L’Audiència espanyola condemna l’advocada Arantza Zulueta a set anys i mig de presó

La defensa ha denunciat irregularitats, tortures i vulneracions de drets fonamentals

VilaWeb
Redacció
31.03.2022 - 14:24
Actualització: 31.03.2022 - 16:24

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’Audiència espanyola ha condemnat l’advocada Arantza Zulueta a set anys i sis mesos de presó pel delicte d’integració a organització terrorista i dipòsit d’armes i explosius i a Jon Enparantza, Naia Zurriarain i Iker Sarriegi a penes d’entre tres anys i quatre de presó per haver format part d’ETA.

S’havien encarregat de la defensa jurídica d’uns quants presos de l’organització armada, que llavors ja negociava el procés de cessament de l’activitat armada. Però el tribunal assegura que no eren tan sols advocats, sinó l’enllaç entre la part activa d’ETA i els presoners, cosa que els convertia, deia, en part efectiva de l’engranatge de l’organització. En canvi, el tribunal absol a tres acusats més (Julen Celarain, Saioa Agirre i Nerea Redondo).

El cas el va iniciar el llavors jutge Grande-Marlaska fa més d’una dècada, i acusava els advocats de tenir vincles amb l’anomenada Halboka, que definia així: “Una estructura orgànica de la banda terrorista creada pels volts del 2002 que s’encarrega de gestionar tot allò referent als presos i al seu entorn.” El jutge i la Guàrdia Civil es fonamentaven en notes, documents escrits i arxius trobats suposadament als ordinadors dels advocats per afirmar que els despatxos, dirigits per Zulueta, constituïen “un centre logístic de distribució de comunicacions” entre els presos i l’organització activa. Grande-Marlaska assegurava que Zulueta i el seu equip s’encarregaven, a més, de proposar objectius per a possibles atemptats.

La prova principal era que la Guàrdia Civil havia afirmat que havia confiscat uns fulls amb el segell d’ETA als detinguts, i va dir que això demostrava no tan sols la interrelació del grup Koordinazioa Taldea (‘grup de coordinació’) amb la direcció d’ETA, sinó que hi pertanyien. El jutge no ha estat capaç d’imputar cap atemptat ni cap activitat terrorista als acusats, però considera que els lligams amb el grup eren provats gràcies a aquells fulls, i que per tant hom els podia considerar terroristes.

La defensa ha denunciat irregularitats i vulneracions de drets fonamentals, però han estat els testimonis de les advocades torturades que han sacsat i esgarrifat.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes