Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Armènia i l’Azerbaitjan van decretar ahir la llei marcial i mobilitzaren tots els seus efectius després dels greus enfrontaments militars del cap de setmana a la República d’Artsakh. L’exèrcit àzeri atacà per diversos fronts la frontera que separa aquest estat de població armènia i sostingut per Armènia. Al juliol, els combats transfronterers entre Armènia i l’Azerbaitjan ja havien despertat preocupació a la comunitat internacional. Però l’abast d’aquesta nova escalada, amb la llei marcial decretada tant a Artsakh com a Armènia i l’Azerbaitjan, fa témer una veritable guerra oberta entre tots dos països i sobretot la intervenció de potències competidores a la regió del Caucas, Rússia i Turquia.

Rússia i la Unió Europea han demanat un alto-el-foc, mentre que Turquia ha donat suport immediatament a l’Azerbaitjan, al·legant una ‘agressió armènia’. Rússia i Turquia estan enfrontats com més va més directament a Síria i aquest conflicte, en què Rússia dóna suport a Armènia, podria fer créixer molt el nivell de tensió en una regió que ja és habitualment la més violenta del planeta.

Imatge extreta d’un vídeo dels combats, on es veu l’explosió d’un tanc àzeri (fotografia: EPA).

Un conflicte viu del 1936 ençà

L’origen del conflicte cal anar-lo a cercar a la Unió Soviètica, el 1936, quan es van traçar fronteres per a crear tres repúbliques socialistes soviètiques: Geòrgia, l’Azerbaitjan i Armènia. Aquestes fronteres es van establir malgrat l’enorme barreja de poblacions que hi havia en tota la zona, no únicament d’armenis i àzeris, sinó també de georgians, russos, turcs i kurds. D’aquesta manera es va crear la regió de l’Alt Karabakh (Nagorno-Karabakh en rus, Artsakh en armeni), que els soviètics van deixar dins l’Azerbaitjan però com una regió autònoma de majoria de població armènia. Aquella decisió ja va ser refusada per la nova república armènia soviètica.

El 1988, coincidint amb els episodis que dugueren al final de l’URSS, els armenis d’Artsakh van proclamar la unió amb Armènia. I a final del 1992 esclatà una guerra a gran escala entre Armènia i l’Azerbaitjan que va acabar amb la mort de prop de trenta mil persones. De llavors ençà s’ha violat regularment un alto-el-foc precari, signat el 1994 amb la intervenció de Rússia, perquè les autoritats àzeris han provat regularment de recuperar el control de la zona.

Actualment, la República d’Artsakh controla la major part del territori de l’antiga regió soviètica de l’Alt Karabakh i la franja de territori que pertanyia a l’Azerbaitjan i que separava aquesta regió de la república d’Armènia. La frontera no és exacta i hi ha zones àzeris sota el control militar d’Artsakh i que formen part d’aquesta república: Latxin, Qubadli, Zangilan, Jabrayil, Kalbatjar i parts dels raions d’Agdam i de Fizuli. En canvi hi ha parts orientals de Martakert i de Martuni i Xahumian que resten sota el control àzeri.

La República d’Artsakh avui és un estat de fet reconegut per tres estats no reconeguts per les Nacions Unides: Abkhàsia, Ossètia del Sud i Transnístria, tots tres sota l’òrbita de Rússia. Per a la major part de la comunitat internacional, aquesta república forma part de l’Azerbaitjan.

Posició de l’artilleria armènia a la zona de Martakert (fotografia: Vahram Baghdasaryan).

Un polvorí que pot encendre més el conflicte entre Turquia i Rússia

Més enllà del conflicte directe entre armenis i àzeris, una gran font de preocupació és la possibilitat que el conflicte intensifiqui encara més la tensió entre Rússia i Turquia, que competeixen clarament per ser la potència regional: de Síria a Txetxènia.

Turquia dóna suport explícit a l’Azerbaitjan, un país de llengua turca i musulmà, que té influència també al nord de l’Iran, poblat per àzeris, i a la regió de Nakhtxivan, que fa frontera directa amb Turquia i és separada del territori àzeri precisament per Armènia.

Malgrat que fins ara l’exèrcit armeni ha estat més poderós que no el de l’Azerbaitjan, les tropes àzeris s’han reforçat molt amb el suport de Turquia, que pot tenir la temptació d’obrir un nou front militar des del seu territori, on continua provant d’eliminar la resistència kurda.

Els kurds i els armenis han millorat molt les relacions aquests darrers anys, després del reconeixement pels kurds del genocidi turc contra els armenis. En allò que havia estat l’àrea tradicional de la Gran Armènia avui gairebé no n’hi queden, d’armenis, assassinats en les matances turques, i la població kurda reconeix el genocidi i té gests de record per la població armènia original. No fa gaire, per exemple, el batlle kurd de Van va ordenar de retolar els carrers de la ciutat també en armeni.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.