Aquesta manera peculiar de llegir la constitució que té Felipe de Borbó

  • «Defensant-los, per exemple, davant aquesta plaga asocial en què s'ha convertit la major part de la banca. O davant la seua família, que encara ara és l'hora de saber com ha fet una fortuna com la que té»

VilaWeb

La batllessa de Barcelona diu que el rei d’Espanya, quan ella li va retreure diumenge el discurs del 3 d’octubre, es va limitar a dir que la seua obligació era defensar la constitució. Lògicament, la batllessa no ha revelat gaires més coses de les que li va dir el monarca, en una conversa que malgrat tot es vol considerar personal. I és una pena, perquè hauria estat interessant de saber per quina raó Felipe VI considera que desfermar la violència contra Catalunya i propagar un colp d’estat contra l’autogovern és defensar la constitució. Però sobretot estaria molt bé de saber per què només defensa la constitució quan ataca Catalunya i no ho fa, per exemple, defensant el dret d’autogovern, que és proclamat en el mateix article que la unitat de l’estat; o el dret d’habitatge, consagrat en l’article 47; o el dret de treball, consagrat en l’article 35; o les pensions…

I encara m’agradaria més que defensàs l’article 128 de la constitució espanyola. Aquell que diu: ‘Tota la riquesa del país, en les seues distintes formes i siga quina siga la seua titularitat, resta subordinada a l’interès general.’ Ja ho sé, que és un article poc esmentat i encara menys conegut però, tant si us ho creieu com si no, forma part de la constitució espanyola, concretament del títol VII. I sempre m’ha semblat deliciós que siga escrit allí i que no en facen mai gens de cas.

Perquè, caram, m’agradaria molt que si és veritat que aquest senyor les coses les fa per l’obligació de defensar la constitució intervingués en algun moment defensant articles com els que he esmentat. Defensant-los, per exemple, davant aquesta plaga asocial en què s’ha convertit la major part de la banca. O davant la seua família, que encara ara és l’hora de saber com ha fet una fortuna com la que té. O davant Florentino Pérez i els altres peculiars representants del capitalisme d’amiguets espanyol. O…

Però és evident que tot això és parlar per parlar. La constitució, al rei d’Espanya, li és igual. Referir-s’hi només és una manera de fer servir un tòtem on agafar-se per procurar una aparença de respectabilitat d’allò que no és sinó la seua ideologia, la ideologia dels seus, la defensa del negoci familiar. I referir-s’hi és també una manera d’aprofitar-la per atacar els qui, al cap i a la fi, no som els seus ni tenim gens d’interès tampoc a creure’ns texts que quatre dècades després ja sabem que són simples sopar de duro. Com ara això tan bo que diu que tota la riquesa del país resta subordinada a l’interès general. Ai, mare…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any