La directiva catalana Anna Navarro Schlegel s’ha convertit en una de les principals directives als Estats Units, i reconeix que és una de les poques que ha aconseguit trencar el sostre de vidre i assolir el cim del món dels negocis. “Sóc del 2% de dones executives als Estats Units”, admet la vice-presidenta de Procore. Coincidint amb el Dia de la Igualtat Salarial, Navarro defensa les revisions salarials periòdiques que fan als Estats Units i remarca que “si John i Mary tenen la mateixa feina, haurien de cobrar el mateix”. Quan li han preguntat per la imatge de Barcelona al món tecnològic, Navarro avisa que ciutats com ara Dublín, amb una fiscalitat molt més baixa, passen constantment per davant de la capital catalana.

D’Olot a Silicon Valley: la història d’èxit d’Anna Navarro, la dona més influent en el món tecnològic

Actualment, Navarro (Olot, 1968) és la vice-presidenta de producte, mercat internacional i globalització de l’empresa californiana del sector de la construcció Procore. S’hi va incorporar fa uns mesos, després de dotze anys a NetApp, dedicada a l’emmagatzematge de dades. Abans havia ocupat uns quants càrrecs a CiscoVMwareVeriSign i Xero. Precisament, aquest divendres l’empresa catalana GPAInnova va anunciar la seva incorporació com a cap d’estratègia, càrrec que compaginarà amb l’actual feina als EUA.

Per una altra banda, l’any passat va ser reconeguda com la dona més influent del món en l’àmbit de la tecnologia per la revista Analytics Insight i més recentment com a empresària de primer nivell per la revista CIO Look Magazine.

Anna Navarro, que va deixar Catalunya a vint-i-tres anys i ja fa dècades que treballa als Estats Units, on s’ha convertit en una de les principals directives del país, forma part de la minoria de dones que han arribat als càrrecs més alts en unes quantes multinacionals. Navarro sosté que ara hi ha més noies que fan enginyeria ambiental o de computació i que empreses com ara Google, Amazon i Facebook les volen. “Nosaltres les cerquem”, diu l’actual vice-presidenta de Procore.

La directiva olotina relata com fa anys es recomanava d’acompanyar les dones joves que començaven a treballar en grans corporacions, perquè en alguns casos passaven molta ansietat en un entorn majoritàriament masculí. “És complicat. S’ha de ser molt fort. Quan estava més a baix, hi havia més noies, però vas pujant i n’hi ha menys i menys… I a dalt de tot, molt poques”, conclou.

Barcelona no està en el punt de mira de Silicon Valley

A l’entrevista, Navarro ha advertit que generalment les multinacionals de Silicon Valley no tenen en compte Barcelona com un hub destacat d’empreses emergents i que les condicions fiscals que ofereix Irlanda són una competència dura. “Dublín ens passa constantment per davant”, apunta.

La raó principal és un impost de societats que actualment se situa al 12,5%, enfront d’uns altres estats europeus on és del doble (25% a l’estat espanyol). “Als americans no els agrada de pagar imposts”, resumeix Navarro a l’entrevista a l’ACN. “Hi ha hagut moltes querelles amb Apple mitjançant Dublín i Amsterdam per no pagar imposts o infringir regles europees i els és igual: posen deu advocats en un avió i vénen a resoldre els problemes”, afegeix la directiva catalana, que també apunta a raons culturals, com ara l’idioma.

Segons Navarro, si tira endavant l’acord per a aplicar un impost mínim global del 15% a les multinacionals tecnològiques, representaria una “bona palanca” d’oportunitat per a Barcelona, perquè les empreses podran argumentar que les taxes seran més semblants a les que hi ha a Irlanda o en uns altres estats amb una fiscalitat més favorable.

On sí que pot competir Barcelona és en acollir empreses nord-americanes que no disposen d’un hub a Europa, afegeix Navarro. Ella mateixa recorda que ha facilitat que unes quantes empreses aterressin a la capital catalana, però que de vegades no ha estat possible. Entre els principals rivals de Barcelona, situa Munic i Amsterdam, i diu que Londres “s’ha tornat massa cara per als americans”.

Navarro aprova l’anunci de Microsoft d’instal·lar un centre d’R+D especialitzat en l’aplicació de tecnologies d’intel·ligència artificial, però ha qüestionat que se’n destaqui la contractació de trenta enginyers. “Aquí sembla una gran notícia que hi hagi trenta enginyers o setanta. Jo els agafo en una setmana”, afirma. “S’ha d’anar explicant i els setanta en seran cent, i els cent en seran dos-cents, i llavors sí que se n’ha de fer notícia”, afegeix.

Abans que una empresa no decideixi d’instal·lar-se en una ciutat s’analitzen desenes de paràmetres proposats pel director executiu, començant per la fiscalitat i continuant per les universitats, els doctorats, els salaris, si els joves es queden a la ciutat, la igualtat de sexe i la diversitat de gènere, entre més factors. També hi influeix que tingui un aeroport amb connexions directes amb pols empresarials i de coneixement. No obstant això, Navarro reconeix que no està al dia del debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat i evita de pronunciar-se sobre si s’hauria d’haver aprovat la inversió prevista per AENA.

Els conflictes ètics de la Intel·ligència Artificial

Navarro ha visitat Barcelona aquesta setmana per oferir una ponència inaugural de l’AI & Big Data Congress, celebrat a l’Auditori Axa. A l’entrevista de l’ACN ha assenyalat els conflictes ètics que comporta aquesta tecnologia: des de la manipulació de processos electorals fins a programari per a substituir la veu i fer creure que s’han dit coses que en realitat no s’han dit. “Pot anar molt i molt bé i pot ser horrible”, resumeix la directiva catalana, qui també ressalta els beneficis que comporta per a algunes empreses.

Aquests dos vessants han fet que moltes empreses incorporin un departament específic per a l’ètica de la intel·ligència artificial. I és que en alguns casos, diu Navarro, algun efecte de l’aplicació de la IA pot ser molt pervers. En aquest sentit, cita dos exemples: una experiència personal en què un nen de sis anys –fill d’uns amics– va encarregar unes compres a Amazon mitjançant l’assistent virtual Alexa sense el coneixement dels pares, i el fet que l’anunci d’un producte consultat anteriorment a la xarxa continuï apareixent de manera recurrent.

Per tot això, considera que els ciutadans no són conscients de la importància de tenir privadesa a la xarxa, tant d’empreses com de persones físiques, i que és una qüestió que no s’explica bé. “Has de ser una mica gurú perquè no et gravin i no t’agafin les dades. I això la gent no ho sap fer, no és conscient que ens controlen tot el dia”, adverteix.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.