10.10.2020 - 21:50
La setmana entrant arriba a les llibreries Lo ferrer de tall, una de les obres més reeixides i populars de Frederic Soler, tot un clàssic de la literatura catalana del segle XIX. L’edita Adesiara, amb una introducció de Ramon Bacardit. Del llibre i l’autor ens en parla l’editor, Jordi Raventós, que també ens n’ofereix un fragment.
Llegiu un fragment de Lo ferrer de tall de Frederic Soler.
‘LA CULPA ÉS DEL MANXAIRE’
Com tothom sap, Frederic Soler i Hubert, que signà algunes de les seves obres amb el pseudònim de Serafí Pitarra (Barcelona 1839-1895), va ser, juntament amb Guimerà, el dominador de l’escena catalana durant la segona meitat del segle XIX. Empresari i director artístic del teatre Romea, les seves ‘gatades’ i la majoria de les seves peces teatrals van assolir un èxit tan esclatant que han romàs en l’imaginari popular al llarg de diverses generacions. És el cas, especialment, de Lo ferrer de tall, peça de la qual s’han fet incomptables representacions, tant en els grans teatres com en els nombrosos escenaris de teatre amateur que trobem arreu del país.
Aquesta setmana n’arriba a les llibreries una nova edició, que respecta el text publicat en vida de l’autor. Un aspecte important, al meu parer, perquè, a partir de la reforma fabriana, la fal·lera ‘normativitzadora’ va portar alguns editors –o curadors, o correctors, o, ras i curt, graponers– a intervenir el text pertot i a canviar sistemàticament l’article ‘lo’ per ‘el’ en el títol, cosa que no sempre els va resultar tan senzilla dins el text, i que els va obligar a reelaborar un bon nombre de versos per conservar-ne la mètrica, negligint així, sense gens de pudor filològic, allò que el dramaturg havia escrit.
Estrenada el 16 d’abril de 1874 al Romea, l’argument de l’obra és força conegut: un baró cràpula i desvagat ordeix un pla per poder seduir Rosa, la filla d’un ferrer de tall íntegre i treballador. El patge del baró, tanmateix, obligat a col·laborar en la pèrfida acció, és captivat pels encants de la noia, i això fa que el pla tingui unes conseqüències del tot imprevistes per a l’aristòcrata. La crítica de la noblesa més depravada –’¿És noble lo que ara feu / los nobles d’avui en dia? / Jugar, caçar tot lo dia, / dâ escàndols pertot arreu… / I entre tant folgar i riure / com raça degenerada / teniu l’espasa oxidada, / i ni sols sabeu escriure’– hi contrasta amb la reivindicació de l’ètica del treball i de l’honradesa. Una imatge prototípica i enfrontada que articulava a l’època –i potser també ara: a qui recorda, si no, el passatge que acabo de citar?– la dialèctica entre Catalunya i Espanya.
Com conclou Ramon Bacardit, autor de l’aclaridora introducció que enceta el volum, ‘Lo ferrer de tall és una de les mostres més reeixides del model de drama proposat per Soler just en el període més fecund de la seva producció i quan l’autor s’anava consagrant no només com a dramaturg.’ És un bon moment, doncs, per a tornar a llegir un dels nostres grans clàssics.
Jordi Raventós, editor d’Adesiara.
