Astrid Barrio i companyia

  • El nomenament d'Astrid Barrio a la comissió de la claredat ha mogut molt enrenou, però és important de veure qui la hi acompanya i què representen, lamentablement, tots plegats

Vicent Partal
16.04.2023 - 21:40
Actualització: 17.04.2023 - 02:44
VilaWeb
Marc Sanjaume

Jan Karski és l’autor d’un llibre extraordinari que porta per títol Història d’un estat clandestí. S’hi relata l’existència d’un estat clandestí, secret, a Polònia, durant l’ocupació nazi, en el funcionament del qual Karski va tenir un paper determinant com a diplomàtic. Impressiona llegir de quina manera els polonesos van ser capaços de crear una estructura estatal clandestina sota l’ocupació alemanya i soviètica, primíssima i sempre en risc, però suficient per a mantenir viva l’existència del seu país en el moment més difícil. Com és previsible, en el relat apareixen també misèries, traïcions, egoisme, por, defalliments. Però Karski raona amb una crua naturalitat com ho van aconseguir i afirma que va ser perquè van actuar tenint en tot moment com a nord només –i insisteix en la paraula “només”– la lleialtat a la idea de la llibertat i la independència de Polònia.

Aquests dies la notícia que Astrid Barrio ha estat convidada pel govern de Catalunya a formar part del comitè d’experts que hauria de dissenyar el fantasmagòric acord sobre la claredat ha causat sorpresa i moltes reaccions, de riure o d’indignació. És normal, perquè la decisió és esperpèntica, una collonada còsmica si em permeteu de citar Josep Pla. Astrid Barrio es va distingir per la seua bel·ligerància contra el procés d’independència, i va ser tan agressiva i violenta, tan poc acadèmica i rigorosa, que el fet que el govern li done una cadira acadèmica ara és simplement incomprensible.

Però el problema és que si ens quedem mirant la senyora Barrio no hi veurem més enllà. I allò que en realitat ens hauria de preocupar és el disseny complet de la comissió aquesta. D’una comissió que, segons que sabem, serà dirigida per Marc Sanjaume i hi participaran, a més de Barrio, Pau Bossacoma, Elisenda Casañas i Josep Lluís Martí.

No sé com dir-ho perquè no resulte feridor, però d’entrada ja és evident que tots representen una generació encara en creixement intel·lectual. El contrast, per exemple, amb els experts que van ser cridats a fer el Llibre Blanc de la Transició Nacional a principi de la dècada passada és tan visible i evident que impressiona. En aquell moment el govern de Catalunya es va adreçar, en termes generals i en la majoria de casos, a personalitats amb un prestigi acadèmic més que consolidat i amb una independència envers els partits i les institucions demostrada amb els anys. I s’hi adreçà per demanar-los consell i suport. Ara, en canvi, el panorama sembla dibuixar-se ben bé al revés.

Si aleshores els polítics volien entendre quines possibilitats hi havia de fer allò que reclamava el carrer, ara el govern d’Esquerra Republicana fa el camí contrari. Ells ja han pres una decisió política i simplement cerquen persones amb un cert currículum acadèmic, mal que siga prim, que facen digerible la manera d’explicar-ho a la població. I per això els van a trobar exactament entre els seus, entre la gent que fa anys que volta pels carrerons del partit. Per entendre’ns: la comissió aquesta és el resultat dels anys de tràfic intel·lectual de la Fundació Irla i de la revista Idees, revista pagada amb diners públics però usada amb finalitat de partit; i, en general, de l’estructura de professors i tertulians, o de tertulians professors, que s’ha bastit per a intentar de controlar el relat polític i reduir a cendres tot allò que Catalunya va fer entre el 2012 i el 2017.

En relació amb això, és il·lustratiu tornar a mirar el número 45 de la revista Idees, consagrat a “Catalunya-Espanya: del conflicte al diàleg polític?“. Aquell número es va publicar l’any 2020 a so de bombo i platerets, i fou presentat com una fita en la transformació del discurs independentista. En la part catalana, va ser coordinat per Jordi Muñoz, l’actual director del CEO i trist inspirador de la tesi realista, i s’hi publicaren alguns articles que aleshores van causar estupefacció. Eren presentats com a articles científics però anaven carregats d’orientació ideològica i partidista. Parlaven de la necessitat de ser “realistes” o de tornar-nos “racionals”. És a dir, de no tornar a fer allò que acabàvem de fer.

Un d’aquests articles va ser especialment polèmic. Anava signat per Lluís Pérez Lozano, director acadèmic de la Fundació Irla i, d’alguna manera, cap intel·lectual d’aquesta tropa, i portava per títol “Fent camí dins la boira: l’independentisme després de 2017”. Contenia tots els tòpics, totes les grolleries i totes les manipulacions que després hem vist com es difonien al gran públic. Ja s’hi parlava, per exemple, del mal que feien les “bombolles de Twitter”, ja s’hi manifestava que el 2017 havia estat “una derrota” i ja es magnificava el fet que, com que el 3 d’octubre, durant la vaga general, alguns sectors obrers tradicionals no hi havien participat, ara calia “ampliar la base”. I s’hi afirmava, per exemple, aquesta monumental, i perillosa, bajanada que diu que “l’independentisme ja pot obtenir un 51% del vot a unes eleccions autonòmiques, que mentre a la segona ciutat més gran del país el PSC guanyi eleccions municipals per majoria absoluta”, la independència continuarà tenint “debilitats serioses” de legitimació democràtica.

I qui més escrivia en aquell número de la revista? Doncs, per exemple, Marc Sanjaume, Astrid Barrio –que en el seu article ja proposava aleshores com a solució de refer “de manera lleial, realista i sobretot consensual l’estatut d’autonomia”– i Elisenda Cañas. José Luis Martí –en els arxius de la revista, hi consta així, i no “Josep Lluís”– no va escriure en aquell número en concret però ha escrit en dos més, la qual cosa deixa Bossacoma com l’únic membre de la nova comissió sobre l’acord de la claredat que no ha escrit mai en aquesta publicació, ferment ideològic i avantguarda de l’estratègia de deixar-ho estar.

Però, més enllà del fet circumstancial, i llegint-ne els texts, crida molt l’atenció que dels cinc membres de la comissió quatre o bé han escrit obertament contra el dret d’autodeterminació dels catalans o bé han qualificat de fracassat i inútil el referèndum del Primer d’Octubre –del cinquè no en tinc prou dades per a saber què pensa, però siga com siga si pensa la contrària que els altres és evident que s’hi trobarà en franca minoria.

Astrid Barrio i Pau Bossacoma, aquest darrer molt afí durant anys al braç armat del PDECat al parlament –i ja em passareu la broma, però ve un moment que cal relaxar-se–, no és que no s’arrengleren amb el procés d’independència o el dret de decidir, sinó que fins i tot arriben a negar els principis democràtics en què es fonamenta. Josep Lluís Martí és definit pels qui el coneixen com un home que bascula ideològicament entre el PSC i els comuns, i el flamant president de la comissió, Marc Sanjaume, ha escrit texts –com aquest, i ara en faré un resum massa estrepitós– on ve a dir que el referèndum del 2017 va ser inútil, inservible i contraproduent.

De manera que tenim que el govern diu, per una banda, que aquest acord de la claredat ha de servir per a aclarir com es podrà votar la independència, però alhora proposa una comissió d’experts en què els qui creuen que és legítim i útil votar la independència són una minoria, si és que hi ha ningú. I situa al màxim nivell institucional els fruits, els cadells, de la seua ben engreixada paradeta ideològica. Amb el nivell que tenen.

Amb aquests elements, doncs, crec que allò que eixirà del comitè ja ho podem preveure. Ens diran, ens arribarà a dir el govern de Catalunya, que un referèndum unilateral d’independència no és legítim ni serveix de res. Molt probablement ens diran que un referèndum és divisiu si és sobre la independència –curiosament no ho és si tracta sobre l’estatut. Tot plegat ens ho adobaran amb una bona càrrega de crítiques al plebiscitarianisme i al populisme i potser ens proposaran que, si és que hem de fer res, val més que reformem la constitució espanyola, que tots sabem impossible de reformar, i votem l’estatut de Pasqual Maragall retallat a Madrid, com una manera de recuperar “la sintonia i la cohesió del país”. Tot amb la disfressa, més vella que anar a peu, de l’equanimitat científica. Com si els autors de la cosa no tinguessen cap idea preconcebuda, ni cap desig, ni cap voluntat en aquest terreny. I com si el govern de Catalunya no tingués una visió d’allò que han de fer i es limitàs a seguir una proposta que li arriba –oh!, miracle– sancionada des de fora.

Torne al llibre de Karski amb què començava aquest editorial. Al final del text hi ha un moment emocionant, quan Anthony Eden, aleshores ministre d’Afers Estrangers britànic, té una llarga reunió amb Karski mateix, que l’informa entre més coses de l’Holocaust contra els jueus de l’Europa oriental. Eden, molt impressionat per la història que acaba d’escoltar i per l’heroïcitat del seu interlocutor, s’alça de la taula, li ofereix la mà i li diu que per a ell és un enorme honor haver-lo conegut. I Karski li respon assegurant que no cal, que ell tan sols és un més, que al seu país hi ha de tot, però que el fet important és que, fins i tot ocupats per tancs alemanys i soviètics, uns pocs milers de persones quan tot semblava completament perdut, es van fer forts i resistents assumint que l’única lleialtat possible la devien a la idea de la llibertat i la independència del seu país. I, de fet, qui recorda avui el nom dels qui van triar la via contrària?

PS. Aquesta matinada ha començat la Lliga del Paraulògic. Tots vosaltres podeu participar en la primera fase, que dura tres dies i es fa per àmbits comarcals. Ací trobareu totes les respostes als dubtes que pugueu tenir sobre com apuntar-vos i participar-hi. Animeu-vos a omplir els Països Catalans de paraules, comarca a comarca i divertiu-vos amb la llengua que ens fa ser el país que som-

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
16.04.2023  ·  22:08

Queda molt clar el final. La realitat és la que és. I els comitès de “savis”i tertulians” no aconseguiran esborrar les agressions del 1 d’octubre. Ni el desastre de l’ensenyament. Les seves revistes i manifests són el passat. La processó va per dins, diuen a la Plana.

Josep Miquel Arroyo
Josep Miquel Arroyo
16.04.2023  ·  22:11

Quina editorial!!! Em trec el barret…

Joan Benet
Joan Benet
16.04.2023  ·  22:22

Què ho paguin a les eleccions

Jordi Rebollo
Jordi Rebollo
16.04.2023  ·  22:29

Crec de debò el mal que feu a ER i personalment a Aragonès esmicolant en aquest editorial el personal d’ aquest comitè per tirar endavant ‘ l’ acord de claretat ‘ .Han quedat retratats ,per si hi ha gent que no sap de qui es tracta,com jo.Gracies per la ‘ claretat ‘ .

PERE HOMS
PERE HOMS
16.04.2023  ·  22:29

Avui ha estat especialment fi, el director. Gràcies

Joan Rius
Joan Rius
16.04.2023  ·  22:34

A les municipals, a les grans ciutats, “vot nul” per demostrar que ens adonem de les intencions dels partits que han traït l’u d’Octubre.

Enric Queraltó
Enric Queraltó
16.04.2023  ·  22:36

A aquestes alçades només hem d’esperar a veure els vots que reb ERC a les properes eleccions. Si no s’enfonsa ja podem plegar. El poble haurà decidit.

carme vilella
carme vilella
16.04.2023  ·  22:41

Mai m’ha agradat esquerra i no em sorprenen, el que tinc molt clar, es que si en aquest moment sols pogués votar socialistes o esquerra votaria en blanc. Tot i que amb els socialistes sabem com pensen sobre la independència, mentre que esquerra se les donen d’independents, i sigui per desconeixement o per ignorància, van contra Catalunya, masses vegades.

Ramon Perera
Ramon Perera
16.04.2023  ·  22:41

Celebro que Vicent Partal citi Karski.
El vaig descobrir a rel d’un article de Pere Cardús a Vilaweb,
https://www.vilaweb.cat/noticies/una-organitzacio-clandestina-mail-obert-article-opinio-pere-cardus/

El títol mateix del llibre [Història d’un estat clandesti] ja dóna idea de lo molt que n’hauríem d’aprendre els catalans.

El títol és literalment cert. Els polonesos van bastir una estructura d’estat clandestina en els seu país dominat per la invasió coordinada de rusos i alemanys i sotmès a una dura repressió.
L’estat interior clandestí polonès estava coordinat amb però era independent del govern polonès a l’exili a Londres.

jaume alcacer
jaume alcacer
16.04.2023  ·  22:42

Molt be els dos Joseps , el Joan i el Pere.
Efectivament , ha estat fi i molt moderat , sense desacreditar ningu , aixo ho fan ells mateixos.

Victor Serra
Victor Serra
16.04.2023  ·  22:45

Pel que sembla, això és un nyap considerable. A mi el que em preocupa és com reaccionem quan surtin amb el seu informe i què fem perquè els que fan aquestes coses vagin perdent eleccions i quedant apartats de qualsevol poder.

Núria Coma
Núria Coma
16.04.2023  ·  22:46

És surrealista.
Ho llegeixo , avui sobretot, tan ben explicat per Vicent Partal, ho veig, ho escolto i no ho puc entendre de cap manera.
No en sóc capaç.
D’entrada no sé com es pot tirar endavant aquest esperpèntic projecte si no té l’aval de ningú, si va ser rebutjat amb rotunditat al parlament. És que necessito que algú m’expliqui com pot ser que una minoria absoluta, unilateralment, amb el fàstic que els fa la paraula, decideixin que tenen més legitimitat que un parlament i unes urnes.
Aquests d:ERC, això de la democràcia saben què és, o copien l’exemplar democràcia española?
MHP Aragonès, no tens perdó

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
16.04.2023  ·  22:49

Gràcies per l’editorial Sr. Vicent. Jo confio amb la força de la gent perquè escoltar els polítics actuals només serveix per deprimir-me.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
16.04.2023  ·  22:55

“Pedro, d verdad, te juro q el acuerdo d claridad es nuestra estrategia camuflada para enterrar definitivamente la independencia. Sígueme el juego; sabes q nunca te hemos fallado. _Ya, pero no sé, no sé… No me acabo de fiar del todo. Demuéstramelo con hechos!”
@salvaverges
Salvador Verges

Alguns subscriptors encara penseu que Aragonès s’equivoca i les urnes castigaran ERC. És un gran error no tenir consciència clara sobre com el partit de Junqueras vol portar la gent dels Països Catalans, amb paciència i poc a poc a abraçar amb poques fisures, la República Española…. mentre diu constantment que ERC és independentista i Junqueras és una bona persona entranyable.

Però lluitarà per una República com la de Manuel Azaña que en tot moment va ser rabiosament anticatalana.

“Entre ésta gente (catalans) i Franco, prefiero a Franco” AZAÑA

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
16.04.2023  ·  22:59

Fa anys q vaig llegir el llibre de Karski, i el q em va colpir va ser la naturalitat com expresava la obvietat q un polac havia de mantenir viva la identitat polaca, i per tant l’estat polac, ni q fora ocult.

Jaume Riu
Jaume Riu
16.04.2023  ·  23:15

L’ESPURNA QUE JA NO ES POT APAGAR
Ahir ja vaig endevinar que l’editorial de dilluns a VilaWeb no podria desplegar una idea més oportuna que la de despullar Astrid Barrio, aquella tertuliana enverinada que Xavier Graset va portar a la televisió pública de Catalunya per motius inconfessables, i Vicent Partal no m’ha decebut.
El nomenament d’Astrid Barrio a la comissió de claretat és una bona notícia per l’independentisme de l’1-O, perquè fa mesos que esperàvem el moment oportú per tornar-hi, i ja el tenim.
Pere Aragonès, ERC i tots els partits polítics que s’ho miren sense fer explotar el polvorí, avui ens diuen de forma ben clara, que ja no ho poden ocultar per més temps, i confessen obertament que sempre han estat en el bàndol de la constitucio espanyola, del Règim del 78 i del genocidi econòmic, polític i cultural sobre Catalunya.
És una confessió pública, fins i tot barroera i no gens professional, però suficient perquè no hi hagi cap dubte.
El dictador Franco ho va deixar gairebé tot lligat i ben lligat, però es va descuidar de lligar els catalans i avui, quan tothom veu les intencions que s’amagaven sota la llei de partits, ha saltat l’espurna que ja no es pot apagar.

Jaume Caralt
Jaume Caralt
16.04.2023  ·  23:18

Segur que pagaran uns bon sous a aquesta gent del comité d’experts. Igual com els que es gasten a l’oficina de la renda bàsica universal que va tombar al parlament. Em fa fàstic saber que aquesta Astrid cobrarà dels impostos que jo pago.

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
16.04.2023  ·  23:23

Què fa un partit/govern en minoria flagrant actuant com si tingués majoria absoluta?
Per què Junts i la CUP no exigeixen cada dia la dimissió del president i la convocatòria d’eleccions? (ja ho sé, per què: tenen por de perdre més)

Tot aquest esperpent és la confirmació que l’ànima “catalanista” (i per descomptat no independentista) del PSC va emigrar en bloc cap a ERC.
Als partits els defineixen els seus actes, no allò que diuen que són. Jo proposo a Vilaweb que deixi de categoritzar ERC com a partit independentista als articles.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
16.04.2023  ·  23:23

S’acosta el “moment Txernòbil” del govern de la Generalitat.

FERRAN FUERTES
FERRAN FUERTES
16.04.2023  ·  23:25

Quans diners ens costara aquesta nuli.litat?
Aixó sí és prevaricar, tot i sabent q el Parlament va tombar aquesta proposta. Començo a pensar a el cigronet i cia no donen per mès

Carles Serra
Carles Serra
16.04.2023  ·  23:29

Gràcies Vicent per la claredat de l’editorial; dir-te Vicent que no he arribat el final de tanta pena pel meu colonitzat país.
Ara Vicent que tens clar qui són aquesta gentusa botiflera i mentidera que és ER i ja que dir el seu guia espiritual d’aquesta secta el Judes mossèn Junqueres, tindràs clar com definir-los; TRAÏDORS, BOTIFLERS I MENTIDES

Albert Noguera
Albert Noguera
16.04.2023  ·  23:31

…i encara voleu seguir qualificant Erc de partit independentista?!? Fa mesos, per no dir alguns anys, que dic que NO n’és!!…i com més triguem,els que ho sabem, a deixar de dir-ho, abans els qui no se n’han adonat, potser se n’adonen!!! Erc NO ÉS UN PARTIT INDEPENDENTISTA!!!

Albert Noguera
Albert Noguera
16.04.2023  ·  23:31

…i encara voleu seguir qualificant Erc de partit independentista?!? Fa mesos, per no dir alguns anys, que dic que NO n’és!!…i com més triguem,els que ho sabem, a deixar de dir-ho, abans els qui no se n’han adonat, potser se n’adonen!!! Erc NO ÉS UN PARTIT INDEPENDENTISTA!!!

Maria Rosa Andrés
Maria Rosa Andrés
16.04.2023  ·  23:35

…però d ‘ entrada ja és evident que tots representen una generació encara en creixement intel·lectual. Perfecte. Però es pot creure que en tindran gaire de creixement intel·lectual? El que demostra és que són del mateix nivell dels que els contracten. Penós.
I és indignant el nivell d’intel·lecte de molts tertulians que passen d’ una tertúlia a l’ altra en els mitjans de comunicació que van cultivant la destrucció del nostre país. I els paguem nosaltres. Indignant , i molta gent se’ ls creu, perquè repeteixen i repeteixen … millor tancar l’ aparell.
Vull creure que els catalans encara tenim una resistència que creu en l’ 1 O, i que siguem tots allà per quan arribi el dia, tot i que quan més temps passa més ens desfan el país. Indignació i impotència.

Lluí Mor
Lluí Mor
16.04.2023  ·  23:41

Aquesta gent que incorpora Sir Junqueràs & Aragones a la seva estratègia per despullar definitivament Catalunya, ho fan per reforçar l’ala independentista de ERC…..no és broma, és el que hi ha.

Gerber van
Gerber van
17.04.2023  ·  00:12

La llavor de l’estat clandestí de Catalunya lliure s’anomena Consell de la República.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
17.04.2023  ·  00:34

Gràcies, Vicent. Magnífic editorial!

Mateu Marc Pi
Mateu Marc Pi
17.04.2023  ·  00:38

Gràcies Vicent

Joan Benavent
Joan Benavent
17.04.2023  ·  00:39

Em quedo amb la reflexió de Karski sobre que el fet important és que […] uns pocs milers de persones quan tot semblava completament perdut, es van fer forts i resistents assumint que l’única lleialtat possible la devien a la idea de la llibertat i la independència del seu país. Però la pregunta que es planteja al final – qui recorda avui el nom dels qui van triar la via contrària? – no és gaire encertada. Els noms que passaran a la història seràn, com ha sigut sempre, els dels guanyadors. Per això no ens podem permetre defallir davant s’aquesta gran traïció. Els qui es mereixen un lloc als llibres d’història són els experts que van redactar el Llibre Blanc de la Transició Nacional, no pas la tertuliana i els pixatinters de la collonada còsmica.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
17.04.2023  ·  00:41

ERC no és que sigui només anti-independentista, és que està cometent el frau electoral més abonimable de la història de Catalunya. Les pràctiques d’ERC com més va més a prop estan del concepte de cop d’estat.

Si segueixen així, hauríem de fer-los fora per sempre del Parlament, no només del govern de la Generalitat que estan prostituint amb desvergonyiment absolut.

Josep Jallé
Josep Jallé
17.04.2023  ·  00:48

És lamentable la diferència de personalitats que van mantenir a Polònia la resistència contra els invasors i les citades ara a l’article. Com el dia i la nit. Vaig conèixer i tractar, per anys, a una gran persona, i amic, de la resistència a la dominació russa, Tadeusz Nowak. Conec també als progenitors d’un dels citats com a membres d’aquesta comèdia de la “claredat” (quin eufemisme!). Son la nit de la evolució. Son involució i samalés d’una portadora buida. Indignes de ser tinguts com a catalans.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
17.04.2023  ·  00:49

Ben portat a escena. Estem en un cicle de resistència. L’avantatge dels polonesos era que tenien posició al mateix bàndol dels guanyadors de la guerra.

Roser Bravo
Roser Bravo
17.04.2023  ·  02:01

Evidentment, tots els que volem la independència de Catalunya, no ens queda altre camí que el vital NUL a totes les eleccions que s’ens presentin. Davant la claretat d’aquesta Editorial Sr. Partal, jo me pregunto… Qui ens traeix més, el Govern vigent que tenim, o bé tots els polítics anomenats Independentistes, i Entitats vinculades, que tenint al seu abast totes les eines, toleren sense lluitar fent una Moció de censura que obligui a un Govern tant minoritari a proclamar eleccions anticipades?. Sabem molt bé que per a tots els partits que coneixem, compta primer els interessos de partit que els interessos de Catalunya!! No voldria estar jo dins la pell d’aquells independentistes que els vota!!!!

Núria Castells
Núria Castells
17.04.2023  ·  02:32

Em pregunto com -encara- hi ha gent independentista i informada que pensa que els jerarques d’ER són “poc intel•ligents” -per dir-ho sense insultar.
Com no s’adonen que NO hi ha res de no planificat, de fortuït, en la seva estratègia.
Tractar de “curts”, “incapaços”, “estúpids” aquests dirigents és tan ingenu que fa basarda.

Cometen errors -qui, no?- però avancen en el seu pla que no és altre que viure de la política tan bé com puguin i sense risc.
Espanya ha ensenyat les dents i ells han reculat a tota velocitat… perquè no tenen principis. Si hagués anat bé el post 1-O se n’haurien atribuït l’èxit i s’exibirien com a herois de la pàtria! Quan parlar era de franc, eren els més abrandats!

Així que deixar de menystenir-los és imperatiu.
Perquè dominen els mitjans i es serveixen de tot allò i de tots aquells que els siguin útils per a manipular els ciutadans. (Cal poder “explicar” la reculada!) La llibertat de Catalunya, la nostra llengua, el benestar del poble no són pas el seu objectiu però cal que ho sembli.

De fet, adonar-se’n hauria de ser tan senzill com “mirar els fets”. CONTRASTAR entre els fets i els seus falsos discursos. Però la cosa no és tan fàcil de fer, per a molts, quan un potent aparell mediàtic funciona a tot gas.
També ERC era -deien- un partit assambleari. Recodeu?
Però ja fa molt temps que funciona com el PSOE d’A. Guerra: “El que se mueva, no sale en la foto”. (De fet, la majoria de partits funcionen aixi…)

Molts militants i fins i tot quadres menors, doncs, semblen no haver-se “adonat” del gir de 180 graus que ha fet el partit! O accepten els “arguments” que, dosificadament, es van administrant des de les altures?
Tot plegat no deixa de sorprendre. Cert.
Però qui mou els fils sap què fa i com funciona l’invent.
Si se’n surten o no, les municipals ho diran. O, més exactament, “començaran a dir-ho”.

Magnífic editorial, Vicent.
Parlar clar és revolucionari.
(Llegiré el llibre. Gràcies!)

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
17.04.2023  ·  03:09

PERLES DEL DR. SIRERA DESPULLANT LA MARTINGALA
——————————————————
1. Oct 15, 2020. ASTRID BARRIO
Sembla que a Catalunya el dret de manifestació preval per sobre el dret al treball. twitter.com/RaiLopezCalvet…
Doncs sí: el dret de manifestació és un dret fonamental (art. 21 CE) i, per tant, constitucionalment superior al dret al treball (art. 35 CE). Prova d’això ho suposa el mateix ordre dels articles citats.
Astrid Barrio

2.Astrid Barrio treballa a la Universitat de València perquè és una mort de gana sense padrins importants al món acadèmic o els partits polítics. En cas contrari, seria a Madrid o Barcelona. Per això apostava per Cs, perquè necessitava padrins per a fer carrera.
@AstridBarrio (A.B.)

3.Farà molt de soroll (A.B.) a les xarxes i els mitjans de comunicació la cridaran molt perquè és polèmica i dona audiències; però, literalment, és una outsider sense pes ni poder. Per això ha acabat a València, colla de genis.

4. En resposta a Eduard Voltas qui diu: “«Com més extrems siguin els perfils que acceptin participar del disseny de l’acord, més valor polític i més possibilitats de prosperar tindrà»
Re de Dr. Sirera: Quin conjunt de tonteries. Anem per parts:
1) Astrid Barrio no té formació en Dret ni publicacions sobre Dret Constitucional
2) És especialista en partits polítics
3) De fet, les poques publicacions que té en solitari són sobre CiU i de fa 20 anys
4) És difícil valorar la seva producció acadèmica, perquè té moltes poques publicacions com autora única
5) I tracten sobre CiU, són de fan vint anys i l’anàlisi estadístic és pedestre
6) A la universitat fou la gran valedora de C’s: explicava que Albert Rivera seria President.
7) Els alumnes, òbviament, es sentien cohibits per ella i no manifestaven cap crítica al R78, socrasant ordre polític per ella, malgrat la crisi post 2008
8) També ha sigut una gran crítica amb Pedro Sánchez i qualsevor acostament amb Catalunya
9) Ah, també és amiga de nazis.

5.Turbotronch amb tricolor española:”Vaya! Se te ve decepcionado:
¿Esparabas un carguito? ¿Chupar de la generosa teta de la GenCat para los amigos del régim?
Porque, tal y como te quejas, se diría que tú dijiste lo que dijiste esperando una recompensa ¿No?”
Re de Dr. Sirera:”No, me flipa que nombren a una académica que le gusta codearse con nostálgicos de la División Azul, porque así, en general, opino que los nazis son mierda.”

6.”Doncs una persona comprensiva amb els afusellaments franquistes com l’Àstrid Barrio i que li agrada compartir direcció “d’entitats cíviques” amb nostàlgics de la División Azul…Però bé, gent com l’avi d’Urtasún.

7. Dr. Sirera: “Sincerament, em sent un total imbècil per haver-me jugat la feina (i menjar-me la suspensió d’uns cursos que havia de donar) denunciant la repressió contra els indepes i vore aquest fitxatge de la principal blanquejadora de la repressió judicial. Hi havia el precedent de la Berta.

Fins ací, les reflexions sobre el tema de la segona persona més excel·lent nascuda a Benimàmet, pedania de VALÈNCIA. La més cèlebre actualment i internacional, l’arquitecte, enginyer i urbanista En Santiago Calatrava i Valls.

Josep Blesa (València)

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
17.04.2023  ·  04:37

No perdem el Nord: la Llibertat, la Llibertat, la Llibertat; i en conseqüència, la Responsabilitat!

Maria Rosa Biadiu
Maria Rosa Biadiu
17.04.2023  ·  04:48

Gràcies Vicent per obrir-nos els ulls però ara mateix no n’hi ha prou fen comentaris al vostre editorial. El poble senser s’ha de abocar al carrer i cridar a tot pulmó fins a fer tremolar la Generalitat. No podem no devem permetre que aquest joc brut tiri endavant. Tindrem prous collons?

PAU BOLDU
PAU BOLDU
17.04.2023  ·  05:45

Junqueras nomes crea bunkers per destruir Catalunya. Es un venut español. Pobre ERC en mans d’espanyolistes farsants i embaucadors amb sotana, venuts al regim constitucional, a canvi d’omplir les butxaques

Matilde Font
Matilde Font
17.04.2023  ·  06:42

Felicitats per l’editorial.
Gràcies per aclarir-nos la realitat.

Jordi Parera
Jordi Parera
17.04.2023  ·  07:20

Ja ho va dir en Costa a la tertúlia, els del Consell assessor per a la transicio nacional ho van fer de forma voluntària i gratuïta, en canvi aquests sonin doctors de la secta ja fa anys que en cobren i el mes gru amb l’objectiu de fracassar es a dir per dir que de que no hi ha maneta que la constitució que han declarat acatar no ho permet. I clar tot això no seria tant trist si la gent no els votes però el control dels mitjans el mantenen i es nota a les urnes tambe.

Albert Miret
Albert Miret
17.04.2023  ·  07:21

Sembla que els dos dictadors alhora volen acabar amb nosaltres. El Sánchez i el Macron no en tenen prou amb les guerres de guerrilles a la seva dreta mateix, sinó que després d’haver estat sembrant odi ètnic contra els catalans, ara ja cerquen el nostre final pels camins més estripats i directament dictatorials sense vergonya. Fan el mateix que va fer Hitler amb els jueus, intenten acabar no només amb un país, sinó amb una ètnia, sense pensar que si acabessin amb l’únic enemic que s’han inventat, la revolució entre els seus serà imparable. La feina que ERMadrilenya fa constantment és regalar el país als dos enemics. Ho va fer d’amagat durant el Procés, i ara ho fa sense gens de vergonya aliant-se sense contemplacions i públicament amb els esbirros feixistes enviats des de madrit. Res de nou. Només cal esclafar-los amb la força dels vots per sempre més, i ajudaria molt a fer-ho si els seus propis afiliats anestesiats apartessin del partit a aquests colpistes sobrevinguts i continuessin amb l’Esquerra Republicana catalana i no estrangera que sempre va ser lluitadora contra l’estat opressor i no pas contra Catalunya.

Rosa M. Poch
Rosa M. Poch
17.04.2023  ·  07:45

Si l’ANC convoqués una mani en contra d’aquesta comissió hi aniria.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
17.04.2023  ·  08:02

La profunditat intel·lectual d’aquestes persones que formen el comitè d’experts, és el que sorprèn més.
Quan parlen de “realisme”, de “fracàs de l’1-O”, analitzen els motius o el camí que els ha portat a fer aquestes conclusions? Que hi ha d’irreal en un referèndum? Que siguin sincers, si us plau!! En què va consistir el fracàs? Que expliquin fil per randa com va anar la preparació i , finalment, que va passar el dia de la del.lebració del referèndum.
No es poden quedar en proclames i ja està.
“Els presos no són polítics, estan a la presó perquè tristement van saltar-se les normes de convivència que teníem”. Això ho diu la Barrios.
Jo penso que quan una persona és condemnada en un judici a dotze anys de presó, és perquè ha comès un delicte concret i tipificat en un codi penal.
Saltar-se unes normes de convivència no és un delicte concret. S’ha d’especificar. Quines normes? Parlem del concepte convivència.

Berta Carulla
Berta Carulla
17.04.2023  ·  08:40

No entenc per què els fem propaganda, a aquests indigents demofòbics protofeixistes, si és justament el que pretén el dictador Aragonès. No entenc com no estem parlant, fins a saber-nos de memòria, del llibre blanc per a la independència, sense pausa, dels greuges econòmics i dels avantatges d’alliberar-nos de la llosa españa; sense perdre mai l’alè, de la corrupció sistèmica dels traïdors que fidelitzen amb càrrecs i amiguismes que avui okupen el lideratge de l’independentisme mb falsedat, premeditació i traïdoria. No entenc que no parlem dels negocis dels Aragonès que reben amnisties després d’haver tingut fortunes en paradisos fiscals -al president Pujol li va sortir caríssim cometre cap delicte en tenir una deixa oculta-. No entenc per què dia sí i dia també no estem clavant ganivets amb les paraules despietadament contra els que tenen segrestats els mitjans de comunicació nostrats, i contra els qui són el cau més gran de corrupció arreu on han governat i que pretenen ara governar a casa nostra en quan li cardin la puntada de peu al cul al petit dictador Aragonès per més mèrits que faci.
I per cert, mentre sigui Irla qui faci el recompte de vots ja podeu anar votant en blanc o amb la papereta de l’1-O, insensats.

Pep Agulló
Pep Agulló
17.04.2023  ·  08:47

EL “COMITÈ D’EXPERTS” NO DESENTONA PAS…

La diferència amb el llibre de Karski és que aquí l’ocupació no és pas armada. És una ocupació “líquida”.

Espanya no ens imposa un estat de setge, no els cal pas. Amb un òrgan administratiu la JEC ja guillotina als diputats independentistes que no vol al parlament, mentrestant, els togats s’inventen causes i lleis per càstigs dissenyats en un temps dilatat. Alhora, el nostre president Aragonès, té un perfil tan baix d’horitzó intel·lectual que no m’atreviria a imaginar els seus referents culturals…En aquesta desgraciada autonomia, aquest “comitè d’experts” no podia pas desentonar…

Esperem que l’exemple de Polònia, del llibre de Karski, no sigui un episodi de la nostra història:

“Uns pocs milers de persones quan tot semblava completament perdut, es van fer forts i resistents assumint que l’única lleialtat possible la devien a la idea de la llibertat i la independència del seu país.”

Joan Cuscó
Joan Cuscó
17.04.2023  ·  08:48

Fan el que faria una secta.

Pepa Cendrós
Pepa Cendrós
17.04.2023  ·  09:24

Quin fàstic!

xavier solaní
xavier solaní
17.04.2023  ·  09:28

No són intel·lectuals, són facturadors. Qualsevol s’hi avindria, sabent que no s’exigeix res. Per això no plegaran els anomenats pel fet només de la configuració. Falta a l’article informació sobre qui paga la festa, o no, la Gene? A la LB li han caigut (premi de J. Queralt) 4 anys per uns resultats bons, diuen. Quants al Joquer de Catalunya? Encara que no ho pagués la Gene, el simple fet fet de ser l’organitzador ja és prou delicte.

XAVIER VIDAL
XAVIER VIDAL
17.04.2023  ·  09:39

És ben sabut que el pitjor dels anti-catalans és també català. I també que l’enemic el promociona com a quinta-columnista: C’s en és un exemple.
També sabem tots que els catalans estem avesats a traïduries i ensarronades. La repressió franquista ha fet tant de mal que hem perdut l’empenta d’abans. Cal copiar els francesos, sortir al carrer i no deixar-lo fis assolir el triomf.

Camí Tous
Camí Tous
17.04.2023  ·  09:39

No doneu per morta ER en les properes eleccions municipals. Des de fa temps ha creat un teixit i s’ha infiltrat d’una manera brutal en totes les associacions culturals, esportives, sindicals (intersindical), castelleres i geganteres, … per anar instaurant el seu missatge i captar sectaris a favor del seu partit. Ho tenen molt ben estudiat i han aconseguit un seguiment important de obedients de partit.
No els menystingueu per la seva mediocritat i poca vàlua ja que estan fent d’una manera meticulosa la feina encomanada.
Persones de la comarca que l’1O ho van donar tot i més i ara ens estan venent el discurs d’ER… Em diuen que no hem de ser tant radicals. No ho haguera dit mai.
Desitjo el seu enfonsament com a partit polític però em temo que serà difícil. La resta d’opcions fan deprimir o sigui que només quedem nosaltres la gent.
Editorial amb una claredat molt ben explicada. Felicitats!

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
17.04.2023  ·  09:42

Molts comentaris a l’editorial d’avui (i, de fet, als de quasi cada dia) posen a parir el partit del govern i recomanen no votar-lo. Siguem realistes: dels tres partits del 52% serà el que treurà més vots, perquè té el control dels mitjans de comunicació majoritaris. No ens diuen, despectivament, “polacos”? Doncs fem com els polonesos. Donem suport al govern legítim a l’exili, i fem-nos membres del Consell de la República, votem llistes cíviqurs o candidatures autènticament independentistes deslligades dels partits del 52%. No els podrem guanyar a nombre de vots, però potser sí que podrem obligar la seva clientela captiva a considerar altres alternatives, veritablement republicanes i radicalment catalanes, encara que no s’autoanomenin d’esquerra.

joan rovira
joan rovira
17.04.2023  ·  10:20

Sr. director, benvinguda la incipient (descodificació) del misèrrim panorama de la comèdia oficial colonial catalana actual.
En aquest sentit, crec oportú afegir algunes dades per a contextualitzar la comparació entre Jan Karski (1914-2000), ja traspassat i, els joves colonials espanyols al fet que fa referència l’editorial:
Les dues institucions públiques mencionades tenen la mateixa adreça:
*Fundació Irla (1977), carrer Calàbria, 166.
*Seu d’Esquerra Republicana de Catalunya, carrer Calàbria, 166.

Els joves citats a l’editorial, més alguns dels seus avaladors, amb les seves adscripcions a departaments universitaris que, des del meu criteri, són continuadors actius dels repobladors de la primera transició colonial espanyola:
(UAB): Enric Marín (1955), Joan Manuel Tresserras (1955), Oriol Junqueras (1969), Astrid Barrio (1974), Elisenda Casañas ( ) ara (U Edimburg).
(UPF): Lluís Perez Lozano ( ), Josep Lluís Martí ( ), Jordi Muñoz ( ), Marc Sanjaume ( ), Pau Bassacoma ( ).

Els darrers són tan joves que, de moment, no tenen entrada a la Viquipèdia. Per altra banda, observar, com els qui la posen al dia ho fan de manera que modifiquen alguns trets significatius referents als inicis dels qui quan estudiants, sense haver mai treballat en cap ofici, s’han dedicat després a la política, en tots els partits autonòmics catalans, tot compaginant les seves suposades responsabilitats a la universitat.

Tot un entramat d’interessos entre les universitats, les institucions d’informació i els partits polítics colonials que s’extrapola, mitjançant els col•legis professionals, a la resta de la corretja colonial. De manera que els advocats tolerin la repressió, els economistes l’espoli, els enginyers que no hi hagi transport públic, els arquitectes que no tinguem habitatge social, els metges una millor atenció a la salut, etc. Com coneixen arreu.

Per tant, l’animo com a director de VilaWeb a posar juntament amb tot el seu equip, llum a tant desori per tal d’evitar que una altra generació pateixi aquests lligams d’interessos cada cop més espuris i més a la vista de qualsevol persona que amb un mínim de dignitat i llibertat no pot acceptar de cap manera sense rebutjar-la de manera prompta i continuada per tal de viure la realitat guanyada democràticament el Primer d’Octubre.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
17.04.2023  ·  10:34

Berta Carulla,perque em titlla d’ insensat,nomes perque penso votar amb la papereta de l’1-O?.Crec que si seguim votant els de sempre,amb el sistema electoral que patim,els resultats seran els que ens han portat a la situació d’avui.Elecció rere elecció votant “independentistes”,i aixi estem;n’està de satisfeta?.Jo no,i es per aixo que no faré el de sempre.

peter lindig
peter lindig
17.04.2023  ·  10:37

A les taules amb les paperetes a escollir el partit a votar s’haurien d’incloure réplicas de la del referendum del 1 d’octubre per donar una opció als que no volen cap partit oficial, encara que sigui inútil, pero sí doni sortida al desitg del elector.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
17.04.2023  ·  10:47

Segurament el seu editorial d’avui es molt bo. Però no deixa també de ser publicitat. Pere Aragonès, l’acord de claredat, Astrid Barrio i companyia. Ignorem-los, parlem de coses més interessants. Parlem del que queda viu del Procés de com els 2.5 milions d’independentistes segueixen amb el mateix desig de l’1-O.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
17.04.2023  ·  10:51

Quin greu, Vicent, aquest esperpent. Via Karki, ja!!!!!!!!!!!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
17.04.2023  ·  10:51

Trobo a faltar en aquest comitè d’”experts” a Victor Amela, no hi quedaria gens malament!. És difícil fer un comentari avui, tot i les ganes de dir alguna cosa que provoca l’Editorial. És molt interessant l’enllaç que ens ofereix Partal : https://revistaidees.cat/monografics/dossier-especial-catalunya-espanya-del-conflicte-al-dialeg-politic/ on es pot veure clarament el tomb d’ERC, que es podria il·lustrar com aquell ciclista que es tira per terra i fa caure la majoria del gran grup quan està en la recta final per arribar a la meta. La diferència és que en realitat els ciclistes no voles caure i , en el cas que ens ocupa, la caiguda és volguda. D’aquest dossier de la revista d’idees m’ha impressionat especialment l’autoodi que expressa Lluís Pérez Lozano quan parla de la doble derrota: no aconseguir la independència i, el que és especialment greu, conrear la hostilitat en una part de la societat catalana. Amb altres paraules, som els catalans que per voler exercir la democràcia i la dignitat hem despertat la bèstia del feixisme. Molt interessant em semblen les aportacions de Francesc Marc Àlvaro i de Jordi Graupera com a base per discutir la reconstrucció.

Josep Navarro
Josep Navarro
17.04.2023  ·  10:57

Del que va esdevenir a Polònia, cal analitzar-ho amb lupa. Hi ha la tota poderosa Església Catòlica. Hi ha una gent manipulada per segles per Ella. Sí. D’ acord, això ha fet sentir-se Units sota una ideologia als polonesos. Però i les discriminacions terribles als jueus. Si els alemanys van fer les massacres als camps de la mort, va ser amb la complicitat dels polonesos. Jo ignore si aquest estat clandestí, va fer quelcom per ajudar als jueus sublevats del Gueto de Varsòvia. La idea que tinc, és que cap els va ajudar. I eren uns polonesos com qualsevol. Els fills d’ Israel, ara encara tenen por de tornar. Un estat on eren majoria a moltes ciutats.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
17.04.2023  ·  12:20

Una gran editorial moltes gràcies

Josep Soler
Josep Soler
17.04.2023  ·  12:40

Avui si que no es pot afegir gran cosa a l’important editorial del Vicent Partal.
Avui els papers de cadascú queden perfectament delimitats i deixen clara la necessitat de tornar a entrar en la lluita.
Per fi sabem (ja ho sabíem però la decisió de ficar dins del seu bàndol a un general franquista com la Barrio, ho posa molt clar), que el que toca ara es comptar-nos tots els que som i tornar a entrar en aquell conflicte que mai aviem d’haver abandonat.
Sempre es comença i be, si es pren consciencia de com està la situació.
Doncs ara som-hi.

JOAN TORRECILLAS
JOAN TORRECILLAS
17.04.2023  ·  13:16

Un comitè d’experts contractat per un govern mediocre, per pura lògica ha de ser d’inferior categoria de qui els contracta.
O bé son els típics aduladors, trepadors que faran tot el que mani el amo.
En la empresa privada un bon líder s’envolta dels millors.
Nosaltres al cap d’amunt tenim tot un artista de fer el pilota i trepador per naturalesa, la seves capacitats son més que demostrades.
per tant l’equip que és fa la foto cada dimarts, mai, mai, mai superarà al cap, perquè el deixaria en ridícul.
Consellers, secretaris, caps de departament i ara la bajanada que han montat, sense respectar el Parlament, un fet de una gravetat bestial, serà amb jovenalla amb ganes de ascendir o bé alguns que no tenen el respecte ni el reconeixement del món acadèmic-simples vividors, xucladors de lo oficial.
I naturalment la colla farà i decidirà el que volen els amos i senyors del tros.
I vinga gastar-nos els calers en xuminades, quan EDUCACIÓ/SANITAT estan agonitzant i mal gestionades.
I si, clar que si, al final per fer-nos votar un nou estatut, ben retalladet, pentinadet, ben empolainat, per enredar una vegada més els pobres catalans.
Vot nul, vot 1/oct.
I si mes no, que manin els que ja ho fan
Asun

Albert Barrachina
Albert Barrachina
17.04.2023  ·  13:29

Depriment.
Amb els diners dels meus impostos (o el que en queda després de la ràtzia madrilenya) el meu propi govern finança i promou el nostre enfonsament. I dic “propi” malgrat que no l’he votat, per respecte democràtic.
Deplorable, llastimós, penós, lamentable …

Joan Royo
Joan Royo
17.04.2023  ·  13:31

Xerrameca per anar tirant i ocupar poltrones, això és el govern . Bé han de pagar els indults. Baixesa moral d’ERC.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
17.04.2023  ·  13:31

Gràcies Vicent!

Victoria Pedrola
Victoria Pedrola
17.04.2023  ·  13:33

Magnífic article, i gran informació sobre Polònia que sentint-ho molt desconeixia,gracies.
Gràcies Sr Partal per la seva claretat, contundència i sobretot valentia.

francesc xavier serra
francesc xavier serra
17.04.2023  ·  13:45

Moltes gràcies Vicent
Excel.lent editorial

Francesc Gonzàlez
Francesc Gonzàlez
17.04.2023  ·  14:38

Tothom teu un preu i aquests són ben barats.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
17.04.2023  ·  14:41

Excel.lent editorial, culta, intel.ligent i agosarada, dient les coses pel seu nom però sense haver d’insultar. Gràcies, Vicent.

Roser Caminals
Roser Caminals
17.04.2023  ·  15:48

Pantalles de fum o, com diuen els americans, una casa de cartes.
Insults a la ciutadania, fent veure que es fan coses.
Diguem no.

Carme Andrade
Carme Andrade
17.04.2023  ·  15:58

En la línia de la Camí Tous. Tornaran a tenir poder. Hem tornat a badar, només ens queda posar una papereta del primer d’octubre sabent que serem una minoria, però mai dels mais votar cap dels tres. I si això ho féssim els que vam votar SÍ, seria un somni. Un somni.

M. Carmen Revéa
M. Carmen Revéa
17.04.2023  ·  16:07

Excel.lent editorial Sr. Partal.
Als creadors de l’estructura estatal polonesa els movia una sola idea: la llibertat i la independència. Em pregunto de fa anys i panys per què els partits catalans que s’anomenen independentistes no són capaços de treballar per aquesta mateixa idea, per a Catalunya, i posar-la per davant de les respectives ideologies de dretes, esquerres,…, que crec que són l’excusa pertecta per no avançar i fer-nos perdre el temps.

Paola Polacco
Paola Polacco
17.04.2023  ·  16:35

Gràcies per un gran editorial. Un més. Llàstima que us adreceu als subscriptors de VW que ja són creients… mentres que els que necessitarien la claretat (la que no farà aquesta vergonyosa commissió) llegeixen la premsa que s’ha venut.

Jaume Casas
Jaume Casas
17.04.2023  ·  16:35

Moltes gràcies Sr. Partal per deixar-ho tot tan clar.
I si, “Si l’ANC convoqués una mani en contra d’aquesta comissió…” jo també hi aniria.

Dolors Botet
Dolors Botet
17.04.2023  ·  16:58

Mentres Esquerra domini els mitjans guanyaran, són cínics, falsos i mentiders i l’excusa de que l’independentisme no té proposta és falsa, la proposta és tornar al 1 de Octubre amb la Unió de tot l’independentisme

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
17.04.2023  ·  17:54

Sr. Rius

Vostè segueix demanant als independentistes el vot nul, com ho faria la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, o el PSOE/PSC o els Podemos/Comuns o el PP o VOX.

Tots aquests malden per ser-hi només que ells a totes les institucions catalanes, per incompareixença de qualsevol partit independentista, i així aplicar per 4 anys legalment el genocidi cultural de tot lo català.

Realment vostè ho creu, ha valorat realment el que està proposant, o bé actua d’apostol de l’espanyolisme.?

Votar hem de votar sempre, sempre hi haurà un partit o llista electoral que tingui com a objectiu únic la independència. I a aquest l’hem de votar massivament.
No hem de votar la ER de Junqueras que ens va enganyar ja al 2017 i després al 14-F amb enceses però falses proclames independentistes.
No hem de votar aquells que posen el carro davant els bous com la CUP de la agenollada Anna Gabriel, partit que s’ha dedicat a vendre fum de millores socials quan primer hem de ser independents i gestionar els nostres propis recursos.
Per descomptat no hem de votar espanyolisme com Podemos/Comuns o PSOE/PSC, ni tampoc naZionalisme espanyol com PP, C’s o VOX.

Defugim dels que demanem vot nul, vot en blanc o no votar, no són independentistes

antoni miret
antoni miret
17.04.2023  ·  18:11

Carai! En Lluís Pérez Lozano (@perezlozano) em va bloquejar en algun moment, segur que ja se li veia el llautó.

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
17.04.2023  ·  18:43

…Consell de la República, com molt bé diu un comentarista; la Llista Cívica dels ciutadans lliures.

Francesc Puertolas
Francesc Puertolas
17.04.2023  ·  18:49

Excel.lent editorial que desemmascara amb finesa les tàctiques servils a Espanya de Pere Aragonès, de l’actual govern autonòmic agenollat i del partit botifler ERC. Hauriem de llegir-lo i rellegir-lo tots els catalans, a veure si despertem d’aquest malson de país sotmès i recuperem la dignitat i la vergonya perdudes. Gràcies i felicitats, Vicent Partal.

Josep Antoni Martínez
Josep Antoni Martínez
17.04.2023  ·  21:23

Per moltes editorials fantàstiques com aquesta que es publiquin i aquells que seguim fidels a les nostres conviccions i objectius seguim animant els nostres entorns per reprendre la lluita, no farem res de res si ERC segueix ostentant el 25% del vot popular. Aquest és el veritable problema i forat negre de l’independentisme.
La forma de reprendre el fil que ens volen “tallar” és l’aixecament del Poble, aquell tan combatiu de 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017 i 2019. Fem-ho o viurem de genolls per sempre més.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
17.04.2023  ·  23:15

Un dels aspectes que hauria de quedar ben clar és que la intenció bàsica d’aquests prostituts i ptostitutes polítics és la de convertir ERFP en una secta de degenerats que pretenen d’envair les institucions polítiques amb la finalitat de bunkeritzar-se, viure còmodament, sense riscos i utilitzar la força de Ñ per assegurar-se l’assassinat de Catalunya.
Hauriem de no oblidar que una informació eficient hauría de ser verídica, comprensible i convincent. A primera vista, no és gens fácil de convèncer a persones que probablement han votat a ER i també de ser convincents presentant cruament el futur que ens tocaría suportar. Fent una interpretació ràpida i sezilla, es pot parlar de la proposta que fa ER al Estado Ñ d’encarregar-se ells de ser els botxins de Catalunya.

Miren Karmele Pastor
Miren Karmele Pastor
18.04.2023  ·  00:06

Es de debò que no podreu fer res els catalans principatins, davant tan trepidant ignomínia, fosc tripijoc i també malversació de diners públics, tot pagan la feina bruta d’aquesta
gentola del ” comitè d’experts” ( en qué..? ) que cobraran cara la complicitat amb el delicte de falsejar una realitat documentada amb abundància de dadas de tota mena…?
Davant de tanta grossa mentida que es treuran de la màniga, per enfonsar calculadament la terra catalana i al seu poble que porta lluitan alçat i amb fermesa envejable, duran tan de temps, per l’ideal irrenunciable de llibertat sensa dependèncias..?
Perdó, però será in-empassable i fará plorar tan com per aturar la sequera.
I ” El LLibre Blanc” de la Transició Nacional Catalana, treballat per veritables experts de molt nivell, será paper mollat amb llàgimes també..?
O es que tot aixó llegit avui a l’editorial es un mal acudit de cigronets en remull..?

Jordi Geronès
Jordi Geronès
18.04.2023  ·  00:47

Tot i que (en general) no estic d’acord amb l’acord de claredat, ni amb la línia del Govern, ni amb aquesta tria de membres, trobo que la sentència sobre l’article d’en Marc Sanjaume potser sí que és estrepitosament simplista, així com la seva presentació. Qui coneix en Marc Sanjaume, coneix la seva vàlua intel·lectual i de compromís pel país des de sempre. Per un dia, Vicent, no estic d’acord en aquest punt de l’article.

Salvador Molins
Salvador Molins
18.04.2023  ·  01:49

Ara, ja al mes de març de 2023 i davant l’emergència de nous lideratges, i perquè de cap manera ens oblidem del Mandat del 1r d’octubre del 2017 i de la DUI catalana que encara hem de completar, cal que siguem clars i valents com Costa i Fachin i tots els determinats amb fermesa en la defensa de la Llengua, la Nació Sencera i la Independència de Catalunya.

Així, el que torno publicar ací, ja ho he publicat altres vegades, no és sols una teoria, és una paràbola, una imatge motivacional del que vivim, del que defensem, del perquè lluitem, del compromís del Poble Català expressat solemnement per un Referèndum d’Autodeterminació, el del 1r d’octubre de 2017, guanyat amb un 90% de “Sí” (afirmatiu) a la pregunta “vols un estat català independent en forma de República?” i una participació pel cap baix del 43% del cens electoral, sense comptar els vots robats per la policia espanyola a cops de porra.

No! no és cap broma, aquest Mandat, expressió del Dret de Decidir de tot poble, en aquest cas del poble dels catalans, només pot ser revertit per un altre Referèndum vinculant, clarament expressat i votat amb la mateixa i sola pregunta.

Cal que quedi ben clar i que ningú ho dubti que un Referèndum no és una imposició sinó una votació democràtica basada en els resultats d’un 50% dels vots + 1.

Empresonaments, judicis farsa, taula farsa, repressió, multes, inhabilitacions, destitucions, … això sí que és una imposició i una sèrie de violències amb el consentiment i la complicitat per acció o omissió d’una part del poble contra l’altra part del poble, i per més gravetat, encara, és que són actituds, com la dels qui viuen a Catalunya i no van anar a votar en aquest Referèndum d’Autodeterminació vinculant del 1r d’octubre de 2017, arrenglerades amb les forces d’ocupació espanyoles a Catalunya. Però, ai las, alguns d’ells sí que van anar votar i després, incomprensiblement han girat com un mitjó i han abandonat a la resta trencant la unitat i la confrontació imprescindibles.

El Poble de Catalunya no pot acceptar cap acord de cap taula farsa i incompleta, ni d’un govern que incompleix repetidament els compromisos electorals pels quals va ser escollit, que es recasa una i una altra vegada amb l’enemic espanyol … I fins i tot coqueteja amb la seva bandera. Les mostres de vergonya cada dia són més grans, més descarades.

Ací teniu, doncs, la Teoria i imatge motivacional que abans us he esmentat:

TEORIA DEL FORMATGE DE LA INDEPENDÈNCIA

De moment, la Independència és com un formatge partit en dos.

La primera mitja part és tot el bo, que no és poc, que ja tenim des del 1r i el 27è d’octubre de 2017, el Mandat d’Edificar la República Catalana Independent, i el fet d’haver-la ja declarat, és el mig formatge que ens fa catalans lliures dins i fora del trist i permanent esclavatge. És un formatge que ens el podem menjar cada dia i cada moment, aquell esperit de quan et lleves i veus el nou dia que tens per davant i exclames:

“Sóc català lliure! res del que pugui passar em farà trontollar en la meva determinació de ser-ho i viure-ho”

i

“Som un Poble que de sempre i més concretament ara, malgrat tot, caminem cap a la Independència, caminem vers la plena Llibertat”.

La segona mitja part d’aquest formatge, paràbola i imatge motivacional, representa i és tot allò concret que hem de fer i hem de construir per tal de fer efectiva la nostra plena independència; per a tots nosaltres també és el sentiment de frustració i fracàs de no haver pogut concloure-ho encara; per als que pateixen la represàlia directa és molt més dur i feridor, sols els pot quedar la profunda convicció de ser defensors directes de la terra i la llibertat, com Xirinacs, com Mandela, com Luter King, com John Adams, com Woodrow Wilson, … “Benaurats aquells que són perseguits per causa de la Justícia” digué Jesús de Natzaret dalt la Muntanya, en el mític discurs de les Benaurances. O com deia el ja finat Pere Casaldàliga, des de la selva del Mato Grosso, “és l’hora dels Pobles”.

També, cada dia i cada moment, ens hem de menjar aquesta amarga segona part, junt amb Hong Kong, junt amb el Tibet i el Kurdistan, junt amb la Selva Amazònica i els Pols sud i nord, … i ara també Ucraïna, Crimea, Donbass, … ai las!

Aquesta lluita ens esperona i ens ha d’esperonar a ser més lliures i més catalans cada dia, allunyar-nos més i més dels enemics de la nostra Terra, dels enemics de la nostra Llengua i dels enemics de la nostra Independència.

Per això, per completar tot això, per anar reblant el Mandat que nosaltres ens vam atorgar a nosaltres mateixos, cal que ens censem tots com a ciutadans de la nova República Catalana Independent, de fet censar-nos al Cens del Consell de la República (CdR) i a més, d’esperit, reafirmar així el nostre vot, aquell del 1r d’octubre, no deleguem als polítics la tasca d’independitzar-nos, aquests no, amb ells esdevé impossible, caldrà que votem gent més ferma i veritablement compromesa amb la Independència del nostre Poble, aquests, els polítics, ai las! han fallat. Tampoc perquè hagin fallat no ens hem de fer enrere! També ells poden renàixer i reeixir.

ARA MATEIX:

No defallim, els terratrèmols del 14F, dels indults, els pactes contra natura, l’enganyós “Pacte de Claredat” pensat per imposar-nos un referèndum que mai acceptarà Espanya que sigui d’autodeterminació vinculant, i que per tant es tracta d’un altre engany pensat només per encimbellar ER, Junqueras i Aragonès, i també pensat per entabanar de nou a tots els catalans. No ens amoïnen, no ho consentim, tot això passarà!

Prou sabem que les institucions catalanes autonòmiques són presoneres d’Espanya, però la voràgine dels esdeveniments ens descol·loca i ens hem de tornar centrar. Els indults no són la fi del món i la lluita per l’alliberament de Catalunya continua. Esquivem la temptació, no jutgem banalment als altres, tornem-nos aixecar. El Mandat es viu, República Catalana Independent …, qui s’ho creu que algú l’ha enterrat o l’enterrarà? Serà endebades!

Honor, respecte i admiració pels qui pateixen, han patit i patiran per causa de la Llibertat de Catalunya!

Catalans! que res no ens faci oblidar ni un segon el Mandat del 1r d’octubre. Som ací per a la Independència urgent, no ho oblidem.

Mantinguem viva la flama, continuem i incrementem les nostres tasques d’alliberament nacional, fem que llueixin les estelades i fem que la paraula INDEPENDÈNCIA ressoni per tot arreu, de forma contínua i persistent.

“La INDEPENDÈNCIA és llibertat”, “La INDEPENDÈNCIA és vida”, “La INDEPENDÈNCIA és Catalunya”, …

Il·lusionem-nos, coordinem-nos, enxarxem-nos sobre el territori, entrenem-nos per quan arribi el moment oportú i necessari. Fem-ho per trencar aquell “no hem sabut organitzar-nos” o qualsevol vençut “no podrem” o qualsevol anàlisi erroni “no hi ha res a fer”.

Ara és urgent, com solem dir i com ens va ensenyar Joan Fuster: “o ara o mai” !

Catalunya no nega als altres.
Catalunya s’afirma com Nació lliure entre el concert universal de les nacions que han d’ésser respectades i lliures.

Tots, els catalans lliures, necessitem mobilitzar-nos junts com l’oxigen que respirem!

Reafirmem el Primer d’octubre, comprometem-nos completar la DUI del 27 d’octubre de 2017, enxarxem-nos al territori i preparem la Llista Cívica com van fer els Països Bàltics, tot esperant la concreció del Gran Pacte emanent de la Conferència Nacional de l’independentisme civil unilateral.

Visquem la Llengua, la Nació sencera i la Independència, són indestriables!

Jordi Nogués
Jordi Nogués
18.04.2023  ·  08:04

Moltes gràcies, un cop més, Vicent pel vostre editorial clarificador. El que no entenc massa ès que , tal com estan les coses i veient clarament per allí on vol tirar el Sr. Aragonès, encara hi hagi gent que el voti – perque suposo que el seguiran votant, i massivament. Crec que la inmensa majoria dels que estem d’acord amb vos també tenim molt clar que només n’hi ha un de camí: declarar la independència unilateralment, però mentres això no arribi, seria molt bo participar en el Consell de la Republica, aquesta mena de govern a l’exili, cosa que avui per avui no es dona, o no es dona en la mesura que s’hauria de donar. On son els 2 milions i escaig de votants del si del 1 d’octubre? O es que esperem l’arribada d’algun mesies salvador?? No m’acaben de lligar les coses!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any