13.05.2023 - 15:09
|
Actualització: 13.05.2023 - 17:41
La politòloga Astrid Barrio, professora de la Universitat de València (UV) i membre del Consell Acadèmic per l’Acord de la Claredat que impulsa el govern de la Generalitat, ha descartat que la iniciativa impliqui el retorn a la situació política del 2017. “No seré jo qui contribueixi a fer que això serveixi per a tornar a engegar la roda del procés”, ha dit en una entrevista a la COPE Catalunya. “[El procés va ser] un moment de competència màxima entre ERC i Junts per al control de l’autonomia, no pas per a fer la independència”, ha afegit. Aquesta lluita, a parer seu, va fer que la política pública fos “monopolitzada”.
Per això, Barrio diu que cal explicar que hi ha diferents camins i que el referèndum pot ser una via, però que n’hi ha unes altres que ofereixen les mateixes solucions. En aquest sentit, creu que una reforma estatutària pot ser una d’aquestes alternatives, perquè demana un consens elevat entre els votants. Així i tot, adverteix que un nou estatut pot tornar a ser retallat pel Tribunal Constitucional espanyol –tal com va passar el 2010 amb el text aprovat quatre anys abans– si el text pensa una reforma constitucional i estableix uns termes que no siguin constitucionals, segons ella.
El fitxatge de Barrio per al Consell Acadèmic de l’Acord de la Claredat ha aixecat polseguera dins l’independentisme per la seva posició crítica envers el procés d’independència català. La politòloga ha explicat que va ser convidada a l’organisme per part del seu president, Marc Sanjaume, i no pas per part del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i ha defensat la diversitat dels membres que l’integren: “S’ha intentat de donar veu a gent diversa per tal de pensar un mecanisme de gestió, no de resolució, d’un conflicte de naturalesa territorial.”
En aquest sentit, Barrio també ha optat perquè es miri d’incloure dins l’acord tantes formacions i idees com sigui possible per aconseguir més legitimitat. “No hauria d’haver-hi línies vermelles si intentem de construir un consens tan ampli com sigui possible. No crec que s’hagi d’excloure mai Vox de res, perquè representa uns ciutadans i ha de ser convidat com la resta a prendre decisions”, ha afegit.
