A Adrià Carrasco, company de lluites, constructor d’alegries.

Vienes quemando la brisa
con soles de primavera
para plantar la bandera
con la luz de tu sonrisa

(Carlos Puebla)

Estimat Adri:

Abans de transmetre’t el torrent de paraules que tenim endins, volem fer-te arribar una càlida abraçada des d’ací, des de casa teua. Segurament, la teua noció de casa haja canviat els darrers mesos, ja que hom és dels carrers que l’acullen, de les mans que el prenen quan creu que cau. I segur que deus haver trobat moltes llars, moltes companyes, durant els últims mesos, quilòmetres allà i ençà. Però ací, als Països Catalans, et sentim més nostre que mai, més encara amb la teua darrera mostra de dignitat, dient allò que totes pensem: la constitució espanyola és una farsa.

Així, tenint-te present al cor, al cap i als punys, a casa continuem lluitant. No solament per tu, per l’Anna, pel Valtònyc, per la Marina, per la Lola. No solament pel Guillem, pel Miquel, per la Lucrecia, per la Sonia. Sinó per totes nosaltres plegades i per les que vindran. Sabem que la repressió de l’estat espanyol és feroç i atroç perquè Arran, com desenes d’organitzacions antifeixistes i anticapitalistes, l’hem patida.

Entenem la por, però tu ets un dels fars que ens ajuden a superar-la, més enllà de les paraules, amb la pràctica quotidiana. Tu, com tantes militants compromeses, amb el teu exemple clar i senzill, amb la nitidesa que dóna la rebel·lia, ens mostres que no hem de tindre por dels colps de porra, dels abusos policials, de les detencions, de les sentències; ni tan sols de les tortures, de la presó ni de l’exili. Hem de tindre por que res canvie, que tot continue igual. De morir als nostres llocs de feina, que els feminicidis no s’aturen, del sistema de classes, dels desnonaments, dels atacs a la nostra gent, de l’auge del feixisme.

Com deia el poeta, ets un entre tants, humil i lluitador, persistent i ple de futur, i avui totes som l’Adrià Carrasco. I quin orgull. De manera que sols et podem donar les gràcies i, a canvi, el ferm compromís de lluitar perquè tornes, ple de vida i coneixences, d’il·lusions per a realitzar i de ganes de continuar. La teua lluita és la de totes, i tenim el teu somriure sempre ben present. Defensem l’alegria com una trinxera, defensem les nostres camarades sense donar treva i defensem una dignitat que no entén de fronteres.

Et volem i t’esperem a casa, convençudes no tan sols del teu retorn com més aviat millor, sinó també de la certesa extrema que guanyarem. Company de batalles, t’estimem; lluny de concepcions romàntiques, t’estimem des de la camaraderia i la solidaritat, des de la voluntat de fer-te sentir que no estàs sol, que som milers, milions. Esperem que t’arribe ben forta aquesta abraçada, aquesta veritat tan teua, tan nostra: vencerem.

Arran
Països Catalans, desembre del 2018

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb