Milers de refugiats s’acumulen a la rodalia del pas fronterer de Kastanies-Pazarkule a l’oest de la ciutat d’Edirne, a Turquia. Al costat grec, hi ha dues cabines de control coronades amb un cartell: ‘Benvinguts a Grècia’. Tanmateix, la carretera és tallada i fortificada amb filat espinós, tanques metàl·liques i desenes d’antiavalots armats. Aquesta és la benvinguda de la Unió Europea des que divendres passat Recep Tayyip Erdoğan va ordenar l’obertura de fronteres.

El govern de Kiriakos Mitsotakis, membre del partit conservador Nova Democràcia, ha desplegat l’exèrcit a les illes de l’Egea i de cap a cap de la frontera terrestre amb Turquia. A més, ha ordenat maniobres amb munició real amb la intenció d’atemorir els refugiats. La frontera terrestre són cent vint quilòmetres on el riu Evros, entre tanques, matolls i aiguamolls, intenta de posar pau entre dos enemics atàvics.

Ahir la plana major de la Unió Europea va visitar la zona i va fer costat al govern grec. De fet, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va agrair a Mitsotakis que el país fes literalment d’escut d’Europa. Per això, va anunciar set-cents milions d’euros en ajuts per a fortificar encara més la frontera.

Què vol Erdogan?

Turquia acull més de 3,5 milions de refugiats, la majoria víctimes de la guerra siriana. Erdogan els ha utilitzats unes quantes vegades com a arma política contra la Unió Europea. El març del 2016 va aconseguir que Brussel·les acceptés de pagar 6.000 milions d’euros en canvi de tancar les fronteres. De totes maneres, a començament d’any només n’havien arribat la meitat. Erdogan ha acusat moltes vegades la Unió Europea d’incomplir l’acord.

La implicació directa d’Ànkara en la guerra siriana ha canviat completament el trencaclosques geopolític. Dijous, trenta-tres soldats turcs van morir en un atac del règim d’al-Assad a la província d’Idlib, on un milió de desplaçats acampen prop de la frontera turca. Quatre anys després, Erdogan utilitza els refugiats per aconseguir suport en el conflicte i distreure una opinió pública cansada de la guerra i els camps d’acollida.

Què hi ha a l’altra banda de la frontera?

Una gran incertesa jurídica. Atenes ha anunciat que durant un mes no acceptaria peticions d’asil, cosa que implica la suspensió de la Convenció de Ginebra. Tota entrada il·legal a territori grec equival directament a presó o deportació. L’ONU i Human Rights Watch han qualificat la mesura d’abús sense cap fonament legal. Segons la policia, d’ençà de dissabte han refusat l’entrada de 24.000 persones i n’han detingudes gairebé 200. Algunes, fins i tot, han estat condemnades a quatre anys de presó i a multes de 10.000 euros.

El govern de Mitsotakis esgrimeix una situació d’emergència per a justificar aquestes mesures. No obstant això, també s’escuda en jurisprudència europea. Concretament, en la sentència del 14 de febrer del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que valida les ‘devolucions en calent’ de la Guàrdia Civil espanyola a Ceuta i Melilla. Dit altrament: les devolucions en massa d’immigrants i refugiats al Marroc sense examinar individualment cada cas.

Emparada per la Unió Europea, la policia grega es creu impune i comet tota mena d’abusos. Testimonis de refugiats, recollits per periodistes i ONG, relaten agressions i pallisses després d’haver travessat la frontera. També expliquen que els roben totes les pertinences –diners, mòbils i part de la roba– abans d’expulsar-los a territori turc.

Però la violència, quan es desencadena, no té aturador. Dilluns, es van publicar uns quants vídeos en què es veia un noi sirià inconscient i amb la cara plena de sang. Els fets van passar a prop del punt fronterer de Kipoi-Ipsala, al delta de l’Evros, al sud-oest d’Edirne. Segons la periodista Jenan Moussa, el jove era d’Alep i va morir per l’impacte d’una bala de goma d’un antiavalots. El portaveu del govern grec, Stelios Petos, diu que l’assassinat és una notícia falsa, que només vol alimentar la propaganda turca contra Grècia.

L’Idomeni turc?

La majoria de refugiats que volen arribar a Grècia ho intenten pel pas Kastanies-Pazarkule, el més accessible d’Istambul estant. Milers de persones hi malviuen entre la frontera i el poblet de Karaağaç. Les imatges recorden molt Idomeni, al nord de Grècia, on desenes de milers de persones van quedar atrapades per la tanca que havia construït Macedònia del nord.

Encara no hi ha un camp formal, però cada vegada hi ha més persones vivint als boscs i conreus esperant una oportunitat per a travessar a l’altra banda. A més, les autoritats turques continuen animant la gent a anar fins al pas fronterer ni que sigui tancat. El cap de setmana, per tal d’evitar entrades pel pas fronterer, els antiavalots van disparar gas lacrimogen de manera indiscriminada.

Les presons de la mar Egea

Els problemes no són al continent i prou. Aquests darrers dies han arribat un miler de refugiats a les illes de la mar Egea, on les tensions fa mesos que duren. El govern grec fa temps que ha convertit illes com Lesbos, Samos, Kos i Quios en autèntiques presons al ras. Desenes de milers de persones tenen prohibit de sortir-ne i viatjar cap a la Grècia continental.

El cas paradigmàtic és Lesbos, on el camp de Moria només té una capacitat per a 3.500 persones, però ara n’hi viuen més de 20.000. La majoria malviuen en tendes en camps d’oliveres. La manca d’infrastructura fa que l’espai sigui un fangar on es barregen escombraries i aigües fecals. La feina de les ONG és imprescindible en un espai absolutament abandonat que s’ha convertit en un polvorí i hi ha mort gent.

Abans d’obrir les fronteres, el govern de Mitsotakis havia ordenat de construir nous camps a les illes per a resoldre la saturació. Però en cap cas l’executiu no volia traslladar els refugiats a la Grècia continental com es feia al pic de la crisi del 2015. L’anunci va moure aldarulls i indignació entre la població illenca, que considera que Atenes els ha convertits en una mena de tallafocs.

Els guardacostes, els antiavalots de la mar

Com a la frontera terrestre, els guardacostes fan tant com poden per impedir l’arribada de refugiats. Les seves llanxes han remolcat embarcacions cap a aigües turques i n’han desatès algunes altres que anaven plenes de gent a la deriva o que eren a punt de naufragar. Dilluns, però, es van sobrepassar tots els límits. Els guardacostes van disparar a prop d’una embarcació inflable. Abans, havien provat d’envestir-la i, fins i tot, rebentar-la amb un bastó metàl·lic.

La desídia dels guardacostes passa factura. Dilluns mateix, va morir un nen en el naufragi d’una embarcació amb quaranta-set persones que havia sortit de la costa turca cap a Lesbos. Un trajecte d’una desena de quilòmetres que, amb el passaport correcte i un bitllet de vint euros, en comptes de ser mortífer, es pot fer amb una hora mentre s’admira un paisatge bucòlic.

Atacs a refugiats, periodistes i ONG

El mal ambient a les illes l’han aprofitat grupuscles feixistes, que, amb la complicitat de la policia, s’han dedicat a amenaçar i agredir refugiats, periodistes i voluntaris d’ONG. A Lesbos s’ha impedit que hi desembarquin embarcacions plenes de gent, entre insults racistes i islamòfobs.

A més, grups armats s’han dedicat a fer controls a l’entrada de Moria i la capital de l’illa, Mitilene, per localitzar estrangers. Tots aquells que no parlen grec són perseguits amb bastons i pedres. Els radicals també han cremat un centre d’acollida a Skala Sikamineas, al nord de l’illa, i uns quants magatzems amb material d’ONG.

‘Benvinguts a Grècia’, diu el cartell.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.