Avui, coratge

«Avui eixiu al carrer. Simplement. Perquè hi ha dies complicats, però hi ha dies en què, de sobte, tot es torna molt simple. Com avui. Coratge.»

Vicent Partal
Vicent Partal
21.12.2018 - 06:11
Actualització: 21.12.2018 - 07:11
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Avui serà un dia important. Ho sabem. Sabem que avui serà un dels dies que quedaran marcats en aquesta peculiar llista de xifres i lletres que van d’aquell 10-J contra la sentència de l’estatut al 12-D de la primera gran onada de consultes populars. I d’allà al 9-N del primer sí, a tots els 11-S i al 27-S de la gran victòria electoral. I al primer d’octubre: el dia amb totes les majúscules, aquell dia que ho va canviar tot. Que ho va canviar tot per sempre.

Avui serà un dia per a confiar en nosaltres mateixos. Com tants altres dies ho han estat abans. Un dia per a expressar en llibertat la pluralitat social i política que som. Un dia perquè cadascú faça allò que crega més convenient de fer, tot sabent que sumarem al final de la nit, que se sumaran els esforços de tots. Avui caminarem amb moltes sabates diferents, amb vestits de tota mena, amb roba de tots els colors i amb banderes de tots els significats. Sumades en la mateixa protesta.

Avui serà un dia per a mostrar novament tot el coratge que aquest país ha demostrat que té de fa dècades. Per a demostrar que no ens ha intimidat ni la presó ni l’exili. Que el colp d’estat no ha aconseguit de doblegar-nos. Que no han pogut canviar una realitat que s’expressa cada dia en petits gests. Que la seua violència no ha servit de res. Que les seues agressions han estat debades.

Perquè en cada bandera penjada d’un balcó hi ha coratge. Perquè en cada llaç lluït en un pit hi ha coratge. Perquè en cada conversa encertada hi ha coratge. Perquè hi ha coratge en cada acte, en cada vila i ciutat, en cada dia. Perquè dins les presons i fora hi ha coratge. Ací i a l’espai lliure europeu. Aquest coratge que diu l’Alcover-Moll que és la força d’ànima, el valor, la manca de por. D’una por que no tenim perquè ja no ens intimiden ni amb les seues paraules, ni amb les seues televisions, ni amb els seus policies.

Avui eixiu al carrer. Simplement. Perquè hi ha dies complicats, però hi ha dies en què, de sobte, tot es torna molt simple. Com avui. Coratge.

 

PS. Ahir, la prèvia, ja va ser important. El comunicat conjunt dels dos governs referma que hi ha un conflicte polític que ha de trobar una solució d’ampli consens i, que tinga com a marc ‘la seguretat jurídica‘. I això darrer és molt important. En un paper, per escrit, el govern espanyol accepta per primera vegada que no hi aparega la constitució com a marc intocable més enllà del qual no es pot anar, sinó que hi fa referència a la ‘seguretat jurídica’, molt més elàstica. Hi ha qui opina que això no vol dir ben bé res i que és només una ambigüitat calculada, però jo no puc estar-hi d’acord. Perquè aquesta frase li costarà molt cara a Pedro Sánchez, molt, a Madrid. I per això mateix és poc raonable de pensar que ho ha fet inconscientment. No ho necessitava i s’ha ficat en un bon embolic.

Siga com siga, tot plegat és el resultat, també, del coratge. Sánchez ha vingut espantat a Catalunya i el govern ha sabut collar-lo prou per a traure’n suc. Avui més, però amb molta atenció. Que podria ser que el primer ministre espanyol volgués, o necessitàs, compensar el pas d’ahir, ensenyant-nos avui, una altra volta, la cara més irritada i violenta…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Xavier Diez
Xavier Diez
20.12.2018  ·  22:07

Jo ja ho vinc dient fa dies al meu bloc. Demà cal pensar en allò que ens va dir en Johann Cruyff: “salid y disfrutad”
https://blocs.mesvilaweb.cat/xavierdiez/?p=270526

Josep Salart
Josep Salart
20.12.2018  ·  22:21

De totes maneres, veure el MHP provissional sopant amb el senyor Sànchez i l’Artadi explicant que esperen diàleg, fa molt de mal. Molt.

Josep Usó
Josep Usó
20.12.2018  ·  22:34

Només cal eixir al carrer i passejar. Al carrer de la vostra ciutat. Al vostre carrer. Sabent que no ho poden evitar. Que heu de fruir de l’eixida. I assaborir la victòria de la seua derrota.

Albert T
Albert T
20.12.2018  ·  22:42

Josep Salart, es que encara n’espereu alguna cosa bona d’aquesta fastigosa trepa de miserables politiquets???

Jaume Abelló
Jaume Abelló
20.12.2018  ·  22:46

El 21-D tenim 2 fronts el seu i el dels “nostres” i no se qui es pitjor

jaume vall
jaume vall
20.12.2018  ·  23:18

… i intel·ligència, i visió, i paciència, i estratègia, i cooperació, i empatia, i autocontrol.

La lliga no és guanya al desembre, sinó al maig. Però si erres, pots despenjar-te del lideratge. Avui és moment de ser-hi, si convé, però sense prendre mal.
Ja vindran dies, esperem que aviat, en què la mobilització sigui :
a)arriscada
b)bàsica
c)contundent
d)definitiva
e)exponencial
f)fibrosa
g)germinal

Lluís Paloma
Lluís Paloma
20.12.2018  ·  23:55

De passada, recordeu que el dia també comença a les 9 a davant del TSJC: cal anar a donar suport a en Roger Espanyol.

Ignasi Mora
Ignasi Mora
21.12.2018  ·  01:06

Coratge! Els catalans n’han tingut molt, encara més si pensem que els altres tenien tot allò –tampoc són idiotes– que han demanat furtar als ciutadans de Catalunya: l’escola, els mitjans de comunicació, la policia… I això justament –fins i tot si avui hi haguera una vertadera sorpresa– és el que caldria reforçar en un grau ben superior. Sense complexos. Amb coratge.

Albert Miret
Albert Miret
21.12.2018  ·  05:27

Gaudim tots d’un dia que pot ser de glòria si ho fem bé com sempre. Ànims!
Mireu si te gràcia el tema: En Barak Obama, amb l’ànim de pacificar Síria va desplaçar allà 2.000 soldats. El Sánchez, per venir a fer un “consejo de gobierno” a Barcelona n’ha desplaçat 1.400. Això sol ja és una mostra de què saben que ho tenim ben guanyat, pel que si intentava demostrar a algú que ja havia restablert la “normalidad” a Catalunya, ja ha començat demostrant clarament que no. Un es pregunta: Perquè tenen aquesta ànsia de fer-ho tot tan malament? Estan molt nerviosos potser? I un es respon que estan histèrics.
Me’n vaig corrent a agafar el cotxe i cap a Barcelona! Que tinguem un dia fantàstic!

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
21.12.2018  ·  05:47

Ens podem continuar autoanimant, encoratjant, enganyant o com li vulguem dir, però ni ahir es va dir res de nou ni es va assolir res de significatiu, ni avui és un dia històric, ni hem avançat. Amb això no vull dir que no haguem de participar a les manifestacions. Per dignitat, si. Però per res més.

Seguretat jurídica tots sabem perfectament, ho retorcem com vulguem, que pel govern espanyol vol dir les taules de la llei, és a dir, la constitució. I si no fos així, tranquils que la ultradreta, és a dir C’s, PP i Vox, trigarien 2 mil·lisegons a saltar-los a la iugular. I 3 mil·lisegons trigaria (o trigarà, ja ho veureu) el PSOE a fer seguidisme dels altres tres i aclarir termes o directament rectificar o contradir-se. Per tant, per ací res.

D’altra banda, crec que va ser Zapatero que va dir (i mira que ell n’era un mestre) que Sánchez és un gall de campanar. O ens hem oblidat de la llenya contra Catalunya de fa una setmana ? De debò creiem que amb un polític així es pot avançar res ?

Sobre el gran dia que ens espera, som davant l’n-sima protesta reactiva que l’únic que fa és fer palès el comportament de pinxo del govern espanyol. Res més. Ni aporta propostes ni fa cap mena de pas endavant cap a l’alliberament. Sabran que estem cabrejats, si, i ? Ja ho saben des de fa temps. I encara els servirà, amb una mica de sort (per ells) per intervenir-nos els mossos, colar-nos unes quantes hores de castellà més a l’escola (de fet ja ho han fet), atemorir mestres o esporuguir TV3. Per tant, gran jornada, res de res. Ep ! Que no vull dir que no haguem de sortir a manifestar-nos avui !: al contrari, crec que hi hem de ser tots, perquè no ho podem deixar passar, un cop hem entrat en aquesta dinàmica (jo crec que hauria estat molt millor ignorar-los) però hem de posar les coses en el seu context.

Em reitero en el que sempre dic: qui no arrisca no pispa, i la llibertat vindrà d’un massiu moviment popular de desobediència no violent i del bloqueig sistemàtic a l’estat fins que els sigui interessant negociar. I costarà molt (probablement ferits, morts, empresonats…). Quan i com depèn de nosaltres. Fins que la majoria de la societat (i no només els ultraesquerranosos de la CUP) assumeixi això, com ho va fer la societat india als anys 30 i 40 amb en Gandhi, no avançarem res. Tota la resta són protestes legítimes i necessàries, però purament estètiques.

Josep Sànchez
Josep Sànchez
21.12.2018  ·  06:50

Efectivament, cadascú que faci el que pugui. Si us plau, no cal que insistiu tant amb allò del pacifisme, la serenitat i la cara descoberta, que a hores d’ara sona ja un pèl malament. (De què teniu por?) Això ho heu de dir a ells, que nosaltres ja sabem prou el que podem fer, i com, i el que no.

A hores d’ara la gent talla carreteres interiors. No sé pas si obeeix a una consigna o, simplement, és que es tria allò que és més fàcil. Ja sabem que el que s’ha de tallar són les artèries d’entrada i sortida del país. Però, com diu en Vicent. Avui, espero, com a entrenament, per a anar obrint boca.

Per cert, ja fa massa dies que els fatxes no em treuen els cartells ni els llaços de l’entrada de casa. Mal senyal.

jordi Rovira
jordi Rovira
21.12.2018  ·  06:59

Seguretat jurídica vol dir coherència. No estem a principis del segle XIX, i això té el seu pes. La constitució espanyola no pot ser diferent de les altres i ser igualment constitució. El pretès constitucionalisme té perduda aquesta variant del joc. Ho sap. I ha d’anar deixant llast poc a poc. Per això l’avís de la pd, és molt bo; ens manté alerta, alhora que confirma una tendència que connecta fets i senyals i ens dóna una eina per reinterpretar-los.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
21.12.2018  ·  08:12

Anims.
Els catalans que som a l’estranger ens ho mirem amb molta enveja.
Estaré enganxada tot el dia a Vilaweb.
Avui és un dia gran!

Agnès Buscart
Agnès Buscart
21.12.2018  ·  09:19

Emocionada, el món ens mira. Tots estem aprenent a fer una revolta pacífica. Fem-ho bé i felicitem-nos pel nostre coratge. Coratge és Vida, coratge és viure.

LLIBERTAT!!!!!!!!

Josep Albà
Josep Albà
21.12.2018  ·  09:26

Nosaltres, com sempre, ja som al carrer.

Ara falta saber què estan perpetrant el nostre Govern i els representants del Block 155 darrera de tants somriures. Però el que de moment es veu, a mi només em fa ràbia i vergonya.

I també falta saber quant trigarà l’encara conseller Buch a llençar-nos al damunt els salvatges uniformats de la BRIMO.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
21.12.2018  ·  10:19

Mes d’hora que tard, assolirem la independència. Acò no té marxa enrere. I amb un valor afegit: PACÍFICAMENT, inaugurant testimonialment davant el món sencer, la via veritablement humana per on s’haurien de solucionar tots els conflictes.

Ramon Simon
Ramon Simon
21.12.2018  ·  10:48

Oblideu el 155, dexeul-lo per el faxas ( pp i cs) catalunya sera independent i republica.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
21.12.2018  ·  11:37

Les fogueres que ja hi ha a les 10h a les carreteres i les cares tapades només retardadan el dia de la llibertat i poden fer augmentar el número de detinguts.

Roser Caminals
Roser Caminals
21.12.2018  ·  16:18

No ens impacientem amb les crides al diàleg i el pacifisme. Un dia o altra Europa es veurà implicada en el futur de Catalunya i no ens podem permetre el luxe de tirar la primera pedra, per més raó que tinguem. El govern ha fet bé de reunir-se amb el gobierno, si no la premsa internacional ja ens hauria acusat de trencar el diàleg, encara que ja sapiguem per endavant que aquesta reunió i les que vinguin no serviran per res.
I mentre els polítics cuiden la galeria, la cuitadania al carrer, els presos collant i els exiliats escampant la causa.

ernest ramos
ernest ramos
21.12.2018  ·  23:20

de totes maneres, la Batet, com l’Arrimadas, deuen cobrar molt, per a fer el paper que fan .

JAUME TERRIBAS
JAUME TERRIBAS
29.12.2018  ·  13:23

No hi ha cap dubte sobre la fortalesa d’esperit del nostre Editor Vicenç i la seva sensibilitat humana que inspira la seva tasca diaria, l’Editorial d’avui gaire be esgarrifa per la profunditat del seu contingut, precisament en aquests dies on l’espiritualitat del poble està a flor de pell, per la seva trascendencia històrica. Tota la ciutadania prega i sospira per la llibertat dels nostres empresonats injustament i, gairebé m’atreveixo a creure que també dels qui hauran de dictar sentència per causa de l’odi al nostre poble pacífic que somnia la llibertat.
Ens cal certament coratge col.lectiu, i renuncia absoluta a protagonismes partidistes i personals. Tal vegada ens caldrà més paciencia per arribar a l’objectiu, però la fe i l’esperança enforteixen les nostres conviccions i solidaritat que ens permetran demostrar l’honestedat a tot el món i a tots aquells que encara dubten que la Providencia farà justícia, als justos i no pas als qui rastregen per la cobdícia i la voluntat de domini.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies