Carmena

El 22 de maig de 2017, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vice-president, Oriol Junqueras, i el conseller Raül Romeva es va reunir amb Manuela Carmena, aleshores batllessa de Madrid, al seu despatx. Després, els tres membres del govern van presentar la proposta de referèndum i van obrir la porta a negociar-lo amb el govern espanyol. Ho van fer a l’auditori de la Caja de la Música del Palau de Cibeles, un local municipal dins el mateix edifici de l’ajuntament. La batllessa de Madrid va tenir la valentia i la generositat de cedir a Puigdemont un local de propietat municipal per poder explicar el referèndum. No era fàcil trobar locals a Madrid en aquella època.

La decisió de Carmena va provocar la reacció irada del PP i Ciutadans, que van oposar-se a la cessió del local, i també de l’extrema dreta, aleshores encara extraparlamentària, que es va manifestar a la porta de l’ajuntament. Eren quatre gats, però la policia va haver de protegir la comitiva del govern català i els assistents a l’acte, entre els quals hi havia Pablo Iglesias. Va ser l’únic dirigent espanyol que va assistir-hi. La batllessa de Madrid va declinar d’anar a la conferència, perquè era massa arriscat per a la seva carrera política, i va delegar l’assistència en el regidor de participació Ciutadana, Pablo Soto, únic membre de l’equip de govern d’Ahora Madrid present a la sala.

De tot això fa dos anys. Avui, Puigdemont és a l’exili i Junqueras i Romeva són a la presó dels Lledoners, a l’espera de la sentència del Suprem espanyol. Manuela Carmena ja no és batllessa de Madrid perquè el tripartit ultra l’ha fet fora i Iglesias renega del referèndum per poder ser vice-president del govern de Pedro Sánchez. Carmena ha vingut a Barcelona i ha expressat les seves opinions actuals, que si no fos perquè serà la pregonera de les Festes de la Mercè d’enguany, haurien tingut menys ressò. Però no deixen de ser representatives de la involució que va fent l’anomenada esquerra espanyola alternativa sortida del 15-M davant el procés d’independència de Catalunya.

Una de les afirmacions de Carmena és que el procés ha despertat l’extrema dreta a Espanya. Una tesi que també va defensar Pablo Iglesias en el seu dia i que és fàcilment rebatible. L’extrema dreta ja hi era, aquell mes de maig, davant l’ajuntament de Madrid on havien de parlar Puigdemont, Junqueras i Romeva. Hi ha estat sempre, perquè com molt bé sap Carmena, la transició no va ser una depuració, sinó una mera reforma, que va costar vides, com la dels advocats d’Atotxa, els seus companys de bufet assassinats per l’extrema dreta. Seria absurd culpar la democràcia o el comunisme de les accions de l’extrema dreta durant la transició. En aquells moments qui movia l’extrema dreta eren les clavegueres de l’estat. També és absurd culpar l’independentisme de l’extrema dreta.

L’ascens de Vox és degut al fet que la dreta espanyola que representen el PP i Ciutadans ha assumit el seu discurs i l’ha fet homologable amb la fotografia de la manifestació de la plaça de Colón de Madrid. Una part dels antics electors del PP i Ciutadans han preferit l’original abans que la fotocòpia. Amb una excepció: això ha passat arreu de l’estat espanyol tret Catalunya i el País Basc, on Vox és extraparlamentària, tot i que també hi ha detractors del procés. Per tant, no és tant el procés com el substrat franquista i la manca de cultura democràtica a Espanya que han afavorit l’ascens de l’extrema dreta.

L’ex-batllessa madrilenya també pot negar la condició política dels presos catalans, com fan el PSOE, el PP, Ciutadans i Vox. Quan fa això només confirma la involució que ha fet l’esquerra alternativa espanyola en dos anys, passant de donar suport al referèndum a negar el pa i la sal a l’independentisme per provar de frenar la seva desfeta electoral. No els ha servit de res. Aquesta involució també deixa sense arguments aquells que veuen a Espanya un sector demòcrata com a aliat per a pactar una sortida pactada al conflicte embolicant-se amb la tricolor. Poden continuar somiant. Potser fa dos anys hi eren, però ara s’han evaporat.

Naturalment, la senyora Manuela Carmena té tot el dret de canviar d’opinió. La llibertat d’expressió és per a tothom. Ella la va garantir a Puigdemont, Junqueras i Romeva a Madrid, quan eren polítics. Ara són a l’exili i a la presó, però no han deixat de ser polítics. Qui potser ha deixat de ser d’esquerra transformadora és Carmena. Té tot el dret de coincidir amb el PSOE, el PP, Ciutadans i Vox.

Justícia ajorna un any el reglament del requisit lingüístic. La Conselleria de Justícia endarrerirà encara més els terminis d’aplicació dels nivells de la competència lingüística en l’administració pública. Segons que ha informat la consellera Gabriela Bravo, pot passar un any des de l’aprovació de la llei de la funció pública fins que no s’aprovi el reglament que determinarà els nivells de capacitació lingüística de cada treballador de la funció pública. L’avantprojecte de la llei fixava el termini en un màxim de sis mesos, però, segons la consellera, és impossible de tenir enllestit el tràmit parlamentari en aquest temps. La consellera ha anunciat aquests terminis en una reunió amb el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, en què li ha explicat les mesures que recull l’avantprojecte per a la normalització de la llengua. Quan el text de la llei de la funció pública estigui enllestit, el traslladaran a l’AVL perquè es pronunciï sobre la proposta de la capacitació. L’avantprojecte de llei estableix la capacitació lingüística com un requisit per a l’accés dels treballadors públics, però amb matisos i incorpora la posterior aprovació d’un reglament que determini quins seran els nivells proporcionals als llocs de feina.

Compromís pacta amb el PSPV a la Diputació de València. PSPV i Compromís han tancat un acord per a la Diputació de València, que torna a deixar la vicepresidència primera de la institució en mans de Compromís, mentre que els socialistes ocuparan la presidència, amb Toni Gaspar, reelegit, i les vice-presidències segona i tercera. L’equip de govern per al període 2019-2023 l’integraran tretze diputats provincials del PSPV i cinc de Compromís. En aquesta legislatura seran dos els partits que compondran l’equip de govern, a diferència del mandat anterior, que era integrat per quatre membres: els dos anteriors, Esquerra Unida i València en Comú. En concret, els socialistes gestionaran Hisenda, Cooperació, Benestar Social, Educació, Igualtat i Turisme, entre més àrees, i Compromís s’encarregarà de la major part dels blocs de Cultura, Medi Ambient i Sostenibilitat. La institució destaca en un comunicat que l’acord manté l’esperit del pacte del Botànic a la Generalitat.

Thomàs defensa de reforçar el català en els col·lectius de migrants. El president del parlament, Vicenç Thomàs, ha inaugurat les 33es Jornades Internacionals de professors de català, on han assistit 86 docents, i ha subratllat la importància d’enfortir el català en alguns col·lectius, com el de les persones migrades. Organitzades per l’Institut Ramon Llull, les jornades es faran fins al 19 de juliol al saló d’actes del parlament i aniran dirigides al professorat de la Xarxa Llull, la xarxa universitària d’estudis catalans, integrada per prop de 150 universitats de tot el món que imparteixen docència d’estudis catalans. En el discurs inaugural, el president del parlament ha volgut recordar que l’estatut d’autonomia de les Illes reconeixia la llengua i la cultura com a elements identificadors i vertebradors de la societat, a més de ser components de cohesió social. En aquest sentit, ha recordat la importància d’enfortir el català entre els nouvinguts i entre els personatges públics que s’integren en la societat .Thomàs ha esmentat la realitat de l’arxipèlag, on conviuen dues llengües oficials i on els ciutadans tenen el dret d’usar-les i no ser discriminats per això. Per la seva banda, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Mariàngela Vilallonga, també ha destacat que l’aprenentatge d’una llengua no implicava pas l’exclusió d’unes altres i que els qui aprenien una llengua nova engrandien ‘la comunitat’.

El govern espanyol qüestiona la llei de consultes de les Illes. Nou revés del govern espanyol. Aquesta vegada contra a la llei de consultes populars i processos participatius de les Illes. La comissió bilateral de cooperació entre les dues administracions començarà al setembre les negociacions per a resoldre la possible inconstitucionalitat de vint-i-dos articles de la norma. El govern espanyol qüestiona que es pugui fer un referèndum en tot un terme municipal i que sigui vinculant. Aquest era un dels aspectes que el govern havia salvat de la norma després d’un informe del Consell Consultiu. La Conselleria de Participació ja va suprimir la possibilitat de convocar referèndums vinculants d’àmbit autonòmic i insular després que l’òrgan consultiu assenyalés que era inconstitucional.

L’Institut de Drets Humans d’Andorra es querella contra Rajoy, Montoro i Fernández Díaz. L’Institut de Drets Humans i l’associació de juristes catalans Drets han presentat a Andorra l’ampliació d’una querella per extorsió contra l’ex-president espanyol Mariano Rajoy i els ministres del seu gabinet Cristobal Montoro i Jorge Fernández Díaz. Concretament, els acusen d’haver intimidat l’executiu d’Antoni Martí amb informació que no era certa sobre BPA durant la visita oficial que van fer el 8 de gener de 2015. L’objectiu, segons els denunciants, era intervenir el banc i liquidar-lo. El maig del 2017, l’Institut de Drets Humans i l’associació Drets van presentar una querella contra quatre policies espanyols per haver pressionat BPA per aconseguir les dades bancàriesd’Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol. Els acusen dels delictes de falsedat de documents i coaccions d’òrgans constitucionals. Segons els denunciants, durant la seva visita a Andorra, els polítics espanyols van pressionat el govern donant-li a entendre que l’única manera de fer front a la nota del FinCEN era intervenir i liquidar BPA. A més, en la denúncia s’explica que un dels policies implicats, el comissari Villarejo, que és en presó preventiva a Espanya, va declarar que ell i un altre alt càrrec de la policia espanyola, Marcelino Martín-Blas, s’havien inventat les proves contra BPA. Un fet que Villarejo va declarar davant una comissió rogatòria andorrana i va deixar escrit en unes notes que Drets i l’Institut de Drets Humans no han facilitat.

LA XIFRA
25 incendis forestals van començar a Catalunya Nord en 24 hores. Això va obligar a una gran mobilització dels bombers ahir a la tarda a gran part de la plana del Rosselló: Perpinyà, Estagell, Tuïr, Pollestres, Elna, Toluges, Sant Feliu d’Avall i sobretot Argelers i Vilanova de la Raó. A Argelers es van haver de desallotjar 2.500 turistes de dos càmpings.

TAL DIA COM AVUI
El 16 de juliol de l’any 1969, a les 9.32, s’enlairava la nau Apollo 11 amb els astronautes Neil A. Armstrong, Michael Collins i Edwin ‘Buzz’ Aldrin. Fou la primera missió lunar que va posar una persona a la superfície de la Lluna. La NASA ho ha commemorat amb aquest piulet:

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb