La declaració d’intencions de l’editorial Adesiara és cristal·lina sobre el llibre Els avantatges i els desavantatges de les lletres de Leon Battista Alberti: «En una època en què el saber s’ha convertit en una vil mercaderia, en què solem triar les carreres universitàries per les ‘sortides’ professionals que suposem, sovint erròniament, que tindran, en què l’ideal de vida desitjat per molta gent és enriquir-se ben de pressa, en què es valora més un bon tiberi que un bon llibre, els estudis literaris, per força, van de mal borràs.» Què deia l’humanista Alberti al segle XV sobre la funció de la literatura, l’home de lletres i la seva funció social? Com s’aproximava el Renaixement en aquestes qüestions? El volum serà a les llibreries la setmana del 17 de setembre i de ben segur que estimularà la ploma i la reflexió de molta gent de lletres d’avui. Mentrestant, us en fem un avançament.

L’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, reflexiona en aquest escrit sobre el llibre i quin servei ens pot fer avui:

Les lletres tenen (i tenien) mala peça al teler
Confesso que un dels objectius inicials d’Adesiara va ser de donar veu a casa nostra als grans mestres del Renaixement, que penso que en general han estat bastant negligits. Després de la publicació de títols com ara La meva ignorància i la de molts altres, de Francesco Petrarca, o Eduqueu ben aviat els infants en les lletres, d’Erasme de Rotterdam –per citar-ne dos dels més emblemàtics–, ben aviat arribarà a les llibreries, traduït per primera vegada en català pel llatinista Àlex Coroleu i en edició bilingüe, un dels més interessants i vigents, al meu parer, d’aquest període fascinant: Els avantatges i els desavantatges de les lletres (De commodis litterarum atque incommodis), de Leon Battista Alberti (1404-1472), figura destacadíssima de l’aventura cultural que coneixem amb el nom d’humanisme.

En una època com la nostra, en què el saber s’ha convertit en una mercaderia i les carreres universitàries solem triar per les ‘sortides’ professionals que suposem, sovint erròniament, que tindran, crec que val la pena de tenir present aquesta reflexió rigorosa i personal sobre la professió del literat i les privacions i els inconvenients que haurà d’afrontar el qui vulgui dedicar-se a l’estudi de les lletres. Diu Alberti: «No trobarem en les lletres cap avantatge (entenent per aquest mot els béns materials) tret del coneixement.» En efecte, el coneixement, l’erudició, la cultura, requereixen un esforç ben notable i sovint moltes hores de vetlla, però aporten un gaudi intel·lectual que no és possible de pagar amb diners. És clar que, avui com ahir, «entre totes les coses vanes que els mortals consideren particularment avantatjoses, sembla que per a uns la principal són les riqueses, per a d’altres els honors, per a d’altres els plaers, i que totes siguin coses per les quals hom hagi de lluitar encaridament».

Els de lletres són una minoria, certament, i sembla que els qui remenen les cireres ho volen, vist el poc interès que solen demostrar per les humanitats. Diu Alberti: «T’equivoques, jove, si poses […] els aplaudiments de la gent per davant de la virtut, si no poses el caprici de la fortuna, el tumult del fòrum, el favor popular darrere del coneixement i la saviesa.» Com podem veure, alguns joves s’equivocaven al segle XV i molts joves i no tan joves, segons que sembla, van lluny d’osques al XXI. Em ve al cap, no sé per quina connexió inescrutable, la imatge d’una mare que es queixava amb força vehemència del preu, irrisori, d’un llibre que volia comprar per al fill, mentre el minyó, al costat, jugava (a matar enemics, naturalment) amb un mòbil que valia cinquanta vegades més que el llibre en qüestió. Sí, els qui remenen les cireres, en el cas d’aquesta mare, ja han vençut. Tanmateix, ara la mare, el fill i tots els qui vulguin enriquir-se de debò poden llegir, si més no, Leon Battista Alberti en català.


Jordi Raventós, editor

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb