Avui serà un dia important. Ho sabem. Sabem que avui serà un dels dies que quedaran marcats en aquesta peculiar llista de xifres i lletres que van d’aquell 10-J contra la sentència de l’estatut al 12-D de la primera gran onada de consultes populars. I d’allà al 9-N del primer sí, a tots els 11-S i al 27-S de la gran victòria electoral. I al primer d’octubre: el dia amb totes les majúscules, aquell dia que ho va canviar tot. Que ho va canviar tot per sempre.

Avui serà un dia per a confiar en nosaltres mateixos. Com tants altres dies ho han estat abans. Un dia per a expressar en llibertat la pluralitat social i política que som. Un dia perquè cadascú faça allò que crega més convenient de fer, tot sabent que sumarem al final de la nit, que se sumaran els esforços de tots. Avui caminarem amb moltes sabates diferents, amb vestits de tota mena, amb roba de tots els colors i amb banderes de tots els significats. Sumades en la mateixa protesta.

Avui serà un dia per a mostrar novament tot el coratge que aquest país ha demostrat que té de fa dècades. Per a demostrar que no ens ha intimidat ni la presó ni l’exili. Que el colp d’estat no ha aconseguit de doblegar-nos. Que no han pogut canviar una realitat que s’expressa cada dia en petits gests. Que la seua violència no ha servit de res. Que les seues agressions han estat debades.

Perquè en cada bandera penjada d’un balcó hi ha coratge. Perquè en cada llaç lluït en un pit hi ha coratge. Perquè en cada conversa encertada hi ha coratge. Perquè hi ha coratge en cada acte, en cada vila i ciutat, en cada dia. Perquè dins les presons i fora hi ha coratge. Ací i a l’espai lliure europeu. Aquest coratge que diu l’Alcover-Moll que és la força d’ànima, el valor, la manca de por. D’una por que no tenim perquè ja no ens intimiden ni amb les seues paraules, ni amb les seues televisions, ni amb els seus policies.

Avui eixiu al carrer. Simplement. Perquè hi ha dies complicats, però hi ha dies en què, de sobte, tot es torna molt simple. Com avui. Coratge.

 

PS. Ahir, la prèvia, ja va ser important. El comunicat conjunt dels dos governs referma que hi ha un conflicte polític que ha de trobar una solució d’ampli consens i, que tinga com a marc ‘la seguretat jurídica‘. I això darrer és molt important. En un paper, per escrit, el govern espanyol accepta per primera vegada que no hi aparega la constitució com a marc intocable més enllà del qual no es pot anar, sinó que hi fa referència a la ‘seguretat jurídica’, molt més elàstica. Hi ha qui opina que això no vol dir ben bé res i que és només una ambigüitat calculada, però jo no puc estar-hi d’acord. Perquè aquesta frase li costarà molt cara a Pedro Sánchez, molt, a Madrid. I per això mateix és poc raonable de pensar que ho ha fet inconscientment. No ho necessitava i s’ha ficat en un bon embolic.

Siga com siga, tot plegat és el resultat, també, del coratge. Sánchez ha vingut espantat a Catalunya i el govern ha sabut collar-lo prou per a traure’n suc. Avui més, però amb molta atenció. Que podria ser que el primer ministre espanyol volgués, o necessitàs, compensar el pas d’ahir, ensenyant-nos avui, una altra volta, la cara més irritada i violenta…

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb