[VÍDEO] El relat esgarrifós de l’advocada Naia Zuriarrain sobre les tortures de la Guàrdia Civil

  • Zuriarrain ha denunciat tortures i abusos de la Guàrdia Civil espanyola després de ser detinguda, l'abril del 2010, dictada per Fernando Grande-Marlaska, que aleshores era jutge

VilaWeb

Redacció

13.07.2021 - 17:33
Actualització: 14.07.2021 - 18:00

L’advocada basca Naia Zuriarrain ha denunciat tortures i abusos de la Guàrdia Civil espanyola després de la seva detenció, l’abril del 2010, sota l’ordre de Fernando Grande-Marlaska –que aleshores era jutge–, que. acusava els advocats dels presos d’ETA de formar part de l’organització. Zuriarrain ja havia denunciat les tortures anys enrere, però Marlaska en va arxivar la denúncia. Ella i la resta d’acusats han criticat que les declaracions fetes després de les tortures de la Guàrdia són la prova en què se sustenta el judici contra ells per pertinença a banda armada, que avui ha fet la segona sessió a l’Audiència Nacional espanyola.

Zuriarrain, sanglotant, ha explicat que a comissaria els agents la van despullar i, una volta nua i indefensa, la van començar a tocar. “Em van tocar els pits, tot el cos… Un guàrdia civil va pressionar els seus genitals contra la meva part del darrere… Es van estar tota l’estona fent comentaris d’índole sexual, humiliant-me, insultant-me…”, ha explicat. Després d’això amb una goma escuma li van cobrir tot el cos, que li van precintar, llevat del cap. “Em van començar a llançar aigua freda al cap, m’hi van posar bosses de plàstic que em tapaven totalment i no podia respirar… M’hi posaven la boca i jo intentava mossegar el plàstic per a respirar.”

“Jo sentia que em moria, que m’ofegava –ha prosseguit l’advocada–. I no sé quantes vegades em van posar la bossa. Intentava d’escapar-me’n però no podia, estava totalment subjectada i amb la bossa, i no sé en quin moment o em van tirar, o vaig caure, i ja sense bossa em van començar a llançar un munt d’aigua a la cara que m’entrava pel nas i m’ofegava. I tota l’estona em deien: ‘Parlaràs? Parlaràs? Parlaràs?’… I en un moment que era a terra els vaig dir que sí, que parlaria”, ha explicat.

Aleshores li van fer aprendre què havia de respondre a cada pregunta de l’interrogatori oficial. “Si no responia com ells volien m’amenaçaven tota l’estona que tornaria a passar allò que havia passat. Una vegada vaig dir que parlaria em van aixecar, em van posar unes malles molt brutes que hi havia per allà i la meva samarreta interior. Em van posar contra una paret i van començar a preguntar-me coses i a fer-me aprendre allò que volien que jo digués en la declaració policíaca. Mentre vaig ser allà vaig sentir crits d’un altre home a l’habitació del costat durant molta estona.”

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem