Illa es tanca en banda i defensa els mossos a les escoles

El govern entoma un tercer trimestre calent a les escoles i instituts. La convocatòria del nou cicle de vagues entre el 12 de maig i el 5 de juny i l’oposició creixent al pla pilot per a incorporar mossos d’esquadra de paisà als centres educatius fan preveure unes setmanes complicades per a l’executiu. Però el president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha refermat en la seva posició en la sessió de control al parlament i ha deixat clar que no es mouria. Illa continua defensant l’acord educatiu que va tancar amb CCOO i UGT, sindicats de representació minoritària en l’ensenyament, i ha argumentat la conveniència de provar la presència d’agents de paisà als instituts de secundària i a les escoles. Ha assegurat que els centres que participen en el pla pilot ho faran voluntàriament i que els han elegit perquè ho han demanat “certs sectors educatius”, malgrat la protesta d’aquests darrers dies en instituts de l’Hospitalet de Llobregat i de Vic. Després del col·lapse de Rodalia, el malestar en el sector educatiu amenaça de convertir-se en una crisi de desgast per a l’executiu i l’oposició ho ha aprofitat a l’hemicicle.

Junts ha demanat la compareixença d’Illa al parlament perquè sosté que Catalunya sofreix una crisi en l’ensenyament i el president està “enrocat i aïllat”. “Queden trenta-set dies lectius i n’hi haurà disset de vaga. Gairebé la meitat del que queda de curs, amb aules buides”, ha assenyalat la presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, que ha interpretat la convocatòria de noves protestes laborals com una esmena a la totalitat a la gestió del govern. “Quan hi ha un problema, en comptes de posar-hi lideratge, hi posa policies, i sense consens”, ha retret a Illa. Junts l’acusa d’actuar amb falta de lideratge i li ha demanat que rectifiqui, atesa la demanda dels docents d’invertir més recursos, millorar els salaris, reduir el nombre d’alumnes per aula i millorar les condicions a les escoles. Per Illa, tanmateix, l’entesa amb CCOO i UGT és “el millor acord que s’ha signat mai” i ha subratllat que situava la retribució dels docents en tercera posició en el rànquing de territoris de l’estat espanyol i que anava lligat a compromisos per a millorar les infrastructures escolars i reduir la burocràcia.

El PSC va fer de dic de contenció per a evitar que l’anterior crisi educativa que va viure el conseller Josep Gonzàlez-Cambray es desboqués a la cambra quan Pere Aragonès era president. Illa ha recordat que, malgrat que era un conseller d’ERC, Junts formava part del govern, i ell, com a cap de l’oposició, no va secundar mai les demandes de reprovar-lo. “Vam ajudar a millorar l’educació, que és el que estem fent”, ha dit. ERC, de fet, no ha criticat el govern amb la mateixa intensitat que la resta de l’oposició. El president del grup parlamentari d’Esquerra, Josep Maria Jové, ha dedicat la seva pregunta a la cimera progressista a Barcelona. Ha culpat el govern de no explicar la realitat política catalana i l’existència del conflicte polític als dirigents internacionals que hi van participar, incloent-hi la defensa del dret d’autodeterminació. “A les escoles hi ha d’haver més mestres i llibres i no policies i porres”, s’ha limitat a retreure-li Jové.

Els Comuns, igualment socis d’investidura del PSC, han acusat el govern de no afrontar correctament el problema. La presidenta parlamentària dels Comuns, Jéssica Albiach, ha atribuït la conflictivitat als centres escolars a la complexitat de la realitat social i a l’alt risc de pobresa infantil, que afecta un infant de cada tres. “Alguns dormen amb les sabates posades perquè tenen por de ser desnonats”, ha exemplificat. Segons Albiach, les escoles necessiten psicòlegs, educadors socials i que el pla contra la pobresa infantil funcioni. “Acaben convertint un problema que és social en un d’individual i policial”, ha assenyalat la dirigent dels Comuns, que ha instat Illa a reflexionar pel fet que només el PP i Vox donin suport a la mesura. Illa ha insistit que un estat de cada dos de l’OCDE tenen agents d’aquesta mena als instituts i escoles. “Si algun centre educatiu diu que no necessita el pla pilot, no el tindrà”, ha garantit Illa.

“Què els fa pensar que la resposta als problemes educatius és posar-hi policia?”, ha demanat a Illa la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Pilar Castillejo. Els anticapitalistes creuen que el govern ha aplicat un marc d’actuació d’extrema dreta i que ha emprès una ofensiva contra l’escola pública catalana: primer, contra la immersió lingüística; després, contra els docents, i ara, contra la convivència als centres.