L’autoritarisme va podrint Europa per dins

La dreta democràtica europea és en una cruïlla especialment decisiva i perillosa

Vicent Partal
03.03.2020 - 20:51
Actualització: 03.03.2020 - 20:54
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les escenes que ens arriben aquests dies de Grècia són terribles –Oriol Bäbler en parla a fons en aquest article. Hem vist actuacions de la policia i l’exèrcit grecs que són injustificables i les agressions salvatges de l’extrema dreta ens retornen a temps passats. Són fets que fan mal, amb independència de la posició de cadascú en el debat sobre el dret d’asil o sobre la qüestió de l’emigració. Els vídeos que ensenyen vaixells guardacostes grecs disparant a barques plenes de gent; l’assassinat d’un jove d’Alep que segurament, quan va abandonar Síria en guerra, no hauria pensat que trobaria la fi en la somiada Europa; o l’anul·lació, ni que siga temporal, de l’aplicació de la Convenció de Ginebra a Grècia pel govern del país torben l’esperit més temperat i anguniegen.

Dissortadament, ni són fets aïllats ni reben la condemna necessària. Ben al contrari: ahir la cúpula de la Unió Europea va acudir en ple a Grècia a donar suport al govern, tot i la polèmica que aquestes actuacions han causat a Grècia i a les opinions públiques de molts estats membres. És trist, molt trist, però no podem dir que siga sorprenent: fa temps que la Unió Europea ha perdut l’ànima democràtica i humanista que l’havia d’inspirar, que va inspirar els pares fundadors.

Però en aquesta deriva autoritària, ara la dreta democràtica és en una cruïlla especialment decisiva i perillosa. La pressió de l’extrema dreta és a punt de fer-la capitular ‘podrint el projecte europeu des de dins’, com diu el professor Jan-Werner Müller. La incapacitat de la dreta democràtica de plantar cara als arguments de l’extrema dreta és cada dia més visible a més països. I en això Grècia –com veiem en tot això que hi passa– no n’és cap excepció, lamentablement.

Avui, doncs, recollim el fruit d’una dècada llarga de concessions polítiques que mai no s’havien d’haver fet. Quan el 2010 Viktor Orbán va emprendre el seu pla de reformes, la UE es va alarmar. Però deu anys després aquesta alarma s’ha traduït en molt poques coses efectives i avui Hongria no tan sols és un país que no compleix els requisits democràtics sinó que encapçala polítiques que són copiades en uns altres estats i d’aquesta manera esdevé un autèntic talp al cor de les institucions.

La Polònia de Jarosław Kaczyński n’és una còpia, la més preocupant. Però l’ombra d’Orbán s’estén molt més enllà, particularment en l’agressivitat amb què la dreta tracta del fenomen migratori i del dret d’asil. Angela Merkel, una política que ha demostrat tenir un compàs moral ben ferm en aquestes qüestions, està paradoxalment cada dia més aïllada perquè els seus aliats no únicament no són capaços de contenir l’augment del feixisme sinó que fins i tot el posen al centre del debat, de la vida pública. Ho fa el PP espanyol pactant amb Vox i Ciutadans i donant suport a Orbán al Parlament Europeu. Ho han fet els Republicans a França adoptant fins i tot consignes pròpies de Marine Le Pen. Ho fa Nova Democràcia a Grècia, com ho havia fet abans la Lliga a Itàlia, adoptant la línia més dura, agressiva i insultant contra els emigrants i els refugiats. Ho van fer –ai!– els conservadors britànics, quan el seu país encara formava part de la Unió, deixant-se arrossegar per la pressió de l’UKIP. I no cal dir fins a quin punt va ser un greu error la decisió del PP europeu de mantenir Orbán durant anys dins el seu grup parlamentari, sabent qui era però sacrificant els principis per l’aritmètica parlamentària i per guanyar la presidència de la Comissió –un problema molt semblant al que té ara Macron per la presència de Ciutadans dins el grup Renew.

La Unió Europea va ser fundada per assegurar la pau, el benestar social, la democràcia i les llibertats a Europa. Aquesta n’era la raó de ser. Però avui Europa és un espai que comença a ser irrecognoscible. Perquè hi ha presoners polítics, com passa a l’estat espanyol o a Polònia; perquè s’hi violen les normes democràtiques més elementals, com passa cada dia a Hongria; perquè els militars disparen trets contra emigrants, com acabem de veure a Grècia.

La dinàmica institucional europea alimenta aquest empitjorament per la posició defensada fanàticament a Brussel·les de no interferir en els afers interns dels estats, facen les barbaritats que puguen arribar a fer –una posició que els catalans coneixem prou bé, de tant com l’hem soferta. Contra això, contra tot això que passa, cal reivindicar l’exigència europeista i pressionar per un canvi més federal en la governació europea. O el somni dels pares fundadors desapareixerà tot sol, trepitjat dia a dia per l’autoritarisme contra el qual tant van lluitar ells.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
03.03.2020  ·  22:16

Potser han fet bé els britànics amb el brexit, potser les raons no són les correctes però al menys prendran les seves pròpies decisions… No ho sé, però no és aquesta l’Europa que havia conegut de jove.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
03.03.2020  ·  22:18

Actualment Europa és un club econòmic en compte de ser un conjunt de dirigents que es preocupen pel benestar del tots els seus ciutadans.

Victor Serra
Victor Serra
03.03.2020  ·  22:22

Avui és un dia negríssim per Europa. Es la culminació de la degradació del projecte europeu. Això té culpables i per poder lluitar per revertir-ho els hem d’dentificar sense embuts i fer-los front. D’entrada Ursula Van der Leien no hauria de poder continuar com si res.

Josep Usó
Josep Usó
03.03.2020  ·  22:23

Cada vegada l’extrema dreta és qui més dicta les polítiques a fer. I els polítics pobres d’esperit que els haurien de combatre es fan enrere, espantats. Sembla que tenen por de perdre presidències i cadires. Al final, tot acabarà escombrat, però una Europa amb poca població en comparació amb altres àrees, sense recursos naturals i sense valors democràtics, no té perquè mantindre l’actual nivell de vida. Caldrà escombrar molt, per a recuperar l’Europa de fa només vint anys.

Gerber van
Gerber van
03.03.2020  ·  22:43

No hi ha hagut mai moral en la EU perquè l’uníc els estats membres interessen són els diners. Mentre tot anava bé, es podria fer veure que sì que hi ha moral, humanitat i democràcia. Però ara venen refugiats de guerra i gent que busquen un futur millor, Europa demostra com és de veritat. Hem de fugir d’Espanya i no pagar més a hisenda, però també hem de sortir de la EU, la EU com és ara, i deixar de pagar-ens en Euros.

joan rovira
joan rovira
03.03.2020  ·  22:45

L’ésser humà es mou en el terreny de l’ambigüitat i les institucions, que en són un reflex d’aquestes oscil•lacions, també.

Mentre la percepció de les persones, segons Ray Kurzweil, és lineal l’evolució del progrés tecnològic és exponencial.

Que juntament amb el paradigma que el desig humà pot ser assolit ens mena a societats que tant sospiten com són crèdules.

Escenari cíclic, del que se n’aprofiten uns quants, per a preveure les valls i els pics tan individuals com col•lectius.

Aspectes que cal conèixer, entendre i aprendre per a no oblidar i recordar tant la finitud de l’ésser humà com l’ambigüitat col•lectiva.

Personatges que no hem d’oblidar per tal de no confondre el relat per tal de no repetir l’experiència d’una manera innecessària.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
03.03.2020  ·  23:05

No patiu, COVID-19 ho resoldrà tot.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
03.03.2020  ·  23:37

Ben cert Vicent. Servirà d’alguna cosa saber quins governs i les seves circumstàncies són els que barren el pas a components d’extrema dreta i quin són els que els blanquejen. Per exemple, Espanya blanqueja Vox, perquè ho fa? Es veu molt clar que el que volen aquests partits ultradretans és rebentar la democràcia fent servir mètodes democràtics, llavors perquè ho permeten? Són els governs el reflex de la seua societat?
Avui em faig moltes preguntes perquè és molts trist el que està passant i veig que encara pot ser pitjor.

Antoni Soy
Antoni Soy
03.03.2020  ·  23:54

Benvolgut Vicent, em sorprèn molt aquesta visió tan naïf de la UE.
La UE no ha tingut mai un ànima democràtica i humanista que inspirés als seus pares fundadors. Tampoc va ser fundada per assegurar la pau, el benestar social, la democràcia i les llibertats a Europa. Això és el que la ideologia dominant ha venut durant anys i panys i molta gent s’ho ha cregut.
La UE és un producte de la guerra freda per frenar a la URSS, impulsada pels EUA, en quina implementació va tenir un paper fonamental Monnet, segurament el principal dels pares fundadors, sobre el que sembla haver-hi ja prou proves, que actuava d’acord amb els americans.
La UE ha estat des del principi, i sobretot, una entitat econòmica per satisfer els interessos de les grans empreses multinacionals europees i americanes. Un instrument dels interessos del capital contra els del treball. Si noi, la lluita de classes.
Això ha quedat del tot palès en les polítiques econòmiques que ha dut a terme i que ha obligat a fer als diferents països, i especialment a Grècia, des de la crisi de 2008. Quina casualitat, oi, que l’ascens del feixisme a Europa és doni després de la crisi i de les polítiques d’austeritat que s’ha obligat a seguir als països, que han augmentat les desigualtats i que han acabat amb qualsevol esperança per les classes populars dels diferents països.
I això va acompanyat de més autoritarisme, és cert. Però com a conseqüència de les polítiques econòmiques neoliberals implementades, que signifiquen necessàriament menys democràcia i més autoritarisme.
És el que em sembla, vaja.

Gemma R.
Gemma R.
04.03.2020  ·  00:01

Personalment fa anys que denuncio q la socialdemocràcia ha abdicat de moltes coses, entre elles la d’ abordar el tema migratori, fent l’ estruç. És òbvi que els moviments migratoris comporten canvis a les societats i als propis migrats que s’ han de saber conjugar per assegurar els drets de tots. I és una feina afegida a la de gestionar el día a día. Però és un tema cabdal, no es pot no tocar mai aquest tema per por a entrar en aigües movedisses, perquè llavors passa que el deixes a mans de l’ extrema dreta, i aquests el despatxen ràpid: els de fora ténen la culpa de tot, fem-los fora i que els passi el que els passi. I com que és una manera fàcil de treure’ s un tema molt complexe de sobre, molta gent el compra, oblidant que també nosaltres ho vam ser, i que amb el canvi climàtic ho podem tornar a ser, i si no nosaltres, si els nostres fills o néts.

Però com molt bé dius Vicent, davant de la violència contra homes i dones amb fills petits que están tractant com animals no podem entretenir-nos ara en aquest debat, hem d’ exigir humanitat per sobre de tot debat x més urgent que sigui. Europa està demostrant que fins i tot está disposada a deixar-los morir, per a donar un missatge al món, en el que deixi clar que ha dimitit de ser aquell espai de diàleg i llibertat. Europa s’ ha envellit, esporuguit, i sense idees ha decidit tancar-se a casa i arreplegar-se arronssada en un racó fins que passi. Però que passi què? No és un temporal. És la batalla pel poder, per un nou ordre mundial, és un esgotament del model econòmic a Occident, és el canvi climàtic, és la fi d’ una era, que ha de donar pas a la següent. L’ era d’ Aquari n’ hi dèien els hippies als 60. Doncs ja ho tenim aquí. I Europa no pot aïllar-se com si no anés amb ella. Ha de prendre partit i fer d’ àrbitre a la geopolítica. I de líder en la pacificació mundial i el canvi de paradigma, ón tothom ha d’ entendre que la mentalitat patriarcal en la que hem viscut, ón un té el poder hegemònic al món, i diu cap ón han d’ anar els demés, s’ ha d’ acabar. I sí s’ entén això, potser tots poden tornar a casa ( que és ón tothom vol ser, no ens equivoquéssim), i podem encarar el canvi climàtic junts, fent tots els mateixos esforços en la mateixa direcció. La pau al món és possible, si Hi ha algún valent que s’ atraveix a dir les coses pel seu nom i a actuar amb l’ exemple. Però fins que això no passi, no podem deixar a germans d’ espècie morir de fred, de gana o sóta les bombes mentre ens ho mirem. Senzillament no podem. No permetem que les properes generacions es preguntin com va passar tot el que va passar davant els nostres ulls a l’ era de les xarxes socials. Serà molt més imperdonable que els que no van veure o no van voler veure l’holocaust. Hi ha batalles prioritàries, i aquesta n’ és una.

Ramon Perera
Ramon Perera
04.03.2020  ·  00:16

Europa s’està podrint per dins, però Europa no està sola. També hi els Estats Units de Trump, el Brasil de Bolsonaro, la Xina de Xi Jinping, etc. El món és com és, no ha canviat. Celebrem que hem pogut viure un temps de relativa bonança.

Antoni López
Antoni López
04.03.2020  ·  01:09

Totalment d’acord amb n’Antoni Soy i sí ,”celebrem que hem pogut viure un temps de relativa bonança”, que sembla que s’acaba, afegeixo jo.Es el mon de mones de sempre. Hi ha poques mones que tenen massa cacahuets i moltes que no en tenen.Talment sembla el destí d’aquesta gavia.

Josep Salart
Josep Salart
04.03.2020  ·  01:14

Si marxen del seu país, potser és, en molta part, per culpa dels nostres països. De nosaltres, de la nostra comoditat. Només dic eh..

Ramon Sans
Ramon Sans
04.03.2020  ·  02:29

Parlament , govern , sindic de greuges … Iglesia … ANC , Omnium … si no somos capaces de alzar la voz frente a esas barbaridades , no tendremos autoridad para hablar en mucho tiempo, el dolor de esas personas nos convierte en algo perverso si somos insensibles, .

No se que se puede hacer , pero algo se debe hacer, sea quien sea el responsable …da igual , son personas, niñ@s … verguenza.

Albert Ventura
Albert Ventura
04.03.2020  ·  06:25

Si els europeus som tan terribles, perque no se’n van a l’Arabia Saudita?. No sera que alli no tinguin quartos ni espai. Una mica menys d’autoflagelacio, si no es molt demanar, que aqui tant la dreta com l’esquerra tenen molt que callar en aquest assumpte.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
04.03.2020  ·  08:10

Europa es una farsa com la democràcia a spanistan. Encara queda molta gent per obrir els ulls.

Albert Miret
Albert Miret
04.03.2020  ·  08:21

És el final d’un sistema econòmic brutal, inhumà i insà, que caldrà superar amb un nou sistema que de moment desconeixem. Com que mundialment estem en mans de polítics que són autèntics pertorbats mentals, i de classes socials molt riques però totalment incíviques, durant el traspàs veurem autèntiques brutalitats, com ja estem veient des de fa temps. Al final però, el nou sistema pivotarà en el coneixement.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
04.03.2020  ·  08:40

Si es Verdad… Hay que rifondar los principios democráticos de Libertad sobre los cuales fue edificada la Unión Europea.

Hoy como hoy todos se han olbidado del porque encima de la entrada del Parlamento Europeo figure, escrito en grande, el nombre de Altiero Spinelli

Altiero Spinelli que escribió el “Manifiesto de Ventotene” sobre los principios de Libertad que tenían que inspirar la idea de Unión Europa, siendo Ventotene una isla donde el antifascista Spinelli estaba preso por orden de Mussolini

Pep Agulló
Pep Agulló
04.03.2020  ·  09:31

CONFIAR EN ELS FANS DEL NEOLIBERALISME, LA DRETA?

Els moviments democràtics, humanistes i solidaris, d’ahir –les velles “esquerres”– han esdevingut tolerants amb la desigualtat i la injustícia social. Un canvi de paradigma que reforça el feixisme i la pèrdua de drets i llibertats.

Ja m’explicareu els límits morals del que s’anomena dreta de l’extrema dreta per definir que la dreta es troba en una cruïlla? Més aviat les dues estan en una autopista de carrils en diferents velocitats.

En la nova cosmovisió, el neoliberalisme, ha impulsat una subversió profunda dels valors morals, de la percepció col·lectiva anestesiada enfront de les barbaritats que imposa aquest model de món.

El que m’esgarrifa no tan sols són els atacs horribles de la policia i de les bandes feixistes, m’esgarrifa més la no-resposta de la gent; el consentiment de les institucions europees; la indiferència inhumana de la societat occidental… aquest virus sí que mata més, molt més, i no hi ha antídot.

Quan diem que cal un canvi radical a Europa, el problema és, amb quin alçaprem social contem?

Jaume Asens
Jaume Asens
04.03.2020  ·  09:31

La unió europea s’esta jugant la seva pròpia existència. Potser ha arribat l’hora de replantejar l’Europa dels Estats??

Anna Linares
Anna Linares
04.03.2020  ·  09:51

Veure les imatges d’ahir a Grecia, fa mal, molt mal, t’adones que a Europa i el món occidental ens creiem el melic del món, i com sempre ha passat avla història, aquesta cobdicia i egoisme serà la nostra tomba, fa temps que seguir les noticies nacionals, o internacionals només fa que les persones ens sentim impotents i angoixats!

Pau Romero
Pau Romero
04.03.2020  ·  10:09

Benvolgut Vicent, estic d’acord amb el que descrius de la situació actual a Gràcia, però no amb la teva afirmació de que “La Unió Europea va ser fundada per assegurar la pau, el benestar social, la democràcia i les llibertats a Europa”. Més aviat es va constituir un club que sota l’auspici dels USA es va disposar a menjar-se el pastís de la descolonització en mor d’un capitalisme salvatge i deshumanitzat (i en aquest aspecte coincideixo amb en Antoni Soy), amb el propòsit confés d’evitar una repetició de les últimes guerres (l’origen de les quals va ser, no ho oblidem, essencialment econòmic). Caldria recuperar els articles i debats que, a les primeries dels anys setanta, ja advertien dels fets que ara vivim com a conseqüència d’un fenomen migratori absolutament previsible. Les causes no són moltes i fàcilment identificables: una descolonització barroera (la simple fugida dels colonitzadors amb la descapitalització del país colonitzat) substituïda per la invasió extractiva de les multinacionals (àvides de les matèries primeres de l’Àfrica, l’Orient Mitjà i Amèrica del Sud), la política de blocs i la guerra freda utilitzant les dictadures corruptes i titelles d’aquests països com a peons de la seva geopolítica (especialment a l’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, però també a l’Amèrica del Sud i l’Àfrica sub-sahariana). La UE i els USA, utilitzant un capitalisme salvatge sota l’epígraf de “desenvolupament”, van mostrar el camí de fugida als pobles sotmesos pel colonialisme econòmic capitalista, la qual cosa va originar les migracions actuals (no molt diferents en origen a les patides a Europa durant l’alta edat mitjana). No sóc gens optimista, la fràgil democràcia de que ara gaudeix Europa té una pàtina humanística (erasmista) massa fràgil, el diàleg Nord-Sud que es va proposar com a solució els anys setanta mai va posar-se en marxa, la post-colonització extractiva del tercer món ha empobrit aquests països fins a extrems inimaginables i les guerres propiciades per mantenir l’statu-quo han empitjorat encara més la situació. Les solucions democràtiques ni hi son ni se les espera, i el feixisme ideològic guanya terreny. Només una acció decidida i conjunta (consensuada) dels països causants d’aquesta disbauxa (EUA, UE, Rússia, Xina principalment) sota l’auspici de les Nacions Unides podria, a mitjà termini, apaivagar la situació. Però no es veu cap signe que això sigui a l’agenda. Pel contrari les solucions aplicades van en sentit contrari (tanca de Mèxic, filferros i “concertines” a Melilla, morts a la Mediterrània, tanques a l’est d’Europa, tancament de la frontera turca…). I mentrestant aquest capitalisme desenfrenat i salvatge enfonsa els països més pobres en la desesperança, contamina les aigües i l’atmosfera del planeta, indueix un canvi climàtic que s’acarnissa amb el qui menys tenen, etc…Només una acció decisiva dels pobles d’Europa i América del Nord per sobre dels Estats i dels interessos capitalistes pot frenar aquesta situació, com diu la Gemma R.

Sofia Rupp
Sofia Rupp
04.03.2020  ·  10:16

Molt trist. Només podem escapar de la desesperació mirant els fets des d’una perspectiva més elevada, comprenent que aquests fets horribles a Europa – i a la resta del món – estan ajudant a que la gent, el ciutadà d’apeu, s’ecandalitzi cada vegada més, fins que tots comprenguem que una convivència pacifica en aquest planeta només serà possible si es respecten tots els éssers que hi viuen. Que més enllà del respecte, fins i tot arribem a celebrar la forma en la que cada “individualitat”, sigui d’una persona o d’un poble senser, enriqueix el tot …

Jordi Rodellar
Jordi Rodellar
04.03.2020  ·  10:22

No pinta massa bé el futur de la UE, almenys com a un lloc segur i de defensa dels drets humans. Un fet un flac favor a la integració de la immigració donant soport a accions molt violentes.

No fa tant en. temos, refugiats de guerra espanyols fugien d’una guerra civil, si com passa a Síria, a França i Amèrica… i no els rebien, potser excepte el règim de Vichy, tant malament com defensa ara la UE.

josep soler
josep soler
04.03.2020  ·  10:56

La UE sempre ha estat un club dels poders econòmics dels estats. Però tot i així, fins que l’esquerra burocràtica no es va aburgesar, encara era dels espais on els drets humans estaven millor garantits. Això ja és història. En la meva opinió, la crescuda de l’extrema dreta esdevé a conseqüència del moviment de blocs: l’esquerra burocràtica ha migrat cap el centre, per tant el centre s’ha desplaçat a la dreta i a la dreta no li queda altra que tirar cap a l’extrema dreta. L’autèntic poder contentíssim, com sempre patrocina i aprofita les oportunitats de l’estupidesa que tenim els humans.

francesc felip
francesc felip
04.03.2020  ·  11:28

La gent com els de l’Open Arms són per a mi un referent i un model a seguir. I els multen!. Per a mi ells representen la veritable esquerra.

Carles Farre
Carles Farre
04.03.2020  ·  11:36

El que va podrint Europa i tot el mon, es l’espècie humana en general, i en el cas que ens ocupa, el de Siria, es resultat una vegada mes, de l’intervencionisme dels EUA, mentre Europa o be s’ho mira, o be li dona suport.

Els EUA a través de la NSA (https://es.wikipedia.org/wiki/Agencia_de_Seguridad_Nacional ), encenen la metxa, i els Emirat Arabs i aboquen diners per tal de armar als fanàtics religiosos, Isis Al-Qaeda etc. recordem les manifestes complicitats entre aquestes petro monarquies i els EUA, uns volen aconseguir el derrocament d’un governant “autoritari”, que era afí al Kremlin, i aïllar encara mes a Rússia, i els altres volen expandir la versió mes “heavy” de l’islamisme. Per be que amb l’arribada de Trump al poder, i en virtut de que no es un polític de “raça”, si no un home de negocis, s’està retirant de molts escenaris, com l’Afganistàn, per motius econòmics, i això no agrada als ideòlegs de la globalització..

Però els marrons se’ls acabarà menjant Europa, en forma d’immigracions massives que fugen de les guerres, i un dels temors, gens infundat per altra part, es que en aquestes tongades que fugen, i hagin barrejats extremistes islàmics. Un fet que sovint passa desapercebut, es que l’Arabia Saudita, disposa d’unes instal·lacions per acollir “peregrins”, https://www.lejournalinternational.fr/Refugiados-sirios-el-abandono-controvertido-de-las-petro-monarquias-del-Golfo_a3478.html. però malgrat que la majoria dels refugiats sirians comparteixen creences religioses, cap dels Emirats s’ha ofert a acollir-los.
En quant a l’ascens de l’extrema dreta a Europa, bona part en te la culpa les polítiques d’acolliment indiscriminat de la mateixa Europa, us penseu que son o eren per causes humanitzaries?..son per l’envelliment de la població autòctona, la qual cosa fa perillar els interessos dels psicòpates globalitzadors, el problema es que a diferència d’altres col.lectius, molts dels que venen estan molt condicionats per la religió, en aquest cas per l’Islam, i això es aprofitat i explotat per els altres psicòpates, els psicòpates religiosos, que també busquen un mon globalitzat i uniforme, però en un sentit diferent, es a dir tenim un problema i gros, i que s’afegeix a d’altres que ja els tenim a sobre, com el canvi climàtic i la sobrepoblació: http://es.figu.org/sobrepoblacion/escrituras/no_4?page=0,0.

Estem en la era d’aquari si, però sobretot estem en una era molt “YANG”, també anomenada l’era de Kali: http://panteon-hinduismo.blogspot.com/2015/12/la-era-de-kali-yuga-descripcion-edad.html.
M’agradaria poder ser optimista, però es que t’ho miris per on t’ho miris, i amb l’actual humanitat, i amb la psicopatia globalitzada, es molt difícil ser-ho, excepte si t’aïlles de tot i no te’n enteres de res.
Salut

Àngels Salas
Àngels Salas
04.03.2020  ·  11:58

Penso que cal ser realistes. Assistim a un holocaust en el segle XXI i tots en som responsables.

Jordi Alou
Jordi Alou
04.03.2020  ·  12:04

Els imperis van trossejar territoris en que el seus habitants tenien una manera de viure homogènia. Aquets episodis imperials van fer que la denominació fos mes fàcil. Les fronteres dissenyades pels imperis bàsicament europeus i dibuixant les nacions en líneas rectes sobre els mapes. Actualment i amb interessos bastards s’està aprofitant les divisions fomentant les guerres locals amb el subministrament d’armes ( de destrucció massives) als exercits i als paramilitars. naturalment aquestes armes no son pedres per fer guerres amb tiradors de pedretes

Eduard Samarra
Eduard Samarra
04.03.2020  ·  12:22

Així ens trobem els humans, atrapats dins el nostre cap, defensant uns valors que queden en hipòcrites quan es veuen forçats a legitimar-se per mitjà d’un sistema d’organització social auto-destructiu. Un sistema que prima la dominació sobre tot allò que no és un mateix.

Cal recordar que molts d’aquests migrants són migrants climàtics també i que la falta d’aigua està clarament correlacionada amb les guerres. Podem parlar d’ideologia i de valors tot el que vulguem, però la realitat és que aquest és el món que se’ns ve a sobre. Alguns d’aquells que ara s’omplen la boca parlant de valors acabaran aprovant mesures dissuasives extremes contra la immigració. Al temps.

Crec que quan es parla de canvi climàtic no s’entén la magnitud de tot plegat. Ara mateix, hi ha milions de refugiats climàtics potencials i uns d’altres de efectius, això sense comptar que no ho puguem ser nosaltres mateixos.

Hi haurà més persones desplaçades de casa seva, més meteorologia extrema, més escassetat d’aliments i d’aigua. Com diu en Jorge Riechmann, col·lapsarem, però potser podem intentar col·lapsar millor.

Sempre he pensat que l’únic que es podia interposar entre Catalunya i la seva llibertat és el col·lapse social i ambiental. Potser la profecia estigui més a prop de complir-se del que ens pensem.

david graupere
david graupere
04.03.2020  ·  12:46

És un drama humà i ben segur que hi han solucions civilitzades.

Cal trobar solucions per a totes aquestes persones i defugir de l’ús ideològic tant de la dreta com de l’esquerra: la qüestió no és si entren a Grècia o no, sinó que hi hagi un pla a curt i a mig termini per als refugiats i migrats en general.

Quan Turquia feia de tap ningú no bramava cada dia i era exactament el mateix problema. És evident que no pot entrar tothom sense cap control i és evident que cal ajudar-los en allò més vital, la vida.

L’esquerra ha de demanar a la dreta que tregui el talonari i no tant a fotografiar el tap ahir a Turquia i avui a Grècia. Cal reconstruir el país d’origen i cal allotjar aquesta gent durant el temps d’exili, allotjar tot pagant els països que envolten a Síria. Això té un preu.

La dreta ha de demanar a l’esquerra que deixi la demagògia de papers per a tothom, que crear barris gueto no és cap solució a cap estat.

Dídac Carbasa
Dídac Carbasa
04.03.2020  ·  12:53

O en sortim o ens enfonsem amb ells. Europa, com Espanya o el capitalisme, no es pot reformar.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
04.03.2020  ·  13:21

És lamentable vore córrer les altes autoritats europees a donar suport a actituds tan indignes, enlloc d’aplicar-se a plantejar un món on tothom puga viure una vida digna a la seua terra, sense espolis de recursos ni explotacions de la bona gent a benefici d’uns cada volta més inhumans i reduïts explotadors globals i predicadors de bones noves. Fa feredat vore l’Islam com es tracta internament i la crisi de valors cristians, humans i democràtics de tot arreu. Europa ens avergonyeix.

Ester Rovira
Ester Rovira
04.03.2020  ·  13:31

Quan la UE es va creuar de braços davant el genocidi que es va produir a la guerra entre bosníacs i servis se’m vam caure la vena dels ulls

Rosa Gispert
Rosa Gispert
04.03.2020  ·  15:48

Durant aquests nou anys de guerra en aquests països, fetes amb les armes que els ven Espanya, França i altres països europeus, ningú de la UE ha tingut cap interès, ni gest per aturar-ho? Cap crítica per fer als estats? Cap manifestació en contra?. Cap partit d’esquerres que ho denunciï?. Cap ONG que se’n preocupi?.

Dons això és la conseqüència. O què ens pensàvem?

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
04.03.2020  ·  16:22

Europa ja està podrida fa anys des que ens dirigeixen les grans corporacions empresarials.

¿Es pot podrir encara més?.
Si, potser encara pot podrir-se més; però també depèn del que exigim els ciutadans europeus.

Tots hauríem de ser una mica Assange i una mica Greta Thumberg.

Maria Rosa Biadiu
Maria Rosa Biadiu
04.03.2020  ·  16:41

Francesc Felip, estàs insultant a la bona gent que sense ser de dretes o esquerres tenen un sentiment humanitari i compassiu que sobrepassa tots els partits polítics . Perdona,però estàs totalment equivocat.

Lola Tomàs
Lola Tomàs
04.03.2020  ·  19:39

Una persona, un país, qualsevol estructura, intenta protegir-se de tot el que sent que és un potencial perill. Posem portes, barrots, valles i alarmes a casa perquè no entrin els lladres; tenim un sistema immunitari, que és qui de veritat ens ha d’acabar protegint dels virus; i hi ha països amb fronteres perquè protegeixen els “seus”. Grècia, i qui sigui, potser no pot assumir segons què. Aclareixo que no prenc postura a favor de res. Observo i intento constatar. Què ha passat amb Grècia amb tanta política d’austeritat? Estan arruïnats, empobrits i sobrevivint com poden en una recessió forta. Entenc que per més lamentable que sigui veure aquestes escenes, s’estan protegint. i no ho estic justificant, però tampoc jutjant. Simplement assenyalo la que crec que és la clau de molts processos i lluites. La lluita per la vida, l’instint de supervivència. La compassió autèntica és un atribut molt escàs. Perquè per a la majoria pot més l’instint de sobreviure. Fins i tot, en el nostre conflicte, Espanya fa el que fa per mantenir l’status quo, el que li interessa a ella evidentment. La lluita per la vida: uns aquí, els altres allà, segons el moment i el context vés a saber què podem arribar a fer

Josep Marrasé
Josep Marrasé
04.03.2020  ·  19:58

Europa, inicialment, no va ser fundada per gent neo-liberal, ni l’organisme en sí tenia res a veure amb la política que em podríem dir defensora del capitalisme més anorreant . Adenauer, Schuman i Moner tingueren idees social-demòcrates que volgueren aplicar al llavors denominat Mercat Comú Europeu. Sis foren els estats fundadors d’aquest mercat. Però, de seguida, l’interès altruista dels seus fundadors va ser abandonat, com a conseqüència dels interessos crematístics de les potències davanteres. Alemanya i França varen imposar la seva llei i, així, Europa inicià una transformació que era molt positiva per aquests dos països. Hom diría que el Mercat Comú era cosa, només, de França i Alemanya. Vet-aquí la primera podridura europea. I, és clar, els defectes sempre es copien, sobretot si són productius. D’aquesta manera hem hagut de suportar la visió de crims contra països del tercer món amb l’aquiescència dels governs lliurats a tot allò que els sigui favorable, només a ells. En endavant no espereu res de bo; el món s’ha tornat convenientment boig.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes