2021  ·  12:55

És impressionant que això ho proposi la CUP!

la CUP autonomista… Increïble.

enric llopis
enric llopis
23.03.2021  ·  13:55

Doncs si, la CUP es ven per un plat de llenties. ERC ja fa temps que pasturen els camps de l’amo.

Jaume Riu
Jaume Riu
23.03.2021  ·  14:08

L’1 d’octubre de 2017 es va culminar a Catalunya un fet històric únic al món per les seves característiques.
Personalment, vaig ser des de la matinada protegint els accessos, després fent de vocal en una mesa de l’Escola Industrial de Barcelona, i a la nit després del recompte de vots de totes les meses que es van obrir en aquell col·legi electoral, vam sortir en mig d’un cordó del bombers i els focus de les televisions extrangeres. En primera persona havíem viscut i superat tot allò que s’explica a l’editorial.
Doncs bé, els conservadors autonomistes que facin la rebequeria que vulguin, però Catalunya i el regne d’Espanya ja s’han separat des d’aquell dia, i ja naveguem en vaixells diferents, en direcció oposada, diguin el que diguin i facin el que facin.
El Govern d’una Generalitat Autonòmica sempre intervinguda des del regne d’Espanya no ens interessa, no hi hem de participar si no és per marxar (s’ha acabat allo d’un “Govern fort” per anar fent).
Aquest és el missatge al món que ha de comunicar el Parlament com a expressió de la voluntat popular. És el missatge que no cal fer des del Govern de l’Autonomia intervinguda.
La Presidenta Borràs ja ho sap.

Jordi Torres
Jordi Torres
23.03.2021  ·  15:17

Exactament, Vicenç, no hi puc estar més d’acord. Els partits que han signat aquest preacord ignoren per complet el mandat de l’1 d’Octubre, actuen com si haguessin viscut a Mart aquests últims tres anys i mig. Un altre referèndum? Volen seguir amb la camama de la taula de diàleg dos anys més? I com a ambició màxima un “embat democràtic” que cal definir i consensuar i que només tirarà endavant si hi ha forces suficients? És un insult a la intel•ligència, venint d’on venim.

Les raons que tenen aquests partits per signar aquest bunyol no poden ser més òbvies. Un cop arraconada la independència ‘sine die’ dels seus programes es volen dedicar a la gestió del ‘mentrestant’. Marginen totalment la voluntat independentista de molts dels seus votants, (espero que encara n’hi haurà d’independentistes votants d’ER i la CUP) apostant, cínicament, per un diàleg que saben, sabem tots ja, que és impossible. Espanya no ho acceptarà mai de dialogar per dissoldre’s. Això sí, escriuen en un paper que es comprometen solemnement a dur a terme polítiques socials, com si a Catalunya tinguéssim capacitat de decisió i un pressupost per garantir aquestes polítiques, com si les lleis i tribunals estatals no ens n’haguessin tombat ja prous de lleis catalanes que pretenien millorar la vida de la gent. No és un problema de fer quatre lleis, és la mateixa visió catalana del món la que està en conflicte amb Espanya, no ens deixaran mai existir tal com som, ni ens deixaran treballar per una societat més justa i plural, perquè això és un atac directe als fonaments en què es sustenta el seu sistema elitista, extractiu i autoritàri.

No és això, no.

Ignasi de
Ignasi de
23.03.2021  ·  15:36

El 21d va haver-hi un control molt important del recompte de vots, malgrat que ERC el va boicotar.
Crec que el millor és repetir eleccions, però amb control total de les taules, perquè no hi ha traçabilitat dels vots.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
23.03.2021  ·  15:39

Molt d’acord amb l’editorial. Ho tinc claríssim de fa força temps.

Roser Caminals
Roser Caminals
23.03.2021  ·  15:50

Un bon editorial, que recull el que molts de nosaltres hem estat expressant des de fa temps.
Un nou referèndum tindria sentit si el blindéssin garanties vinculants de reconeixement nacional i internacional. L’acord entre ER i la Cup ni tan sols toca el tema, igual que no posa cap condició (relators/mediadors) per la taula de diàleg a la qual dona un termini llarguíssim. És tan vague perquè vol ser inútil, fum, paper mullat. Tenen por de Waterloo, d’en Puigdemont, d’en Cotarelo, de la independència. Si la volem assolir, caldrà dur a la pràctica el que proposa Ferran Moreno: “Si no senten al clatell la pressió dels seus propis votants, la pressió del carrer, si no els passem per sobre, no es veuran obligats a moure un dit. L’obstacle principal per aconseguir la independència no és pas Espanya sinó els nostres líders polítics, els partits que votem. Això ja ho va dir algú amb altres paraules.”

Joan Royo
Joan Royo
23.03.2021  ·  17:31

Que governen ERC i la CUP. Junts a l’oposició i noves eleccions.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
23.03.2021  ·  18:37

Vaja Vicenç has trigat ehhhh
El Professor Cotarelo fa tres anys que ens ho ve dient dia sí i dia també i per aquest fet ha sigut bandejat, insultat, censurat….
A la campanya del 14F es va mullar com ningú per JUNTS, i que calia votar-los massivament perquè sinó adéu independència…que és exactament el que està passant
Recordo en un editorial dels teus que vas renyar-nos als votants de JUNTS perquè ens burlàvem dels Erkis i dels Cupaires. Tens idea del que ha fet ER amb les persones?
No, no em despunto de la meva subscripció, al contrari, sé que al Professor no li donaràs feina; però cada dia tindràs a la teva editorial els seus articles
https://cotarelo.blogspot.com/2021/03/la-taula-de-dialeg-es-el-taut-de-la.html

Luis María Martinez
Luis María Martinez
23.03.2021  ·  21:21

Es un grave error estratégico olvidar o menospreciar lo que son “datos adquiridos”. Los “datos adquiridos” se deben consolidar con acciones que superen sus resultados, pero el modo de hacerlo no es “repetirlos”. Eso es ir “hacia atrás”. Zorionak, Vicent Partal!

Antoni Morell
Antoni Morell
23.03.2021  ·  21:33

Ja les declaracions, a principis de febrer, de Dolors Sabater tocant el voraviu a la CUP, que poc dies després d’un silenci sepulcral foren matisades, anunciaven que havien trobat una cap de turca per, en cas d’anar mal dades, fos qui estaria al davant del reng de voluntaris per seure a qualsevol tribunal dels afeccionats a tallar iniciatives que fossin roges, no verdes.
Poc després l’ex-alcaldessa de Badalona baixà dels llimbs i aparegué de cap de llista de la CUP. En les primeres declaracions cridava alt i clar que “eren radicalment d’esquerres i radicalment independentistes”.
Vaig endevinar les cares de tranquil·litat de més d’un dels Cupaires presents.
Les eleccions posaren les coses al seu lloc i, passat l’ensurt, ara volen disposar, com a premi pel seu ajut, alguna pessigada al Govern. Suposo que ni per un moment els ha passat pel cap demanar Governació, però una conselleria pacífica de cara als propers dos anys seria la forma d’acabar la trajectòria fal·laç i tortuosa de dir “nosaltres només ens presentarem a una sola legislatura” a tenir jubilació assegurada.
Això es el patriotisme de la CASTA de les esquerres, independents o no.

Salvador Molins
Salvador Molins
23.03.2021  ·  22:07

“VOLEM UN GOVERN INDEPENDENTISTA”, però
ara mateix pel que sembla només JUNTS ho pot garantir i per tant ho ha d’exigir.

“ER no ven FUM” deia un eslògan de campanya, però ara mateix, ER i CUP, en el seu primer preacord han apostat per un govern “FUM autonomista” comprometent-se per un diàleg i un referèndum impossibles.

Junts ha d’imposar en el nou govern, les seves apostes per la DUI, per la Llengua i pel Consell per la República, si no se li accepta, el govern no serà de veritat independentista, no actuarà com a tal, per tant no hi pot haver nou govern. I si hi ha nou govern sobretot que Junts es mantingui a l’oposició”

Representants de JUNTS, no es tracta de sentir-se menystinguts, és un atac en tota regla, és una pinça que us fan per sortir-se amb la seva. Si Junts cau en la trampa, la CUP pot abstenir-se tranquil·lament com han fet sempre, Aragonès se surt amb la seva i Catalunya perd com a mínim de tres a dotze anys més.

Junts ha de defensar la DUI, la llengua i el Consell per la República, junts només té un diputat menys que ER, com sempre ingenus es van rendir -ens vam rendir- abans d’hora, Illa té mil vegades més clar el que defensa. Així, doncs, sense DUI, sense Llengua i sense Consell per la República no hi ha nou govern.

Que ho fa que la CUP sigui tant exigent amb Junts i tan poc amb ER?

Junts manifesta una ingenuïtat total, les declaracions de Jordi Sànchez de fa uns dies manifestant la necessitat d’un pacte “sí o sí” eren lamentables, tan lamentables com l’aposta del pre Pacte entre ER i la CUP proposant un diàleg impossible i un Referèndum també impossible repetit el 2025, això significa pel cap baix fins d’ací 12 anys, 4 per decidir-se, anar a eleccions per reafirmar-ho, quatre més per preparar-ho i quatre més per executar-ho, tots serem morts i ells jubilats, …ai las! quina ensarronada!

Demà Jordi Sànchez farà una conferència, segons el criteri que en tinc serà un desastre com aquella conferència que va fer Junqueras després de la del Mas, Junqueras en aquella ocasió es va limitar a nedar i guardar la roba amb una exposició d’història com si fossin a la Universitat, ni va voler quedar malament ni es va comprometre en res, cap alternativa, cap suport efectiu. Un detall més que em confirma la incapacitat total d’ER de defensar la dignitat de Catalunya, allò que en realitat li ha fet fer marxa enrere.

I ens surt Aragonès dient “elis! nosaltres -ER i CUP- també farem política independentista”. Sí, sense retòrica, és clar, i sense vendre fum, veritat? perquè un diàleg impossible i un referèndum impossible no són “FUM ” veritat? Venedors de fum!

La Sra. Elsa Artadi, també un bon actiu de Junts, o sigui “que no fos ni un Dragon Khan ni un Vietnam”, déu n’hi do! quin nivell! quina misèria! Sr. Puigdemont us heu ben lluït amb personatges així, no calia separar-se del PDCAT ni fer tan soroll per quedar encallats així.

Junts ha de batallar contra aquesta claudicació i trampa que han ordit contra la Catalunya Independent entre ER i la CUP, Junts ha de fer com va fer la Gabriel, lluitar amb fermesa, sense moure’s ni un milímetre, contra aquesta amenaça neo autonomista, contra aquest ajornament parent de la mort, dotze anys! … on s’és vist? 12 anys.

ER ho ha treballat bé això de posar-se la CUP al seu costat i ja fa dies fer una pinça contra l’opció unilateral, perquè si la CUP no enganya ni ha enganyat la seva opció independentista rupturista és de fet més propera a Junts. La gran aposta social -lluita social d’esquerres- no serà mentre estiguem sota la bota d’Espanya i això ni amb més autonomisme no canviarà. A les darreres eleccions del 14-F, Illa, per poc va guanyar en vots, ER va guanyar sobre Junts per un sol diputat, i l’opció unilateral va guanyar ER per 8 diputats.

Si les tornes fossin al revés hauríem vist ER treure les urpes per desplaçar Junts, però com que les tornes han estat del dret hem vist Junts acceptant la posició de lideratge d’ER tan sols per un diputat, i, per acabar-ho d’adobar, enlloc de lluitar amb dents i ungles per defensar DUI, Llengua i Consell per la República, sembla que no saben dir res més que es senten menystinguts “per la parelleta ideal” suposo, ai pobrets!

En aquests moments als unilateralistes i rupturistes només ens queda Junts.

Sr. Sànchez, en la conferència aquesta com a resposta a Aragonès, no ens digui que val més que esperem uns anys tal com ho va fer en unes declaracions, no sé ara exactament si van ser el dia 10 de setembre del 2017 o pocs dies després, això sí segur que va ser abans del 1r d’octubre, com si ens convidés ajornar el mateix 1r d’octubre.

La “Traïció dels Líders” ja fa massa temps que torna dansar entorn nostre la dança de la mort!

JUNTS ha d’exigir i obligar en el pacte amb ER i la CUP, el compromís amb la DUI, la Llengua i el Consell per la República, amb la mateixa fermesa i obstinació amb que la Gabriel va fer apartar el MHP Mas.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes