L’Audiència de Barcelona confirma l’arxivament de la querella contra Albiol per haver revelat dades d’un sense-sostre mort

L’Audiència de Barcelona ha confirmat l’arxivament definitiu de la querella presentada per la regidora de Guanyem Badalona, Dolors Sabater, contra el batlle Xavier García Albiol per haver revelat en un ple municipal dades d’una persona sense sostre que es va morir el juny del 2024. A la interlocutòria, a la qual ha tingut accés Europa Press, el tribunal considera que no hi ha cap prova que García Albiol hagués incorregut en conductes infractores en matèria de protecció de dades.

La querella feia referència a una intervenció del batlle en el ple del primer de juliol del 2024, en què Albiol va defensar Badalona Serveis Assistencials (BSA) arran de les crítiques d’alguns membres de l’oposició, que al·legaven que l’Hospital Municipal havia desatès un veí que vivia al carrer i que finalment es va morir.

El jutjat d’instrucció 3 de Badalona va decretar el sobreseïment provisional de les diligències derivades de la querella presentada per Sabater, que actuava en nom del germà del difunt i que s’adreçava contra el centre sanitari BSA, el delegat de Protecció de Dades i García Albiol. La representació processal del germà, personat com a acusació particular, va recórrer contra l’arxivament provisional perquè argumentava que s’havia havia hagut accés, modificació i difusió il·legal de dades delicades, sense justificació, orientada a la vexació pública “de qui no pot defensar-se” i amb una repercussió clara en els drets de la família.

L’Audiència assenyala que no comparteix el raonament de l’instructor, que va tancar als familiars la possibilitat d’actuar penalment contra conductes que poguessin afectar la intimitat familiar pel fet que les dades revelades es corresponguessin amb una persona morta, i sosté que el germà està legitimat per mantenir-se personat com a acusació particular.

Tot i això, comparteix els arguments de l’instructor per a decidir l’arxivament provisional de les actuacions, basant-se en una resolució de l’Agència Catalana de Protecció de Dades del 5 de maig de 2025, que, en examinar la història clínica del finat, no va trobar-hi cap infracció en matèria de protecció de dades, cosa que fa inviable qualsevol intent de perseguir penalment les conductes atribuïdes als querellats.

Acció dels familiars

L’Audiència entén que els familiars podrien denunciar la vulneració de la intimitat personal del difunt com a dret propi, sempre que demostressin el grau de parentiu exigit i precisessin quines informacions concretes revelades els haurien pogut causar un perjudici. En aquest cas concret, considera que no s’ha aportat cap prova dels àmbits de l’esfera privada del germà que s’hagin pogut veure afectats per les declaracions d’Albiol, ni si aquestes van tenir transcendència, difusió o impacte en el seu país d’origen.

El tribunal sosté que no consta que el mort tingués família, ni pròxima ni llunyana, a l’estat espanyol, ni tampoc que la família hagués mostrat interès personal per l’estat de salut o l’evolució i el desenllaç fatal de la malaltia, ni pel tractament de les restes mortals, que ningú no va reclamar en el seu moment.

L’Audiència de Barcelona diu que no hi ha cap indici d’afectació a la intimitat familiar, desestima el recurs presentat i confirma l’arxivament de la querella.