El president del TEDH, afalagat amb vins espanyols i les sentències contra els independentistes

Quan ja fa setmanes i mesos que s’espera que arribi la gran sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre el Primer d’Octubre, perquè no hauria de trigar gaire, el president d’aquest tribunal, el francès Mattias Guyomar, ha sorprès amb una visita institucional al cor del poder judicial espanyol. Avui ha estat rebut amb tots els honors pel rei espanyol, Felipe VI, i per la presidenta del Consell General del Poder Judicial, María Isabel Perelló. I, tot seguit, acompanyat pel president del Tribunal Constitucional espanyol, Cándido Conde-Pumpido, ha pronunciat una conferència magistral sobre un concepte inexistent en el Conveni Europeu de Drets Humans, però que ha volgut posar, de sobte, al centre del debat sobre els drets fonamentals: “les identitats constitucionals”. Conde-Pumpido ha aprofitat l’avinentesa per a celebrar les sentències del TEDH de l’any passat contra dirigents independentistes catalans que, segons que ha dit, enfortien el concepte de la “lleialtat constitucional” i validaven, per part del TEDH, l’acció judicial contra l’independentisme català. En acabat, tal com s’havia anunciat, han servit uns “vins espanyols” al ponent i als assistents.

El contingut íntegre de la conferència del president del tribunal d’Estrasburg, que duia per títol “L’ordre públic europeu i les identitats constitucionals”, encara no s’ha fet públic i, de moment, el TC només ha difós una nota informativa sobre la intervenció de Conde-Pumpido davant Guyomar, que s’ha referit a “diversos pronunciaments recents del tribunal d’Estrasburg en casos espanyols especialment sensibles”. No ha trigat gens a confirmar de quins casos parlava: la sentència del febrer del 2025 sobre el cas de Josep Costa i Eusebi Campdepadrós contra Espanya, que avala la maniobra del TC per a impedir el debat i votació al parlament de resolucions sobre l’autodeterminació i la monarquia, i la sentència del novembre passat en què el tribunal refusava les demandes de Jordi Turull, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras contra la presó preventiva que els va imposar Pablo Llarena.

En la primera sentència que ha esmentat Conde-Pumpido, sobre la demanda de Costa i Campdepadrós, el TEDH va dir que el TC havia actuat de manera lícita, previsible i proporcionada quan va coaccionar la mesa del parlament per impedir el debat de propostes de resolució. Conde-Pumpido deia avui: “El TEDH va reafirmar la posició del Tribunal Constitucional com a guardià de la constitució i com a intèrpret suprem, fins i tot per sobre de resolucions adoptades en l’àmbit de l’autonomia parlamentària.” El cas és que en aquella sentència del febrer del 2025, el TEDH va començar a fixar un relat sobre els fets de l’1-O absolutament arrenglerat amb el que va seguir de bon començament la maquinària judicial espanyola quan va engegar la repressió per a justificar-la: és a dir, que no es tractava d’un exercici de drets fonamentals, com el de la llibertat d’expressió i de reunió i els drets polítics, sinó d’una amenaça a l’ordre constitucional.

Els drets dels estats per damunt dels drets dels ciutadans. Un principi d’actuació que el TEDH va repetir al novembre, quan va avalar Llarena i la seva presó preventiva, contravenint resolucions del Comitè de Drets Humans de l’ONU i del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, que ja havien denunciat la violació de drets fonamentals que això significava. El TEDH se’n va desmarcar i es va arrenglerar amb Espanya. L’artífex d’aquest tomb, la jutgessa espanyola al TEDH María Elósegui, era avui entre els assistents d’honor a la conferència de Mattias Guyomar. I Conde-Pumpido ha destacat, sobre aquella sentència: “Va donar suport a l’actuació del Tribunal Constitucional [quan va validar els empresonaments dictats per Llarena]” i que “ratifica la funció essencial del Tribunal Constitucional com a màxim garant i intèrpret suprem dels drets fonamentals, una funció que ha de ser respectada per tots els poders de l’estat, l’executiu, legislatiu i judicial, per a garantir la vigència de la constitució, l’estat de dret i l’imperi de la llei.”